Escola i immigració estrangera a Catalunya : la integració escolar

Realitzar una breu exposició sobre la relació entre immigració estrangera i escola a Catalunya és una tasca complexa a causa de la diversitat i precarietat d'algunes de les respostes que s'han donat i pel debat social que genera aquesta qüestió. Per situar el tema es donen, en primer lloc, unes dades que expressen la situació a l'escola pública i privada, posteriorment s'aporten algunes de les respostes educatives que han tingut lloc a l'escolarització de les minories culturals. Finalment, s'aborda la qüestió de la integració escolar partint d'una visió àmplia que inclou una reflexió sobre quin tipus d'integració hi ha i quins són alguns dels seus obstacles.It is not easy give a brief account about the relationship between foreing immigration and de catalan schools because there is a wide variety of answers and a precariousness of some of thesse replies. It is also a complex work because of the social debate that these questions create. To talk about this topic first of all we give different data to show the situation between the public and private schools. Later we give sone educational answers which have been given to the schooling of cultural minoritis. Finally, we deal with the integration og minority groupus into school, starting from a wide view that includes a reflection on which type of integration weare talking about and wich are some ot its obstacles

Crisis económica e igualdad de oportunidades: respuesta de los equipos directivos de Cataluña (España) a las desigualdades educativas

La crisis económica ha tenido un impacto en muchos niveles, incluido el educativo. En España, apenas se ha investigado en profundidad su efecto en el sistema educativo y el perfil de los más afectados. Dada la dificultad de acceder a información fiable sobre estas cuestiones, nuestro estudio consiste en una encuesta a representantes de equipos directivos de centros de educación primaria (6-12 años) de la Comunidad Autónoma de Cataluña. Este perfil de encuestados nos ha permitido obtener un conocimiento indirecto de lo que se vive -y en nuestra opinión se sufre- en los centros educativos, aunque más en unos que en otros. Los resultados sugieren que la crisis ha afectado significativamente a las familias y a los centros educativos, pero especialmente a las familias más vulnerables, que en la mayoría de los casos están matriculadas en centros públicos. Los factores que más influyen en la existencia de desigualdades se atribuyen a las familias, mientras que se asigna una menor responsabilidad a las escuelas y al sistema educativo. Todo ello se produce en un contexto en el que se reconoce una importante reducción de recursos económicos y humanos en parte del sistema.The economic crisis has had an impact at many levels, including on education. In Spain, there has been little in-depth research into its effect on the education system and the profile of those most affected. Given the difficulty of accessing reliable information on these issues, our study consists of a survey of representatives of management teams from preschool and primary education centers (3-12 years) in the Autonomous Community of Catalonia. This respondent profile made it possible to obtain indirect information about what is experienced, in differing degrees, in schools. The results suggest that the crisis has significantly affected families and schools; especially the most vulnerable families, who are more often enrolled in public schools. The factors that most influence there being inequalities are attributed to families, while less responsibility is assigned to schools and the education system. All this occurs in a context in which a significant reduction in economic and human resources is recognized in part of the system

El desarrollo personal y profesional mediante el aprendizaje reflexivo. Una experiencia en el grado de Educación Social.

[ES] En los últimos años se observa un aumento del interés por desarrollar prácticas docentes universitarias basadas en el enfoque del aprendizaje reflexivo. Sin embargo, apenas encontramos en nuestro contexto investigaciones o experiencias que permitan conocer cuál es la percepción que los estudiantes tienen de este enfoque de enseñanza y aprendizaje. En el grado de Educación Social de la Universidad de Girona se ha desarrollado una experiencia docente que tiene como objetivo contribuir al desarrollo personal y profesional de los futuros educadores sociales desde la formación inicial, empleando la metodología del aprendizaje reflexivo. El objetivo de este artículo es presentar la valoración de la experiencia a partir de las percepciones de los estudiantes, quienes valoran la utilidad percibida del módulo para su formación, la metodología utilizada y las actividades. La valoración se realiza a través de entrevistas en profundidad a una muestra de 17 estudiantes que participaron en la experiencia durante el curso 2011-12. El trabajo permite concluir que los estudiantes valoran de forma positiva la experiencia, tanto su utilidad general como la metodología del aprendizaje reflexivo, aunque reconocen cierta dificultad para llevar a cabo un proceso que implica un alto grado de introspección y de establecer los límites en la narración de cuestiones personales. Del estudio también se derivan algunos retos relacionados con la necesidad, pero también dificultad, de incorporar el desarrollo profesional y personal como eje potente del plan de estudios y aspectos relacionados con la evaluación del aprendizaje reflexivo.[EN] In the last years, an increase of the interest to develop educational practices in higher education, based on the approach of the reflective learning, is observed. Nevertheless, we scarcely find in our context researches or experiences that allow knowing students’ perceptions about this teaching and learning approach. We have developed an experience in the bachelor of Social Education at the University of Girona with the aim to contribute to the personal and professional development of future social educators in their initial training, using reflective learning methodology. In this article we present an evaluation of the experience based on students’ perceptions. They assessed the usefulness they think the module has for their training, the methodology and the activities. This evaluation has been carried out through in-depth interviews to 17 students who participated in the module in 2010-11 academic year. The results show that students assess positively the experience, either its general usefulness or the methodology of reflective learning, although they acknowledge some difficulties to carry out such a process which involves a high degree of introspection and a difficulty to set the boundaries in the narration of personal questions. The study also shows some challenges related on the need, but also the difficulty, to include personal and professional development as a powerful axis in the higher education curriculum, as well as elements linked to reflective learning assessment.Fullana Noell, J.; Pallisera Díaz, M.; Palaudàrias Martí, JM.; Badosa, M. (2014). El desarrollo personal y profesional mediante el aprendizaje reflexivo. Una experiencia en el grado de Educacion social. REDU. Revista de Docencia Universitaria. 12(1):373-397. https://doi.org/10.4995/redu.2014.6413OJS373397121Alsina, A. (2007). El aprendizaje reflexivo en la formación inicial de los futuros maestros: un método para aprender a enseñar matemáticas. A. Pérez (Ed.), Actas del XIII Congreso sobre Aprendizaje y Enseñanza de las Matemáticas (CD-Rom). Granada, España.Alsina, A. (2010). El aprendizaje reflexivo en la formación inicial del profesorado: un modelo para aprender a enseñar matemáticas. Educación Matemática, 22 (1), 149-166.Arandia, M., Fernández, I., Alonso-Olea, M. J., Uribe-Etxebarria, A., Beloki, N., Remiro, A., Aguirre, N. y Otaño, J. (2012). Formación y desarrollo profesional de los educadores y educadores sociales en el ámbito de la infancia desprotegida: contexto y perspectivas en la comunidad autónoma vasca. Revista de Educación, no. 359, 505-529.Bardin, L. (2002). Análisis de contenido. Madrid: Akal.Brockbank, A. y McGill, I. (1998). Facilitating Reflective Learning in Higher Education. Buckingham: Society for Research into Higher Education and Open University Press.Chapman, M. V., Oppenheim, S., Shibusawa, T. y Jackson, H. M. (2004) 'What we bring to practice: teaching students about professional use of self ', Journal of Teaching in Social Work, vol. 23, no. 3, pp. 3-14.Correa, J.M., Jiménez de Aberasturi, E. y Gutiérrez, L.P. (2009). El e-portfafolio en el proyecto Elkarrikertuz: Las narrativas audiovisuales en el aprendizaje de la cultura escolar y la formación inicial del profesorado reflexivo. Revista de docencia Universitaria, 7 (1), 1-17.Dempsey, M., Halton, C. y Murphy, M. (2001). Reflective learning in social work education: scaffolding the process. Social Work Education, 20 (6), 631-641.Domingo, A. (2008). La Práctica Reflexiva en la formación inicial de maestros/as. Evaluación de un modelo. Tesis doctoral no publicada. Universidad Internacional de Catalunya, Barcelona (España).Domingo, A. (2009). Desarrollar la competencia reflexiva en la Educación Superior. Diez propuestas para el aula universitaria. Revista Panamericana de Pedagogía, 15, 33-57.Domingo, A. (2010). La práctica reflexiva en los estudios de Magisterio de la UIC. O. Esteve, K. Melief y À. Alsina (eds), Creando mi profesión. Una propuesta para el desarrollo profesional del profesorado (pp. 171-196). Octaedro: Barcelona.Esteve, O. (2000). Hacia un modelo alternativo de formación del profesorado de lenguas extranjeras. La práctica reflexiva colectiva como base de la autoformación. Málaga: Escuela Oficial de Idiomas de Vélez-Málaga.Esteve, O. (2011). Desarrollando la mirada investigadora en el aula. La práctica reflexiva: herramienta para el desarrollo profesional del docente. U. Ruiz. (Coord). Lengua Castellana y Literatura: innovación, investigación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.Esteve, O. y Carandell, Z. (2009). La formació permanent del professorat des de la pràctica reflexiva. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 49, 47-62.Fook, J. (2007). Uncertainly: the defining characteristic of social work? M. Lymbery y K. Postle (eds) Social Work. A Companion to Learning. London: SageGursansky, D., Quinn, D. y Le Sueur, E. (2010). Authenticity in reflection: building reflective skillsfor social work. Social Work Education, 29 (7), 778-791.Harrison, K. (2009). Listen, this really happened: making sense of social work through story-telling. Social Work Education, 28 (7), 750-764.Harrison, K. y Ruch, G. (2007). Social work and the use of the self. On becoming and being a socialworker. M. Lymbery y K. Postle (eds) Social Work. A Companion to Learning (pp. 40-50). London: Sage.Kolb, D.A. (1984). Experiential Learning. Experience as The source of Learning and Development. NJ: Prentice-Hall, Englewood Cliffs.Knott, C. (2010). Reflective practice revisited. C. Knott y T. Scragg (eds). Reflective Practice in Social Work (pp. 3-12) Exeter: Learning Matters Lmtd.Langley, M.E. y Brown, S.T. (2010). Perceptions of the Use of Reflective Learning Journals in Online graduate Nursing Education. Nursing Education Research, 31 (1), 12-17Lay, K. y McGuire, L. (2010). Building a lens for critical reflection and reflexivity in Social Work Education, Social Work Education, 29 (5), 539-550.López Reus, E. y Jaime, M. (2010). Laboratorio de arquitectura reflexiva. López Reus, E. y Jaime, M. La innovación educativa en el contexto actual de la educación superior (pp. 193-197). Vigo: Vicerrectoría de Formación e Innovación Educativa Universidad de Vigo.Lordan, N., Quirke, D. y Wilson, M. (2009). Mask making and social groupwork. En C.S. Cohen, M.H. Phillips, y M. Handon (Eds): Strength and Diversity in Social Work with Groups, New York: Routledge.Margalef, L., Iborra, A., Pareja, N., Castro, B., Dominguez, S., García, I. y Giménez, S. (2007).Tejiendo redes de aprendizaje y reflexión: una propuesta de innovación en la licenciatura de psicopedagogía. Pulso, 30, 132-142.Medina, J.L. y Castillo, S. (2006). La enseñanza de la enfermería como una práctica reflexiva. Texto & Contexto Enfermgem. 15(2), 303-11Medina, J.L., Jarauta, B. e Imbernon, F. (2010). La enseñanza reflexiva en educación superior. Barcelona: ICE UB y Octaedro.Noble, C.; e Irwin, J. (2009). Social work supervision. An Exploration of Current Challenges in a Rapidly Changing social, Economic and Political Environment. Social Work Education, 9(3), 345-358.Núñez, V. (2010): Reflexions al voltant del lloc que ocupa la teoría en l'educació social, avui. Quaderns d'Educació Social, 13, 121-136.Osterman, K. F. y Kottkamp, R. B. (1993). Reflective practice for Educators. Improving Schooling through Professional Development, Newbury Park (CA): Corwin Press.Rodríguez Marcos, A., Esteban, R.M., Aranda, R., Blanchard, M., Domínguez, C., González, P., Romero, P., Sanz, E., Mampaso, A., Vitón, M.J. y Messina, C. (2011) Coaching reflexivo entre iguales en el prácticum de formación de maestros. Revista de Educación, 355, 355-379.Rogers, R. R. (2001). Reflection in higher education: a concept analysis, Innovative Higher Education, 26, (1) 37-57.Reupert, A. (2009). Students' use of self: teaching implications, Social Work Education, 28 (7), 765-777.Schaub-de Jong, M., Schönrock-Adema, J., Verkerk, M. y Cohen-Schotanus, J. (2011) development of a Student rating scale to evaluate teachers' competencies for facilitating reflective learning. Medical Education, 45, 155-165.Schön, D. (1983). The reflective practitioner. How professionals think in action. New York: Basic Books.Smith, M.K. (2001). David A. Kolb on experiential learning. The enciclopedia of informal education. Recuperado (15 de Julio de 2010) de http://infed.org/mobi/david-akolb-on-experiential-learning/Stalker, K. (2003). Managing Risk an Uncertainly in Social Work. A Literature Review. Journal of Social Work, 3(2), 211-233.Turner, de S. Y Beddoes, L. (2007) Using reflective models to enhance learning: Experiences of staff and students. Nurse Education in Practice, 7, 135-140Vivekananda-Schmidt, P.,Marshall, M., Stark, P., Mckendree, J., Sandars, J. y Smithson, S.(2011). Lessons from Medical students' perceptions of learning reflective skills: A multiinstitutional study. Medical Teacher, 33, 846-850.Ward, A. (2008). Beyond the instructional mode: creating a holding environment for learning about the use of self. Journal of Social Work Practice, 22 (1), 67-83.Watson, D. y West, J. (2003). The role of the tutor in social work education: building an emancipatory tutorial relationship. Social Work Education. 22(2), 139-149.Williams, R.M. y Wessel, J. (2004) Reflective Journal Writing to Obtain Student feedback About their Learning During the Study of Chronic Musculoskeletal Conditions. Journal of Allied Health, 33 (81), 17-2

Dispositivos lingüísticos de acogida, aprendizaje expansivo e interculturalidad: Contribuciones para la inclusión educativa de estudiantes extranjeros

Indexación: Scopus.In the context of the progressive increase of foreigners in public schools in Chile and the recent changes in migratory patterns, the presence of students who do not master the working language of the educational system has systematically incremented in recent years. In a scenario marked by the absence of educational policies that respond to this new linguistic diversity, the purpose of our research was to understand how schools have responded to the arrival of foreign students and what educational practices they have implemented to tackle this challenge. Through a two-year school ethnography in four public schools with high enrollment of foreigners, institutional documents were analyzed and field observation, interviews and focus groups were conducted with different actors amidst the educational communities. Through an analysis of thematic content, the results reveal the implementation of ten devices to manage educational responses to foreign students. We have analyzed three of these devices with a focus on linguistics based on the tensions and contradictions that occur within the educational institutions of which they are part, identifying significant elements and dimensions to drive forward expansive learning. Finally, we discuss these findings in light of the advances and challenges of the intercultural approach in our Latin American region.https://www.scielo.br/j/ep/a/NhL67jbv7H7VpZtQYjtHVFt/?lang=e

Educació i integració en el cas de la comunitat marroquina a Girona. Una anàlisi entre el país d'origen i el d'assentament

La recerca s'ha desenvolupat a través d'un estudi que ha interrelacionat el procés d'integració social i cultural de la comunitat marroquina en la societat d'assentament amb la integració escolar dels infants i joves en els centres d'educació obligatòria. El que suposa una anàlisi del paper integrador que l'escola desenvolupa i pot desenvolupar, i també una reflexió sobre la interculturalitat i l' educació intercultural com a posicionament que afavoreix la integració plural. Tot aquest treball s'ha desenvolupat des d' una perspectiva articulada, ja que permet una major comprensió del fet migratori que es viu a una i altra banda de la Mediterrània. La investigació s 'ha desenvolupat en un paradigma sociocrític i a través d'un procés etnogràfic (observació, relats de vida, entrevistes ... ) al llarg de quasi tres anys, que ha estudiat i ha analitzat des d' una perspectiva comprensiva i transformadora, com la comunitat marroquina valora l'escolarització dels infants i joves des de les concepcions d'educació i d'escola que ha construït a través: 1. El procés migratori, entenent-lo mitjançant l' emigració i la immigració, en una perspectiva articulada. 2. El procés d'integració sociocultural en la societat d'arribada. El treball realitzat ha plantejat un marc teòric de tipus interdisciplinar -que s'ha estès al llarg de la investigació- per tal de situar el procés migratori, el concepte d'integració en la societat d'avui, des d'una perspectiva habermasiana i el paper de l'educació i de l'escola des d'una posicionament comunicatiu. Un cop presentat el marc teòric s'ha estudiat el procés migratori situant-se primer en el context de partida, el Marroc, realitzant una anàlisi que s'ha desenvolupat mitjançant factors socioculturals i educatius que en aquest darrer cas s'han ubicat sobre: l'educació en l'islam i en l'actual sistema d'ensenyament nacional. Posteriorment s'ha estudiat el context d'immigració a través d'aspectes demogràfics, jurídics, socioculturals i educatius. Presentant en aquest darrers un perfil socioformatiu de l'alumnat d'origen marroquí a través d'un estudi realitzat a la província de Girona. En els últims capítols s'exposen, primer situant-se en el Rif Oriental (Marroc), la ciutat de Nador i el seu entorn, de forma mes breu, i després amb extensió sobre l'espai de les comunitats marroquines d'Angles i Palafrugell a Catalunya, localitats de les comarques gironines, les característiques del context sociocutural i escolar, com a elements sobre el quals analitzar el procés d'integració sociocultural i escolar en el context d'assentament. La recerca també ha recollit l'opinió i l'experiència dels treballadors i famílies d'origen marroquí sobre l'escolarització dels infants i joves de la comunitat marroquina i sobre les expectatives que els pares i adults tenen de l'escola corn a institució formativa i integradora. Finalment es presenta una anàlisi, partint de la inforrnació obtinguda, que interrelaciona el procés d'integració sociocultural i escolar en el país d' assentament que ha aportat els següents referents i orientacions: 1. El procés d'integració de la comunitat marroquina mostra que es dóna un replegament sobre si mateixa que dificulta la integració plural. Aquest replegament es dóna mitjançant els valors de la tradició i de l'islam que són simultàniament, elements de cultura i de control. 2. Cal analitzar la integració en funció del model d' integració dominant en la societat d'arribada que es basa sobretot en aspectes funcionals: econòmics, jurídics i productius. 3. La integració en els àmbits morals: drets i deures, i en els aspectes simbòlics: identitats i identificacions són dominats en el primer cas per l'assimilació en els aspectes socials, culturals i productius, i pels estereotips en els aspectes identitaris i d'identificació. Aquesta situació comporta la necessitat de desenvolupar un model d'integració escolar que ha de tenir corn a referent que l'escola no pot integrar ni l'alumnat pot integrar-se si viu un procés de marginació o exclusió fora del centre i si el centre educatiu no és conscient d'allò que succeeix al seu entorn i a l'alumnat més enllà del context escolar. 1- Ha de procurar la integració de l'alumnat en la xarxa relacional i formativa del centre. 2- Ha d'aconseguir la integració de l'alumnat a l'aula. 3- Ha de tenir present que les accions integradores, abans esmentades, han d'afavorir la integració de l'alumnat fora de l'espai escolar i en una perspectiva de futur, ha d' afavorir la integració sociolaboral. Per tant, l'escola ha de plantejar-se que és necessari establir un diàleg amb totes les famílies a través d'un nou model de participació en el qual l'escola passi de ser un lloc de pas a un lloc de trobada. Aquesta dinàmica també replanteja ara les actuals fronteres entre allò públic i privat, entre l'escola i la família, amb l' objectiu de descobrir les coincidències entre els projectes social, cultural i educatiu d'ambdues institucions.This research is based on a study of the interrelation of the social and the cultural elements in the integrating process of the Moroccan community in the host society; and the integration of their youngsters in the compulsory educational system of the host country. We establish the role of the "School" in the whole integrating process and debate the importance of interculture and intercultural education in favor of a plural education. We worked from different perspectives in order to provide a major understanding of the migration process that takes place between both sides of the Mediterranean Sea. Our analysis was developed through an ethnographic process that includes observation, tell tales, personal interviews... in both sides, the Eastern Rif (Morocco) and Catalunya (Spain). We studied multiple data provided from a comprehensive and transforming perspective: the family and the Moroccan community value the education of the younger members from the new conceptions of School and Education built: 1. During their migrating process. Migration and emigration gave them new points of view. 2. The socio-cultural integrating process in the host society. The results of our investigation confer several points that we considered worth to mention: 1. The integrating process of the Moroccan community within the community itself. The values and traditions of the Islam are their referents, as well as their culture and a powerful weapon to control the community. 2. The predominant integrating pattern of the host society -mostly based on economic, legal and productive facts- defines the integrating process of the community. 3. The moral integration: rights and duties; and the symbolic facts: identities and identifications, predominant through the assimilation of the social, cultural and productive realities, identities and identification stereotypes. This situation involves a school integrating pattern defined by some special rules. The members of the community can not be integrated in the School if they are suffering from social isolation or exclusion, off the limits of the School. Moreover, the school system must be aware of the events and situations that surround the new arrived students. The School has to integrate immigrant students through a three step process: 1. Integration of the students in the affective and formative network of the school. 2. Integration of the students within the class. The two already mentioned steps have to integrate the students into the surrounding world, off the limits of the School, and promote their integration in a future working market. The school has to carry out its role as an integrating center through encouraging discussion within the families of the community, and adopting a new function as a meeting nucleus. The limits between what becomes public and private, between school and family vanish or simply change. School and family both become more interested in the social, cultural and educational projects they get involved with

ABDALLAH-PRETCEILLE, M.: La educación intercultural

Barcelona, Idea Books, 2001, 100 pp

Inmigración, integración y escolarización

Sobre les problemàtiques d'integració i escolarització que viuen les minories cultural

Revista española de educación comparada

Resumen literal de la revista. Número monográfico: La educación en el s. XXISe presenta un análisis prospectivo de los procesos de integración y de escolarización de las minorías culturales de origen extranjero que reflexiona sobre la complejidad de su integración sociocultural y sobre el papel que la escuela puede desarrollar en este proceso. también se plantean algunas cuestiones sobre el marco teórico y práctico de la educación intercultural como propuesta educativa que facilita la cohesión social y la integración, y propone la modificación, con el objetivo de que la escuela sea un referente para los cambios que vive la sociedad, del marco normativo y prescriptivo que tradicionalmente ha dominado la educación, a través de un análisis crítico y reflexivo, en un nivel local y en un nivel global, de los acontecimientos educativos, sociales y culturales, como estrategia para responder a por qué la educación plantea una u otra alternativa.MadridES