Study of Harris Lines at the »Prat de la Riba« Necropolis – Third to Fifth Century AD

Harris lines (HL) are considered a nutritional or pathological stress factor in the study of past populations. This study attempts to contribute to the knowledge of the causal agents for HL in terms of assessing the health state of the population of Tarragona in the Roman period. The presence of HL has been analyzed in 614 long bones (214 humeri, 150 femurs and 250 tibias) from 243 skeletons. No HL have been observed in humeri. The frequencies of HL in femurs are higher than 27% and in tibias more than 48%. Although no significant differences in the presence of HL is found among age categories, it seems that the causal agents of these marks acted on individuals from the age of 5, an age from which the long bones of the lower extremities are more prone to producing HL. The hardened living conditions in the Dark Age of the Roman period in Spain between the third to fifth centuries A.D. may be the cause of the high prevalence of HL in this population

El monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà) i la seva necròpolis medieval: arqueologia, història i antropologia

Evolució històrica i intervenció arqueològic

Artistic expressions and funerary record during the Early Cardial and Epicardial Neolithic in Catalonia

[spa] En aquest treball es fa un repàs sobre dos aspectes claus en l'esfera de les creences del grups neolítics que, durant la Taula Rodona de Montserrat, no van ser quasi tinguts en compte, perquè la informació disponible era quasi inexistent. De manera que les dades que s'han aconseguit els darrers anys han suposat un important salt endavant. La contextualització de les manifestacions artístiques és cada cop millor i les manifestacions funeràries són cada cop més nombroses.[eng] This paper reviews two key aspects in the sphere of the beliefs of the Neolithic groups that, during the Taula Rodona de Montserrat, were almost ignored, because the available information was almost non-existent. So the data obtained in recent years has been a major leap forward. Contextualization of the artistic record has improved, and funerary evidence are increasing in numbe

Fire and Bones: Bronze Age III in the North-Eastern Iberian Peninsula

Between the third millennium BP and the fifth century AD, there are numerous necropolises that house urns in the Iberian Peninsula. One example is the »Pi de la Lliura« (Vidreres, Girona). However, there is a dearth of research concerning these structures. The »Pi de la Lliura« housed 43 structures, which contained a total of 47 vessels with human remains. Of these 43 structures, 22 were totally or partially excavated at the laboratory. The evidence from the fragments indicates cremation at a temperature of 650–700 °C. Part of the cremated corpse was then deposited in an urn. One of the most unique characteristics of the necropolis is the high frequency of individuals younger than 20 years old. The mortality of sub-adults is high in any prehistoric necropolis, but it is even higher in a cremation necropolis. »Pi de la Lliura« is a very small necropolis, where corpses were treated similarly over a short period

El yacimiento prehistórico de El Collado (Olica, Valencia): una necrópolis de los últimos cazadores de la Península Ibérica

Hace unos 9.000 años, algunas de las últimas comunidades de cazadores-recolectores del Mesolítico ocuparon las orillas del Mediterráneo. Se trataba de lugares excepcionales en los que poder vivir y desarrollar sus actividades económicas y subsistenciales. Su dieta se basaba en la ingesta de alimentos de origen animal y vegetal que obtenían a partir de la caza, la recolección de frutos y vegetales, y en la consecución de fauna marina (pescados, moluscos, crustáceos, etc.). Se trataba de grupos nómadas que iban moviéndose y asentándose en distintos lugares. Esos movimientos estaban relacionados, probablemente, con la explotación de determinados recursos, su disponibilidad en ciertos momentos del año, las características ambientales y paisajísticas del lugar, su accesibilidad, etc. En todo caso, a menudo se trata de lugares que no se ocupan solamente una vez, sino que se frecuentan de manera recurrente. Este es el caso del interesante yacimiento de El Collado, en Oliva. Su importancia reside en el hecho de ser un asentamiento al aire libre ocupado en distintos momentos a lo largo de más de un milenio, cuando la mayor parte de los yacimientos de este periodo se documentan en cuevas o abrigos. En este lugar, no sólo se ha hallado la necrópolis mesolítica más importante de España, sino que cronológicamente es la primera de toda la Península Ibérica. Sin embargo, siendo uno de los yacimientos más relevantes del oeste del Mediterráneo, ha sido escasamente publicado y estudiado (García Guixé et ál., 2006; Aparicio, 2008; Aparicio, 2014). Estamos ante un contexto arqueológico con una potencialidad enorme del que estamos seguros que en el futuro se obtendrán nuevos datos sobre las comunidades que allí vivieron, de gran relevancia para el estudio de los últimos grupos de cazadores-recolectores en el levante ibérico.Peer reviewe

'To 'seafood' or not to 'seafood'?' An isotopic perspective on dietary preferences at the Mesolithic-Neolithic transition in the Western Mediterranean

Stable isotope investigations of the Prehistory of the Western Mediterranean have increased exponentially during the last decade. This region has a high number of Mesolithic and Neolithic carbon and nitrogen isotope ratio data available compared with other world areas, resulting from the interest in the 'transition' between hunter-gathering and farming. This type of analysis is important as one of the few tools that give direct information on the poorly understood dietary transition from hunter-gatherer to agro-pastoralist subsistence in the Mediterranean Basin. Carbon and nitrogen stable isotope analysis on bulk collagen are especially useful for exploring marine vs. terrestrial protein input and therefore assess marine resource exploitation by these two different lifestyles. Gathering together all isotopic data for these chronologies we show that theWestern Mediterranean underwent a unique/distinct Neolithisation process. These data show a gradual dietary shift in aquatic resource consumption during the transition to farming that contrasts to elsewhere in Europe

Les sepultures de la Feixa del Moro

A inicis dels anys vuitanta, amb motiu de la realització del primer inventari general del patrimoni arqueològic d’Andorra, es va documentar al paratge conegut com la Feixa del Moro, un sepulcre en cista que, per les seves característiques arquitectòniques i els materials recuperats a l’interior, s’adscrivia al neolític mitjà, també conegut com la cultura dels sepulcres de fossa (Bosch Gimpera 1919). Les intervencions posteriors realitzades en aquesta zona de muntanya van posar al descobert diverses estructures d’hàbitat i de producció, així com dues noves sepultures en cista. La magnitud de la troballa i l’aposta que va fer el director de les intervencions per impulsar anàlisis innovadores varen fer d’aquest jaciment arqueològic un dels referents més importants del neolític del nord-est peninsular vigent encara en l’actualitat. Trenta anys després, un equip pluridisciplinari, en el marc de diferents projectes d’investigació (HAR2011-23149, HAR2015-67323-C2-1/2-P, HAR2016-75201-P), ha analitzat i revisat nombrosos enterraments entre els quals es troba el jaciment de la Feixa del Moro. Amb aquest article, els integrants de l’estudi s’han proposat revisar i actualitzar tota la informació existent de la Feixa del Moro per garantir la coherència i el rigor d’aquestes dades en estudis futurs. Alhora es donen a conèixer els resultats de les darreres anàlisis realitzades per engrescar els investigadors a promoure nous estudis que ajudin a entendre les societats neolítiques. Així doncs, l’article té els objectius següents: 1. Revisar tota la informació existent. 2. Actualitzar les dades. 3. Presentar els nous resultats.Peer reviewe

Toothpicking and periodontal disease in a Neanderthal specimen from Cova Foradà site (Valencia, Spain).

We present a Neanderthal maxilla (CF-1) from Cova Foradà site (Oliva, Valencia, Spain) with periodontal disease and evidence of attempts to alleviate pain with the use of a toothpick. Two interproximal grooves have been found on the distal surfaces of the upper left Pm(3) and M(1) of CF-1 maxilla. The location, morphology and size of the grooves coincide with other interproximal grooves found on the teeth of other fossil specimens. Heavy dental wear and periodontal disease would have caused the Cova Foradà Neanderthal specimen pain and discomfort, which the individual attempted to mitigate using some kind of dental probe