Modified diatomites for Fenton-like oxidation of phenol

Raw diatomites were modified by acid or base treatments; addition of Fe or Cu species through the incipient wet impregnation method (IWI) and calcination at 700 °C. Samples were characterized by X-ray powder diffraction (XRD), scanning electron microscopy (SEM-EDX), Mossbauer spectroscopy, point of zero charge (PZC), pyridine temperature programme desorption (TPD), themogravimetric analysis (TGA) and BET surface area determination. According to characterization results, four samples were selected: simply calcined Diatom (D), iron added (Fe-D), acid treated Fe reimpregnated (H-Fe-D) and copper added (Cu/Fe-D). Materials were tested as catalysts for the peroxidation of phenol solutions (1000 mg/L) in a batch laboratory reactor, at different operating conditions in 5 h tests. D, Fe-D and H-Fe-D samples allowed complete phenol removal under all the operating range studied. At optimum conditions, TOC conversions of 50–55% were obtained. Metal ions added through the IWI procedure resulted more labile than metal present originally. The acidic treatment favored the initiation of the reaction showing a reduction of the induction period at almost neutral initial pH. The Fe-D catalyst exhibited poor performance, lower reactions rates and higher Fe leaching. Conversely, high TOC conversions (80%) were achieved with Cu/Fe-D, however, Cu leaching was excessive (12.7%). D and H-Fe-D samples were used in consecutive runs (up to 20 h) maintaining phenol conversion and TOC reduction. Overall, a good performance was obtained, even comparable to more sophisticated Fe catalysts.Fil: Inchaurrondo, Natalia Soledad. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Mar del Plata. Instituto de Investigaciones en Ciencia y Tecnología de Materiales. Universidad Nacional de Mar del Plata. Facultad de Ingeniería. Instituto de Investigaciones en Ciencia y Tecnología de Materiales; ArgentinaFil: Ramos, Cinthia Paula. Comisión Nacional de Energía Atómica. Gerencia del Área de Seguridad Nuclear y Ambiente. Gerencia de Química (CAC); Argentina. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; ArgentinaFil: Zerjav, G.. National Institute Of Chemistry; EsloveniaFil: Font, J.. Universitat Rovira I Virgili; EspañaFil: Pintar, A.. National Institute Of Chemistry; EsloveniaFil: Haure, Patricia Monica. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Centro Científico Tecnológico Conicet - Mar del Plata. Instituto de Investigaciones en Ciencia y Tecnología de Materiales. Universidad Nacional de Mar del Plata. Facultad de Ingeniería. Instituto de Investigaciones en Ciencia y Tecnología de Materiales; Argentin

Millora de les condicions de confort de la construcció tradicional de Senegal

Aquest document pretén ser un estudi de les diferents tipologies constructives que s’han detectat al sud Senegal, concretament a País Bassari, tan tradicionals com de nova construcció, per tal de poder analitzar-les i proposar estratègies a diferents nivells, vegis: bioclimatisme, nova i apropiada tecnología constructiva, nous materials, entre d’altres. Per determinar el nostre punt de partida i poder començar un camí cap a la proposta de millores s’han utilitzat diversos programes i bases de dades: Meteonorm – Base de dades climàtiques Simapro – ACV, Anàlisi del Cicle di vida – Impacte ambiental – Ecoinvent 3 Autodesk Ecotect Analysis – Simulació energètica –Ep+ Design Builder – Simulació dinàmica – Ep+ Així com un desplaçament a terreny (Regions de Ziguinghor, Kolda, Tambacounda i Kédougou) per a justificar en primera persona aquests punts de partida que havíem definit de manera teòrica i aproximada. S’han detectat punts febles en les diferents construccions analitzades als quals se’ls ha intentat donar resposta establint uns conceptes “bàsics” d’aplicació a les posteriors construccions. De manera clara s’ha de procurar un retorn a la construcció amb materials autòctons, aquells que de manera comú entenem com a “materials orgànics” ja que són respectuosos amb el medi, amb un impacte ambiental sinó nul, molt petit, i amb un impacte visual completament harmònic. Optimitzant les seves prestacions i/o treballant sobre la seva preservació i manteniment aconseguirem una vida útil més elevada sense construir abusant de nous materials que en excés trenquen el mimetisme amb la natura, que en excés i donat els seus processos d’extracció i transport comporten un impacte ambiental molt elevat, que en excés fa que es perdi una tradició constructiva que resol d’una manera bastant eficient moltes de les problemàtiques que s’han plantejat i que intenten solventar amb zinc i ciment. Es creu necessari una recopilació de tècniques i tecnologies constructives que s’han perdut amb el temps, com és el cas de la Maison Impluvium, per exemple, i la difusió d’aquestes entre els constructors autòctons. I així, potenciar una tipologia de Maisons que higrotèrmicament funcionen molt bé, podent arribar a optimitzar aquests resultats amb una millor praxis, amb una tecnología més apropiada, i amb l’aplicació de conceptes bioclimàtics que s’han perdut al llarg de tot aquest procés evolutiu cap a les construccions”grises”, ja que algunes de les estratègies bioclimàtiques ja eren d’aplicació en les primeres construccions, tot i que sense la tecnologia apropiada no eren perfectament resolutives. Es poden determinar diferents camins que ens permeten aconseguir una millora de les condicions de confort de la construcció tradicional de Senegal, concretament a País Bassari, al sud – est del país, d’una manera sostenible, i respectuosa amb el medi ambient de manera global, amb l’entorn de manera local i amb la gent autòctona

Problemáticas fiscales en la calificación y valoración de la relación socio-profesional y sociedad profesional

L’exercici col·lectiu de les activitats professionals és una realitat i una pràctica habitual que s’explica pels molts avantatges que ofereix als professionals que actuen com a persones físiques. Avantatges com ara l’especialització que possibilita el treball en equip i, com a resultat d’això, l’increment del coneixement i de la qualitat en el desenvolupament de l’activitat, fan que els professionals que opten per exercir la professió de forma col·lectiva siguin més competitius que els qui l’exerceixen de forma individual. Entre les diverses alternatives que s’ofereixen a l’hora d’optar per l’exercici col·lectiu de l’activitat professional, destaca el recurs a la forma jurídica societària. És per això que, en l’àmbit mercantil, s’ha establert una norma específica per regular aquest tipus de figures: la Llei 2/2007, de 15 de març, que les va definir com a “societats professionals”, amb l’objectiu de permetre que la pròpia societat professional, dotada de personalitat jurídica pròpia, pugui accedir a la col·legiació als col·legis professionals. Això representa un reconeixement clar de la licitud d’una realitat que ja existeix, com és el desenvolupament d’activitats professionals per mitjà de societats. Tanmateix, a efectes tributaris, aquesta realitat no està regulada degudament, atès que la normativa vigent presenta incoherències i no és concloent. Així, com a punt de partida, cal destacar que en l’àmbit tributari no hi ha una definició unitària del concepte d’“activitat professional” ni del concepte de “societat professional”. Concretament, d’acord amb la normativa vigent, les activitats professionals queden englobades dins el concepte d’“activitats econòmiques”, que al seu torn es defineixen a partir de conceptes jurídicament indeterminats. El concepte d’“activitat econòmica” en què predomina, com a tret caracteritzador, l’exercici independent de l’activitat, engloba també les activitats empresarials, sense que existeixi una delimitació conceptual clara entre aquestes últimes i les activitats professionals. De fet, l’únic tribut que fa alguna referència a les activitats professionals és l’impost sobre la renda de les persones físiques, la normativa del qual no conté cap definició concreta del concepte però se’n desprèn, per remissió, que les activitats professionals serien les incloses a la secció 2a de les tarifes de l’impost sobre activitats econòmiques. Tanmateix, aquesta remissió no resol de forma plenament satisfactòria la definició del concepte d’activitat professional, atès que presenta alguns matisos i algunes qüestions interpretatives dubtoses. Com a conseqüència de la indefinició tributària del concepte d’“activitat professional”, tampoc no es troba clarament definit a l’ordenament tributari el concepte de “societat professional”, i no és viable optar per extrapolar a l’àmbit tributari el concepte mercantil que es defineix a la Llei 2/2007, de 15 de març, perquè aquests dos ordenaments –el tributari i el mercantil– responen a lògiques diferents i el concepte de “societat professional” en l’àmbit tributari és necessàriament més ampli que en l’àmbit mercantil. A més de la dificultat de no disposar d’una definició de “societat professional” en l’àmbit tributari, hi ha la complexitat de les relacions que es poden establir entre el soci professional persona física i la societat professional, unes relacions que s’han de qualificar jurídicament i que reben diferents tractaments fiscals d’acord amb aquesta qualificació, els quals no estan exempts de polèmica. En aquest sentit, el problema principal és la qualificació de la retribució que perceben els socis professionals persones físiques per la prestació dels serveis professionals en les seves societats professionals. Aquest tipus de prestació de serveis per part dels socis és habitual tenint en compte que les societats professionals tenen una base clarament personalista, atès el caràcter d‘intuitu personae de l’activitat desenvolupada, enfront de les societats de capital, en què preval l’aportació de capital que fan els socis. Per això, el sistema que es tendeix a seguir per traslladar les rendes de la societat professional al soci professional persona física és la via del negoci jurídic, la via de la retribució pels serveis professionals prestats pels socis. I és que, si bé la distribució de dividends és una via fàcil per traslladar les rendes obtingudes per la societat professional al seu soci professional persona física, perquè no comporta cap problema de qualificació ni tampoc de valoració, amb la normativa vigent, l’efecte perniciós de la doble imposició provoca que sigui un sistema altament costós per al soci professional persona física. Per això, la tendència és optar per la via de la retribució, malgrat que sigui una via que genera conflictes constantment entre el contribuent i l’administració tributària, tant pel que fa a la qualificació com a la valoració. Concretament, la norma específica de qualificació dels rendiments percebuts per la prestació de serveis professionals per part del soci professional persona física en la seva societat està continguda al paràgraf tercer de l’article 27.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, i s’hi va incorporar arran de la modificació introduïda per la Llei 26/2014, de 27 de novembre. Aquesta norma assenyala un nou requisit per a la qualificació dels rendiments de les activitats professionals en cas de prestació de serveis professionals per part del soci persona física a la societat: el règim d’inscripció a la seguretat social, concretament, la inclusió del soci professional prestador del servei professional en el règim especial de la seguretat social dels treballadors per compte propi o autònoms, o en una mutualitat de previsió social alternativa d’aquest règim especial. Davant d’aquest nou requisit, se susciten molts dubtes. I és que la norma esmentada té una redacció poc clara en remetre’s a la normativa de la seguretat social, concretament a supòsits regulats sota presumpcions que admeten una prova en sentit contrari. D’altra banda, el redactat de la norma no especifica ni aclareix si, en cas que no es produeixi la inclusió del soci professional en el règim especial de la seguretat social dels treballadors per compte propi o autònoms, això comporta automàticament que els rendiments que aquell percebi per la prestació dels seus serveis professionals s’hauran de qualificar com a rendiments del treball per exclusió, o no. A més, el paràgraf tercer de l’article 27.1 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, no encaixa fàcilment amb la normativa aplicable en matèria de subjecció a l’impost sobre el valor afegit de la prestació de serveis professionals per part del soci professional persona física, cosa que genera encara més confusió en aquest tema. A més de la problemàtica que presenta la norma continguda al paràgraf tercer de l’article 27.1 de la Llei 35/2006, és especialment complex determinar la valoració i el règim fiscal aplicable en la relació soci-societat quan el soci professional, a més de posseir una participació en el capital de la societat i de prestar serveis professionals per a la societat en la qual participa, també hi acompleix funcions d’administrador o de gerent, circumstància molt habitual en la pràctica. En aquests tipus de situacions, hi entren en joc d’altres ordenaments jurídics, a banda del fiscal, com el mercantil i el laboral, que incideixen també en la qualificació dels rendiments percebuts pels socis persones físiques per la prestació dels diferents tipus de serveis. També hi entra en joc la teoria del vincle, que malgrat no ser d’aplicació exclusiva en el cas de les societats professionals, adquireix una rellevància especial en aquests supòsits. D’altra banda, com ja hem apuntat, no només existeix un problema amb relació a la qualificació jurídica de la relació concreta soci-societat que convé analitzar en cada cas, sinó que també hi ha la problemàtica derivada de la valoració d’aquesta relació, atès que, en qualsevol cas, el vincle soci-societat constitueix una operació vinculada regulada a l’article 18.2, lletra a, de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, a la qual necessàriament s’ha d’aplicar un valor de mercat. Precisament amb relació a aquest punt, resulta molt difícil determinar el valor de mercat de l’operació vinculada que constitueix la prestació de serveis professionals per part d’un soci en la societat en la qual participa, perquè no hi ha dades comparables externes o internes que permetin establir un criteri de valoració vàlid d’acord amb els mètodes de valoració previstos a l’article 18.4 de la Llei 27/2014, i tampoc no són aplicables, a efectes pràctics, els acords previs de valoració en el cas de la prestació de serveis professionals per part del soci professional persona física en la seva societat professional. Davant d’aquest supòsit, el legislador tributari, en un intent de resoldre aquesta qüestió, regula a l’article 18.6 de la Llei 27/2014 una presumpció de valor de mercat del servei prestat pel soci professional, sempre que es compleixin una sèrie de requisits. Tanmateix, l’exigència d’aquests requisits difícils d‘interpretar i d’aplicar, entra contradicció amb la derogació del règim de transparència fiscal que abans s’aplicava en l’impost sobre societats a les societats professionals i que es va deixar d’aplicar perquè comportava molts greuges comparatius respecte del tractament fiscal conferit a d’altres societats no professionals. Malgrat això, davant la dificultat d’aplicar altres mètodes de valoració, el contribuent, per tal d’evitar riscos fiscals i complir amb la normativa de valor de mercat establerta pel règim de les operacions vinculades, es veu obligat a acatar els requisits establerts a l’article 18.6 de la Llei 27/2014, la qual cosa pot generar disfuncions en l’operativa de la societat professional que, en canvi, no es generarien en les societats amb activitats empresarials, situació que clarament atempta contra el principi de justícia tributària i de llibertat d’empresa. La problemàtica que comporta tant la qualificació com la valoració de la prestació de serveis professionals per part del soci professional persona física a la seva societat professional fan que, tant per al contribuent com per a l’administració tributària, l’aplicació de la normativa vigent resulti complexa. A això, junt amb el fet que tradicionalment les societats professionals han suscitat recels a l’administració tributària, perquè les considera una eina propícia per al frau fiscal, fa que se’n facin regularitzacions per la via de la simulació. Tanmateix, aquesta sistemàtica suposa desconèixer una realitat evident: l‘existència de la societat professional. El recurs a societats per al desenvolupament de les activitats professionals és una economia d’opció lícita i el fet que la societat sigui interposada (com ho són, de facto, totes les societats) no vol dir de cap manera que la societat professional hagi de ser considerada artificiosa. La regularització per simulació d’acord amb els paràmetres de l’administració tributària (concretament, les notes de 26 de març de 2009, i les notes 9/09 i 10/09, d’11 de maig de 2009) implica imputar les rendes percebudes per la societat professional com resultat de la prestació de serveis al soci professional persona física. Això suposa “ressuscitar”, exclusivament per a les societats professionals, el règim de transparència fiscal que es va derogar l’any 2002. Novament, amb aquesta pràctica es discrimina les societats que presten serveis professionals respecte de les societats amb activitat empresarial, a les quals no s’aplica l’aixecament del vel societari. Davant d’aquesta situació de gran inseguretat per al contribuent, els tribunals no sembla que aportin claredat sobre una qüestió tan controvertida. De fet, la contradicció entre els diferents pronunciaments judicials a l’hora de jutjar els supòsits de prestació de serveis professionals per part del soci professional persona física a la seva societat professional i determinar l’existència de simulació o no en aquesta operativa és una prova evident de la gran polèmica que suscita aquesta qüestió i de la divergència de criteris sobre el tractament fiscal que se li ha d’atorgar. Aquesta realitat, que es dóna constantment en la pràctica jurídica, és una conseqüència clara d’una legislació ineficient, que es continua basant en conceptes jurídics indeterminats i en indicis probatoris per regular una realitat existent i en plena expansió, com són les societats professionals, i que necessàriament haurà de ser objecte de revisió.El ejercicio colectivo de las actividades profesionales es una realidad y una práctica habitual que se explica a partir de las múltiples ventajas que ofrece a los profesionales personas físicas. Ventajas tales como la especialización que permite el trabajo en equipo, y consecuentemente el mayor conocimiento y calidad en el desarrollo de la actividad, favorece que los profesionales que optan por ejercer su profesión de forma colectiva sean más competitivos que aquellos que la ejercen de forma individual. Entre las distintas alternativas a la hora de optar por el ejercicio colectivo de la actividad profesional destaca el empleo de la forma jurídica societaria. No en vano, en el ámbito mercantil, se ha destinado una norma específica para regular este tipo de figuras: la Ley 2/2007, de 15 de marzo, que las definió como “sociedades profesionales”, y cuyo objetivo no es otro que el de permitir que la propia sociedad profesional, dotada de personalidad jurídica, pueda acceder a la colegiación en los Colegios Profesionales. Ello supone un claro reconocimiento de la licitud de una realidad ya existente, cual es el desarrollo de actividades profesionales a través de sociedades. Sin embargo, a efectos tributarios, esta realidad no se encuentra debidamente regulada, dado que la normativa vigente presenta incoherencias y no resulta concluyente. Así, como punto de partida, cabe destacar la inexistencia en el ámbito tributario de una definición unitaria del concepto “actividad profesional” así como del concepto “sociedad profesional”. Concretamente, de conformidad con la normativa vigente, las actividades profesionales quedan englobadas bajo el concepto de “actividades económicas”, que a su vez se define a partir de conceptos jurídicamente indeterminados. El concepto de “actividad económica” en el que predomina como rasgo caracterizador el ejercicio independiente de la actividad, engloba también a las actividades empresariales, sin que exista una delimitación conceptual precisa entre éstas últimas y las actividades profesionales. De hecho, el único tributo en el que se ha hecho alguna referencia a las actividades profesionales, ha sido el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, cuya normativa no contiene ninguna definición concreta del concepto pero de la que se desprende, por remisión, que las actividades profesionales serían aquellas incluidas en la Sección 2ª de las Tarifas del Impuesto sobre Actividades Económicas. Con todo, dicha remisión no resuelve de forma plenamente satisfactoria la definición del concepto de actividad profesional, pues presenta ciertos matices y dudosas cuestiones interpretativas. Como consecuencia de la indefinición tributaria del concepto “actividad profesional”, tampoco se encuentra claramente definido en el ordenamiento tributario el concepto de “sociedad profesional”, sin que sea viable optar por extrapolar al ámbito tributario el concepto mercantil definido en la Ley 2/2007, de 15 de marzo, y ello por cuanto que ambos ordenamientos, tributario y mercantil, responden a lógicas distintas, siendo necesariamente más amplio el concepto de “sociedad profesional” en el ámbito tributario que en el mercantil. A la dificultad de carecer de una definición de “sociedad profesional” en el ámbito tributario, se le añade la complejidad de las relaciones que pueden darse entre el socio profesional persona física y la sociedad profesional; relaciones que deben calificarse jurídicamente y que reciben distintos tratamientos fiscales en atención a dicha calificación, no exentos de polémica. En este sentido, la principal problemática radica en la calificación de la retribución percibida por los socios profesionales personas físicas por la prestación de servicios profesionales a sus sociedades profesionales. Este tipo de prestación de servicios por parte de los socios es habitual considerando que las sociedades profesionales tienen una base claramente personalista, dado el carácter intuito personae de la actividad desarrollada, frente a las sociedades de capital en las que prima la aportación de capital efectuada por los socios. De ahí que, el sistema que se tiende a emplear para trasladar rentas de la sociedad profesional al socio profesional persona física sea la vía del negocio jurídico; la vía de la retribución a los servicios profesionales prestados por los socios. Y es que, si bien la distribución de dividendos es una vía fácil para trasladar las rentas obtenidas por la sociedad profesional a su socio profesional persona física, por cuanto que no presenta problemáticas de calificación ni tampoco de valoración, con la normativa vigente, el pernicioso efecto de la doble imposición provoca que sea un sistema altamente costoso para el socio profesional persona física. Por ello la tendencia es optar por la vía de la retribución, y ello pese a ser una vía generadora de una constante fuente de conflicto entre el contribuyente y la Administración Tributaria, tanto a efectos de calificación como de valoración. Concretamente, la norma específica de calificación para los rendimientos percibidos por la prestación de servicios profesionales por parte del socio profesional persona física a su sociedad, se halla contenida en el tercer párrafo del artículo 27.1 de la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, y fue incorporada a partir de la modificación introducida por la Ley 26/2014, de 27 de noviembre. Dicha norma, señala un nuevo requisito para la calificación de los rendimientos de las actividades profesionales en el caso de la prestación de servicios profesionales socio persona física – sociedad: el régimen de inscripción en la Seguridad Social. Y concretamente, la inclusión por parte del socio profesional prestador del servicio profesional, en el régimen especial de la Seguridad Social de los trabajadores por cuenta propia o autónomos, o en una mutualidad de previsión social que actúe como alternativa al citado régimen especial. Ante este nuevo requisito, son muchas las dudas que se suscitan. Y es que, la citada norma adolece de una falta de claridad en su redacción al remitirse a la normativa de la Seguridad Social, y concretamente, a supuestos regulados bajo presunciones que admiten prueba en contra. Por otra parte, el redactado de la norma no especifica ni aclara si en caso de no darse la inclusión en el régimen especial de la Seguridad Social de los trabajadores por cuenta propia o autónomos del socio profesional, ello supone automáticamente que los rendimientos percibidos por el mismo por la prestación de servicios profesionales deban calificarse como rendimientos del trabajo por exclusión o no. Por no mencionar que el párrafo tercero del artículo 27.1 de la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, no halla fácil encaje con la normativa aplicable en cuanto a sujeción al Impuesto sobre el Valor Añadido de la prestación de servicios profesionales por parte del socio profesional persona física, generando, por tanto, más confusión al respecto. Adicionalmente a la problemática que presenta la norma contenida en el párrafo tercero del artículo 27.1 de la Ley 35/2006, resulta especialmente complejo determinar la valoración y el régimen fiscal aplicable en la relación socio-sociedad cuando el socio profesional, además de detentar una participación en el capital de la sociedad, y de prestar servicios profesionales para la sociedad en la que participa, también desempeña funciones actuando como administrador o como gerente de la misma, circunstancia, más que habitual en la práctica. Entran en juego en este tipo de situaciones, otros ordenamientos jurídicos al margen del fiscal, tales como el mercantil y el laboral, que inciden también en la calificación de los rendimientos percibidos por los socios persona física por la prestación de los distintos tipos de servicios. Asimismo, entra en juego la teoría del vínculo, que pese a no ser de aplicación exclusiva en el caso de las sociedades profesionales, cobra especial relevancia en estos supuestos. Por otra parte, tal como apuntábamos, no sólo existe un problema en cuanto a la calificación jurídica de la relación concreta socio-sociedad que debe analizarse en cada caso, sino que a ello se une la problemática que supone la valoración de dicha relación, por cuanto que, en cualquier caso, el vínculo socio-sociedad constituye una operación vinculada regulada en el artículo 18.2, letra a), de la Ley 27/2014, de 27 de noviembre, del Impuesto sobre Sociedades a la que necesariamente se debe aplicar un valor de mercado. Precisamente en relación a éste punto, conlleva una enorme dificultad determinar el valor de mercado de la operación vinculada que supone la prestación de servicios profesionales por parte de un socio a la sociedad en la que participa al no existir comparables externas o internas que permitan establecer un criterio de valoración válido según los métodos de valoración previstos en el artículo 18.4 de la Ley 27/2014, no resultando tampoco de aplicación, a efectos prácticos, los Acuerdos previos de Valoración al caso de la prestación de se

Bintrafusp Alfa, a Bifunctional Fusion Protein Targeting TGF-β and PD-L1, in Patients with Esophageal Adenocarcinoma: Results from a Phase 1 Cohort

Adenocarcinoma esofàgic; Bintrafusp AlfaAdenocarcinoma Esofágico; Bintrafusp AlfaEsophageal Adenocarcinoma; Bintrafusp AlfaBackground Esophageal adenocarcinoma patients have limited treatment options. TGF-β can be upregulated in esophageal adenocarcinoma, and blocking this pathway may enhance clinical response to PD-(L)1 inhibitors. Bintrafusp alfa is a first-in-class bifunctional fusion protein composed of the extracellular domain of the TGF-βRII receptor (a TGF-β “trap”) fused to a human IgG1 mAb blocking PD-L1. Objective The objective of this study was to investigate the efficacy and safety of bintrafusp alfa in patients with advanced, post-platinum esophageal adenocarcinoma, unselected for PD-L1 expression. Patients and Methods In this phase 1 study, patients with post-platinum, PD-L1–unselected esophageal adenocarcinoma received bintrafusp alfa 1200 mg every 2 weeks until disease progression, unacceptable toxicity, or withdrawal. The primary endpoint was confirmed best overall response per RECIST 1.1 by independent review committee (IRC). Results By the database cutoff of 24 August 2018, 30 patients (80.0% had two or more prior anticancer regimens) received bintrafusp alfa for a median of 6.1 weeks. The confirmed objective response rate (ORR) per IRC was 20.0% (95% CI 7.7–38.6); responses lasted 1.3–8.3 months. Most responses (83.3%) occurred in tumors with an immune-excluded phenotype. Investigator-assessed confirmed ORR was 13.3% (95% CI 3.8–30.7). Nineteen patients (63.3%) had treatment-related adverse events: seven patients (23.3%) had grade 3 events; no grade 4 events or treatment-related deaths occurred. Conclusions Bintrafusp alfa showed signs of clinical efficacy with a manageable safety profile in patients with heavily pretreated, advanced esophageal adenocarcinoma.This trial was funded by Merck KGaA, Darmstadt, Germany, and is part of an alliance between Merck KGaA and GlaxoSmithKline. Merck KGaA provided the study drug and worked with investigators on the trial design and plan, collection and analysis of data, and interpretation of results. Funding for a professional medical writer with access to the data was provided by Merck KGaA and GlaxoSmithKline

Ram pressure profiles in galaxy groups and clusters

Using a hybrid method which combines non-radiative hydrodynamical simulations with a semi-analytic model of galaxy formation, we determine the ram pressure as a function of halocentric distance experienced by galaxies in haloes with virial masses 12.5 <= log (M_200 h/M_Sun) < 15.35, for redshifts 0 <= z <= 3. The ram pressure is calculated with a self-consistent method which uses the simulation gas particles to obtain the properties of the intergalactic medium. The ram pressure profiles obtained can be well described by beta profile models, with parameters that depend on redshift and halo virial mass in a simple fashion. The fitting formulae provided here will prove useful to include ram pressure effects into semi-analytic models based on methods which lack gas physics, such as dark matter-only simulations or the Press-Schechter formalism.Comment: 7 pages, 6 figures. Accepted for publication in MNRA

Composition, nanostructure, and optical properties of silver and silver-copper lusters

Lusters are composite thin layers of coinage metal nanoparticles in glass displaying peculiar optical properties and obtained by a process involving ionic exchange, diffusion, and crystallization. In particular, the origin of the high reflectance (golden-shine) shown by those layers has been subject of some discussion. It has been attributed to either the presence of larger particles, thinner multiple layers or higher volume fraction of nanoparticles. The object of this paper is to clarify this for which a set of laboratory designed lusters are analysed by Rutherford backscattering spectroscopy, transmission electron microscopy, x-ray diffraction, and ultraviolet-visible spectroscopy. Model calculations and numerical simulations using the finite difference time domain method were also performed to evaluate the optical properties. Finally, the correlation between synthesis conditions, nanostructure, and optical properties is obtained for these materials

Hepatic Rupture as the Initial Presentation of an EGFR-Mutated Lung Adenocarcinoma: A Case Report

Metastatic hepatic rupture; Non-small cell lung carcinoma; Tyrosine kinase inhibitorRuptura hepática metastásica; Carcinoma de pulmón de células no pequeñas; Inhibidor de la tirosina quinasaRuptura hepàtica metastàtica; Carcinoma de pulmó de cèl·lules no petites; Inhibidor de la tirosina quinasaHepatic rupture is a rare complication of solid tumor malignancies, notably in lung adenocarcinomas, and carries an extremely poor overall prognosis. Epidermal growth factor receptor (EGFR) mutations in lung adenocarcinoma predict benefit with tyrosine kinase inhibitors (TKIs). This case report describes a female patient who presented with a metastatic hepatic rupture and was subsequently diagnosed with EGFR-mutated lung adenocarcinoma. The tumor had an impressive response to TKI inhibitor treatment, reversing her extremely poor, short-term prognosis. We believe this unique case sheds light on the treatment management of hepatic ruptures and supports the high response rate seen with TKIs in EGFR-mutated lung cancers, regardless of the patient’s performance status

A novel type of organometallic 2-R-2,4-dihydro- 1H-3,1-benzoxazine with R = [M(η5-C5H4)(CO)3] (M = Re or Mn) units. Experimental and computational studies of the effect of substituent R on ring-chain tautomerism

The syntheses, characterization, X-ray crystal structures, electrochemical properties and anticancer and 35 antichagasic activities of the first examples of 2-substituted 2,4-dihydro-1H-3,1-benzoxazines with 36 halfsandwich organometallic arrays, [M(η5-C5H4)(CO)3] (M = Re or Mn), at position-2 are described. 37 Experimental and computational studies based on DFT calculations on the open forms [Schiff bases of 38 general formulae R-CHvN-C6H4-2-CH2OH] (5), with R = ferrocenyl (a), phenyl (b), cyrhetrenyl (c) or 39 cymantrenyl (d), and their tautomeric forms (2-substituted 2,4-dihydro-1H-3,1 benzoxazines) 40 haveallowed us to establish the influence of substituents a-d and solvents on: (a) the extent of 41 tautomeric equilibria (5a-5d) ↔ (6a-6d) and (b) their electrochemical properties and the electronic 42 distribution on the open and closed forms. Despite the formal similarity between 6c and 6d, their 43 anticancer and antiparasitic activities are markedly different. Compound 6d is inactive in the HCT116, 44 MDA-MB231 and MCF7 cancer cell lines, but 6c shows moderate activity in the latter cell line, while 45 the Mn(I) complex (6d) is a more potent anti-Trypanosoma cruzi agent than its Re(I) analogue (6c)

Teorías del aprendizaje y educación física: horizontes pedagógicos en crisis bajo la pandemia

Las medidas de distanciamiento social y cuarentena tomadas frente a la pandemia de la COVID 19, han impactado todos los espacios sociales, desde la economía hasta la educación. Ello ha impuesto la generalización de la utilización de los recursos de las tecnologías de información y comunicación, para continuar las actividades académicas en todos los niveles. Especialmente significativas son las consecuencias en la docencia de Educación Física, asignatura imprescindible para garantizar las condiciones para la salud de niños, niñas, adolescentes y adultos. El reto de continuar con la docencia en Educación Física exige un repaso de las teorías del aprendizaje y una revisión de las experiencias, con sus éxitos y reveses, de continuar con las clases de Educación Física con la máxima satisfacción posible del estudiantado

Influencing politics with signatures? : models and experiences of local citizens’ initiative

Podeu consultar la versió en català: http://hdl.handle.net/11703/111655Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/11703/11165