El marc competencial del professorat universitari i el redisseny de la formació docent

El procés de convergència europea està generant canvis en les funcions i rols del professorat universitari. D’altra banda, els Sistemes de Garantia Interna de Qualitat (SIGQ) estableixen l’obligació de les universitats de vetllar pel desenvolupament de la carrera professional del personal docent i investigador, proporcionant-li la formació necessària per al correcte acompliment de les seves activitats docents. En aquest sentit, les universitats públiques catalanes, han desenvolupat un projecte que té com a objectiu establir un marc de referència competencial del professorat universitari, que permeti redissenyar els plans de formació docent d’acord amb les necessitats formatives que requereix el nou context universitari.Peer ReviewedPostprint (published version

Disseny d'itineraris d'educació ambiental en ambients de fons de vall

L'anàlisi de l'estat actual dels equipaments i activitats d'educació ambiental (EA) en l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP) ha detectat un grau de desenvolupament molt baix d'aquesta disciplina. Per aquest motiu, s'elabora una nova eina, amb l'objectiu d'establir unes pautes per a l'elaboració d'una activitat d'EA concreta: els itineraris d'EA; i així ampliar l'escassa oferta actual. El protocol per al disseny d'itineraris d'EA, dóna unes directrius per a estandarditzar la descripció i l'anàlisi de la zona proposada. La finalitat del qual és facilitar i agilitar la implantació d'itineraris que presentin unes condicions mínimes establertes. La eficiència d'aquesta eina, queda verificada amb els resultats obtinguts en la realització de dues proves pilot en dues zones amb possibilitats de desenvolupar-hi itineraris d'EA. Una de les zones ha quedat descartada, per l'incompliment d'un dels criteris que s'ha definit en el protocol com a imprescindibles pel bon desenvolupament de l'activitat que es planteja. Mentre que en l'altre zona, el compliment de totes aquestes condicions o criteris, fan viable la implantació de l'itinerari d'EA, duent a terme així el seu posterior disseny. Malgrat l'estudi es centri en un espai natural protegit concret, és una eina que pretén ser extrapolable en d'altres espais d'aquesta categoria.El análisis del estado actual de los equipamientos y actividades d'educación ambiental (EA) en el ámbito del Parque Natural del Alto Pirineo (PNAP) ha detectado un grado de desarrollo muy bajo de la disciplina. Por esta razón, se elabora una nueva herramienta, con el objetivo de establecer unas pautas para la elaboración de una actividad de EA determinada: los itinerarios de EA; y así ampliar la escasa oferta actual. El protocolo para el diseño de itinerarios de EA, marca unas directrices para estandarizar la descripción y el análisis de la zona propuesta. Su finalidad es facilitar y agilizar la implantación de itinerarios que presenten unas mínimas condiciones establecidas. La eficiencia de la herramienta se verifica mediante los resultados conseguidos en la realización de dos pruebas piloto en dos zonas con posibilidades de desarrollo de itinerarios de EA. Una de las zonas queda descartada, por el incumplimiento de uno de los criterios que se define en el protocolo como imprescindible por el buen desarrollo de la actividad que se plantea. Mientras que en la otra zona, el cumplimiento de todas estas condiciones o criterios, hacen viable la implantación del itinerario de EA, realizando así su posterior diseño. Aunque el estudio se localice en un espacio natural protegido (ENP) concreto, es una herramienta que pretende ser extrapolable en otros espacios de esta categoría.An analysis of the current state of the facilities and activities for environmental education (EE) in within the High Pyrinees Natural Park (HPNP) has found a very low level of development in this field. Because of the above mentioned, a new tool has been developed, with the purpose of establishing a set of procedures aimed at the development of a specific activity in the field of EE: EE routes; so as to increase the now insufficient number on offer. This protocol for the design of routes interesting from an EE point of view, gives a set of directives so as to create a standard in the description and analysis of the given area. The aim of this protocol is to help in the creation of routes that contain a group of previously established minimum requirements. The efficiency of this tool is proved by the results achieved in two preliminary tests in two areas in which it is conceivable that such routes (EE) might be established. One of these areas has been discarded due to it failing to meet one of the guidelines defined in the protocol as essential in the development of the activity here being examined. On the other hand, the other area meets all the requirements, and is viable for the establishment of an EE route. Even though the survey focuses only on one protected natural area, it is a tool designed to be used in other similar areas

Retos institucionales de la formación del profesorado universitario

El Grupo Interuniversitario de Formación Docente (GIFD) está formado por las unidades y centros de formación (ICE-UB, IDES-UAB, ICE-UPC, CQUID-UPF, ICE-UdG, ICE-UdL, ICE-URV y eLC-UOC) de las ocho universidades públicas catalanas. Estas unidades actualmente se encuentran en un proceso de reformulación de las actividades y planes de formación que están ofreciendo al profesorado universitario para facilitar el desarrollo de su actividad docente. El replanteamiento de sus actuacions nace de un interés común vinculado a la calidad de la formación docente del profesorado universitario, coherente con los planteamientos promulgados por el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Este interés y preocupación conduce al desarrollo de un estudio de identificación de las competencias docentes que debe poseer el profesorado universitario para abordar con éxito el desarrollo de las nuevas titulaciones de grado acordes con el EEES. Además este trabajo recoge un cuestionamiento y reflexión en relación a las principales características que deberían tener las actividades y programas de formación dirigidas al profesorado para facilitar su tarea docente; apelando a la labor que, tanto las unidades o centros de formación, las instituciones universitarias a las que pertenecen y los organismos vinculados a la acción docente, deberían replantearse para dar respuesta a las nuevas exigències docentes requeridas al profesorado. El objetivo del trabajo es provocar la reflexión y generar el debate sobre el camino que debe seguir la formación docente del profesorado universitario, como elemento estratégico de la institución, para contribuir a alcanzar los objetivos de calidad a los que las universidades se han comprometido en el proceso de verificación de los nuevos títulosPostprint (published version

Managing technology in higher education: Strategies for transforming teaching and learning

xxvi+262hlm.;23c

Building an inclusive definition of e-learning: an approach to the conceptual framework

E-learning is part of the new dynamic that characterises educational systems at the start of the 21st century. Like society, the concept of e-learning is subject to constant change. In addition, it is difficult to come up with a single definition of e-learning that would be accepted by the majority of the scientific community. The different understandings of e-learning are conditioned by particular professional approaches and interests. An international project, based on the participation of experts around the world, was undertaken to agree on a definition of e-learning. To this end, two main research activities were carried out. First, an extensive review was conducted of the literature on the concept of e-learning, drawing from peer-reviewed journals, specialised web pages, and books. Second, a Delphi survey was sent out to gather the opinions of recognised experts in the field of education and technology regarding the concept of e-learning with a view to reaching a final consensus. This paper presents the outcomes of the project, which has resulted in an inclusive definition of e-learning subject to a high degree of consensus that will provide a useful conceptual framework to further identify the different models in which e-learning is developed and practiced

Managing technology in higher education: Strategies for transforming teaching and learning

xxvi+262hlm.;23c

El marc competencial del professorat universitari i el redisseny de la formació docent

El procés de convergència europea està generant canvis en les funcions i rols del professorat universitari. D’altra banda, els Sistemes de Garantia Interna de Qualitat (SIGQ) estableixen l’obligació de les universitats de vetllar pel desenvolupament de la carrera professional del personal docent i investigador, proporcionant-li la formació necessària per al correcte acompliment de les seves activitats docents. En aquest sentit, les universitats públiques catalanes, han desenvolupat un projecte que té com a objectiu establir un marc de referència competencial del professorat universitari, que permeti redissenyar els plans de formació docent d’acord amb les necessitats formatives que requereix el nou context universitari.Peer Reviewe

El marc competencial del professorat universitari i el redisseny de la formació docent

El procés de convergència europea està generant canvis en les funcions i rols del professorat universitari. D’altra banda, els Sistemes de Garantia Interna de Qualitat (SIGQ) estableixen l’obligació de les universitats de vetllar pel desenvolupament de la carrera professional del personal docent i investigador, proporcionant-li la formació necessària per al correcte acompliment de les seves activitats docents. En aquest sentit, les universitats públiques catalanes, han desenvolupat un projecte que té com a objectiu establir un marc de referència competencial del professorat universitari, que permeti redissenyar els plans de formació docent d’acord amb les necessitats formatives que requereix el nou context universitari.Peer Reviewe