Nintendo Papercraft. Del 3D en pantalla al 3D en cartolina

XVIII Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2013)El marc d'aquest article se centra en els personatges de les consoles Nintendo passats a cartolina. L’anomenat papercraft és una construcció de figures tridimensionals de paper o cartolina, similar a l'origami. No obstant això, difereix de l'origami perquè els seus patrons poden consistir en moltes peces de paper tallades amb tisores o cúter i unides amb cola, cosa que no pot succeir amb l'origami que només permet doblegar paper i mai retallar-lo o enganxar-lo. Un passeig per Internet permet descobrir gran quantitat de figures papercraft 3D dels personatges més famosos de les consoles de videojocs totalment tallats a mà, les quals donen una nova sensació de profunditat i dimensió a les imatges icòniques de la cultura geek pop, és a dir, tot allò relacionat amb la tecnologia, la informàtica i qualsevol afició poc habitual, -en anglès el terme geek és equivalent al terme friki a Espanya-. En aquest sentit sembla que hi ha un nexe d'unió entre l'art geek, allò gamer (del jugador de videojocs) i otaku (aficionats a l'anime o manga), i el papercraft o art de paper. Així, els personatges papercraft dels videojocs poden ser considerats una extensió o complement al videojoc, on el jugador eixampla l'àmbit d’actuació, de la pantalla al món físic i amb figures tridimensionals de cartolina o paper dels seus personatges favorits. El web Nintendo Papercraft sembla ser va començar amb un blog amb 17 visitants que ara en té prop de 3000 diaris. En aquesta anàlisi s'estudia primerament la relació entre la cultura papercraft, el disseny de videojocs no comercials sobretot per a dispositius mòbils, tablets i smartphones, i el món del manga i anime. Per altra banda, dins del camp de l’ensenyament, els personatges papercraft de Nintendo poden ser una excusa per a introduir a l’alumnat adolescent conceptes de disseny volumètric dins de les disciplines de creació d’objectes

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: CASADIO, Giovanni, Storia del culto di Dioniso in Argolid

Hèracles, fundador de sacrificis : l'heroi i les tres funcions

La Biblioteca del pseudoApolodoro ofrece una narración completa y bien estructurada de la saga de Héracles. En ella el héroe oficia tres sacrificios que son áœôéá de otros tantos cultos. En Cleonas, después de capturar al león de Némea, con la inmolación de un buey instituye el culto de Zeus ªöôÜò (II 74 s.), de carácter militar, y a la vez funda la distinción entre culto divino y heroico. En Lindos (Rodas), con el sacrificio de un buey bajo las maldiciones del labrador propietario (II 118), funda un culto agrícola y al mismo tiempo resuelve la interdicción de consumir las carnes del animal doméstico, productor de grano. Finalmente, Héracles se hace quemar en una pira, en la cumbre del monte Eta (II 159 s.), ayudado por Peante (en las demás versiones por su hijo Filoctetes), extraño a la comunidad familiar (a fin de evitar la mancha de homicidio) y a quien hace entrega de su arco y sus flechas. Ello resuelve la contradicción de que Héracles sea a la vez objeto de culto como dios y como héroe. Los tres tipos de sacrificio se estructuran de acuerdo con el esquema trifuncional indoeuropeo.Ps.-Apollodorus' Library offers a complete and well structured narrative on Heracles' saga. In it, the hero celebrates three sacrifices, which are the áœôéá of three cults. At Cleonae, after the seizure of the Nemean Lion, through the immolation of an ox, he founds the cult of Zeus ªöôÜò (II 74 s.), of a military character and, at the same time, he establishes the difference between divine and heroic cult. At Lindos (Rhodos), the slaughter of an ox under the curses of its ploughman owner (II 118) founds an agricultural cult and solves the interdiction of eating the meat of domestic cattle, supplier of corn. Last, Heracles burns himself in a pyre, at the summit of Mt Oeta (II 159 s.), with the help of Poias (in the other versions of his son Philoctetes), an alien to family community, to avoid murder stain, and gives him his bow and his arrows. This solves the contradiction of Heracles worshipped alternatively as a god and as an hero. The three types of sacrifice are structured according to Indoeuropean trifunctional scheme

Mythographus homericus : estudi i edició comentada /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaSota la denominació de Mythographus Homericus la literatura papirològica especialitzada ha anat aplegant una sèrie de fragments papiracis que coincideixen parcialment amb segments de text d'alguns escolis a Homer, principalment del corpus dels escolis menors (Scholia Minora), també anomenats escolis D arran de l'atribució errònia al gramàtic tardohel·lenístic Dídim. Aquesta col·lecció de testimonis presenta un seguit de característiques formals i de contingut que els confereixen una innegable coherència i unitat. Abans de la publicació de tots aquests testimonis papiracis ja Johannes Panzer va postular la pertinença de tot o bona part del material mitogràfic, les anomenades historiae fabulares que es detecten en els escolis D i altres corpora escoliogràfics, a una única obra perduda. Fou precisament Panzer qui encunyà la denominació de Mythographus Homericus per a aquest arquètip. La idea fou recuperada per Pfeiffer els anys trenta del segle passat, qui posà en relació la tesi de Panzer amb la col·lecció de papirs mitogràfics dependents de lemmata homèrics, i consagrà la denominació de Mythographus Homericus per a tots aquells fragments papiracis que presenten les mateixes característiques i que ofereixen coincidències irrefutables amb les parts mitogràfiques dels escolis menors a Homer. La tesi de Panzer fou, doncs, confirmada per la papirologia: la part mitogràfica dels escolis menors a Homer circulà entre els segles I i V de la nostra era de forma independent. El manuscrit més antic dels escolis menors és del s. IX: deduïm, doncs, que el text del Mythographus Homericus fou interpolat entre tot aquest material en època bizantina. El Mythographus Homericus és, doncs, una obra mitogràfica redactada sota la forma d'un hypomnema o comentari sota lemmata; aquests lemmata són citacions homèriques que suscitaren expansions narratives per part de l'eventual redactor. Aquesta obra s'ha perdut, però ha deixat prou traces com per a intentar-ne una reconstrucció, ni que sigui parcial, a partir d'una tasca de buidat dels corpora escoliogràfics i el seu acarament amb els testimonis sobre papir. Aquest treball de tesi parteix, doncs, d'aquest buidat i acarament, i té com a finalitat la reconstrucció, fins a la mesura del que ens permet el material de què disposem, de l'obra arquetípica. Una compilació de la totalitat del material i un estudi sistemàtic fonamentat en la crítica interna han possibilitat l'edició del text. El comentari mitogràfic complementa l'estudi i l'edició des d'una òptica de crítica externa. Com a resultat de tot aquest estudi sistemàtic fet sobre el text restituït podem oferir unes conclusions que constitueixen el punt fonamental de la nostra tesi: En primer lloc, el corpus aplegat i analitzat no sembla obra d'un únic autor, ateses algunes incoherències i repeticions. Ara bé, això no significa que sigui fruit d'un al·luvió fortuït d'aportacions capricioses de les múltiples mans per les quals ha anat passant el text. Molts elements certifiquen una clara unitat del corpus; si bé l'autoria sembla múltiple, els objectius i mètodes són únics i compartits. Hi ha, doncs, una innegable voluntat de coherència interna que, sens dubte, delata una tasca col·legial. En segon lloc, i arran d'una lectura més en profunditat, hom pot afirmar que el corpus en el seu conjunt és fruit d'una fusió entre dues tradicions: són les que hem denominat tradició A (Mythographus Homericus I) i B (Mythographus Homericus II). El criteri per a l'adscripció de cada historia fabularis a una o altra tradició ha estat fonamentalment la diferència d'objectius: si bé la tradició més antiga sembla contenir un element indubtablement exegètic i té per objecte aclarir determinats passatges homèrics, la tradició adventícia i superposada és una mera floritura erudita. La tradició A presenta una vinculació força estreta entre el lemma homèric i la historia narrada, condicionada per l'afany exegètic; la tradició B empra el lemma com a pur pretext per a introduir llegendes fundacionals, etiologies i etimologies basades en mites; és, doncs, una obra mitogràfica stricto sensu que s'adiu plenament als gustos tardohel·lenístics decadents. Mentre que la tradició A no s'entén si no és com a lectura paral·lela al text homèric, la tradició B sembla destinada a una lectura independent del text homèric, amb un interès per se. Els lemmata homèrics hi apareixen com un simple recurs compilatori que s'empra com a criteri per a aplegar i juxtaposar mites ben diversos.Recent papyrology han been collecting a few fragments under the name Mythographus Homericus. These textual relics give evidence of the circulation of an ancient mythographical work wich is clearly related to the homeric Scholia Minora or D-Scholia. This collection of fragments offers an amount of formal characteristics and contents wich give an undoubted unity to the corpus. All this papyrus fragments have been published independently along the XXth. Century. Nevertheless, in 1891 Johannes Panzer had already payed attention to the mythographic D-Scholia (the interpolated corpus called historiae fabulares) and pointed to one and only archetype, introducing the name Mythographus Homericus for all this interpolated material. The coincidences between these historiae fabulares and the mythographic papyrus related to the Iliad and the Odyssey led Pfeiffer into inferring a narrow relationship between the two different corpora. He stablished the denomination Mythographus Homericus for the papyrus collection mentioned; so, Panzer's thesis seemed to be confirmed by papyrological research. There is no doubt that a mythographic work was circulating independently at least from Ist. to Vth. centuries a. D. It was much later, in Byzantine times, that the historiae fabulares narrated by the Mythographus Homericus where interpolated in the corpus of the D-Scholia to Homer. The Mythographus Homericus is formally an hypomnema, a commentary to some lemmata from the homeric poems; under each lemma we can read a summarized myth. Some of them are closely related to the lemma mentioned, but some other doesn't seem to show any thematic link. This duality has led us to infer the previous existence of two different works in origin: a former commentary to Homer on a myhological basis and a later erudite compilation. The second one kept the same formal scheme, the hypomnema, and the final result was the fusion of both works into a new encyclopaedic mythological compendium related to homeric lemmata. In my work of thesis I offer an edition of all the mythographic material related to the Iliad, with an individual apparatus criticus to each historia fabularis. This edition leans on a complete reading of all the scholia to Homer, and a gathering of all the mythographic material that seems to fit with the characteristics mentioned, as an attempt to reconstruct an archetypical text of the Mythographus Homericus or, at least, of the extant we have nowadays in an altered status of the text due to the manuscript transmission. I join an introduction with a systematic study of the textual tradition, and a commentary to the text. As an annex I join the collection related to the Odyssey excerpted from the Dindorf edition of the Scholia

Diagnóstico precoz de la osteoporosis transitoria de la cadera versus necrosis isquémica de la cabeza femoral: ¿existen realmente signos diferenciales?

—Se han estudiado de forma retrospectiva las posibles diferencias clínicas y en pruebas de imagen de 2 procesos patológicos: la osteoporosis transitoria de la cadera (OTC) y la necrosis isquémica de la cabeza femoral (NICF). El estudio se ha llevado a cabo sobre 7 pacientes diagnosticados de OTC y se han comparado los hallazgos obtenidos con 12 casos de NICF en fase inicial de evolución. Se debate si la OTC es un síndrome distinto a la NICF o si es la manifestación de un estadio precoz y reversible de la misma. Las pruebas de imagen en que se ha basado el estudio han sido: la radiografía simple, el rastreo óseo isotópico y, principalmente, la resonancia magnética (RM). Se han encontrado signos diferenciales entre ambos procesos, pero éstos no nos permiten concluir que se trata de 2 entidades patológicas totalmente diferentes. Se discute por último la actitud terapéutica a llevar a cabo ante un caso de OTC.We report a retrospective study about the differences in clinical signs and in imaging techniques between transient osteoporosis of the hip and avascular necrosis. The study was done on 7 patients of transient osteoporosis and the results obtained were compared with 12 cases of avascular necrosis. We discuss if transient osteoporosis is an individual syndrome or it is an early and reversible stage of avascular necrosis. The imaging techniques studies were: standard X-ray, radionuclide, bone-scanning and MRI. We found differential signs between there two process, but this don't allow us to conclude that the two illness are different. Finally, we discuss the treatment lo carry out in case of transient osteoporosis of the hi

Population tendency of the magpie (Pica pica) in the period 1994-2009 at the mouth of the Millars river (Castelló)

Aquesta nota mostra la tendència poblacional de la garsa (Pica pica) al llarg del kilòmetre 1 (des de la línea de costa, riu amunt) del paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars (Castelló), per al període comprés de 1994-2009 (16 anys). Els resultats se centren en censos realitzats a la zona mitjançant el mètode del transecte lineal duts a terme 3 o 4 vegades al mes. L’espècie se censa per primera vegada l’any 1997 i des l’aleshores mostra una tendència a l’alça sobretot a partir de 2003 i molt especialment en els dos últims (2008-2009). S’ha estabilitzat una abundància mitjana de 8,3 aus/km. Pel que fa a les correlacions amb la meteorologia, en els anys més freds presenta menor abundància que en els càlids. Els hiverns càlids podrien permetre major supervivència i, a més, major disponibilitat de recursos amb els quals assegurar un bon nombre de polls. L’espècie troba en la zona suficients recursos tròfics per sobreviure i un lloc excel·lent on lliurar-se de la pressió cinegètica.This note shows the population trend of the magpie (Pica pica) over 1 kilometer (up river from the coast line) of the protected landscape of the mouth of the Mijares river (Castellón), for the period of 1994-2009 (16 years). I focus on census conducted in the area by the method of linear transect, carried out 3 or 4 times every month. The species was registered for the first time in 1997 and since then it shows an upward trend, especially after 2003 and more so in the last two years (2008-2009). Abundance has stabilized arround an average of 8.3 birds/km. Regarding correlations with weather, the species presented lower abundance in cold years than in warm ones. Cool winters could allow higher survival rates and increased resources availability to breed a higher number of youngs. The species founds in the area sufficient food resources to survive and an excellent place to avoid hunting pressure

Ressenyes

Obra ressenyada: Jordi CORS I MEYA, A Concordance of The Phoenician History of Philo of Byblos. Sabadell: Ausa. Aula Orientalis Supplementa 10, 1995

Nodos europeos Fab Academy 2018. Interculturalidad, gestión e intervenciones.

XXIII Jornades de Foment de la Investigació de la Facultat de Ciències Humanes i Socials (Any 2018)En el estudio, se analiza el programa de formación mundial Fab Academy: cómo están formados los fab labs (laboratorios de fabricación digital) y qué instituciones hay detrás de ellos al ser centros donde su contexto es, en esencia, el del trabajo colaborativo, pero también multidisciplinar. Además, hemos visto un interés creciente por el programa en el ámbito europeo y es aquí donde observamos cómo las instituciones europeas se involucran y acreditan las habilidades desarrolladas en el curso. Del mismo modo, analizamos este interés entre los ciudadanos de los países europeos con una muestra de fab lab nodo y participante del programa. Las comunidades de fab labs se encuentran muy fragmentadas; por eso, en Francia, el evento internacional Fab 14+, celebrado en el mes de julio de 2018 con más de 1200 fab labs procedentes de todo el mundo, intentó reunir a todos los actores, no solo para centrarse en la ciencia y en la tecnología, sino también en la ecología, la solidaridad, la educación, la movilidad, la energía y la alimentación. La intención eshacer (casi) cualquier cosa, siempre con el fin de buscar lo mejor para una comunidad de creadores mundial