I was wondering, Abbot, what was campus like before campus-wide WiFi was available, and when did the campus finally offer campus-wide Wifi?

Abbot Pennings answers a question about the history of internet on campus, archived from the SNC website

Traumatic Brain Injury: Reclaiming ‘Self’ Through Voluntarism

This research investigated how volunteering influenced identity construction in individuals with traumatic brain injury. Focus group data and quality of life/depression assessments of three participants with TBI, was examined before and after volunteering experiences. A phenomenological qualitative approach was utilized to identify themes that emerged in both focus groups relative to identify. Pre and post assessment scores of the Brain Injury Grief Inventory (BIGI), Hospital Anxiety and Depression Scale (HADS), and LaTrobe Communication Questionnaire were analyzed qualitatively. Results indicated volunteering did not profoundly alter the participant’s sense of self, but it appeared as a catalyst in process of reclaiming the self

Evaluación del impacto económico, organizativo y de la seguridad de la dispensación robotizada de fármacos en hospitales en España

Dispensación robotizada de fármacos; Hospitales; Impacto; InversiónDispensació robotitzada de fàrmacs; Hospitals; Impacte; InversióDrug robotic dispensing; Hospitals; Impact; InvestmentIntroducción La implantación de robots para automatizar las tareas relacionadas con la dispensación de la farmacia hospitalaria es un proceso estimable como de alto coste. En 2017 más de 20 hospitales en España ya la han implementado. No existe ningún estudio actualizado que revise la seguridad o el impacto en el proceso de dispensación de su implementación bajo la perspectiva del Sistema Nacional de Salud. Objetivo Evaluar el impacto de la implantación de la dispensación robotizada de fármacos en hospitales en sustitución de la dispensación no robotizada en el Sistema Nacional de Salud español en términos de seguridad, impacto organizativo y retorno económico de la inversión. Metodología Se realizó una revisión sistemática de la literatura sobre la seguridad y cambios en el proceso de dispensación (cambio organizativo) en farmacia hospitalaria asociados a la implantación de robotización. La recogida de información se complementó con 9 entrevistas en profundidad a responsables de farmacia hospitalaria de centros situados en España que contaran con experiencia en la implementación de la robotización en la dispensación, con quienes se discutieron los resultados preliminares de la revisión sistemática para valorar su grado de acuerdo y detectar posibles vacíos o imprecisiones. Finalmente, se realizó un análisis económico de retorno de la inversión diferenciando implementar el proceso en cuatro hospitales hipotéticos de 300, 600, 900 y 1200 camas en pacientes ingresados (proceso integral de unidosis) y externos. Resultados Se encontraron 33 documentos elegibles para una lectura completa y se incluyó información de 15 documentos que cumplieron criterios PICOTs (Population, Intervention, Comparison, Outcomes, Timing, Setting) y de inclusión para la revisión sistemática. El principal resultado de cambio en la seguridad encontrado sobre el proceso pre-post robotización en pacientes ingresados fue una reducción en los errores de dispensación, pasando de una oscilación entre 0,8-1% (pre) a una variación entre 0,08-0,13% (post). Asimismo, los errores de dispensación encontrados para pacientes externos oscilaron en general entre 0,64%-1,3% (pre), y entre 0,27%-0,6% (post). Por otro lado, los errores de administración pasarían de un 10,6% previo a la dispensación robotizada en pacientes ingresados a un 5% de forma posterior. El principal resultado de cambio organizativo en pacientes ingresados fue la constatación de que se reducen tanto las necesidades de recursos de enfermería, como el tiempo de selección de stock y el valor anual del inventario.:Introduction Introducing robotization in hospitals to automate drug dispensing systems is a process of high costs. More than 20 Spanish hospitals have already implemented it in 2017. Up to now, there are not any updated studies that have reviewed drug dispensing process safety or impact of implementation under the prospect of the Spanish National Health System. Objective Estimate the impact of the implantation of drug robotic dispensing systems in Spanish hospitals for replacing non-robotic dispensing systems in the Spanish National Health System. This analysis will focus on safety and economic return of the investment. Methods: A systematic review of the literature on safety and organizational changes when introducing robotization in the drug dispensing process in hospitals was carried out. Preliminary results of this review were discussed with nine pharmacy heads who had experience in introducing robotization. The aim of these interviews was to find coincidence points, gaps or imprecisions taking into account their opinions and the results of the literature review. An economic analysis was eventually conducted to know the investment return with four hypothetical models for hospitals of 300, 600, 900 and 1,200 beds (unidose integral process) and outpatients. Results: Thirty three documents were selected for a comprehensive reading. Fifteen accomplished with the criteria of the PICOTs question (Population, Intervention, Comparison, Outcomes, Timing, Setting) as well as criteria to be included in this systematic review. The main result on safety changes found about the pre and post robotization process in hospitalized patients was a decrease in errors dispensation from 0.8-1% (pre) to a variation between 0.08-0.13% (post). Likewise, dispensation errors in outpatients were from 0.64%-1.3% (pre), and between 0.27%-0.6% (post). On the other hand, the administration errors would go from a 10.6% previous to the automated robotic dispensing in hospitalized patients to 5% in a posterior way. The main result in organizational changes for hospitalized patients was that there is a reduction in nursing human resources as well as in time for stock selection and the annual value of the inventory.Introducció La implantació de robots per automatitzar les tasques relacionades amb la dispensació de la farmàcia hospitalària és un procés estimat com d’alt cost. El 2017 més de 20 hospitals a l’Estat espanyol ja l’han implementat. No hi ha cap estudi actualitzat que revisi la seguretat o l’impacte en el procés de dispensació de la seva implementació sota la perspectiva del Sistema Nacional de Salut. Objectiu Avaluar l’impacte de la implantació de la dispensació robotitzada de fàrmacs en hospitals en substitució de la dispensació no robotitzada en el Sistema Nacional de Salut espanyol en termes de seguretat, impacte organitzatiu i retorn econòmic de la inversió. Metodologia Es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura sobre la seguretat i canvis en el procés de dispensació (canvi organitzatiu) en farmàcia hospitalària associats a la implantació de robotització. La recollida d’informació es va complementar amb 9 entrevistes en profunditat amb responsables de farmàcia hospitalària de centres situats a Espanya que comptessin amb experiència en la implementació de la robotització en la dispensació, amb els qui es van discutir els resultats preliminars de la revisió sistemàtica per valorar el seu grau d’acord i detectar possibles buits o imprecisions. Finalment, es va realitzar una anàlisi econòmica de retorn de la inversió diferenciant implementar el procés a quatre hospitals hipotètics de 300, 600, 900 i 1200 llits en pacients ingressats (procés integral d’unidosis) i externs. Resultats Es van trobar 33 documents elegibles per a una lectura completa i es va incloure informació de 15 documents que van complir criteris PICOTs (Population, Intervention, Comparison, Outcomes, Timing, Setting) i d’inclusió per a la revisió sistemàtica. El principal resultat de canvi en la seguretat trobat sobre el procés pre-postrobotització en pacients ingressats va ser una reducció en els errors de dispensació, passant d’una oscil·lació entre 0,8-1% (pre) a una variació entre 0,08-0,13% (post). Així mateix, els errors de dispensació trobats per a pacients externs van oscil·lar en general entre 0,64%-1,3% (pre), i entre 0,27%-0,6% (post). D’altra banda, els errors d’administració passarien d’un 10,6% previ a la dispensació robotitzada en pacients ingressats a un 5% de forma posterior. El principal resultat de canvi organitzatiu en pacients ingressats va ser la constatació que es redueixen tant les necessitats de recursos d’infermeria, com el temps de selecció d’estoc i el valor anual de l’inventari

Editorial: brief interventions for risky drinkers

Alcohol consumption is a wholly or contributory cause for more than 200 diseases, injuries, and other health conditions with three-digit ICD-10 codes ( 1). Globally, alcohol is the fifth most important risk factor for ill-health and premature death (2). Risky alcohol use can be defined as a quantity or pattern of alcohol use that places individuals at risk for adverse health and social outcomes (3). Harmful use, in turn, can be defined as alcohol use that results in physical, psychological, or social harm (3). Using a threshold of an average of 60 g of alcohol/day for a man and 40 g/day for a woman (4), about one in four Europeans aged 15-64 years use alcohol in a risky fashion (5). And, using a threshold of an average of 100 g of alcohol/day for a man and 60 g/day for a woman, about one in eight of Europeans aged 15-64 years use alcohol in a harmful fashion (5). Harmful use causes comorbid illnesses such as liver disease, depression, and raised blood pressure (6). Risky and harmful alcohol use and their comorbid illnesses are frequently detected in primary health care, emergency departments, and other non-specialized clinical settings. Brief advice emerged in the 1980s (7-9) and progressed during the three following decades as a strategy to reduce risky and harmful alcohol use in non-specialized clinical settings (10). This article provides an update of the state-of-the art of brief advice

Atenció integrada, personalitzada i sostenible per a la gent gran d’Europa (projecte SUSTAIN): lliçons apreses implementant millores en l'atenció integrada a Catalunya

Atenció integrada; Gent gran; Prestació de serveis socials i de la salutAtención integrada; Personas mayores; Prestación de servicios sociales y de la saludIntegrated care; Seniors; Provision of social and health servicesEs presenten els resultats dels dos estudis de cas realitzats a Catalunya en el marc del projecte SUSTAIN (primera part: Osona, segona part: Sabadell). Seguint una estructura comuna, s’explica: a) els projectes de millora que s’han adoptat i la justificació dels objectius i les eines utilitzades; b) informació detallada sobre el tipus i la quantitat de dades recollides per avaluar la implementació dels projectes de millora; c) les conclusions de l’anàlisi global de les dades per a cada iniciativa, identificant què sembla haver funcionat i amb quins resultats, explicacions de l’èxit o fracàs relatiu, els punts forts de cada iniciativa i els aspectes transferibles. La tercera part de l’informe reflexiona sobre els resultats dels estudis de cas per tal d’extreure’n els missatges clau i l’aprenentatge comú que puguin guiar el futur de l’atenció integrada per a gent gran que viu a casa, a Catalunya o en altres llocs, tot considerant també els reptes metodològics que han comportat els dos sites catalans. El capítol final també proporciona recomanacions adreçades als responsables de les polítiques públiques i als proveïdors de serveis

Millorant l’atenció integrada i centrada en la persona per a la gent gran que viu a casa: dues experiències locals a Catalunya

Gent gran; Serveis sanitaris i socials; Atenció al domiciliPersonas mayores; Servicios sanitarios y sociales; Atención en el domicilioSeniors; Health and social services; Home careAquest article presenta el treball desenvolupat per a elaborar plans individuals d’atenció integrada (PIAI) i recull les reflexions i conclusions principals dels professionals dels grups motor que van participar en la trobada conjunta del projecte SUSTAIN celebrada al gener de 2019, on metgesses de família, treballadors/es socials, infermeres, geriatres i personal directiu d’Osona i de Sabadell Nord es van trobar un cop finalitzat el projecte, per compartir la seva experiència portant a terme un projecte de millora de l’atenció a gent gran que viu a casa amb necessitats de salut i socials complexes

Supporting Older People to Live Safely at Home – Findings from Thirteen Case Studies on Integrated Care Across Europe

Introduction: While many different factors can undermine older people’s ability to live safely at home, safety as an explicit aspect of integrated care for older people living at home is an underexplored topic in research. In the context of a European project on integrated care, this study aims to improve our understanding of how safety is addressed in integrated care practices across Europe. Methods: This multiple case study included thirteen integrated care sites from seven European countries. The Framework Method guided content analyses of the case study reports. Activities were clustered into activities aimed at identifying and managing risks, or activities addressing specific risks related to older people’s functioning, behaviour, social environment, physical environment and health and social care receipt. Results: Case studies included a broad range of activities addressing older people’s safety. Although care providers felt they sufficiently addressed safety issues, older people were often concerned and insecure about their safety. Attention to the practical and social aspects of safety was often insufficient. Conclusions and discussion: Integrated care services across Europe address older people’s safety in many ways. Further integration of health and social care solutions is necessary to enhance older people’s perceptions of safety

Attitudes and delivering brief interventions for heavy drinking in primary health care: analyses from the ODHIN five country cluster randomized factorial trial

Contains fulltext : 170028.pdf (publisher's version ) (Open Access)In this paper, we test path models that study the interrelations between primary health care provider attitudes towards working with drinkers, their screening and brief advice activity, and their receipt of training and support and financial reimbursement. Study participants were 756 primary health care providers from 120 primary health care units (PHCUs) in different locations throughout Catalonia, England, The Netherlands, Poland, and Sweden. Our interventions were training and support and financial reimbursement to providers. Our design was a randomized factorial trial with baseline measurement period, 12-week implementation period, and 9-month follow-up measurement period. Our outcome measures were: attitudes of individual providers in working with drinkers as measured by the Short Alcohol and Alcohol Problems Perception Questionnaire; and the proportion of consulting adult patients (age 18+ years) who screened positive and were given advice to reduce their alcohol consumption (intervention activity). We found that more positive attitudes were associated with higher intervention activity, and higher intervention activity was then associated with more positive attitudes. Training and support was associated with both positive changes in attitudes and higher intervention activity. Financial reimbursement was associated with more positive attitudes through its impact on higher intervention activity. We conclude that improving primary health care providers' screening and brief advice activity for heavy drinking requires a combination of training and support and on-the-job experience of actually delivering screening and brief advice activity

Impact of practice, provider and patient characteristics on delivering screening and brief advice for heavy drinking in primary health care secondary analyses of data from the ODHIN five country cluster randomized factorial trial

BACKGROUND: The implementation of primary healthcare-based screening and advice that is effective in reducing heavy drinking can be enhanced with training. OBJECTIVES: Undertaking secondary analysis of the five-country ODHIN study, we test: the extent to which practice, provider and patient characteristics affect the likelihood of patients being screened and advised; the extent to which such characteristics moderate the impact of training in increasing screening and advice; and the extent to which training mitigates any differences due to such characteristics found at baseline. METHODS: A cluster randomized factorial trial involving 120 practices, 746 providers and 46 546 screened patients from Catalonia, England, the Netherlands, Poland, and Sweden. Practices were randomized to receive training or not to receive training. The primary outcome measures were the proportion of adult patients screened, and the proportion of screen-positive patients advised. RESULTS: Nurses tended to screen more patients than doctors (OR = 3.1; 95%CI: 1.9, 4.9). Screen-positive patients were more likely to be advised by doctors than by nurses (OR = 2.3; 95%CI: 1.4, 4.1), and more liable to be advised the higher their risk status (OR = 1.9; 95%CI: 1.3, 2.7). Training increased screening and advice giving, with its impact largely unrelated to practice, provider or patient characteristics. Training diminished the differences between doctors and nurses and between patients with low or high-risk status. CONCLUSIONS: Training primary healthcare providers diminishes the negative impacts that some practice, provider and patient characteristics have on the likelihood of patients being screened and advised. Trial registration ClinicalTrials.gov. Trial identifier: NCT01501552

Una oportunitat per intercanviar bones pràctiques en l’atenció a la cronicitat a nivell europeu: el projecte JA-CHRODIS

Good practices; Chronic patient; JA-CHRODISBuenas prácticas; Paciente crónico; JA-CHRODISBones pràctiques; Pacient crònic; JA-CHRODISEl nombre de persones que pateixen malalties cròniques ha augmentat considerablement durant les últimes dècades. Aquesta situación ha provocat que el sistema sanitari hagi hagut de reorientar-se i desenvolupar diverses pràctiques que pretenen optimitzar l’atenció als pacients crònics. La Comissió Europea va posar en marxa el 2014 una acció conjunta en la qual han participat 60 institucions que pertanyen a 26 països de la Unió Europea; el projecte JA-CHRODIS. L’objectiu de l’acció ha consistit en identificar les millors experiències que s’estan duent a terme actualment a Europa en atenció a la cronicitat, a partir d’uns criteris d’avaluació unificats i consensuats, per tal de posar-les a disposició tant dels professionals com dels gestors i responsables polítics de serveis d’atenció a la salut a través d’un repositori; es permet així l’intercanvi d’informació sobre aquelles experiències més exitoses i es promou la transferència i la implementació de les millors pràctiques.El número de personas que sufren enfermedades crónicas ha aumentado considerablemente durante las últimas décadas. Esta situación ha provocado que el sistema sanitario haya tenido que reorientarse y desarrollar varias prácticas que pretenden optimizar la atención a los pacientes crónicos. La Comisión Europea puso en marcha el 2014 una acción conjunta en la cual han participado 60 instituciones que pertenecen en 26 países de la Unión Europea; el proyecto JA-CHRODIS. El objetivo de la acción ha consistido en identificar las mejores experiencias que se están llevando a cabo actualmente en Europa en atención a la cronicidad, a partir de unos criterios de evaluación unificados y consensuados, para ponerlas a disposición tanto de los profesionales cómo de los gestores y responsables políticos de servicios de atención a la salud a través de un repositorio; se permite así el intercambio de información sobre aquellas experiencias más exitosas y se promueve la transferencia y la implementación de las mejores prácticas.The number of people are living with a chronic disease has increased considerably during the last decades. This situation has caused a change in the health system. It has to reorient itself and develop several practices that aim to optimize the care of chronic patients. The European Commission launched in 2014 a joint action in which 60 institutions that belong in 26 countries of the European Union have participated; the JA-CHRODIS project. The objective of the action has been to identify the best experiences that is being currently carried out in Europe about attention to chronicity, based on unified and agreed evaluation criteria, to make them available to both professionals and managers and policy makers of health care services through a repository; In this way allows the exchange of information on those most successful experiences and promotes the transfer and implementation of best practices