Correlació entre resposta radiològica i resposta patològica en pacients amb càncer de mama tractades amb quimioteràpia neoadjuvant

En pacients amb càncer de mama la ressonància magnètica és superior a altres exploracions per a monitoritzar la resposta a la quimioteràpia neoadjuvant. Analitzem la correlació entre resposta completa radiològica(RCr) valorada amb RM i resposta completa patològica (RCp), globalment i en funció dels diferents immunofenotips

Salut òssia en dones afectes de càncer de mama en estadis inicials

Els inhibidors de l'aromatasa (IA) han esdevingut el tractament hormonal adjuvant estàndard pel càncer de mama hormonosensible en estadis inicials. Un dels principals efectes secundaris dels IA, i que en alguns casos pot condicionar incompliment terapèutic, és la pèrdua de massa òssia i les artràlgies amb el conseqüent detriment en qualitat de vida. Les guies clíniques internacionals no contemplen un protocol global d’avaluació de salut òssia per les dones postmenopàusiques que reben tractament adjuvant amb IA, que s’exposen a un risc de pèrdua de massa òssia addicional al inherent a la menopausia. S’ha elaborat un protocol prospectiu d’avaluació global de la salut òssia que engloba: nivells de vitamina D (vit D), marcadors de remodelat ossi, densitometria òssia (DMO), avaluació de fractures mitjançant radiologia simple de col·lumna dorso-lumbar i qüestionaris de qualitat de vida. Aquestes avaluacions es realitzen abans d’iniciar el tractament amb IA, als 3 mesos, als 12 mesos i cada any fins un any després de finalitzar el tractament hormonal. S’han avaluat prospectivament 323 dones postmenopàusiques que inicien tractament adjuvant amb IA. Les principal troballes de l’estudi són: - El tractament adjuvant amb IA produeix un empitjorament dels valors de la DMO entre un 0.6 i 2.36% als 12 mesos, encara que s’administri tractament amb calci i vit D segons les guies de pràctica clínica. - En el moment d’iniciar els IA la prevalença de fractures per fragilitat asimptomàtiques és de l’11.8%. - Els nivells basals de vit D són més baixos que els recomanats. Per les dones amb nivells basals insuficients de vit D, es requereix un programa de suplementació addicional de vit D per normalitzar els nivells als 3 mesos. Mantenir nivells alts de vit D als 3 mesos té un efecte protector en la pèrdua de massa òssia associada als IA en dones que no reben tractament amb bisfosfonats. Qualsevol increment de vit D es correspon amb menor taxa de pèrdua de massa òssia. El valor de 40 ng/ml es podria considerar el nivell òptim de vit D per tal d’obtenir el major benefici en protecció de pèrdua de massa òssia. - Els IA augmenten dels marcadors de reabsorció òssia. - Les artràlgies representen l’efecte advers dels IA amb major impacte en la qualitat de vida. El detriment en qualitat de vida, s’experimenta tant als 3 com als 12 mesos, i és independent del tipus d’IA utilitzat en el tractament adjuvant. L’aparició d’artràlgies induïdes per IA està associada als nivells basals de vit D. Per tal de prevenir les artràlgies associades al tractament adjuvant amb IA cal assolir nivells de vit D >40 ng/ml. - Les dones que reben bisfosfonats orals durant el tractament amb IA no presenten pèrdua de massa òssia als 12 mesos.Aromatase inhibitors are the gold standard treatment for postmenopausal women with early breast cancer (EBC). The major side effects are bone loss and arthralgias, that can induce treatment discontinuations. Baseline bone health in postmenopausal women is poorly characterised in prospective series of EBC patients candidates to AI therapy. Our objective is to comprehensively evaluate bone health in a prospective clinical cohort of patients recruited prior to adjuvant AI therapy, with the aim of establishing potential AI impact on bone loss and fractures. We consecutively included 343 women with EBC who were about to start adjuvant AI therapy. Participants were assessed before AI initiation and at 3 months, with annual assessments thereafter. Bone mineral density (BMD), spine X-ray, bone metabolism (vitamin D, bone turnover markers), arthralgia and quality of life are measured. The results of our study demonstrates: - Treatment with adjuvant AI decreases BMD 0.6 at 2.36% at 12 months, even thought calcium and vit D treatment were administered following the guidelines. - When patients starts AI the asymptomatic fragility fractures rate was 11.8%. - Baseline vit D levels are suboptimal. Vitamin D insufficiency ( 40 ng/ml. - Bone loss at 12 months is not observed in women on oral bisphosphonates treatment

Salut òssia en dones afectes de càncer de mama en estadis inicials

Aromatase inhibitors are the gold standard treatment for postmenopausal women with early breast cancer (EBC). The major side effects are bone loss and arthralgias, that can induce treatment discontinuations. Baseline bone health in postmenopausal women is poorly characterised in prospective series of EBC patients candidates to AI therapy. Our objective is to comprehensively evaluate bone health in a prospective clinical cohort of patients recruited prior to adjuvant AI therapy, with the aim of establishing potential AI impact on bone loss and fractures. We consecutively included 343 women with EBC who were about to start adjuvant AI therapy. Participants were assessed before AI initiation and at 3 months, with annual assessments thereafter. Bone mineral density (BMD), spine X-ray, bone metabolism (vitamin D, bone turnover markers), arthralgia and quality of life are measured. The results of our study demonstrates: - Treatment with adjuvant AI decreases BMD 0.6 at 2.36% at 12 months, even thought calcium and vit D treatment were administered following the guidelines. - When patients starts AI the asymptomatic fragility fractures rate was 11.8%. - Baseline vit D levels are suboptimal. Vitamin D insufficiency ( 40 ng/ml. - Bone loss at 12 months is not observed in women on oral bisphosphonates treatment

Análisis genético de enzimas de la vía esteroidal asociadas a efectos adversos musculoesqueléticos de los inhibidores de la aromatasa

Objetives: Identify putative functional variants in the CYP11A1 and CYP17A1 genes associated with musculoskeletal effects (accelerated bone mass loss and arthralgia) derived from treatment with aromatase inhibitors (AI). Material and methods: The B-ABLE cohort is a prospective study of postmenopausal women with breast cancer undergoing AI treatment. Bone mineral density in the lumbar spine and femoral neck was measured by densitometry and joint pain using visual analogue scale. From single-nucleotide polymorphisms (SNPs) in genes CYP11A1 (rs4077581, rs11632698 and rs900798) and CYP17A1 (rs4919686, rs4919683, rs4919687, rs3781287, rs10786712, rs6163, rs743572), previously associated with musculoskeletal events, haplotypes were constructed for each pacient from the cohort, and those haplotypes that showed greatest phenotypic differences were chosen (p<0.05). Within each haplotype, patients with extreme phenotypes were chosen for the sequencing of respective genes and identifying functional genetic variants. Finally, a multiple linear regression analysis was carried out considering the models of dominant, recessive and additive genetic inheritance. Results: No mutation was found in coding regions. A genetic variant (D15S520), in the basal promoter region of gene CYP11A1, was found associated with femoral neck bone loss at 24 month of AI treatment. Conclusions: Variants in regulatory regions of the CYP11A1 gene could modulate the expression of this gene, thus explaining part of the phenotypic variability found in bone loss of patients undergoing AI treatment.Objetivos: Identificar putativas variantes funcionales en los genes CYP11A1 y CYP17A1 asociadas a efectos musculoesqueléticos (pérdida acelerada de la masa ósea y artralgias) derivados del tratamiento con inhibidores de la aromatasa (IA). Material y métodos: La cohorte B-ABLE es un estudio prospectivo de mujeres postmenopáusicas con cáncer de mama en tratamiento con IA. La densidad mineral ósea en columna lumbar y cuello femoral se midió mediante densitometría, y el dolor articular mediante escala analógica visual. A partir de polimorfismos de cambio de un nucleótido (SNPs) en los genes CYP11A1 (rs4077581, rs11632698 y rs900798) y CYP17A1 (rs4919686, rs4919683, rs4919687, rs3781287, rs10786712, rs6163, rs743572), asociados previamente con eventos musculoesqueléticos, se construyeron los haplotipos para cada paciente de la cohorte, y se seleccionaron aquellos que mostraron mayor diferencia fenotípica (p<0,05). Dentro de cada haplotipo, se eligieron aquellas pacientes con fenotipos extremos para la secuenciación de los respectivos genes y la identificación de variantes genéticas funcionales. Finalmente, se realizó un análisis de regresión lineal múltiple contemplando los modelos de herencia genética dominante, recesivo y aditivo. Resultados: No se encontró ninguna mutación en las regiones codificantes. En la región del promotor basal del gen CYP11A1 se encontró una variante genética (D15S520) asociada a la pérdida de masa ósea del cuello de fémur a los 24 meses de tratamiento con IA. Conclusiones: Variantes en regiones reguladoras del gen CYP11A1 podrían modular la expresión de este gen, explicando así parte de la variabilidad fenotípica encontrada en la pérdida de hueso de las pacientes en tratamiento con IA

Correlació entre resposta radiològica i resposta patològica en pacients amb càncer de mama tractades amb quimioteràpia neoadjuvant

En pacients amb càncer de mama la ressonància magnètica és superior a altres exploracions per a monitoritzar la resposta a la quimioteràpia neoadjuvant. Analitzem la correlació entre resposta completa radiològica(RCr) valorada amb RM i resposta completa patològica (RCp), globalment i en funció dels diferents immunofenotips

Anti-HER2 Therapy Beyond Second-Line for HER2- Positive Metastatic Breast Cancer: A Short Review and Recommendations for Several Clinical Scenarios from a Spanish Expert Panel

BACKGROUND: The aim of this project was to provide an expert opinion regarding anti-human epidermal growth factor receptor 2 (HER2) therapy beyond second-line treatment of metastatic breast cancer (mBC). METHODS: A group of experts discussed specific issues concerning anti-HER2 therapy in late-line settings in mBC. RESULTS: Trastuzumab emtansine (T-DM1) or dual HER2 blockade appeared to be good options for HER2-positive mBC after ≥ 2 HER2-targeted therapies. Once an objective response has been achieved with anti-HER2-containing therapy, the anti-HER2 agent can be continued until progression of the disease, unacceptable toxicity or patient decision. mBC treated with ≥ 3 consecutive lines of anti-HER therapy, ≥ 1 being a dual HER2 blockade and with early progression of disease during a fourth or later-line treatment, are clinically resistant to anti-HER therapy. For progression of metastasis in the brain after anti-HER2 therapy, lapatinib and chemotherapy appear to be a good alternative after best local treatment. CONCLUSIONS: Further clinical trials are needed to provide valuable knowledge about the best treatment options in the later settings of mBC

Anti-HER2 Therapy Beyond Second-Line for HER2- Positive Metastatic Breast Cancer: A Short Review and Recommendations for Several Clinical Scenarios from a Spanish Expert Panel

BACKGROUND: The aim of this project was to provide an expert opinion regarding anti-human epidermal growth factor receptor 2 (HER2) therapy beyond second-line treatment of metastatic breast cancer (mBC). METHODS: A group of experts discussed specific issues concerning anti-HER2 therapy in late-line settings in mBC. RESULTS: Trastuzumab emtansine (T-DM1) or dual HER2 blockade appeared to be good options for HER2-positive mBC after ≥ 2 HER2-targeted therapies. Once an objective response has been achieved with anti-HER2-containing therapy, the anti-HER2 agent can be continued until progression of the disease, unacceptable toxicity or patient decision. mBC treated with ≥ 3 consecutive lines of anti-HER therapy, ≥ 1 being a dual HER2 blockade and with early progression of disease during a fourth or later-line treatment, are clinically resistant to anti-HER therapy. For progression of metastasis in the brain after anti-HER2 therapy, lapatinib and chemotherapy appear to be a good alternative after best local treatment. CONCLUSIONS: Further clinical trials are needed to provide valuable knowledge about the best treatment options in the later settings of mBC

Evolución de la DMO durante el tratamiento con inhibidores de aromatasa y su relación con el gen CYP11A1: estudio prospectivo de la cohorte B-ABLE

Objectives: The aim of this study was to analyze bone mineral density (BMD) changes throughout aromatase inhibitor (AI) treatment in clinical cases and also consider its association with the CYP11A1 gene and the BMD variation after treatment. Material and methods: The B-ABLE cohort is a prospective study of postmenopausal women with breast cancer, in AI treatment. BMD variation was analyzed during AI treatment, as well as the differences those patients who were treated and not treated previously with tamoxifen (TMX). Three polymorphisms (rs4077581, rs11632698 and rs900798) of the CYP11A1 gene were genotyped for their association with BMD variation. Results: TMX-treated patients presented more rapid BMD loss than those who did not undergo prior TMX treatment (60% less in spine and 46% in femur at 2 years and 70% less in the spine and 63% in the femur at 3 years). However, no significant BMD loss was detected after treatment in either group. The 3 CYP11A1 gene polymorphisms were significantly associated with BMD variation in the femur at the end of the treatment. Conclusions: BMD was reduced more rapidly in patients with prior TMX treatment than in those who only received AI, although no significant differences were detected after treatment. The 3 CYP11A1 gene polymorphisms were associated with BMD variation in response to AI treatment.Objetivos: El objetivo del estudio fue analizar los cambios en la densidad mineral ósea (DMO) a lo largo del tratamiento con inhibidores de aromatasa (IA) en la práctica clínica y evaluar la asociación entre el gen CYP11A1 y la variación de DMO al final del tratamiento. Material y métodos: La cohorte B-ABLE es un estudio prospectivo de mujeres postmenopáusicas con cáncer de mama, en tratamiento con IA. Se analizó la variación de DMO durante todo el tratamiento con IA, así como las diferencias entre las pacientes tratadas y no-tratadas previamente con tamoxifeno (TMX). Tres polimorfismos (rs4077581, rs11632698 y rs900798) del gen CYP11A1, fueron genotipados para su asociación con la variación de DMO. Resultados: Las pacientes tratadas con TMX mostraron pérdidas más aceleradas de DMO que las no tratadas previamente con TMX (60% menos en columna y 46% en fémur a los 2 años y 70% menos en columna y 63% en fémur a los 3 años). No obstante, al final del tratamiento no se detectaron diferencias significativas en la pérdida de DMO entre ambos grupos de pacientes. Los 3 polimorfismos del gen CYP11A1 resultaron significativamente asociados a la variación de DMO en fémur al final del tratamiento. Conclusiones: La DMO disminuyó de forma más acelerada en las pacientes con tratamiento previo con TMX que en las que solo recibieron AI, a pesar de que no se detectaron diferencias significativas al final de tratamiento. Polimorfismos en el gen CYP11A1 están relacionados con la variación de la DMO en respuesta al tratamiento con IA