El llibre ressenyat estudia la primera etapa de l'editorial Pòrtic, sota la direcció de Josep Fornas, dels qual esbossa la biografia

Iribarren i Donadeu, Teresa

Obra ressenyada: Mireia SOPENA, Editar la memòria. L'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976). Barcelona: Abadia de Montserrat, 2006

Diposit Digital de Documents de la UAB

Ressenyes 121Avui que els cri-teris de rendibi-litat econòmicai/o de consums’imposen cadavegada més a l’hora de concebre i degestionar les institucions culturals, tantpúbliques com privades, del nostre país(i arreu, bé que no ens consola), com arales universitats, els museus, les bibliote-ques i les editorials, la lectura d’Editar lamemòria. L’etapa resistent de Pòrtic(1963-1976) fa l’efecte d’un miratge.Mireia Sopena, apassionada coneixedoradel món editorial, narra una aventuratipogràfica molt personal i força singularque es desenvolupà en el tram final delfranquisme: la d’un catàleg consagratgairebé per complet a l’assaig. Femmemòria per als més joves (i també perals que no en són tant): era el temps enquè hi havia mecenes i editors compro-mesos, amb vocació culturalista, que sela jugaven publicant llibres per «fer país»i, al seu torn, hi havia lectors que elscompraven i els llegien (més o menys) aconsciència per la mateixa raó.De la «febrada del món del llibre euro-peu i català» (p. 135) dels anys seixantai setanta, Sopena n’analitza, amb miradaentomològica i gens asèptica, la primeraetapa de l’editorial Pòrtic, això és, des dela fundació el 1963 per part de l’activis-ta cultural i polític Josep FornasMartínez (Barcelona, 1924) fins queaquest en deixà la direcció el 1976.Fornas, que tingué el lluc de llançar eltret inaugural amb la publicació de lesMemòries polítiques de Claudi Ametlla,acomplí en el difícil context de la dicta-dura –i amb desigual encert segons elstítols– una important funció de resistèn-cia cultural i de recuperació de la memò-ria històrica: confegí un catàleg de propde cent vuitanta llibres que atorgà a laliteratura memorialística (sovint d’exi-liats) un protagonisme destacat. Calreconèixer-li el mèrit (segons el balançde l’estudiosa) d’haver estat l’editor deV. Alba, B. Bonet, A. Bertrana, A. Bladé,i M. de Pedrolo, entre altres, d’havercatapultat a l’escena lletrada autorsnovells com Altaió, Creus, Graells, Pi deCabanyes i Coca, i d’haver publicat elcèlebre i encara avui tan útil diccionaride sinònims de M. Franquesa. Amb un domini del discurs assagísticenvejable, l’autora fa un esbós biogràfic(que en ocasions ratlla l’eximpli) deFornas, focalitzat en la seva trajectòriacultural, i una crònica de la casa editora,de la qual informa amb prolixitat dedetalls i de manera sistematitzada.Gràcies a l’exhaustiva exploració delvoluminós i valuós fons de la BibliotecaArxiu Fornas, i més concretament de ladocumentació del Pòrtic fornasià quealberga, Sopena ha pogut reconstruir lahistòria petita del segell i ressenyar-neles diverses dimensions: la humana (elstreballadors, un dels quals és el grafistaJordi Fornas, germà de Josep), la litera-riocultural (els autors, les vuit col·lec-cions que veieren la llum, i la recepciócrítica) i la política (les múltiples topa-des amb la censura). Mireia SOPENA. Editar la memòria. L’etapa resistentde Pòrtic (1963-1976). Barcelona: PAM (Biblioteca Serrad’Or, 366), 2006, 216 p., 12 €.122 Els Marges 83D’una banda, el treball de Sopena ésinteressant, entre d’altres motius, perquèdóna a conèixer Fornas. Per aquells queno en tinguin notícia, paga la pena des-cobrir aquest home resolut i de com-promís (pan)catalanista (situem-lo: s’or-bità en esferes com Pont Blau, Serrad’Or, diverses entitats culturals clandes-tines, Unió Democràtica de Catalunya iEsquerra Republicana), que destinà partde les rendes que li generava un solventnegoci de flors de plàstic a emprendreels poc remuneratius projectes llibrescosde Pòrtic i de la llibreria Claris (inaugu-rada el 1966). A través de Fornas podementrellucar, una vegada més, com fou dedifícil bregar contracorrent durant elfranquisme per a reinventar la culturacatalana. Sort en tingué aquesta d’actorsvoluntaristes que, és de justícia, cal(re)conèixer amb llibres com el que res-senyem. L’estudi destil·la una moral enaquest sentit: cap cultura assenyada nohauria d’oblidar figures com la fornasia-na. I com que Fornas no ens ha brindatcap autobiografia –ell, que tant creguéen la necessitat de fer memòria de ladimensió més humana de la història ique, en conseqüència, sirgà per brindarals autors la possibilitat de publicar lite-ratura del jo–, aquesta investigació n’ésvicària. D’una altra banda, el testimoni deSopena no sols és remarcable perquèconsigna una parcel·la de la nostra cultu-ra gutenberguiana, sinó també per lapedagogia i l’apologia que s’hi va esgra-nant de l’ofici editorial, que bé convéavui que bufen vents de crisi grafocèntri-ca i estem orfes d’editors intrèpids bar-celonins (els de comarques: resistiu!!!). Iés d’agrair que es faci una crida per a lasalvaguarda dels fons documentals d’e-ditorials, cada vegada més fràgils enl’era electrònica i virtual que vivim. Labona conservació d’aquest patrimoni ésel que ens permetrà, en el futur, conti-nuar fent bona memòria i conèixer lesvicissituds d’aquestes institucions lletra-des (i per sinècdoque, de la cultura), tanimportants com han estat, i encara ensón, per a Barcelona, una de les capitalsmundials del llibre (és clar, en castellà)però que, paradoxalment, disposa depocs estudis sobre el món tipogràfic (ésclar, en català). Teresa Iribarren i DonadeuUniversitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sopena, 'Editar la memòria. L'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976)'

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ressenyes 121
Avui que els cri-
teris de rendibi-
litat econòmica
i/o de consum
s’imposen cada
vegada més a l’hora de concebre i de
gestionar les institucions culturals, tant
públiques com privades, del nostre país
(i arreu, bé que no ens consola), com ara
les universitats, els museus, les bibliote-
ques i les editorials, la lectura d’Editar la
memòria. L’etapa resistent de Pòrtic
(1963-1976) fa l’efecte d’un miratge.
Mireia Sopena, apassionada coneixedora
del món editorial, narra una aventura
tipogràfica molt personal i força singular
que es desenvolupà en el tram final del
franquisme: la d’un catàleg consagrat
gairebé per complet a l’assaig. Fem
memòria per als més joves (i també per
als que no en són tant): era el temps en
què hi havia mecenes i editors compro-
mesos, amb vocació culturalista, que se
la jugaven publicant llibres per «fer país»
i, al seu torn, hi havia lectors que els
compraven i els llegien (més o menys) a
consciència per la mateixa raó.
De la «febrada del món del llibre euro-
peu i català» (p. 135) dels anys seixanta
i setanta, Sopena n’analitza, amb mirada
entomològica i gens asèptica, la primera
etapa de l’editorial Pòrtic, això és, des de
la fundació el 1963 per part de l’activis-
ta cultural i polític Josep Fornas
Martínez (Barcelona, 1924) fins que
aquest en deixà la direcció el 1976.
Fornas, que tingué el lluc de llançar el
tret inaugural amb la publicació de les
Memòries polítiques de Claudi Ametlla,
acomplí en el difícil context de la dicta-
dura –i amb desigual encert segons els
títols– una important funció de resistèn-
cia cultural i de recuperació de la memò-
ria històrica: confegí un catàleg de prop
de cent vuitanta llibres que atorgà a la
literatura memorialística (sovint d’exi-
liats) un protagonisme destacat. Cal
reconèixer-li el mèrit (segons el balanç
de l’estudiosa) d’haver estat l’editor de
V. Alba, B. Bonet, A. Bertrana, A. Bladé,
i M. de Pedrolo, entre altres, d’haver
catapultat a l’escena lletrada autors
novells com Altaió, Creus, Graells, Pi de
Cabanyes i Coca, i d’haver publicat el
cèlebre i encara avui tan útil diccionari
de sinònims de M. Franquesa. 
Amb un domini del discurs assagístic
envejable, l’autora fa un esbós biogràfic
(que en ocasions ratlla l’eximpli) de
Fornas, focalitzat en la seva trajectòria
cultural, i una crònica de la casa editora,
de la qual informa amb prolixitat de
detalls i de manera sistematitzada.
Gràcies a l’exhaustiva exploració del
voluminós i valuós fons de la Biblioteca
Arxiu Fornas, i més concretament de la
documentació del Pòrtic fornasià que
alberga, Sopena ha pogut reconstruir la
història petita del segell i ressenyar-ne
les diverses dimensions: la humana (els
treballadors, un dels quals és el grafista
Jordi Fornas, germà de Josep), la litera-
riocultural (els autors, les vuit col·lec-
cions que veieren la llum, i la recepció
crítica) i la política (les múltiples topa-
des amb la censura). 
Mireia SOPENA. Editar la memòria. L’etapa resistent
de Pòrtic (1963-1976). Barcelona: PAM (Biblioteca Serra
d’Or, 366), 2006, 216 p., 12 €.
122 Els Marges 83
D’una banda, el treball de Sopena és
interessant, entre d’altres motius, perquè
dóna a conèixer Fornas. Per aquells que
no en tinguin notícia, paga la pena des-
cobrir aquest home resolut i de com-
promís (pan)catalanista (situem-lo: s’or-
bità en esferes com Pont Blau, Serra
d’Or, diverses entitats culturals clandes-
tines, Unió Democràtica de Catalunya i
Esquerra Republicana), que destinà part
de les rendes que li generava un solvent
negoci de flors de plàstic a emprendre
els poc remuneratius projectes llibrescos
de Pòrtic i de la llibreria Claris (inaugu-
rada el 1966). A través de Fornas podem
entrellucar, una vegada més, com fou de
difícil bregar contracorrent durant el
franquisme per a reinventar la cultura
catalana. Sort en tingué aquesta d’actors
voluntaristes que, és de justícia, cal
(re)conèixer amb llibres com el que res-
senyem. L’estudi destil·la una moral en
aquest sentit: cap cultura assenyada no
hauria d’oblidar figures com la fornasia-
na. I com que Fornas no ens ha brindat
cap autobiografia –ell, que tant cregué
en la necessitat de fer memòria de la
dimensió més humana de la història i
que, en conseqüència, sirgà per brindar
als autors la possibilitat de publicar lite-
ratura del jo–, aquesta investigació n’és
vicària. 
D’una altra banda, el testimoni de
Sopena no sols és remarcable perquè
consigna una parcel·la de la nostra cultu-
ra gutenberguiana, sinó també per la
pedagogia i l’apologia que s’hi va esgra-
nant de l’ofici editorial, que bé convé
avui que bufen vents de crisi grafocèntri-
ca i estem orfes d’editors intrèpids bar-
celonins (els de comarques: resistiu!!!). I
és d’agrair que es faci una crida per a la
salvaguarda dels fons documentals d’e-
ditorials, cada vegada més fràgils en
l’era electrònica i virtual que vivim. La
bona conservació d’aquest patrimoni és
el que ens permetrà, en el futur, conti-
nuar fent bona memòria i conèixer les
vicissituds d’aquestes institucions lletra-
des (i per sinècdoque, de la cultura), tan
importants com han estat, i encara en
són, per a Barcelona, una de les capitals
mundials del llibre (és clar, en castellà)
però que, paradoxalment, disposa de
pocs estudis sobre el món tipogràfic (és
clar, en català). 
Teresa Iribarren i Donadeu
Universitat Autònoma de Barcelona


Mireia Sopena, Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976)

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2007/99537/marges_a2007n83p121.pdf

Mireia Sopena, 'Editar la memòria. L'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976)' /

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert