Notes sobre el conte en llengua anglesa a Catalunya durant la República

L'article ressegueix l'evolució del discurs crític i la pràctica traductològica en relació amb la narrativa anglosaxona en el si del sistema literari català dels anys vint i fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola. A partir d'un corpus mínimament significatiu d'aportacions crítiques i de traduccions, es posarà de manifest que la general ponderació de la novel·la en els anys vint evoluciona devers la promoció del conte en el marc de la Segona República. L'objectiu de l'article és identificar les raons d'aquest canvi, que són principalment d'ordre moral.The article traces the evolution of the critical discourse and the practice on translation in relation to the British narrative within the Catalan literary system of the twenties and until the outbreak of the Spanish Civil War. From a minimally significant corpus of translations andcritiques, the article shows that the overall praise of the novel in the twenties evolves toward the promotion of the short story in the context of the Second Republic. The aim of this article is to identify the reasons for this change, which are primarily moral

Mireia Sopena, 'Editar la memòria. L'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976)' /

El llibre ressenyat estudia la primera etapa de l'editorial Pòrtic, sota la direcció de Josep Fornas, dels qual esbossa la biografia

La 'intelligentsia' catalana reverencia Hollywood a l'època daurada del cinema mut /

L'autora estudia la recepció del cinema de principis del segle XX a Catalunya. Sobretot a partir dels articles que escriptors i intel·lectuals publicaren a la premsa durant les dues primeres dècades, Teresa Iribarren estudia la recepció del cinema (sobretot italià, francès i americà) per part de la intel·lectualitat catalana i la importància que això tingué per a l'acceptació d'aquest mitjà artístic. En destaca les polèmiques, les crítiques a alguns directors i les addesions i reprovacions que suscità

La recepció de Virginia Woolf fins a la guerra

Aquest article s'inscriu en el projecte «La traducción en el sistema literario catalán; exilio, género e ideología (1939-2000)», amb el número de referència FFI2010-19851-C02-01, i en el projecte «Salvador Espriu: estudio genético e interartístico de su obra», amb el número de referència FFI2011-25037.Aquest article és una crònica de la recepció que va tenir Virginia Woolf a Catalunya fins al final de la guerra civil espanyola. Més enllà de consignar els comentaris que van suscitar les traduccions de Mrs Dalloway (1931) i Flush (1938), s'hi reconstrueixen les principals línies crítiques del discurs sobre l'escriptora, en el qual van tenir molt pes qüestions tant d'ordre moral com estètic. En darrer terme, l'estudi demostra que la tèbia rebuda de Woolf es degué al fet que ben aviat es va considerar que ni les traduccions de la seva obra ni la seva influència literària podien col·laborar a consolidar un públic lector de novel·les en català.This article is a chronicle of the reception of Virginia Woolf in Catalonia until the end of the Spanish Civil War. Beyond registering the comments provoked by the translations of Mrs Dalloway (1931) and Flush (1938), the main lines of critical discourse on the writer are reconstructed, in which there were compelling issues both moral and aesthetic. Ultimately, this study shows that the warm reception of Woolf was due to the fact that it was soon seen that neither the translations of her work or her literary influence could collaborate to establish a readership of novels in Catalan

Ressenyes

Índex de l'obra ressenyada: Montserrat FRANQUESA GÒDIA, La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013

Ressenyes

Obra ressenyada: Carles LLUCH, Novel·la catalana i novel·la catòlica. Sales, Benguerel, Bonet. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014