Revisión del género Phlomis L. (Labiatae) en la Península Ibérica e Islas Baleares

Se revisan los táxones del género Phlomis L. autóctonos de la Peninsula Ibérica e Islas Baleares en base al estudio de sus tricomas, polen y morfología, para cuya identificación se propone una clave. Se reconocen 11 táxones de distintos rangos que se incluyen en 6 especies; se cambia el status de P. x trullenquei Pau, P. x almijarensis Pau y P. crinita Cav. var. malacitana Pau, que se incluyen como notomorfas en P. x composita Pau; se relega a la sinonimia a P. lychnitis L. var. virens Rivas Goday E Bellot; se acepta la consideración de P. herba-venti L. var. tomentosa Boiss., incluyendo en la sinonimia a P. pun-gens Willd., P. herba-venti L. var. pungens (Willd.) Schmalh. y P. herba-venti L. subsp. pungens (Willd.) Maire ex De Filipps. Por último, no se confirma la presencia de P. fruticosa L. y P. purpurea L. subsp. caballeroi (Pau) Rivas-Martínez como autóctonos en esa área geográfica.The taxa of the genus Phlomis L. spontaneous in the Iberian Peninsula and Balearic Islands are revised, studying the trichomes, pollen and morphology, for determination a key is given. Eleven taxa at different ranks, included in six species, are recognised; the status of P. x trullenquei Pau, P. x almijarensis and P. crinita Cav. var. malacitana Pau are changed, and all of them included in P. composita Pau as notomorpha; P. lychnitis L. var. virens Rivas Goday E Bellot is relegated to the synonymy; the consideration of P. herba-venti L. var. tomentosa Boiss. is accepted and P. pungens Willd., P. herba-venti L. sar. pungens (Willd.) Schmalh. and P. herba-venti L. subsp. pungens (Willd.) Maire ex De Filiops are also relegated to the synonymy. At last the presence of P. fruticosa L. and P. purpurea L. subsp. caballeroi (Pau) Rivas-Martínez as spontaneous taxa is not confirmed

Estudios polínicos de la flora autóctona valenciana : Convolvulaceae

Se estudian los caracteres palinológicos referentes a forma, tamaño, ornamentación, apertura y estructura de la exina, en las doce especies de la familia Convolvulaceae presentes en el área valenciana, las cuales se pueden separar en cuatro tipos polínicos distintos, que se corresponden con cada uno de los cuatro géneros representados: Calystegia R. Br., Convolvulus I.., Cressa I.., y Cuscata I., encontrándose diferencias dentro de cada tipo que, en algunos casos, permiten discriminar especies.Palynological characters in report with size, shape, ornamentation and exine structure, are studied on the twelve species representated on the valencian area. Four palynological types are recognized, wich coincide wich cach studied genera. Differences between some species on Convolvulus I., and Cuscuta I., have been observed, and for your discrimination, a key is [email protected]

Morpho-physiological variations in response to NaCl stress during vegetative and reproductive development of rice

The complex nature of plant resistance to adverse environmental conditions, such as salinity and drought requires a better understanding of the stress-induced changes that may be involved in tolerance mechanisms. Here we investigate stress-related morpho-physiological effects during vegetative and reproductive growth in two Japonica rice cultivars (Bomba and Bahia) exposed to a range of NaCl concentrations from the seedling stage. The stress-related detrimental effects were observed either earlier or to a higher extent in cv. Bomba than in Bahia. Damages to the photosynthetic apparatus were related to loss of chlorophyll (Chl) and to a decrease of the maximum potential efficiency of PSII (Fv/Fm), affecting negatively net CO2 assimilation rate (PN). Stress-related leaf anatomical alterations were analysed during the vegetative and reproductive stages. The size of bulliform cells as well as dimensions related to the vascular system increased under mild stress but decreased in the longer term or under higher stress level. The pattern of the anatomical alterations observed at the reproductive stage under 20 mM NaCl was reflected in poor panicle development and yield loss, with effects more pronounced in cv. Bomba than in Bahia. In summary, our results show that some physiological and, particularly, leaf anatomical responses induced by NaCl stress are distinctive indicators of sensitivity to salt stress in rice cultivars

¿Quién visita el Jardí Botànic de la Universitat de València? Ten-dencias de los visitantes extranjeros

[ES] El Jardí Botànic de la Universitat de València, fundado en 1567 y ubicado en su emplazamiento actual desde 1802, recibe multitud de visitas a lo largo del año debido al interés que despierta entre el público local y exterior. Hasta la fecha no se conocía el origen concreto de los visitantes, lo que nos llevó a recopilar desde octubre de 2013 datos sobre la procedencia de cada visitante. Los datos analizados hasta junio de 2014 nos permiten saber que el número de visitantes en algo menos de 9 meses ha sido de 60.103, la mayoría de los cuales han sido españoles; suponiendo un 59% de las visitas, frente a un 41% de extranjeros. La distribución de las visitas por meses, días de la semana y horarios, nos permite entender las tendencias de cada tipología de visitantes (colegios, visitantes nacionales, visitantes extranjeros, etc.) y ayudarán a planificar la oferta de actividades y modular algunos de los servicios que ofrece el Jardí Botànic, entre los que cabe destacar los "Garden Tours"; visitas guiadas en inglés llevadas a cabo por personal especializado. Para ello se analizaron con más detalle los datos referidos a los 24.642 visitantes extranjeros, discriminando aquellas nacionalidades susceptibles de mostrar interés en el servicio de visitas guiadas en inglés. El 28% de los visitantes extranjeros pertenecían a nacionalidades para las que el inglés es un idioma vehicular natural. Se ha constatado un gran número de visitantes extranjeros a lo largo del año, destacando la gran dispersión de éstos en diferentes períodos de tiempo y franjas horarias. Se proponen estrategias para atraer mayor número de grupos de extranjeros, ofreciéndoles un servicio de visitas personalizadas y adaptadas a intereses concretos.Mayoral, O.; Güemes Heras, J.; Mateu Andrés, I. (2014). ¿Quién visita el Jardí Botànic de la Universitat de València? Ten-dencias de los visitantes extranjeros. En XVI CONGRESO NACIONAL DE ARBORICULTURA. Editorial Universitat Politècnica de València. 74-85. https://doi.org/10.4995/XVI_CNA.2014.98OCS748

Safety, activity, and molecular heterogeneity following neoadjuvant non-pegylated liposomal doxorubicin, paclitaxel, trastuzumab, and pertuzumab in HER2-positive breast cancer (Opti-HER HEART): an open-label, single-group, multicenter, phase 2 trial

Antecedents: L'assaig Opti-HER HEART tenia com a objectiu optimitzar l'activitat i minimitzar el risc cardíac combinant trastuzumab, pertuzumab i paclitaxel amb doxorubicina liposomal no pegilada en el tractament del càncer de mama precoç HER2-positiu. Mètodes: Els pacients amb càncer de mama HER2 positiu en fase II-IIIB van rebre trastuzumab neoadjuvant, pertuzumab, paclitaxel i una doxorubicina liposomal no pegilada cada tres setmanes durant sis cicles. El principal criteri final va ser la seguretat cardíaca durant la teràpia neoadjuvant. Es van avaluar els esdeveniments cardíacs tipus A (insuficiència cardíaca congestiva simptomàtica) i B (reducció asimptomàtica de la fracció d'ejecció del ventricle esquerre). Els criteris finals secundaris van incloure l'avaluació de la taxa de resposta patològica completa (pCR) i la taxa de resposta global, entre d'altres. Com a anàlisi exploratòria ad-hoc , es va mesurar l'expressió de 55 gens relacionats amb el càncer de mama, inclosos els gens PAM50 , en 58 mostres de tumors basals i 60 mostres quirúrgiques. Resultats: Es van reclutar vuitanta-tres pacients. La incidència d'esdeveniments cardíacs durant el tractament neoadjuvant va ser del 2,4%. No es va observar cap esdeveniment cardíac de tipus A. La taxa global de pCR va ser del 56,6% (interval de confiança (IC) del 95%: 45,3-67,5%). El subtipus enriquit amb HER2, que representava el 52,0% de totes les mostres basals, es va associar amb una taxa de pCR més alta en comparació amb els tumors no enriquits amb HER2 (83,3% vs. 46,3%; odds ratio 5,76; 95% CI 1,71-19,42). L'associació de subtipus amb pCR va ser independent de les variables clínicopatològiques conegudes, inclòs l'estat del receptor hormonal. En comparació amb les mostres basals, els exemplars quirúrgics van mostrar una significativa regulació descendent dels nivells relacionats amb la proliferació ( MKI67 i CCNB1 ) i ERBB2 , i una regulació ascendent significativa dels relacionats amb la llum (ESR1 i PGR ) i gens immunes ( CD8A ). Conclusions: La combinació de doble bloqueig HER2 amb trastuzumab i pertuzumab amb paclitaxel i doxorubicina liposomal no pegilada s'associa amb una baixa taxa d'esdeveniments cardíacs. El subtipus enriquit amb HER2 s'associa a una alta taxa de pCR

Palbociclib in combination with endocrine therapy versus capecitabine in hormonal receptor-positive, human epidermal growth factor 2-negative, aromatase inhibitor-resistant metastatic breast cancer: a phase III randomised controlled trial—PEARL

Background: Palbociclib plus endocrine therapy (ET) is the standard treatment of hormone receptor-positive and human epidermal growth factor receptor 2-negative, metastatic breast cancer (MBC). However, its efficacy has not been compared with that of chemotherapy in a phase III trial. Patients and methods: PEARL is a multicentre, phase III randomised study in which patients with aromatase inhibitor (AI)-resistant MBC were included in two consecutive cohorts. In cohort 1, patients were randomised 1 : 1 to palbociclib plus exemestane or capecitabine. On discovering new evidence about estrogen receptor-1 (ESR1) mutations inducing resistance to AIs, the trial was amended to include cohort 2, in which patients were randomised 1 : 1 between palbociclib plus fulvestrant and capecitabine. The stratification criteria were disease site, prior sensitivity to ET, prior chemotherapy for MBC, and country of origin. Co-primary endpoints were progression-free survival (PFS) in cohort 2 and in wild-type ESR1 patients (cohort 1 + cohort 2). ESR1 hotspot mutations were analysed in baseline circulating tumour DNA. Results: From March 2014 to July 2018, 296 and 305 patients were included in cohort 1 and cohort 2, respectively. Palbociclib plus ET was not superior to capecitabine in both cohort 2 [median PFS: 7.5 versus 10.0 months; adjusted hazard ratio (aHR): 1.13; 95% confidence interval (CI): 0.85-1.50] and wild-type ESR1 patients (median PFS: 8.0 versus 10.6 months; aHR: 1.11; 95% CI: 0.87-1.41). The most frequent grade 3-4 toxicities with palbociclib plus exemestane, palbociclib plus fulvestrant and capecitabine, respectively, were neutropenia (57.4%, 55.7% and 5.5%), hand/foot syndrome (0%, 0% and 23.5%), and diarrhoea (1.3%, 1.3% and 7.6%). Palbociclib plus ET offered better quality of life (aHR for time to deterioration of global health status: 0.67; 95% CI: 0.53-0.85). Conclusions: There was no statistical superiority of palbociclib plus ET over capecitabine with respect to PFS in MBC patients resistant to AIs. Palbociclib plus ET showed a better safety profile and improved quality of life

Balanced gene losses, duplications and intensive rearrangements led to an unusual regularly sized genome in Arbutus unedo chloroplasts

Completely sequenced plastomes provide a valuable source of information about the duplication, loss, and transfer events of chloroplast genes and phylogenetic data for resolving relationships among major groups of plants. Moreover, they can also be useful for exploiting chloroplast genetic engineering technology. Ericales account for approximately six per cent of eudicot diversity with 11,545 species from which only three complete plastome sequences are currently available. With the aim of increasing the number of ericalean complete plastome sequences, and to open new perspectives in understanding Mediterranean plant adaptations, a genomic study on the basis of the complete chloroplast genome sequencing of Arbutus unedo and an updated phylogenomic analysis of Asteridae was implemented. The chloroplast genome of A. unedo shows extensive rearrangements but a medium size (150,897 nt) in comparison to most of angiosperms. A number of remarkable distinct features characterize the plastome of A. unedo: five-fold dismissing of the SSC region in relation to most angiosperms; complete loss or pseudogenization of a number of essential genes; duplication of the ndhH-D operon and its location within the two IRs; presence of large tandem repeats located near highly re-arranged regions and pseudogenes. All these features outline the primary evolutionary split between Ericaceae and other ericalean families. The newly sequenced plastome of A. unedo with the available asterid sequences allowed the resolution of some uncertainties in previous phylogenies of Asteridae