Mostrar la química cotidiana a los estudiantes de secundaria

Peer Reviewe

Apropar els estudiants de Secundària al món de la Química

Es presenta l'experiència realitzada, durant diverses edicions, a l'Escola Politècnica Supe-rior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), corresponent a dues activitats: L'exposició "On és la Química?" i el taller "Què és l'en-ginyeria química?" dirigides a estudiants de secundària

Síntesi i estudi de compostos trinuclears amb l'esquelet metàl·lic M-Hg-Pt en què M és Pt, Mo, W, Mn, Fe, Co

[cat] L'interès pels compostos amb unions directes metall-metall és ja forca antic. La determinació d'un enllaç mercuri-mercuri en l'ió mercuri(I) que es presenta en forma dímera (Hg2+/2), fou el primer exemple d'una espècie química amb un enllaç intermetàl·lic. Aquest fet no va ser confirmat estructuralment fins molts anys després en estudiar els compostos Hg(2)X(2). Altres exemples interessants en els quals s'han detectat enllaços M-M són els compostos de fórmula M(6)Cl(14).7H(2)O, on M = Nb i Ta. Aquests, però, eren casos aïllats en el món de la química pel fet que els mitjans de que es disposava, feien difícil posar de manifest un enllaç intermetàl·lic. A partir dels anys seixanta, es produeix un gran desenvolupament de tècniques físiques que permeten de comprovar la presencia d'un enllaç metall-metall. Es tracta principalment de la difracció de raigs-X i de la ressonància magnètica nuclear (RMN), que és aplicable a diversos nuclis. Això fa que aquesta àrea de la química experimenti un creixement espectacular, de manera que són nombrosos els compostos d'aquest tipus que ja avui dia es coneixen

Síntesi i estudi de compostos trinuclears amb l'esquelet metàl·lic M-Hg-Pt en què M és Pt, Mo, W, Mn, Fe, Co

L'interès pels compostos amb unions directes metall-metall és ja forca antic. La determinació d'un enllaç mercuri-mercuri en l'ió mercuri(I) que es presenta en forma dímera (Hg2+/2), fou el primer exemple d'una espècie química amb un enllaç intermetàl·lic. Aquest fet no va ser confirmat estructuralment fins molts anys després en estudiar els compostos Hg(2)X(2). Altres exemples interessants en els quals s'han detectat enllaços M-M són els compostos de fórmula M(6)Cl(14).7H(2)O, on M = Nb i Ta. Aquests, però, eren casos aïllats en el món de la química pel fet que els mitjans de que es disposava, feien difícil posar de manifest un enllaç intermetàl·lic. A partir dels anys seixanta, es produeix un gran desenvolupament de tècniques físiques que permeten de comprovar la presencia d'un enllaç metall-metall. Es tracta principalment de la difracció de raigs-X i de la ressonància magnètica nuclear (RMN), que és aplicable a diversos nuclis. Això fa que aquesta àrea de la química experimenti un creixement espectacular, de manera que són nombrosos els compostos d'aquest tipus que ja avui dia es coneixen

Institutional Challenges of university teacher training

El Grupo Interuniversitario de Formación Docente (GIFD) está formado por las unidades y centros de formación (ICE-UB, IDES-UAB, ICE-UPC, CQUID-UPF, ICE-UdG, ICE-UdL, ICE-URV y eLC-UOC) de las ocho universidades públicas catalanas. Estas unidades actualmente se encuentran en un proceso de reformulación de las actividades y planes de formación que están ofreciendo al profesorado universitario para facilitar el desarrollo de su actividad docente. El replanteamiento de sus actuaciones nace de un interés común vinculado a la calidad de la formación docente del profesorado universitario, coherente con los planteamientos promulgados por el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Este interés y preocupación conduce al desarrollo de un estudio de identificación de las competencias docentes que debe poseer el profesorado universitario para abordar con éxito el desarrollo de las nuevas titulaciones de grado acordes con el EEES. Además este trabajo recoge un cuestionamiento y reflexión en relación a las principales características que deberían tener las actividades y programas de formación dirigidas al profesorado para facilitar su tarea docente; apelando a la labor que, tanto las unidades o centros de formación, las instituciones universitarias a las que pertenecen y los organismos vinculados a la acción docente, deberían replantearse para dar respuesta a las nuevas exigencias docentes requeridas al profesorado. El objetivo del trabajo es provocar la reflexión y generar el debate sobre el camino que debe seguir la formación docente del profesorado universitario, como elemento estratégico de la institución, para contribuir a alcanzar los objetivos de calidad a los que las universidades se han comprometido en el proceso de verificación de los nuevos títulos.The units or training centers (ICE IDES CQUID, ELC) of the eight public universities in Catalonia, constituted as Interuniversity Group on Teacher Education (GIFD), are currently undergoing a reformulation process concerning the training activities and plans being offered to university teachers, in order to facilitate the development of their teaching activity. The rethinking of their actions is born from a common interest linking the quality of university teachers’ training with coherent approaches in the European Higher Education Area (EHEA). This interest and concern has led the group to conduct a research study with the objective of establishing a set of standard teaching skills for the faculty staff to master, with the purpose of successfully undertaking the development of the new degree courses in line with the directives of the European Higher Education Area. This paper contains a thorough examination and analysis regarding the main features that activities and training programs aimed at teachers should include, in order to facilitate the performance of the teaching activity itself, by focusing at the work of training units or training centers, at the academic institutions where they belong, and at the related agencies, and by requesting them to update their educational tasks in order to meet the new requirements that the role of teachers demand. The aim of this work is to stimulate thought and to generate a debate on the direction that university teachers’ training must follow, not only as a strategic element of the institution, but also contributing to achieve the quality objectives to which universities have committed themselves in the process of validating the new degree

Process of integration and evaluation of generic skills in the Universitat Politècnica de Catalunya

[ES] En abril de 2008 la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) aprobó el documento "Marc per al disseny i la implantació dels plans d’estudis de grau" donde se recogen una serie de orientaciones metodológicas y de evaluación que debería considerar la docencia universitaria actual, se establece la introducción de siete competencias genéricas en todas las titulaciones de grado y se plantea la forma como los planes de estudio pueden incorporarlas para garantizar así su adquisición por parte del alumnado. Cuatro de estas competencias genéricas se caracterizan por su carácter transversal a cualquier grado (Aprendizaje autónomo, Trabajo en equipo, Uso solvente de los recursos de información, Comunicación oral y escrita), dos constituyen el sello UPC (Emprendeduría e innovación, Sostenibilidad y Compromiso social) mientras la última queda establecida por ley (tercera lengua). A través de esta comunicación se pretende dar a conocer una experiencia en la que se integran diferentes actuaciones de apoyo que pueden ser tenidas en cuenta por otras universidades con el objetivo de ofrecer a su profesorado y equipos directivos orientaciones, marcos de actuación y herramientas que les permitan conjuntamente llevar a cabo un proceso de integración, desarrollo y evaluación de competencias, coherente con su modelo docente y con el Espacio Europeo de Educación Superior.[EN] n April 2008, the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) approved the document Marc per al disseny i la implantació dels plans d’estudis de grau (Framework for the Design and Implementation of Undergraduate Curricula), which establishes a set of methodological and assessment guidelines that should be taken on board in current university teaching. It also stipulates the introduction of seven generic competencies in all undergraduate degrees and explores how they might be incorporated into degree curricula to guarantee that students acquire them. Four of these generic competencies (self‐directed learning, team work, effective use of information resources, and oral and written communication) are transferrable across degree courses, two (entrepreneurship and innovation, and sustainability and social commitment) are hallmarks of the UPC and the last (foreign language) is established by law. In this paper, we aim to shed light on an experience that brings together various support initiatives that may be of use to other universities wishing to provide their teaching staff and management teams with guidelines, policy frameworks and tools for the integration, development and assessment of competencies in a way that is consistent with their teaching models and with the European Higher Education Area.Torra Bitlloch, I.; De Corral Manuel De Villena, I.; Martínez Martínez, M.; Gallego Fernández, I.; Portet Cortés, E.; Pérez Cabrera, MJ. (2011). Proceso de integración y evaluación de competencias genéricas en la Universitat Politècnica de Catalunya. REDU. Revista de Docencia Universitaria. 8(1):201-224. https://doi.org/10.4995/redu.2010.6226OJS20122481ICE UPC (2007). Aproximación al diseño de titulaciones basado en competencias. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/monografics‐ice.ICE UPC (2008). La evaluación en el marco del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/monografics‐ice.ICE UPC (2009a). Guies per desenvolupar les competències genèriques en el disseny de titulacions. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/guies‐per‐desenvolupar‐les‐competencies‐generiques‐en‐el‐disseny‐de‐titulacions.ICE UPC (2009b). Quaderns per treballar les competencies genèriques a les assignatures. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/quaderns‐per‐treballar‐les‐competencies‐generiques‐a‐les‐assignatures.ICE UPC (2009c). Manual per elaborar la Guia docent de l'assignatura. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/manual‐per‐elaborar‐la‐guia‐docent‐de‐l2019assignatura‐1.ICE UPC (2010). El portafolio del estudiantado. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/monografics‐ice.UPC (2004). Sobre el model docent de la UPC a l'EEES. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/monografics/2/monografics2.pdf.UPC (2008). Marc per al disseny I la implantació dels plans d'estudis de grau. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde https://www.upc.edu/eees/guia_disseny/marc‐normatiu/marc‐normatiu‐intern/document‐marc‐per‐al‐disseny‐de‐les‐titulacions‐de‐grau‐de‐la‐upc.UPC (2009). Resumen sobre las competencias genéricas a implantar en los planes de estudios de grado de la UPC. Extraído el 7 de noviembre de 2010 desde http://www.upc.edu/ice/portal‐de‐recursos/publicacions_ice/guies‐per‐desenvolupar‐les‐competencies‐generiques‐en‐el‐disseny‐de‐titulacions

Apropar els estudiants de Secundària al món de la Química

Es presenta l'experiència realitzada, durant diverses edicions, a l'Escola Politècnica Supe-rior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), corresponent a dues activitats: L'exposició "On és la Química?" i el taller "Què és l'en-ginyeria química?" dirigides a estudiants de secundària

El marc competencial del professorat universitari i el redisseny de la formació docent

El procés de convergència europea està generant canvis en les funcions i rols del professorat universitari. D’altra banda, els Sistemes de Garantia Interna de Qualitat (SIGQ) estableixen l’obligació de les universitats de vetllar pel desenvolupament de la carrera professional del personal docent i investigador, proporcionant-li la formació necessària per al correcte acompliment de les seves activitats docents. En aquest sentit, les universitats públiques catalanes, han desenvolupat un projecte que té com a objectiu establir un marc de referència competencial del professorat universitari, que permeti redissenyar els plans de formació docent d’acord amb les necessitats formatives que requereix el nou context universitar