Els Sons ocults del paper perforat

La pianola representà un autèntic fenomen de masses durant les tres primeres dècades del segle passat. La seva història ens proporciona un interessant relat sobre el naixement de les grans indústries musicals, els inicis de la difusió massiva de música o el canvi de paradigma que suposa disposar, per primera vegada, de la música desitjada en el moment escollit. El present article parteix d'una breu contextualització històrica i tecnològica per abordar, tot seguit, el fenomen de la pianola a Catalunya a partir d'unes fonts que, malgrat el seu alt interès, han estat molt poc explotades. Lluny de presentar una anàlisi quantitativa i sistemàtica sobre aquests materials, l'objectiu d'aquest article és mostrar el potencial del rotlle de pianola com a testimoni del nostre passat, tant des de la perspectiva estrictament sonora com des de la vessant sociocultural que se'n pot desprendre.The player piano represented a true mass phenomenon during the first three decades of the last century. Its story gives us some interesting information about the birth of the great music industries, the beginnings of the massive distribution of music and the paradigm shift related to the capacity of choosing the desired music in the desired moment. This article starts with a brief historical and technological contextualization to address immediately the study of the player piano phenomenon in Catalonia from some documentary sources that, despite their high interest, have not been widely exploited. Far from presenting a systematic and quantitative analysis of these materials, the aim of this article is to show the potential of the player piano roll as a witness of our past, both from the musical and social perspective

Els Programes comarcals de desenvolupament rural a Catalunya: la iniciativa Leader i el programa Proder

S'analitzen dos instruments de la política de suport al desenvolupament rural amb finançament europeu, concretats al cas de Catalunya. Ens referim a la iniciativa europea LEADER (iniciada el 1989 i aplicada en tres convocatòries) i el programa espanyol PRODER, inspirat en l'anterior i creat amb l'objectiu d'estendre la metodologia del primer a bona part del món rural. Per a ambdós, s'estudien i comparen els objectius i plantejaments bàsics, les mesures o accions subvencionables, els territoris que han resultat afavorits i els resultats assolits. La metodologia de desenvolupament rural de tots dos programes es basa en els processos de baix a dalt o de caire endogen, comptant-hi amb la constitució de Grups d'Acció Local. En particular es valora la inversió generada pels PRODER i el seu repartiment per sectors d'activitat. El balanç global d'aquests instruments és positiu; entre altres efectes s'ha afavorit la presa de consciència sobre les potencialitats del propi territori i la seva posada en valor.Se analizan dos instrumentos de la política de apoyo al desarrollo rural con financiación europea, en referencia al caso de Cataluña. Se trata de la iniciativa europea LEADER (iniciada en 1989 y aplicada en tres convocatorias) y el programa español PRODER, inspirado en el anterior y creado con el objetivo de extender la metodología del primero a buena parte del mundo rural. Para ambos se estudian y comparan los objetivos y planteamientos básicos, las medidas o acciones subvencionables, las comarcas que han resultado favorecidas y los resultados conseguidos. La metodología de desarrollo rural de los dos programas se basa en los procesos de abajo arriba o de carácter endógeno, contando para ello con los llamados Grupos de Acción Local. En particular se valora la inversión generada por los PRODER y su reparto por sectores de actividad. El balance global de estos instrumentos es positivo; entre otros efectos se ha favorecido la concienciación sobre las potencialidades del propio territorio y su puesta en valor.In this paper, I analyze two European funded policy instruments to support rural development in Catalonia: the initiative LEADER (started in 1989 and applied in three different calls) and the Spanish program PRODER inspired by the former but with the idea to extend its methodology to the whole rural environment. In both cases, I study and compare the goals and its standpoints, the actions suitable to be subsidised, the areas (comarques) that have been favoured and the final outcomes. The methodology of rural development for both programs is an endogenous bottom up process with the support of Local Action Groups. It is highly valued the investment generated by de PRODER and its wide distribution among different areas of activity. We conclude to say that the overall balance of all these instruments is positive, and among other positive effects it favoured the acknowledgment of the potential value of the territory

La plaça de la Geometria de Borrassà: una solució arquitectònica per a l’ensenyament de les matemàtiques

La plaça de la Geometria de Borrassà és una solució al disseny d’un espai públic, al costat de l’escola municipal, tot utilitzant peces de paviment de diversos colors, figures geomètriques i materials que, barrejant elements didàctics i lúdics, delimiten diversos àmbits d’utilització, estada i esbarjo posant de manifest, amb els elements representats (triangle, quadrat, rectangle auri, circumferència, cercle, pentàgon i pentalfa inscrits), l’enteniment de les seves lleis geomètriques de manera atractiva. Amb el suport de panells informatius, s’expliquen els conceptes representats coml’escala, la proporció i els números pi i fi, ajudant a la comprensió de les figures i mostrant algunes aplicacions.The Geometry square in Borrassà is a solution for the design of a public space, next to the municipal school, using pavement of different colours, geometrical shapes andmaterial which, mixing educational and recreational elements, define several areas of use, rest and recreation. These elements (triangle, square, golden rectangle, circle, pentagon and constructed polygon) represent geometric laws in an attractive way. With the support of information panels, concepts such as scale, proportion and the numbers Pi and Phi are explained, helping to understand the represented figures and showing some applications

Els programes Leader a les zones de muntanya de Catalunya

La iniciativa Leader s’ha convertit en un referent dels programes de desenvolupament rural, gràcies al seu caràcter innovador, la seva metodologia, basada en un desenvolupament de baix a dalt, a partir de les potencialitats i els recursos econòmics i humans de cada territori. El present article consisteix bàsicament en una anàlisi i valoració dels resultats de la iniciativa comunitària Leader II (1994-1999) a Catalunya. Aquesta iniciativa de desenvolupament rural va afavorir 10 zones del territori català, però el nostre estudi se centre especialment en 9 d’elles, les quals, amb més o menys mesura, corresponen a zones de muntanya. Després d’una introducció on es repassen breument les característiques i la metodologia de la iniciativa, l’article es dedica primerament a l’anàlisi dels resultats al conjunt de Catalunya, on s’observa que les inversions efectuades han estat sensiblement superiors a les previstes i que aquestes s’han centrat fonamentalment en dos grans línies o mesures: el turisme rural i les activitats de les petites empreses Industrials i de serveis. A continuació, s’analitzen les diferències de resultats a les 9 zones estudiades, especialment en la distribució de les diverses mesures, d’acord amb el principi de que les diferències han d’estar estretament lligades a les característiques geoeconòmiques de cada territori. Així es pot veure el predomini del turisme en alguns, el fort pes de les accions de les petites i mitjanes empreses en altres i, fins i tot, el predomini de l’agroindústria en algun. Finalment, l’article conclou amb unes valoracions/reflexions sobre si, a més del seu indubtable èxit econòmic, el programa ha complert més o menys les característiques i la metodologia Leader II.The Leader initiative has become a referent for programmes of rural development because of its innovative nature, its methodology, which is based on a bottom-up approach, and the fact that it uses the potentialities and economic and human resources of every area. The present analysis is basically an analysis and an evaluation of the results of the community initiative Leader II (1994-1999) in Catalonia. This rural development initiative covered ten areas in Catalonia, but our study focuses in particular on nine of them, largely mountain zones. After an introduction that briefly summarizes the characteristics and the methodology of the initiative, the article first focuses on the results for the whole of Catalonia, where it can be seen that the investments made were considerably higher than had been predicted and that they were concentrated in two main lines or measures: rural tourism and the activities of small industrial and service companies. The article then goes on to analyse the differences in the results of the nine areas studied, particularly in the distribution of the various measures, in accordance with the principle that the differences must be closely linked to the geoeconomic features of each area. Therefore, tourism can be seen to predominate in some areas, the considerable weight of the actions of the small and medium-sized businesses in others and, in yet others, even the agroindustry. Finally the article concludes with an appraisal/reflection on whether the programme, its undoubted economic success aside, complies with the characteristics and the methodology of Leader II.La iniciativa Leader se ha convertido en un referente de los programas de desarrollo rural, gracias a su carácter innovador, su metodología basada en un enfoque de abajo a arriba, a partir de las potencialidades y los recursos económicos y humanos de cada territorio. El presente artículo consiste básicamente en un análisis y valoración de los resultados de la iniciativa comunitaria Leader II (1994-1999) en Cataluña. Esta iniciativa de desarrollo rural favoreció 10 zonas del territorio catalán, pero nuestro estudio se centra especialmente en 9 de ellas, que, en mayor o menor medida, corresponden a zonas de montaña. Tras una introducción, en que se repasan brevemente las características y la metodología de la iniciativa, el artículo se centra, en primer lugar, al análisis de los resultados en el conjunto de Cataluña, observándose que las inversiones efectuadas han sido sensiblemente superiores a les previstas y que éstas se han centrado fundamentalmente en dos grandes líneas o medidas: el turismo rural y las actividades de las pequeñas empresas industriales y de servicios.. A continuación, se analizan las diferencias de resultados en les 9 zonas estudiadas, especialmente en la distribución de les diversas medidas, partiendo del principio de que les diferencias han de estar estrechamente vinculadas con las características geoeconómicas de cada territorio. Así se puede observar el predominio del turismo en algunos, el importante peso de las acciones de las pequeñas y medianas empresas en otros e, incluso, el predominio de la agroindustria en alguno. Finalmente, el artículo concluye con unas valoraciones/reflexiones sobre si, aparte del indudable éxito económico, la iniciativa ha respondido más o menos a las características y la metodología Leader II

The linkage between the sonotipo and the contemporary parameters of the communication

El concepto de sonotipo ha emergido en los últimos años como un atributo de marca sonoro que pretende asociar, en un breve lapso de tiempo, unos sonidos con el producto o servicio comercializado. El objetivo de esta investigación es argumentar que el sonotipo, como formato persuasivo-comunicativo, reúne todas las características esenciales de las relaciones comunicativas de la postmodernidad y, por lo tanto, se integra perfectamente y triunfa en el contexto publicitario actual. La metodología utilizada para argumentar esta hipótesis consiste en una revisión de la literatura científica existente y el análisis empírico-descriptivo de siete sonotipos del ámbito de la automoción, a través del cual se relacionaran los atributos descritos con los hábitos de la comunicación actual. Los principales resultados y conclusiones apuntan que el sonotipo es ambiguo y ecléctico a la vez; es breve y efímero; participa en la concentración semántica de ‘supersigno’; apela débilmente a las emociones pero sin embargo potencia la memoria, y, al mismo tiempo, encaja perfectamente con los actuales hábitos de consumo de información –también contenidos acústicos o musicales– entre los cuales predomina la individualidad, la movilidad y la predisposición multimedia y multitarea.The concept of ‘sonotipo’(sound logo) has emerged in the last years as the conception and design of an attribute of sonorous brand that tries to associate some sounds with the product or service commercialized, using only a short time. The objective of this research is to argue that the ‘sonotipo’, as a persuasive-communicative format, brings together all the essential characteristics of the communicative relations of postmodernity and, therefore, integrates perfectly and triumphs in the current advertising context. The methodology used to argue this hypothesis consists of a review of the existing scientific literature and the descriptive empirical analysis of seven automotive field-related ‘sonotipos’, through which the described attributes are related to the current communication habits. The main results and conclusions indicate that the ‘sonotipo’ is ambiguous and eclectic at the same time; It is brief and ephemeral; it participates in the semantic concentration of ‘supersign'; It appeals faintly to emotions but nevertheless enhances memory and, at the same time, fits perfectly with the current habits of information consumption - also acoustic or musical contents - among which predominates individuality, mobility and multimedia and multitask predisposition