Anàlisi dels canvis cromosòmics a llarg termini en poblacions naturals de "Drosophila suboscura" i la seva relació amb el possible canvi climàtic global.

L'objectiu general d'aquest treball ha estat l'estudi dels canvis a llarg termini del polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura en poblacions europees, i la seva possible relació amb el canvi climàtic global del planeta. El polimorfisme cromosòmic de D. subobscura, constitueix un mecanisme genètic d'adaptació ràpida a l'ambient que dóna a l'espècie una flexibilitat adaptativa, com va posar de manifest el fet que a les poblacions colonitzadores de Nord-amèrica i Sud-amèrica s'establissin clines latitudinals per les freqüències de determinades inversions seguint el mateix patró que les existents a la regió paleàrtica. Per tant és probable que aquest polimorfisme respongui a algun factor o factors ambientals correlacionats amb la latitud, com pot ser la temperatura. Així doncs s'ha volgut comprovar si aquest polimorfisme es pot considerar un bon marcador genètic dels canvis en els ecosistemes tant d'origen natural com provocats per l'acció humana. Es van seleccionar tretze poblacions europees que ja haguessin estat mostrejades com a mínim 15 anys enrera, i es van obtenir les mostres de cadascuna en la mateixa localitat i època de l'any que la mostra antiga. Es va determinar la composició i diversitat d'espècies del gènere Drosophila en dotze de les mostres obtingudes, per tal d'obtenir una estimació de la biodiversitat. Per altra part, es van caracteritzar les poblacions mitjançant les freqüències de les inversions o ordenaments existents en cada cromosoma i per a cada població es va comparar el polimorfisme cromosòmic actual amb el de les mostres antigues. En analitzar la variació en l'espai d'aquest polimorfisme, es va comprovar l'existència de clines latitudinals en les mostres noves, equivalents a les trobades en les mostres antigues. Quan es va estudiar el polimorfisme cromosòmic en les mostres noves es van trobar tres noves inversions (U13, E22 i E23) que no havien estat descrites anteriorment. També es van detectar per primera vegada ordenaments al continent europeu que fins aleshores només s'havien trobat al nord d'Àfrica, a les Canàries i a Madeira. En comparar el polimorfisme entre les mostres noves i velles per cada població es van trobar diferències significatives en les freqüències dels ordenaments per tots els cromosomes excepte pel J. Les diferències significatives d'aquest polimorfisme detectades en l'espai entre poblacions, tant en les mostres antigues com en les noves és deguda a les clines latitudinals que presenten els diversos ordenaments cromosòmics. Es va observar que la distància genètica entre les mostres noves era menor que entre les antigues, la qual cosa indica que les diferències entre poblacions han tendit a fer-se menors al llarg del temps. Es va voler comprovar si a cada població havia disminuït la freqüència d'aquells ordenaments típics de latituds fredes i, de manera corresponent, si havia augmentat la freqüència d'aquells típics de les latituds càlides, a fi i efecte de relacionar aquests canvis amb el possible escalfament global del planeta. El conjunt de totes les poblacions presentava aquesta tendència clarament, i també quan les poblacions s'agrupaven en atlàntiques, mediterrànies i centreeuropees. Es pot concloure que el polimorfisme cromosònic de D. subobscura ha canviat sistemàticament durant els darrers 14 a 47 anys, i que els canvis poden ser deguts a canivs en factors climàtics correlacionats amb la latitud, molt probablement la temperatura

Local spending and the housing boom

We study the inter-temporal spending behavior of Spanish local governments during the last housing boom (1997-2006), a period of substantial short-run momentum in housingconstruction revenues. We argue that the unprecedented growth in these revenues might be one of the reasons underlying the increase in the sensitivity of local government spending to (predictable) revenue changes. To detect evidence of this, we study whether local spending decisions are consistent with forward-looking behavior, working within the framework provided by Holtz-Eakin et al. (1994). Our principal findings are: (i) Local spending shows substantial sensitivity to predictable changes in revenues, suggesting that Spanish local governments did not behave as fully forward-looking agents. (ii) The departure from this benchmark was much higher in those years and/or in those housing markets in which the housing boom was most intense. (iii) The sensitivity was not as great to changes in housing construction revenues as it was to changes in ordinary revenues, but this distinction became blurred as the boom intensified

Lobbying, political competition, and local land supply: recent evidence from Spain

We analyze whether local land supply is influenced by the degree of political competition, and interpret the findings as being indicative of the influence wielded by land development lobbies. We use a new database including both political and land supply data for more than 2,000 Spanish municipalities for the period 2003-2007. In Spain, land use policies are largely a local responsibility with municipalities having periodically to pass compre- hensive land use plans. The main policy variable in these plans, and the one analyzed here, is the amount of land classified for potential development. We measure local political competition as the margin of victory of the incumbent government. We instrument this variable using the number of votes obtained by parties represented in local government when standing at the first national legislative elections following the re-establishment of democracy, and the number of votes they actually obtained regionally at the national legislative elections. The results indicate that stiffer political competition does indeed reduce the amount of new land designated for development. This effect is found to be most marked in suburbs, in towns with a high percent of commuters and homeowners, and in municipalities governed by the left

Housing booms and busts and local fiscal policy [WP]

This paper examines how local governments adjust their spending, savings and taxes in response to a temporary revenue windfall generated by a housing boom and how they cope with the inevitable shortfall that appears during the bust. We focus on Spanish local governments given the intensity of the last housing boom-bust experienced there and the large share of construction-related revenues they obtain. We find, first, that just a small share of the boom windfall was saved, with revenues being used primarily to increase spending (above all, current spending) and (to a lesser extent) cut taxes. Second, we find that the failure to save during the boom is higher in places with less informed voters and more contested elections. Third, we also examine what happens during the bust, and find that these governments had to cut abruptly their spending (above all, capital), raise taxes, and allow deficits to grow. Finally, in places wit less informed voters and more contested elections local governments had more trouble in adjusting during the bust, and they tend to rely more on spending cuts than on tax increases

Do political parties matter for local land use policies?

Despite interest in the impact of land use regulations on housing construction and housing prices, little is known about the drivers of these policies. The conventional wisdom holds that homeowners have an influence on restrictive local zoning. In this paper, we contend that the party controlling local government might make a major difference. We draw on data from a large sample of Spanish cities for the 2003-2007 political term and employ a regression discontinuity design to document that cities controlled by left-wing parties convert much less land from rural to urban uses than is the case in similar cities controlled by the right. The differences between governments on the two sides of the political spectrum are more pronounced in places with greater population heterogeneity and in those facing higher housing demand

Lobbying, political competition, and local land supply: recent evidence from Spain [WP IEB]

We analyze whether local land supply is influenced by the degree of political competition, and interpret the findings as being indicative of the influence wielded by land development lobbies. We use a new database including both political and land supply data for more than 2,000 Spanish municipalities for the period 2003-2007. In Spain, land use policies are largely a local responsibility with municipalities having periodically to pass comprehensive land use plans. The main policy variable in these plans, and the one analyzed here, is the amount of land classified for potential development. We measure local political competition as the margin of victory of the incumbent government. We instrument this variable using the number of votes obtained by parties represented in local government when standing at the first national legislative elections following the re-establishment of democracy, and the number of votes they actually obtained regionally at the national legislative elections. The results indicate that stiffer political competition does indeed reduce the amount of new land designated for development. This effect is found to be most marked in suburbs, in towns with a high percent of commuters and homeowners, and in municipalities governed by the left

La Terminologia a Europa, avui

Amb aquest dossier volem oferir, en forma de reportatge, una breu presentació del panorama institucional de la terminologia a l'Europa actual. Organitzem la presentació panoràmica, que en cap cas pretén ser exhaustiva, tot observant en diversos països quina mena d'organismes són els que s'ocupen regularment de les activitats terminològiques. Aquest reportatge inclou dades sobre tots els tipus d'organismes institucionals dedicats a la creació de terminologia, la normalització i la difusió. No hi són tots els països, però els casos recollits ens mostren com s'organitza la terminologia per a determinades llengües i en diversos estats que, en certa mesura, representen regions o zones europees amb tradicions diverses (els països nòrdics, el centre d'Europa, els països de l'est, alguns països del sud). Volgudament hem deixat fora l'organització de la terminologia a l'Estat espanyol i per a les diverses llengües que s'hi parlen, tema que recollirem en números propers de la revista. Només hi incloem els organismes nacionals, els estatals o les associacions o xarxes de regions o zones. La referència a les estructures europees globals, com ara l'Associació Europea de Terminologia, o a les activitats terminològiques de les institucions de la Unió Europea, la trobareu en altres seccions d'aquest mateix número de terminàlia («Entrevista» i «Espai de trobada »). Possiblement, a causa del caràcter no exhaustiu d'aquesta mostra, hi pot haver alguna institució rellevant que no s'esmenti. Us en demanem disculpes, i us agrairem que ens ho feu saber per tenir-ho en compte en reportatges futurs. L'objectiu del dossier és fer conèixer als lectors realitats terminològiques properes geogràficament, però que se senten llunyanes per manca d'interacció directa o perquè responen a tradicions ben diferents. El coneixement d'organitzacions i de dinàmiques distintes ens ha de permetre reflexionar sobre l'adequació de les pròpies o sobre la necessitat de renovar-les

Plastics and plastic additives as inducers of oxidative stress

8 pages, 1 figure, 2 tables.As plastics in the environment break down to smaller particles, contain additives, trap environmental pollutants and cross cell membranes, there is growing concern about the toxicological consequences for humans and vulnerable aquatic species. Recent studies have shown the ability of plastic additives to disrupt oxidative metabolism and cause damage to macromolecules as part of their mechanism of action. This article focuses on human and fish cell models because they serve to unravel the mechanisms of action of plastic additives and to predict the consequences of exposure. In addition, some in vivo studies revealing the action of plastics and its additives on oxidative stress parameters in aquatic organisms are reviewed. The selected works highlight an alteration of the oxidative stress balance as one accepted mechanism of action of plastics and warn about the negative consequences on humans and wildlife.This work was partially supported by Project references PGC2018-097513-B-I00 (MCIU/AEI/FEDER, UE) and CGL2016-76332-R (MINECO/FEDER, UE). C. Porte is a member of the SusPlast platform from the Spanish National Research Council (CSIC).With the funding support of the ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ accreditation (CEX2019-000928-S), of the Spanish Research Agency (AEI)Peer reviewe