Imagen y recreación. Nuevas museografías

La iconografía histórica suministra, a partir de imaginarios y tecnologías, visiones más o menos tangibles e hipotéticas sobre el pasado. A su vez, la necesidad de generatrices históricas para construir identidades personales y colectivas han provocado una demanda ascendente de productos historiográficos y en este contexto se han fortalecido praxis emergentes como la recreación histórica y la museografía didáctica. En este contexto se define un triángulo virtuoso entre la recreación como fuente de generación de imágenes del pasado, la nueva iconografía digital que posibilita reconstrucciones 3D y que reordena las imágenes generadas por la recreación y una nueva museografía tangible que basa sus opciones estratégicas de socialización en la iconografía.

Recreació UB Didpatri. Compromís amb la didàctica de la història i el patrimoni

El grup de recreació UB-DIDPATRI, estabilitzat a partir de 2016, centrat en la Guerra Civil espanyola es un dels pocs existents amb perfil universitari. En la seva breu trajectòria ha aconseguit la vinculació al món de la recreació de nombrosos estudiants i llicenciats i no ha parat de créixer quant a activitats i projecció

Aproximación virtual y didáctica al patrimonio defensivo de la fortaleza del siglo XVI de la Trinitat (Rosas, Girona)

[EN] The Trinitat Fort, built in the mid-16th century, is an extraordinary example of European military architecture from the mid-16th century, conceived as an artillery machine, whose mission was to protect the natural port of Roses (Girona, Spain). The fortification had a long history of warfare that ended with the Peninsular War (1808–1814), which turned it into ruins. In 2002, the Roses city council planned an ambitious architectural intervention to recover the fortification. The works restored the overall exterior volumetry, with current construction materials. The large interior spaces resulting from the intervention had little in common with the original structures. Starting in 2016, the museum projected to open the fort to the public. The strategy focused on 3D works, which were used to plan museographic proposals and to make an interior space understandable, with an aspect very distant from that of the original construction. It entailed extensive fieldwork analyzing the sources and structural remains that were preserved and surmising the possible architectural solutions the fortress originally contained. Based on evidence and hypotheses, the group carried out a reconstruction from virtual archeology, and it developed a didactic iconography to explain the artifact to a broad spectrum of visitors and students. This iconography was applied on the panels, in the scenography and audiovisuals of the museum, and in the dissemination materials. The museography was implemented between 2019 and 2021. Considering the variables and comprehensive needs for a wide range of users and visitors, we completed the virtual archeology proposal based on realistic criteria, giving importance in 3D to textures and colors. It incorporated the anthropic and movable factors through matte painting techniques and images obtained with the support of re-enactment groups.Highlights: - The Fort of the Trinitat, built in the middle of the 16th century, is an extraordinary poliorcetic piece, conceived as an artillery machine, whose mission was to protect the natural port of Roses (Girona, Spain). - Between 2019 and 2021, an ambitious reconstruction of virtual archaeology has been carried out, developing a didactic iconography aimed at broad-spectrum visitors and formal education students. - The didactic iconography proposal developed in the Fort of the Trinitat does not try to compete with the large market productions, but it does try to explore sustainable intervention models to make the past and its heritage known.[ES] El Fuerte de la Trinitat, construido a mediados del siglo XVI, es un extraordinario ejemplo de arquitectura militar europea de mediados del siglo XVI, concebido como una máquina de artillería, y con la misión de proteger el puerto natural de Roses (Girona, España). La fortificación tuvo dilatado historial bélico que terminó durante la Guerra de la Independencia (1808-1814), convirtiéndose en un montón de ruinas. En 2002, el ayuntamiento de Roses planificó una ambiciosa intervención arquitectónica para recuperar la fortificación. Las obras restauraron la volumetría exterior en su conjunto, con materiales de construcción actuales. Los grandes espacios interiores resultantes de la intervención tenían poco en común con las estructuras originales. A partir de 2016, se inició el proyecto de museografía con el objetivo de abrir el fuerte al público. La estrategia se centró en la realización de un 3D, utilizado para planificar propuestas las museográficas y hacer comprensible un espacio interior, que presentaba un aspecto muy distante al de la construcción original. Se procedió a la realización de un laborioso trabajo de campo, analizando las fuentes y los restos estructurales que se conservaban, y aventurando las posibles soluciones arquitectónicas que en su día tuvo la fortaleza. A partir de las evidencias y las hipótesis se procedió a realizar una reconstrucción de arqueología virtual y se desarrolló una iconografía didáctica para explicar el fuerte a un público visitante de amplio espectro, y a estudiantes de enseñanza reglada. La museografía comenzó a implementarse entre los años 2019 y 2021. Teniendo en cuenta variables y necesidades comprensivas de los usuarios y visitantes la propuesta de arqueología virtual se planteó a partir de criterios realistas, basándose en el 3D, en las texturas y en los colores. El factor humano y mueble se incorpora a partir de técnicas matte painting con el apoyo de grupos de recreación histórica.This work was supported by the Bosch Gimpera Foundation Project no. 309824 (2018): Advice and coordination of the museography works of the permanent exhibition of the castle of the Trinity of Roses. Barcelona: Bosch i Gimpera Foundation (University of Barcelona); Roses City Council.Hernàndez-Cardona, FX.; Sospedra-Roca, R.; Casals-Ausió, JR. (2022). Virtual and didactic approach to the defensive heritage of the 16th century Fort of the Trinitat (Roses, Girona). Virtual Archaeology Review. 13(26):103-115. https://doi.org/10.4995/var.2022.15733OJS1031151326Aguiló, M. (2006). Los ingenieros en la construcción del Mediterráneo. In C. de Seta (Coord.), España en el Mediterráneo. La construcción del espacio (pp.18-41). Madrid, Spain: Centro de Estudios y Experimentación de Obras Publicas.Ainaud, J. (1965). La plaza fuerte de Rosas. Revista de Gerona, (31), 38-42. https://revistes.udg.edu/revista-girona/article/view/21685/25483Aparicio-Resco, P. (2021). Guía para la documentación de reconstrucciones virtuales de bienes patrimoniales. Revista Schema, (2), 129-146.Aparicio-Resco, P., García Álvarez-Busto, A., Muñiz-López, I., & Fernández-Calderón, N. (2021). 3D virtual reconstruction of the Gauzón Castle (Castrillón, Principado de Asturias). Virtual Archaeology Review, 12(25), 158-176. https://doi.org/10.4995/var.2021.14940Baig i Aleu, M. (1988). La vila de Roses en els segles XVI i XVII. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21, 135-206. https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92992/171337Barreau, J. B., Esnault, E., Foucher, J., Six, M., & Le Faou, C. (2020). 3D modelling of a 15th century city gate of Rennes: Portes Mordelaises. Virtual Archaeology Review, 11(22), 41-55. https://doi.org/10.4995/var.2020.12653Benito, J. (1926). El diario de un sitiado: relación histórica de los sucesos ocurridos en Rosas con motivo del sitio y rendición de la plaza a los franceses en el año 1808. Figueres, Spain: Tipografía La Comarca.Brusaporci, S. (2010). Sperimentazione di modelli tridimensionali nello studio dell'architettura storica. In: Brusaporci S (ed) Sistemi Informativi Integrati per la tutela la conservazione e la valorizzazione del patrimonio architettonico e urbano (pp.58-64). Roma, Italy: Gangemi.Burch, J., & Palahí, Ll. (2019). El castell de la Trinitat. Guies del patrimoni cultural de Roses, 2. Girona, Spain: Documenta Universitaria.Cabezas, M., & Montes, F. P. (2019). Reconstrucción virtual de la fortaleza bajomedieval de Aguilar de la Frontera. EGA Expresión Gráfica Arquitectónica, 24(35), 236-247. https://doi.org/10.4995/ega.2019.10200Cámara, A. (Coord.) (2005). Los ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII. Madrid, Spain: Ministerio de Defensa / Asociación Española de Amigos de los Castillos.Capdevila, M., Roca, N. (2013). Consolidació del Castell de la Trinitat (Roses): reconstrucció i restauració. Jornadas Internacionales sobre la intervención en el Patrimonio Arquitectónico. Actas (pp. 285-289). Barcelona, Spain: Ministerio de Educación Cultura y Deporte; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Agrupació d'Arquitectectes per la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic.Carnevali, L., & Cundari, C. (2010). Modello materiale e modello digitale a supporto della didattica della rappresentazione. In X Congreso Internacional de Expresión Gráfica aplicada a la Edificación. Nuevas líneas de investigación en Ingeniería de Edificación (pp. 1019-1026). Alacant, Spain: Servei de Publicacions. Universitat d'Alacant.Centofanti, M., Brusaporci, S., & Lucchese, V. (2014). Architectural Heritage and 3D Models. In P. Di Giamberardino, D. Iacoviello, R. Natal Jorge, J. M. R. S. Tavares (Eds), Computational Modeling of Objects Presented in Images Computational Modeling of Objects Presented in Images. Lecture Notes in Computational Vision and Biomechanics (15, pp. 31-49). Cham, Switzerland: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-319-04039-4_2Cobos, F. (Coord.) (2004). La artillería de los Reyes Católicos. Valladolid, Spain: Junta de Castilla y León.de la Fuente, P. (2002). Aigua, ciutat i territori a la Roses renaixentista. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35, 351-372.de la Fuente, P. (1994). La fortaleza de Roses i els engiyers de Lluís XIV: una aportació al coneixement de la seva actuació (1693-1714). Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 27, 117-148.de la Fuente, P. (1998). Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna. Figueres, Spain: El Brau.de Groot, J. (2016). Consuming History. Historians and Heritage in Contemporary Popular Culture. Oxon/New York, EEUU: Rouletge. https://doi.org/10.4324/9781315640754de Sojo, F. (1927). El Capitán Luis Pizaño: estudio histórico-militar referente a la primera mitad del siglo XVI. Madrid, Spain: Imprenta del Memorial de Ingenieros del Ejército.Díaz, N. (1991). Roses una vila amb història. Barcelona, Spain: Tec, S.A.Díaz, C., Pedler, R., & Reay, J. (2008). El setge de Roses de 1808: Tres visions de la guerra del Francès. Roses, Spain: Fundació Roses Història i Natura.Duffy, Ch. (1997). Siege warfare: The fortress in the Early Modern World 1494-1660. Oxon/New York, EEUU: Routledge.Elsaesser, Th. (2019). Film History as Media Archaeology: Tracking Digital Cinema (pp. 229-266). Amsterdam, Netherlands: Amsterdam University Press.Evans, T. L., & Daly, P. (Eds.) (2006). Digital Archaeology. Bridging Method and Theory. London, UK: Routledge.Flynn, B. (2007). The morphology of space in virtual heritage. In F. Cameron, S. Kenderdine (Eds.), Theorizing digital cultural heritage: a critical discourse (pp. 349-368). Cambridge, EEUU: MIT Press Scholarship Online. https://doi.org/10.7551/mitpress/9780262033534.003.0018Forte, M. (1997). Virtual Archaeology: Re-creating Ancient Worlds. New York, EEUU: H.N. Abrams.Georgopoulos, A. (2014). 3D virtual reconstruction of archaeological monuments. Mediterranean Archaeology and Archaeometry, 14(4), 155-164.Geroimenko, V. (Ed.) (2021). Augmented Reality in Tourism, Museums and Heritage: A New Technology to Inform and Entertain. Cham, Switzerland: Springer Nature. https://doi.org/10.1007/978-3-030-70198-7_1Hermon, S., & Kalisperis, L. (2011). Between the real and the virtual: 3D visualization in the cultural heritage domain-expectations and prospects. Virtual Archaeology Review, 2(4), 59-63. https://doi.org/10.4995/var.2011.4556Hernàndez-Cardona, F. X., & Sospedra-Roca, R. (2018). Castell de la Trinitat de Roses. Proposta de Museografía Didáctica. Barcelona, Spain: Fundació Bosch i Gimpera / Ajuntament de Roses.Hernàndez-Cardona, F. X. (2005). Renaissance fortifications in the Mediterranean. Barcelona, Spain: Taller de Projectes. Universitat de Barcelona.Hernàndez-Cardona, F. X., Feliu-Torruella, M., Sospedra-Roca, R., González-Sanz, M., & Wilson-Daily, A. (2019). Generación de iconografía didáctica a partir de recreación histórica y 3D. El caso de la Guerra Civil Española. Ensayos. Revista de la Facultad de Educación de Albacete, 34, 67-82.Hernàndez-Cardona, F. X. (2021). Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i Indústria. Barcelona, Spain: Rafael Dalmau Editor.Hernàndez-Cardona, F. X., & Rojo, M. C. (Eds.) (2012). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos. Gijón, Spain: Trea.Hernando, C. J. (Coord.) (2000). Las fortificaciones de Carlos V. Madrid, Spain: Ediciones del Umbral.Hughes, B. P. (1976). La puissance de Feu. L'efficacité des armes sur le champ de bataille de 1630 à 1850. Lausanne, Switzerland: Edita-Vilo.ICOMOS (2017). Los Principios de Sevilla. Principios internacionales de la Arqueologia Virtual. 19ª Asamblea General de ICOMOS, Nueva Delhi. Retrieved December 17, 2020, from https://icomos.es/wp-content/uploads/2020/06/Seville-Principles-IN-ES-FR.pdfLiarokapis, F., Voulodimos, A., Doulamis, N., & Doulamis, A. (2020). Visual Computing for Cultural Heritage. Cham, Switzerland: Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-030-37191-3López-Menchero, V. M., & Grande, A. (2011). Hacia una Carta Internacional de Arqueología Virtual. El borrador SEAV. Virtual Archaeology Review, 2(4), 71-75. https://doi.org/10.4995/var.2011.4558López-Menchero, V. M., Maschner, G., McLeod, J. B., Du Vernay, J., & Hervás, M. A. (2020). The work of Global Digital Heritage for the massive digitization of fortifications in Spain. In J. Navarro Palazón, L. J. García-Pulido, (Eds.), FORTMED 2020 - Defensive Architecture of the Mediterranean (pp. 330-340). Valencia, Spain: Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/FORTMED2020.2020.11415López Sopeña, A. (1792). Plano y perfiles del fuerte de la Trinidad llamado Botón de Rosas, 28 de marzo de 1792. Madrid, Spain: Archivo General Militar de Madrid (IHCM), SH. GE-20/6.McManamon, F. (2014). Digital Archaeological Data: Ensuring Acces, Use, and Preservation. In Smith, C. (Ed.). Encyclopedia of Global Archaeology (pp. 23-82). Berlin, Germany: Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4419-0465-2_1219Pujol, L. (2011). Realism in virtual reality applications for cultural heritage. International Journal of Virtual Reality, 10(3), 41-49.Parry, R. (2013). Museums in a Digital Age. London, UK; New York, EEUU: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203716083Rahaman, H., & Champion, E. (2019). The Scholarly Rewards and Tragic Irony of 3D Models in Virtual Heritage Discourse. In Haeusler, M. (Eds.), Proceedings of the 24th Annual Conference of the Association for Computer-Aided Architectural Design Research in Asia (CAADRIA) (2, pp.695-704). Wellington, New Zealand: Victoria University of Wellington.Tarrus, J., Martin, A., & Nieto, X. (1989). La Ciutadella de Roses. Annals de l'Institut d'estudis Empordanesos, 22, 315-331.von Lünen, A., Lewis, K. J., Litherland B., & Cullum, P. (2019). Historia Ludens: The Playing Historian. Oxon/New York, EEUU: Rouletge. https://doi.org/10.4324/978042934561

Monuments, sculptures and museums in the historical sites of the Battle of the Ebro. The Contributions of the University of Barcelona «Heritage Teaching» Group

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.The Battle of the Ebro (1938) was the decisive battle of the Spanish Civil War. The defeat of the Popular Army led to the occupation of Catalonia and to the final victory of General Franco’s forces over the Spanish Republic. The victors placed monuments on the battlefield to stage their success, but patrimonial action had limited development while World War II and its outcome opened uncertain prospects for General Franco’s regime. The death of the dictator in 1975 made political changes possible in Spain, and the historical spaces of the Battle of the Ebro, subsidiaries of the social and political imaginaries of the democratization process, met new interventions around their heritage. New monuments and museums invited an interpretation of the battle compatible with the imaginary of reconciliation developed by the new constitutional regime. Decades after the event, the battle of the Ebro continued, but now the struggle was established in terms of models and actions to fix memory in the territory, on the basisof heritage interventions, museums, monuments and sculptures. In the context of democratic emergence at the beginning of the 21st century, civil society initiatives added to the dynamics of research and socialization of knowledge promoted in terms of Public History and Public Archaeology and opened new perspectives in the recovery of a republican memory of the battle. The initiatives of the research group «Didáctica del Patrimonio» (DIDPATRI) of the University of Barcelona stand out in this context. The study approximates the different phases of appropriation, in terms of historical memory, of the Ebro battlefield, and the main initiatives and casuistries of patrimonialization generated, in its surroundings, at different historical moments.Aquest treball s’enmarca en els següents projectes: Ministerio de Ciencia e innovación (Spain). EDU2016-76589-R. «Iconografía y recreación histórica en la didáctica del patrimonio. El caso de la Guerra Civil Española». (2016-2019); Ministerio de Ciencia, Innovación (Spain). PID2020-118615RB-100. «Desarrollo de perspectivas críticas a partir del patrimonio del conflicto en la formación del profesorado». (2021-2024)

La batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memòria. Un model transversal de recerca didàctica

The battle of Raïmats, happened on the last day of the Battle of the Ebro (15 November 1938), has been researched from various viewpoints, and also in a transversal and interdisciplinary perspective, by the research group DIDPATRI. The search began with a request of the civic association Lo Riu (The River) in 2013 to the University of Barcelona, who carried out an intense archaeological campaign in a dynamic of public research. In the following years and until 2018 the actions on Raïmats have been multiplied by incorporating experiences on open-air museography, school visits, Battlefields Tourism, historical recreation and didactic iconography. All in all the dynamics gets its contextualisation within a pedagogical action research in which the didactic approaches achieve a high prominence. The experience at Raïmats also includes an explicit approach on memory since the place has become a significant site to the Battle of the Ebro history. Keywords: Battle of the Ebro, Museography, Iconography, Recreation, Memor

Generación de iconografía didáctica a partir de recreación histórica y 3D. El caso de la Guerra Civil Española [Generation of didactic iconography through historical reenactment and 3D. The case of the Spanish Civil War]

Historical iconography provides us with hypothetical images of the past that contribute to its interpretation, knowledge and understanding. The advances in software to design and produce two- or three-dimensional images has optimized the possibilities of generating didactic iconography about spaces and events of the past. Additionally, the promotion of reenactment activities facilitates to capturephotographic and kinetic pictures of historical character, with a didactic projection, that can be integrated into the image processing software. The present article describes the experience of the group DIDPATRI regarding the design and implementation of interdisciplinary research and socialization of knowledge obtained from didactic iconography, in the context of the Spanish Civil War

El factor didàctic en els centres d'interpretació virtual. El cas d'Atapuerca.

[cat] La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen. És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc. El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen. És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca"

Crèdits

  Clica per veure la portada de la revista  cover of the magazineVer portada de la revista

Íber : didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia

El artículo forma parte de un monográfico de la revista dedicado a museografía didáctica en historiaEl autor se pregunta por el futuro de la museografía digital y responde que es ya un hecho que los nuevos museos han eliminado métodos tradicionales de interpretación para orientar sus esfuerzos a los materiales didácticos multimedia, ya sean en formato 15 pulgadas, LCD o audiovisual y que en un futuro no muy lejano ésta será la mejor solución para un museo o centro patrimonial ya que el terminal será el propio usuario.CataluñaES

Guix

Resumen del autor en catalánLa museografía virtual nos ofrece la posibilidad de trabajar los diferentes recursos tal y como habían hecho hasta ahora. No hace falta que se espere que los museos desarrollen programas específicos, cuadernos virtuales, etc., los profesores pueden aprovecharse de las diferentes informaciones 'recortando y pegando', tal y como esta profesión ha hecho siempre con las enciclopedias, los libros, etc. La técnica, pero, cambia un poco.CataluñaES