Cardiac workstation and dynamic model to assist in coronary tree analysis

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaThis thesis explores the issues involved in automatic coronary vessel analysis using deformable models and estimation algorithms. The work is carried out as a consequence of a previous international research and development project on multimedia and teleworking in medicine (radiology imaging). After developing and validating a multimedia workstation from a user perspective, the experience obtained showed the convenience to incorporate new computer vision tools to assist the physicians during the image assessment in the diagnostic process. The work presented is a part of a computer assisted diagnosis system within a telemedicine system. Focusing on cardiac imaging, the first step is to adapt the workstation to such image modality, then the goal is to build a computerised coronary tree model, able to incorporate 3D static (anatomical) and dynamic (vessel movements) data. Such a model is useful to increase the knowledge necessary when dealing with a difficult image modality in computer vision, like coronary angiography. To build the model, many computer vision problems have to be addressed. From low-level tasks as vessel detection up to high level ones like image understanding are necessarily covered. Mainly, deformable models (snakes) and estimation techniques are discussed and used with innovative ideas through the model building process. Ought to the tight dependence of the deformable models on the low level image feature detectors, new methods to learn the vessels based on statistical analysis and fine tune the detector are proposed increasing the segmentation confidence. A new statistical potential map is developed within a new energy minimising scheme. Snakes are also applied in the 3D-reconstruction process. A graph is designed and used to hold the knowledge of the complete model. The novel approach for vessel analysis and the final model were validated and the results are very encouraging

Cross-spectral local descriptors via quadruplet network

This paper presents a novel CNN-based architecture, referred to as Q-Net, to learn local feature descriptors that are useful for matching image patches from two different spectral bands. Given correctly matched and non-matching cross-spectral image pairs, a quadruplet network is trained to map input image patches to a common Euclidean space, regardless of the input spectral band. Our approach is inspired by the recent success of triplet networks in the visible spectrum, but adapted for cross-spectral scenarios, where, for each matching pair, there are always two possible non-matching patches: one for each spectrum. Experimental evaluations on a public cross-spectral VIS-NIR dataset shows that the proposed approach improves the state-of-the-art. Moreover, the proposed technique can also be used in mono-spectral settings, obtaining a similar performance to triplet network descriptors, but requiring less training data

Caronte: plataforma Moodle con gestión flexible de grupos. Primeras experiencias en asignaturas de Ingeniería Informática

En este artículo se presenta Caronte, entorno LMS (Learning Management System) basado en Moodle. Una característica importante del entorno es la gestión flexible de grupos en una asignatura. Entendemos por grupo un conjunto de alumnos que realizan un trabajo y uno de ellos entrega la actividad propuesta (práctica, encuesta, etc.) en representación del grupo. Hemos trabajado en la confección de estos grupos, implementando un sistema de inscripción por contraseña. Caronte ofrece un conjunto de actividades basadas en este concepto de grupo: encuestas, tareas (entrega de trabajos o prácticas), encuestas de autoevaluación y cuestionarios, entre otras. Basada en nuestra actividad de encuesta, hemos definido una actividad de Control, que permite un cierto feedback electrónico del profesor sobre la actividad de los alumnos. Finalmente, se presenta un resumen de las experiencias de uso de Caronte sobre asignaturas de Ingeniería Informática en el curso 2007-08.Peer Reviewe

Caront : implementació i millora d'activitats d'avaluació i primeres experiències amb diferents organitzacions docents

El gestor documental Caront basat en Moodle, del que es va presentar una primera comunicació en l'anterior JID continúa navegant en assignatures d'Enginyeria. Caront gestiona les diferents activitats que configuren una assignatura: gestió de grups, activitats, avaluacions, fòrums, wiki, etc. Algunes d'aquestes activitats s'han incorporat de les que disposa Moodle i d'altres s'han modificat per una millor adaptació als requeriments de les assignatures d'Enginyeria, tot i que fácilmente poden ser extrapolables a assignatures d'altres especialitatsEn aquest article es presenta la implementació o modificació de dues activitats que impliquen avaluació: tasques i autoavaluació. La tasca consisteix en plantejar activitats en què l'alumne ha de fer l'entrega d'un fitxer o conjunt de fitxers corresponents a un exercici, problema o pràctica. Aquesta activitat és avaluable i es pot presentar de forma individual o en grup. L'autoavaluació és un mòdul íntegrament implementat pels autors a partir del mòdul d'enquestes presentat l'anterior JID. Es tracta d'una enquesta que realitza cada membre d'un grup per avaluar el treball dels companys i el d'un mateix. És una activitat que només es pot plantejar si l'assignatura té grups de treball i de la que es poden treure estadístiques i un llistat amb les diferents valoracions fetes per a cada alumne respecte els seus companys. Un dels punts importants que pretenem amb Caront és la seva versatilitat en diferents organitzacions docents. En la darrera part de l'article es presenta l'experiència d'ús de Caront en diferents organitzacions docents en assignatures obligatòries i optatives d'Enginyeria Informàtica durant el curs 2006-07. Fruit d'aquestes primeres experiències han començat a sorgir propostes de millora i funcionalitats que s'adaptin millor a les organitzacions docents que s'han provat. S'espera pel curs vinent poder incorporar noves assignatures d'Enginyeria Informàtica i d'altres titulacions

Un ABP basado en la robótica para las ingenierías informáticas

Estos últimos años estamos asistiendo a una disminución en la entrada de alumnos en las titulaciones tecnológicas debida a la falta de motivación de los estudiantes por unos estudios técnicos que implican un gran esfuerzo para su superación. Por otra parte, los alumnos que entran en los primeros cursos se encuentran a menudo con un conjunto de materias distintas a las esperadas y las perciben desconectadas entre sí. Ambas circunstancias contribuyen de forma importante a la disminución de la promoción de estudiantes en las titulaciones técnicas. Este artículo presenta un ABP (Aprendizaje Basado en Problemas) que utiliza la robótica. Actualmente, la experiencia se está desarrollando en l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria y l’Escola Tècnica en Informàtica de Sabadell. El objetivo principal es el de aumentar la motivación de los alumnos que llegan a primer curso de la titulación sin que por ello se disminuyan los contenidos técnicos estipulados en los planes de estudio vigentes. La novedad principal con respecto a experiencias anteriores radica en que los alumnos trabajaran aspectos de software y hardware de modo coordinado, utilizando un robot como arquitectura común. El artículo se organiza de la siguiente forma: en la introducción se explica la situación actual y los objetivos del trabajo, luego se exponen ciertos trabajos que son precedentes en los que esta basada nuestra experiencia, en el punto 3 se desarrolla la planificación del ABP, discute sobre las competencias que el ABP puede añadir en estas primeras materias del plan de estudios y después presenta la implantación del ABP.Peer Reviewe

Caronte : un gestor documental per a assignatures de l'EEES

La declaració de Bolonia i l'Espai Europeu de Educació Superior (EEES) proposen nous reptes a les universitats en plantejar les assignatures més centrades en l'alumne aíxí com en l'estudi i adopció de noves metodologies docents que potenciin les capacitats i habilitats de l'alumne, tant personals como profesionals. Tot això exigeix dels docents un nou plantejament de l'organització de les assignatures, buscant indicadors d'avaluació que vagin més enllà de l'examen a final de semestre. L'avaluació continuada és una via en aquest sentit com poden ser-ho altres metodologies. En totes elles augmenta el volum d'informació (enquestes, examens, exercicis, treballs, etc.) de què es disposarà per a avaluar els alumnes, apart de tota la gestió de grups de treball en cas de treball grupal y també el control de les entregues realitzades pels alumnes. Tot aquest volum d'informació, per a que sigui manejable, requereix d'algún tipus d'eina informàtica que faciliti la gestió al professor. En aquest article es presenta una proposta de gestor documental que s'adapta a las diferents necessitats de 8 assignatures de la titulació d'enginyeria informàtica, i que involucra uns 4 professors de teoria y 8 professors de pràctiques. En l'article s'exposen els objectius de l'entorn de gestió documental. El principal de tots ells és la proposta d'un conjunt de patrons d'activitats (enquestes, enquestes d'autoavaluació, qüestionaris, tasques, etc.) que Caronte gestionarà i que el professor utilitzarà per a programar una assignatura. Com a suport, I després d'estudiar diferents alternatives, hem decidit adoptar l'entorn Moodle, àmpliament utilitzat en diferents universitats com entorn de gestió documental. S'expliquen els conceptes importants, la pantalla I l'escriptori principal de l'entorn així com un resum del funcionament del mòdul d'enquestes. Disposem d'alguns resultats d'experiències realitzades durant el segon semestre del curs 2005-06 i d'aquestes experiències es pretén extreure conclusions i millores per posar en funcionament una primera versió de l'entorn Caronte pel curs 2006-07 donant suport a més assignatures de la titulació

Desarrollo de una agenda sanitaria web: una herramienta para facilitar la gestión en el primer nivel de atención en salud pública en Santiago del Estero

El presente trabajo aborda la dificultad que presentan los centros de salud de atención primaria de la Provincia de Santiago del Estero para identificar y realizar controles de salud a la población de interés para el Programa SUMAR. Estos controles deben realizarse en función de un cronograma de acuerdo a la edad de los beneficiarios y según las normativas del Ministerio de Salud de la Nación. Para dar respuesta a esta problemática, se presenta una herramienta web para ayudar a estos centros de salud a reconocer su población a cargo y planificar el proceso de atención en salud. A su vez, también se presenta una aplicación para el monitoreo, posterior a la implementación de la agenda sanitaria web.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativa (SADIO

Desarrollo de una agenda sanitaria web: una herramienta para facilitar la gestión en el primer nivel de atención en salud pública en Santiago del Estero

El presente trabajo aborda la dificultad que presentan los centros de salud de atención primaria de la Provincia de Santiago del Estero para identificar y realizar controles de salud a la población de interés para el Programa SUMAR. Estos controles deben realizarse en función de un cronograma de acuerdo a la edad de los beneficiarios y según las normativas del Ministerio de Salud de la Nación. Para dar respuesta a esta problemática, se presenta una herramienta web para ayudar a estos centros de salud a reconocer su población a cargo y planificar el proceso de atención en salud. A su vez, también se presenta una aplicación para el monitoreo, posterior a la implementación de la agenda sanitaria web.Sociedad Argentina de Informática e Investigación Operativa (SADIO

L'agenda virtual d'activitats d'aprenentatge com a eina educativa

La metodologia docent impulsada per la creació d'un espai europeu d'educació superior comú implica tenir en compte el treball de l'estudiant. En aquest sentit, i per donar suport al procés d'aprenentatge dels alumnes, s'ha desenvolupat un procediment d'elaboració d'agendes d'activitats a partir de guies docents d'assignatures ja expressades en ECTS, és a dir, en les que es dóna informació de la dedicació dels estudiants tant a les tasques presencials com a les no presencials. En aquest article es presenta aquest procés de transformació i les primeres experiències d'ús de les agendes d'activitats d'aprenentatge com a eines per facilitar l'adaptació dels alumnes a les noves metodologies docents, fomentar el desenvolupament de competències transversals, com la de la gestió del temps i de l'assumpció de responsabilitats, millorar aspectes de les competències específiques i, en definitiva, per fer-los part activa del seu aprenentatge.La metodología docente impulsada por la creación de un Espacio Europeo de Educación Superior común implica tener en cuenta el trabajo del estudiante. En este sentido, y para dar apoyo al proceso de aprendizaje de los alumnos, se ha desarrollado un procedimiento de elaboración de agendas de actividades a partir de guías docentes de asignaturas ya expresadas en ECTS, es decir, en las que se ofrece información sobre la dedicación de los estudiantes tanto a las tareas presenciales como a las no presenciales. En este artículo se presenta este proceso de transformación y las primeras experiencias de uso de las agendas de actividades de aprendizaje como herramienta para facilitar la adaptación de los alumnos a las nuevas metodologías docentes, fomentar el desarrollo de competencias transversales -como la gestión del tiempo y la asunción de responsabilidades-, mejorar aspectos de las competencias específicas y, en definitiva, convertirlos en parte activa de su propio aprendizaje.The teaching methodology being promoted via the creation of a common European Higher Education Area means taking the student's work into account. In this sense, and in order to support students' learning process, a procedure was developed that involved drawing up calendars of activities based on teaching guides for courses that are already expressed in ECTS, that is, in which information is provided on how much time students should spend on both classroom and independent learning tasks. This article presents this process of transformation and the first experiences in using the learning activities calendars as a tool to help students adapt to the new teaching methodologies, foster the development of transversal skills such as time management and taking responsibility, improving aspects of specific competences, and, in short, make students active agents in their learning

The neotropical reforestation hotspots : a biophysical and socioeconomic typology of contemporary forest expansion

Tropical reforestation is a significant component of global environmental change that is far less understood than tropical deforestation, despite having apparently increased widely in scale during recent decades. The regional contexts defining such reforestation have not been well described. They are likely to differ significantly from the geographical profiles outlined by site-specific observations that predominate in the literature. In response, this article determines the distribution, extent, and defining contexts of apparently spontaneous reforestation. It delineates regional ‘hotspots’ of significant net reforestation across Latin America and the Caribbean and defines a typology of these hotspots with reference to the biophysical and socioeconomic characteristics that unite and distinguish amongst them. Fifteen regional hotspots were identified on the basis of spatial criteria pertaining to the area, distribution, and rate of reforestation 2001–2014, observed using a custom continental MODIS satellite land-cover classification. Collectively, these hotspots cover 11% of Latin America and the Caribbean and they include 167,667.7 km2 of new forests. Comparisons with other remotely sensed estimates of reforestation indicate that these hotspots contain a significant amount of tropical reforestation, continentally and pantropically. The extent of reforestation as a proportion of its hotspot was relatively invariable (3–14%) given large disparities in hotspot areas and contexts. An ordination analysis defined a typology of five clusters, distinguished largely by their topographical roughness and related aspects of agro-ecological marginality, climate, population trends, and degree of urbanization: ‘Urban lowlands’, ‘Mountainous populated areas’, ‘Rural highlands’, ‘Rural humid lands’ and ‘Rural dry lands’. The typology highlights that a range of distinct, even oppositional regional biophysical, demographic, and agricultural contexts have equally given rise to significant, regional net reforestation, urging a concomitant diversification of forest transition science