Un despoblado castellano del siglo XIV: Fuenteungrillo.

Sin resume

Translating news from the inner circle : imposing regularity across languages

This paper examines the effects of using certain translational strategies in the construction of news headlines in the Internet Spanish services of Anglophone news media, namely the BBC, the CNN and the Reuters Agency. The introduction presents a succint discussion of news headline structure, questioning Bell's view that it is fairly regular across languages (1991). Examples from Spanish and English media will establish differences and we will also compare them with the headlines produced in American Spanish news media as well as in other Romance languages. Then we will move to analyse the ways in which the translational processes have an effect on the informative and persuasive functions of news headlines with regards to the target laguage readership. We shall compare the headlines used in the BBC, the CNN and Reuters Internet services in both English and Spanish to establish the extent to which the informative function is truly achieved in the two versions. Finally, we will cover the semantic and ideological consequences forced upon the Spanish texts by the translators, and will attempt to provide an explanation for these deficiencies. We shall discuss whether the insights gained by linguistics on news discourse over the past decades have had an effect on the translational strategies used by these media or whether the two disciplines remain estranged from each other in this particular area.L'article estudia els efectes que té l'ús de certes estratègies de traducció en la redacció de titulars de notícies en els serveis d'Internet en espanyol dels mitjans de comunicació anglòfons, en concret la BBC, la CNN i l'Agència Reuters. La introducció presenta un breu comentari sobre l'estructura dels titulars de les notícies, que posa en dubte l'afirmació de Bell, segons la qual aquesta estructura és força regular en totes les llengües (1991). Mitjançant alguns exemples de mitjans de comunicació espanyols i anglesos mostrarem les diferències i també els compararem amb els titulars redactats en espanyol americà i en altres llengües romàniques. Seguidament analitzarem la manera com els processos de traducció tenen incidència en les funcions informativa i persuasiva dels titulars de notícies respecte als lectors en llengua meta. Compararem els titulars emprats en els serveis d'Internet de la BBC, la CNN i Reuters en anglès i en espanyol per determinar fins a quin punt s'aconsegueix realment la funció informativa en les dues versions. Finalment, abordarem les conseqüències semàntiques i ideològiques generades en els textos en espanyol pels traductors, i intentarem donar una explicació a aquestes deficiències. Analitzarem si els enfocaments que han creat els lingüistes del discurs periodístic en el decurs de les darreres dècades han tingut cap efecte en les estratègies de traducció emprades per aquests mitjans de comunicació o bé si aquestes dues disciplines es mantenen separades en aquest àmbit particular

Political and Sexist Bias in News Translation: Two Case Studies

El estudio de textos periodísticos y de la manipulación de las noticias ha dado lugar a una importante producción investigadora en las últimas tres décadas (Fowler, Bell, Fairclough). La traducción permite a periodistas y compañías de noticias intervenir en el contenido de las mismas sin que los lectores sean conscientes de la manipulación ideológica a la que los textos han podido ser sometidos. En este artículo se lleva a cabo un análisis de dos textos concretos publicados por la CNN a través de Internet en sus versiones españolas e inglesas. El primero de ellos es un texto con un gran contenido político al estar relacionado con la invasión de Irak, el papel de España en la misma y los atentados terroristas de Madrid. En el segundo se analizan los prejuicios sexistas que se aprecian en la versión española de un artículo sobre unos supuestos casos de violación en la Universidad de Colorado, Estados Unidos 

Reflexiones sobre la crisis bajomedieval en Castilla.

Sin resume

Desarrollo de la competencia “Pensamiento Analítico” mediante tácticas de arquitecturas software

La competencia “Pensamiento Analítico” se define como el comportamiento mental que permite distinguir y separar las partes de un todo hasta llegar a conocer sus principios o elementos. La inferencia de una arquitectura software a partir de la documentación (normalmente escasa) de un sistema real y de su código fuente es una actividad intelectual compleja que requiere un entrenamiento avanzado de esta competencia en el alumno (niveles superiores en la escala propuesta por los profesores Villa y Poblete de la Universidad de Deusto). Este artículo analiza el empleo de un catálogo de tácticas arquitectónicas como guía para los alumnos en dicha tarea y señala las ventajas e inconvenientes de esta aproximación. El uso de catálogos de tácticas puede generalizarse al contexto de otras asignaturas.Peer Reviewe

El Libro de Villamañán : guía eclesiástica, geográfica, histórica, biográfica y turística de esta ilustre villa

Copia digital. Valladolid : Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo, 201

Dubbing and journalistic translation: misinformiming the public

The mass media playa fundamental role in today's world, particularly in the western hemisphere. It would be hardly imaginable to deprive this brave new world of the presence of the press, television, radio and cinema. And translators serve as a bridge between the information and the audience. Translation is, thus, the basis of either information or misinformation, since the majority of news, films, television series or documentaries that are shown in the West are produced in English-speaking countries, notably the US and Britain, or else come through international agencies, whose main language is English. Therefore national newspapers, magazines, television channels, radio programmes and film theatres depend on translation into the mother tongue of the recipients, if we take apart the notorious case of our neighbouring Portugal, which, however, provides its audiences with Portuguese subtitles. In consequence, we could speak of two main types of translating activities in the media: the obvious one, that is, the dubbing of films, series and documentaries, and the less obvious one: translation of news which originate in English-speaking countries or which are received through intemational news agencies, and which might seem to have been originally written in Spanish. In this paper we will be examining both problems through the Spanish versions provided by translators and how some of these versions clearly show a lack of interest, weak command of one of the two languages or even a certain degree of negligenc

Maurice: Translating the Controversy, a Comparative Study of the English Text and its Spanish Version

This article presents an overview of the literary controversy surrounding the publication of E. M. Forster’s so-called homosexual novel, Maurice, in 1971 and its subsequent publication in Spanish. Some critics published revisionist works in which his other novels were presented in the light of the revelations about Forster’s own homosexuality whereas others claimed that the novel shares some of the author’s major preoccupations as well as the literary themes and techniques present in all his narrative. Then we proceed to review some key concepts in Translation Studies necessary to carry out a comparative study of the text and the Spanish version: communicative translation, translators as cultural mediators, translation competence, factory translation. The study of the two texts covers three major areas: text level (including an analysis of grammatical features, lexicon, narrative style, conversational English), cultural level (studying key cultural concepts in the novel) and literary level (covering some of Forster’s key literary features, the notion of muddle, the anticipatory technique). We then proceed to study all these aspects at play in chapter 25, regarded as the turning point in the novel and as a key chapter both at discursive and literary levels. In the final section, we discuss the inadequacy of the choices made by the translators and the way in which they fail to offer the Spanish readership an adequate version both as regards the text per se and as part of Forster’s literary production, and we claim that it shares some of the characteristics of what Milton has called “factory translation.”Le présent article propose un panorama de la polémique littéraire suscitée par la publication, en 1971, du roman de E. M. Forster, Maurice, qualifié de roman homosexuel, ainsi que celle provoquée par sa traduction espagnole. Quelques critiques littéraires publièrent des travaux révisionnistes, dans lesquels les oeuvres antérieures de l’auteur étaient analysées d’après la nouvelle perspective offerte par l’homosexualité de Forster. D’autres affirmaient que Maurice partageait certains des principaux centres d’intérêt de l’auteur, en plus des thématiques et des techniques littéraires présentes dans toute son oeuvre narrative. Nous nous proposons donc d’analyser quelques concepts clés de la traductologie, que nous considérons fondamentaux pour entreprendre une étude comparative du texte original et de sa version espagnole : traduction communicative, traducteurs et médiateurs culturels, compétence en traduction, « traduction industrielle ». L’étude de ces deux textes recouvre trois aspects principaux : le plan du texte (qui inclut l’analyse des faits grammaticaux, le lexique, le style narratif, l’anglais conversationnel), le plan culturel (qui analyse les concepts culturels clés dans le roman) et le plan littéraire (recouvrant quelques-unes des caractéristiques littéraires de l’oeuvre de Forster, la notion de « désorientation », la technique de l’anticipation). Tous ces aspects sont analysés dans le chapitre 25, considéré non seulement comme le point tournant du roman mais aussi comme un texte essentiel tant du point de vue discursif que littéraire. Dans la dernière partie de notre travail, nous revisitons les choix inadéquats faits par les traducteurs ainsi que les raisons pour lesquelles les lecteurs espagnols n’ont pas accès à une version juste, tant sur le plan du texte en lui-même qu’en tant que fragment de l’oeuvre littéraire de Forster. Enfin, nous affirmons qu’il partage certaines des caractéristiques de ce que Milton a nommé « traduction industrielle »