Contra el ciberutopismo. Discurso utópico "versus" análisis sociológico sobre la transición al paradigma digital de la esfera cultural

Culture is no longer the social sphere that illuminated modernity. In spite of its greater social and economic centrality centrality characteristic of postfordist society, economic and technological changes in recent years are questioning their existence as an autonomous sphere. In this context, the discourse ciberutopist takes a totally positive reading of these transformations as an empowerment of the consumer or the emergences of new chains of creative cooperation. Against this ideologically loaded discourse, it’s necessary an epistemological rupture and a construction of a research program from the sociology of culture, to evaluate critically and neutral the actual effects of the transition to digital paradigm and its effects. These, far from being completely positive, may incur an impoverishment of cultural consumption and creativity and lead to a scenario of oligopolistic dominance cultural sector by large technology corporations.La cultura ha dejado de ser la esfera social que iluminaba la modernidad. A pesar de su mayor centralidad social y económica propia de la sociedad postfordista, las transformaciones económicas y tecnológicas de los últimos años están cuestionando su propia existencia como esfera autónoma. En este contexto, el discurso ciberutopismo hace una lectura totalmente positiva de estas transformaciones como un empoderamiento del consumidor o del surgimientos de nuevas cadenas de cooperación creativa. Frente a este discurso ideológicamente cargado, es necesaria una ruptura epistemológica y una construcción de un programa de investigación desde la sociología de las artes y la cultura, que evalúe de forma crítica y neutral los efectos reales de la transición a lo digital y sus efectos. Estos, lejos de ser completamente positivos, pueden conllevar un empobrecimiento del consumo y la creación cultural y conducir a un escenario de dominio oligopólico del sector cultural por parte de las grandes corporaciones tecnológicas

Bicycle maps. 2D representations for routing and decision making optimization at local scale

Dissertation submitted in partial fulfilment of the requirements for the Degree of Master of Science in Geospatial TechnologiesUrban cycling maps play a crucial role in promoting cycling and improving the cycling experience. These maps provide essential information for bicycle mobility, including geographic information, points of interest, and mobility-oriented elements. However, the lack of shared knowledge on how to create these maps limits their practicality and use, resulting in shortcomings in terms of content and style. To address this issue, this study begins by analyzing the needs of the cycling community to identify the necessary components that must appear on this kind of maps. The study also examines the best practices among existing maps, both in terms of content and design. The research highlights the need to establish standards that unify the criteria used in preparing these maps, with particular emphasis on the inclusion of essential items, their representation, and the depiction of notable elevation gains. This work presents a set of standardised criteria, which were verified through a questionnaire. Finally, the study presents the final standards, accompanied by a map that illustrates these criteria.Els mapes urbans per bicicletes tenen un paper bàsic en la promoció de l’ús de la bicicleta i en la millora de l’experiència ciclista. Proporcionen informació crucial per la mobilitat en bicicleta, incloent-hi informació geogràfica, punts d’interès i elements orientats a la mobilitat. Actualment, no hi ha un coneixement compartit en la manera de fer aquests mapes, fet que en limita la seva practicitat i ús, amb mancances pel que fa a contingut i estil. En aquest context, aquest treball parteix de l’anàlisi de les necessitats del col·lectiu ciclista per identificar els ítems que han d’aparèixer de manera indispensable als mapes ciclistes d’entorns urbans. També recull les millors pràctiques d’entre els mapes existents, tant en l’àmbit de contingut com de disseny. La recerca planteja la necessitat de crear uns estàndards que unifiquin els criteris que es tindran en compte per l’elaboració d’aquests mapes, amb especial atenció als ítems continguts, a la seva representació i a la manera en què seran representats els indrets amb desnivells pronunciats. El present treball presenta una primera estandardització d’aquests criteris, que són verificats a través d’un qüestionari. En últim lloc, presenta els estàndards definitius, acompanyats d’un mapa que els il·lustra

Cartografies de La Mina. Art, espai públic, participació ciutadana

A presente investigação tem um carácter claramente interdisciplinar, debruçando-se sobre as relações e complementaridades entre três temáticas interrelacionais com influência directa sobre os processos de transformação urbana: arte pública, participação cidadã e espaço público. A investigação centra-se no projecto “Cartografias de La Mina”, que desenvolveu entre os anos de 2002 e 2006 um processo de participação cidadã onde se relaciona a arte e o espaço público no bairro de La Mina, em Sant Adrià de Besós (Barcelona). O trabalho debruça-se sobre a linha de investigação desenvolvida pelo Centre de Recerca Polis (CR Polis) – Universitat de Barcelona, que define objectivos e procedimentos específicos para a análise e melhoria dos projectos de espaço público através do desenvolvimento de processos participativos. Na presente tese reflete-se sobre a mencionada linha de investigação, estudando metodologias criativas que desenvolve, tendo sempre presente o contexto académico em que se insere. No âmbito do marco teórico desenvolvido, reflete-se sobre as principais lógicas e desafios dos processos de participaçao cidadã ao nível da problemática da governabilidade, dando especial enfase às relações e complementaridades entre as temáticas do desenho urbano e participação cidadã. Por outro lado estuda-se a evolução da arte publica, analisando as suas múltiplas dimensões e o seu desenvolvimento ao longo do século XX. Neste estudo é dada especial atenção à relação entre o objecto artístico e o espaço urbano em que se insere, mas também aos usos sociais que fomenta. Nuria Ricart define como enfoque central da sua investigação a relação entre arte pública, espaço público e participação cidadã, introduzindo-se uma ideia de problemática transversal, sendo precisamente nesta reflexão que reside a originalidade introduzida pela autora com este trabalho.reflects on the aforementioned line of research, studying creative methodologies developed by the research centre, bearing in mind the academic context in which it operates. The theoretical framework developed, considers the main relations between the processes and challenges of citizen participation and the problematic of governance. Special emphasis is given to the relationships and complementarities between the issues of urban design and public involvement. Moreover the author studied the evolution of public art, examining its multiple dimensions and its development over the twentieth century. In this This research has a clearly interdisciplinary approach, and focuses on the relationships and complementarities between three concepts, with direct influence on the processes of urban transformation: public art, citizen participation and public space. The central issue of the research is the project "Cartographies of La Mina" which developed, between the years 2002 and 2006, a process of citizen participation relating art and public space, in the neighborhood of La Mina, Sant Adrià, Besós. The work focuses on the research line developed by the Centre de Recerca Polis (Polis CR) - Universitat de Barcelona, which establishes goals and procedures for the analysis and improvement of public space projects through the development of participatory processes. This thesis study special attention was given to the connection between the artistic elements and urban space. Nuria Ricart establishes as a central focus of her research the relationship between public art, public space and civic participation, introducing the idea of a cross-cutting issue. It is precisely on this issue that lays the originality introduced by the author with this work

Presentació del monogràfic : 'Cultura i estat : autonomia creativa, lluita política i instrumentalització

Des de mitjan segle xix, la relació entre l'estat i la cultura ha sigut una relació problemàtica. Vicent Dubois ens recorda, en el seu llibre sobre la gènesi de la política cultural, que, inicialment, l'autonomia de l'esfera cultural es va construir contra l'estat i les seues pretensions d'instrumentalitzar-la per legitimar-se (Dubois, 1999). I no serà, de fet, fins a mitjan segle xx quan la relació entre cultura i estat tornarà a ser presentada en termes d'aliança, cosa que convencionalment hem denominat polítiques culturals. Així mateix, Philip Urfalino, en el seu llibre sobre la gènesi de la política cultural francesa -considerada habitualment la gènesi d'aquesta nova categoria d'acció pública a mitjan segle xx- caracteritza la nova política cultural com un projecte essencialment utòpic i alhora reformista en els àmbits social i polític (Urfalino, 1996)

La gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales : de la oposición entre arte y economía a la articulación entre política cultural y gestión

Con la denominación «instituciones culturales nacionales», englobamos aquellas organizaciones dirigidas a la producción y exhibición de cultura especializada de todos los sectores artísticos que se orientan a una proyección extralocal o regional, superan el millón de euros de presupuesto y cuentan con una participación de las administraciones públicas en sus órganos de gobierno y en la financiación de su actividad regular. En este artículo, no queremos entrar en la utilización política del término nacional en el contexto de Cataluña, de modo que usamos el término nacional en su acepción anglosajona, para distinguirla de las instituciones culturales del sector privado lucrativo o del tercer sector, sin por ello entrar en la denominación de institución cultural pública, al ser problemático usarla en el sector cultural (Schuster, 1998). El autor quiere agradecer los consejos del profesor Vincent Dubois (Université de Strasbourg) sobre el contenido y orientación del artículo. Asimismo, quiere agradecer los comentarios de los revisores de la revista. Finalmente, damos también las gracias a los responsables de las políticas culturales y de las instituciones culturales por dedicarnos su tiempo en las entrevistas que fundamentan el artículo.En el siglo XX, el debate en torno a la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales ha sido centrado en buena medida en la relación problemática entre el arte y la economía. No obstante, diversos cambios han hecho que éste sea un debate desfasado. La pérdida de autonomía del mundo artístico, la transformación de la producción y de la difusión cultural o la instrumentalización de las políticas culturales generan un nuevo contexto en el que irrumpe la figura del gerente artístico. Actualmente, la gobernanza y la gestión de las instituciones culturales nacionales se sitúa en una articulación problemática entre la política cultural y el agente de arte que sustituye al binomio anterior formado por arte versus economía. El artículo mostrará este cambio en el caso de Barcelona, analizando los discursos de los responsables políticos y los de los directores de las instituciones culturales nacionales.In the twentieth century the debate on the governance and management of national cultural institutions has largely focused on the problematic relationship between art and the economy. Several changes, however, have made this an outdated discussion. The loss of autonomy of the art world, the transformation of cultural production and distribution, and the instrumentalization of cultural policies have given rise to a new context in which art managers play a key role. Currently, the governance and management of national cultural institutions is at a problematic crossroads between cultural policy and art management, thus replacing the previous coupling of art versus economy. The article shows these changes in the case of Barcelona and analyzes the discourses of politicians and managers of national cultural institutions

Identificació de projectes per a l'atenció visual de col·lectius desfavorits

Postprint (published version

Public space and memory

This publication aims to generate an open arena for debate dealing with memory and public space; issues which are highly complex in both theoretical and practical terms. The broad scope of perspectives presented in the papers helps us understand some of the current lines of thinking on memory and the city from an interdisciplinary point of view (art, urban design, history), looking at the politics and management of memory in public space. Ruins, remains and immaterial spaces of memory or heritage may be understood as elements which organise space in relation to its connections with the events of the past and the future; stimulating debate about current political consensus and dissent. The remnants of the past, John Berger would say, are not just those which remain when something has disappeared: they may also in themselves form the mark of a project.This work is framed within the development of research projects HAR 2012-30874 and HAR 2011-14431-C02- 01-E of the Ministry of Economy and Finance of Spain and AGAUR projects 2009SGR0903 and 2014SGR0068, Generalitat de Cataluny

Catalytic activation of diboron reagents towards their addition to alkenes: experimental and theoretical approach

Els compostos organoborats són potencialment utilitzats en un extens nombre de camps, des de la medicina, en la teràpia de captura neutrònica amb bor o altres molècules amb activitat biològica, fins a l’ús de molècules funcionals com els polímers. A més a més, els compostos organoborats són curcials com a intermedis de síntesis per a productes d’alt valor afegit. El tema principal d’aquesta tesi és el desenvolupament de noves metodologies sintètiques per a l’obtenció de compostos organoborats de manera eficient. Ens hem centrat en entendre els diferents modes d’activació d’agents diborans i el mecanisme dels processos d’addició de diborans a alquens. Amb aquest propòsit s’han dut a terme estudis d’RMN juntament amb càlculs teòrics basats en la Teoria del Funcional de la Densitat (DFT).The organoborane products are highly used in a broad number of fields, from their use in medicine as a 10B carrier for neutron capture therapy, or other molecules with biological activity, to their use as functional molecules such as polymers. Importantly, organoboranes are very versatile and powerful intermediates in the synthesis of high value products. This thesis focuses on the development of novel methodologies for catalytic boron addition to alkenes, with particular attention to the understanding of the activation mode of the diboron reagent and the mechanism of their addition to olefins. For this purpose NMR studies together with DFT (Density Functional Theory) calculations are carried out