Teresa Iribarren i Donadeu

Iribarren i Donadeu, Teresa

Hemeroteca Cientifica Catalana

de caixa de ressonància de tot aquest flux de cultura i pensament. El present volum dóna una visiópanoràmica, i de síntesi, sobre els moviments d’avantguarda, des de la literatura cap a la transver-salitat artística i de pensament. Però alhora actualitzada fins a principis del segle XXI, mostrant unafragmentarietat que ajuda a recompondre la grandesa i significació de les Avantguardes literàries aCatalunya amb una nòmina d’autors i obres que caigueren pel precipici de 1939.Llibres com aquests són necessaris perquè palesen el pes específic de la literatura catalana enun dels períodes més innovadors i creatius de la modernitat cultural europea, i l’homologació d’au-tors com J. V. Foix, Joan Salvat-Papasseit o Francesc Trabal amb aquesta modernitat. Alhora quemarquen les grans possibilitats frustrades d’una literatura ferida de mort pel desenllaç d’una guerra(in)civil. Aquesta miscel.lània és una bona aportació acadèmica al període literari català 1917-1939,mentre romanem a l’espera que n’arribin d’altres que segueixin aquesta línia i siguin l’esperó de laconfecció d’una història de la literatura catalana, que actualitzi els estudis realitzats aquests últimsvint-i-cinc anys. De moment contribucions com aquesta són un bon fonament per a l’assolimentd’una fita necessària per a estudiants, estudiosos, i per a la cultura i el país, que bé s’ho valen.Jaume FERRER I PUIGREAL MERCADAL, Neus (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Pu-blicacions de l’Abadia de Montserrat, 304 p. (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 110).El 2003 Neus Real, professora de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona,va defensar la tesi intitulada Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores ca-talanes fins a la guerra civil. Amb aquest treball acadèmic, d’ambició i de dimensió molt conside-rables, Real culminava una trajectòria de recerca entorn del tàndem dona i literatura endegada feiaforça anys, i que aleshores comptava ja amb fites ben estimables, com ara l’estudi Dona i cultura aTerrassa entre 1923 i 1936: Maria Verger, terrassenca d’adopció (realitzat conjuntament amb Isa-bel Graña, editat el 1997, i que va merèixer el IV Premi d’Investigació de la Regidoria de la Donade l’Ajuntament de Terrassa), i la monografia El Club Femení i d’Esports de Barcelona, platafor-ma d’acció cultural (Barcelona: PAM, 1998), obra amb què es posaven les bases de la fructíferaaliança entre Josep Massot, el prestigiós editor montserratí, i l’autora.Ateses les dimensions de la tesi, i la seva concepció tripartida, Real va optar per publicar-la entres llibres distints que, lògicament, presenten una continuïtat i una complementarietat evidents.Dona i literatura a la Catalunya de preguerra i Les novel.listes dels anys trenta: obra narrativa irecepció crítica, ambdós editats el 2006 dins de la col.lecció «Textos i Estudis de Literatura Cata-lana» de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, constitueixen la primera i la segona part de la tesirespectivament. La tercera part, publicada el 2005 amb la rúbrica Mercè Rodoreda: l’obra de pre-guerra, va veure la llum dins de la col.lecció «Biblioteca Serra d’Or», del mateix segell editorial.A Dona i literatura a la Catalunya de preguerra l’estudiosa reconstrueix el context cultural i,més en concret, literari, en què es produeix l’eclosió de novel.listes en llengua catalana durant ladictadura primoriverista i la Segona República, fins a l’esclat de la contesa bèl.lica. Real brinda unaaproximació històrica des d’un prisma pràcticament inèdit: bé que insereix la seva anàlisi en unacostament global –intergenèric, per entendre’ns– a l’època, la seva mirada es focalitza en l’activi-tat desenvolupada per les dones. L’estudiosa dibuixa el marc al si del qual neix i es desenrotlla l’o-bra novel.lística de Rosa Maria Arquimbau, Maria Teresa Vernet, Anna Murià, Aurora Bertrana, El-vira Augusta Lewi, Carme Montoriol (l’obra de les quals analitza amb deteniment a Les novel.listesdels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica) i de Mercè Rodoreda (l’escriptora indubtable-ment més destacable, a qui Real dedica, com ja hem indicat, un volum en solitari, el qual constitueixel millor estudi de què disposem sobre l’obra rodorediana de preguerra, tal com la crítica ha reco-negut).TERESA IRIBARREN I DONADEU488021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 488D’una banda, aquesta primera monografia ressegueix el procés de bastiment de la institució li-terària d’autora (sense perdre de vista la tasca de les escriptores de la pròpia tradició que les prece-deixen, i que en constitueix el punt de partida) en les seves múltiples ramificacions, desenrotlladesen un diferent grau d’imbricació amb l’establishment cultural del moment, de clar domini patriar-cal (per dir-ho en termes tan del gust d’una determinada crítica feminista). De l’altra, informa sobreentitats femenines d’ordre sociocultural, bàsicament de l’àmbit barceloní, en la promoció i dina-mització de les quals sovint van participar les mateixes novel.listes. L’estudi aborda tres qüestionscentrals: el creixent protagonisme de les dones en l’escena literària quant a consum i producció, elscondicionants històrics que el possibiliten, i la materialització d’un ampli espectre d’iniciatives or-questrades per batutes femenines, de les quals se’n tracen les dimensions cultural, literària, políticai social. L’accent es posa, en bona mesura, en aquesta darrera: molt conscientment es persegueix di-buixar la magnitud sociològica que va tenir la irrupció de la dona en múltiples àmbits de l’esfera pú-blica (fins aleshores pràcticament reservades als homes), en molts casos gràcies a la seva flamantcondició de femmes de lettres. Aquesta opció fa que, en conseqüència, com Real ja adverteix al textde presentació, pràcticament no s’emprenguin anàlisis textuals d’obres d’autora ni que tampoc nos’abordin qüestions de naturalesa estètica (aquest és, justament, el rovell de les altres dues mono-grafies, que corresponen a la segona i tercera part de la tesi). Per fer-ho curt: el que se’ns brinda ésla descripció més externa de la carcassa literària i cultural que edifiquen elles.El capítol introductori presenta dues qüestions prèvies. En primer lloc, Real esbossa les líniesgenerals del context dels anys vint i trenta: anota les especials condicions polítiques i culturals dela dictadura de Primo de Rivera primer, i de l’etapa republicana després. En aquesta breu parcel.ladel discurs expositiu ja subratlla la importància que té la novel.la en el món cultural català del perí-ode (com ja han explicat diversos estudiosos, als quals l’autora remet) i que esdevé axial quant a laproducció i el consum per part de les dones –qüestió que fins ara no havia estat (ben) consignada, ique Real demostra en el decurs de la seva tesi. D’aquí, per tant, que el gènere novel.lístic sigui elque s’abordi en primer lloc i en major profunditat, i reaparegui de nou cap al final de la monogra-fia (és la baula que enllaça amb les dues monografies següents, en què la novel.la és l’objecte d’a-tenció nuclear). En segon lloc, ve a justificar el que –creiem– és un dels valors del conjunt dels seusestudis: que casi nocions i eines de la crítica feminista amb els plantejaments metodològics de lahistòria de la literatura (en el seu cas, molt de l’escola Castellanos, catedràtic de la UAB, a qui, percert, és dedicat el llibre). Tot seguit, Real argumenta l’ús dels conceptes de «literatura femenina» ide «públic femení» en el decurs del seu treball, i explica com la condició de gènere va esdevenir unautèntic estendard reivindicatiu. Doncs bé, de les moltes tessitures que va tenir el discurs i l’activi-tat (o, potser caldria dir «activisme») feminista, Real mostra un especial interès per reportar les ac-tituds més combatives i avançades: d’aquí que sovint parli del «compromís» de determinades auto-res, preferentment de tendència esquerrana, i de la seva «modernitat».L’estudi es divideix en dos grans blocs: el primer es consagra al consum cultural i la novel.la(«El públic femení, la cultura i la novel.la»), i el segon, força més llarg, a la totalitat de gèneres li-teraris («La literatura femenina: mapa general i àmbits de relació»), a més d’abordar dues entitatsregides per dones. Real comença, doncs, per una empresa ben difícil: intentar perfilar la instànciamés esmunyedissa del sistema literari; això és, el públic. En aquest cas, és clar, el públic femení. Ise’n surt molt bé: proporciona una veritable allau de dades –ben ordenades i sistematitzades, con-centrades sobretot en nota a peu de pàgina per evitar el col.lapse del cos del text (estratègia ques’imposa al llarg de tot el volum)– de noms d’individualitats, d’institucions, d’entitats, i de mitjansde comunicació, al costat de xifres contrastades. La informació, pouada en part d’estudis previs,però sobretot exhumada de fonts primàries tant de l’alta cultura com de la cultura popular (usuàriesde biblioteques, programació radiofònica, conferències, etc.) li permet configurar un mosaic quefins ara mai no havíem pogut contemplar en el seu conjunt: el de l’accés en massa de la dona al con-sum cultural. L’interès d’aquest mosaic, que compta amb tessel.les molt petites (des de bon princi-pi ja és notori el gust per a la reconstrucció fidel de la història petita; és la mirada d’entomòleg queREAL MERCADAL: DONA I LITERATURA A LA CATALUNYA DE PREGUERRA 489021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 489sol imposar-se al llarg de la trilogia derivada de la tesi), transcendeix el dels estudis literaris. I aquírau un dels mèrits del volum: les dades que aporta Real il.luminen esferes d’àmbit multidisciplina-ri. És sobretot aquesta part de l’estudi la que caldrà tenir en compte d’ara endavant com a obra dereferència per als estudiosos de les idees, de les institucions, de l’educació, de la dona, de la histò-ria de la sociologia, de la història tout court, etc.Molt més centrada en el terreny literari és l’exploració del binomi novel.la i públic femení enaquesta primera part (és a dir, analitza el gènere des del punt de vista del seu consum, i no de la cre-ació per part de les dones). De fet, l’estudiosa focalitza l’atenció en el fenomen de la novel.la senti-mental (i n’aclareix tots els matisos cromàtics: blanca, rosa, blava, etc.), que experimenta unaautèntica eclosió en el mercat del llibre català, i contrasta aquestes obres populars –consumides ge-neralment per dones, i desacreditades per l’establishment patriarcal– amb les de l’alta cultura (co-menta amb especial deteniment el cas de Carles Soldevila, l’autor de Fanny, Eva i Valentina, quecomptà amb gran èxit entre el públic femení, com és prou sabut).En el segon bloc del llibre Real sí que aborda la creació de les femmes de lettres. De fet, es fauna exhaustiva catalogació de les escriptores del període, sense que cap filtre impedeixi a autoresabsolutament al marge del cànon puguin ocupar aquí un espai. L’interès per a visibilitzar allò quefins ara ha restat pràcticament ocult, això és, l’ingent nombre de dones que escriuen en tribunes pú-bliques, ha anat en detriment de la (gairebé quimèrica) jerarquització de valors d’aquest veritableexèrcit de noves escriptores –ben poques són professionals– més enllà dels noms més destacats, ide l’exploració del contingut de les seves obres creatives i crítiques. Real deixa ben clar que la co-lonització del (fins ara patriarcal) món de les lletres per part d’elles no afecta massa l’àmbit poètic(amb l’excepció de les ja reconegudes Clementina Arderiu i la mallorquina Maria Antònia Salvà,poques poetesses arriben a assolir l’èxit), ni el de la literatura infantil (se subratlla l’excepcionalitatde la figura de Lola Anglada), ni el teatral (només destaca Carme Montoriol), i tampoc no és mas-sa significatiu en el de la traducció, per bé que, segons que sosté l’estudiosa, quatre autores fan unamolt estimable tasca en aquest gènere: Anna Maria Saavedra, Maria Perpinyà, Maria Teresa Verneti Carme Montoriol (aclamada per les seves traduccions de Shakespeare). Real demostra molt bé queon es produeix tota una invasió és en el món de la premsa. I no només pel fet que moltes d’escrip-tores exerceixen el periodisme, sinó també perquè diaris i revistes veuen néixer seccions femenines,alberguen discursos sobre qüestions que afecten la condició de la dona (maternitat, feminisme, fe-minitat), i fins i tot algunes publicacions arriben a concebre’s exclusivament per a un públic feme-ní. Per lògiques raons d’espai, Real només reporta amb un cert deteniment la punta de l’iceberg: si-tua les coordenades generals (a quina/es capçalera/es publiquen, datació d’inici i final de lescol.laboracions, i gèneres que cultiven) de la tasca periodística d’autores com ara Maria Teresa Gi-bert, Anna Maria Saavedra, Concepció Casanova, Maria Carratalà, Llucieta Canyà, Rosa Maria Ar-quimbau, Anna Maria Martínez Sagi, Anna Murià, Carme Montoriol, Autora Bertrana (a qui, atesala qualitat de la seva literatura de viatges, dedica una especial atenció), Maria del Carme Nicolau,Irene Polo i Maria Perpinyà (malauradament, queda al marge Maria Luz Morales, perquè és una au-tora d’expressió castellana, bé que l’estudiosa es justifica en aquest sentit; la de Rodoreda, val a dir-ho, s’estudia en la monografia que li és dedicada).Dins d’aquesta segona part Real també tracta l’activisme femení en plataformes de nova crea-ció. De fet, limita la mirada a dues entitats creades per i per a les dones: el Club Femení i d’Esportsde Barcelona (fundat el 1928) i el Lyceum Club (creat el 1931). Així, només s’informa molt pun-tualment del Conferència Club (fundat el 1929), malgrat que va ser la principal entitat de conferèn-cies dels anys trenta, que aconseguí instal.lar-se i mantenir-se dins de l’òrbita de l’alta cultura, quefou codirigida per una dona, Isabel Llorach (ella n’era la presidenta; Soldevila, el secretari), que vaabordar sovint el binomi dona-novel.la, i que va comptar amb un públic eminentment femení(burgès, això sí). El fet que l’estudiosa compti amb un llibre previ en què estudia en profunditat elCFEB fa que en aquesta monografia opti per tractar qüestions més ideològiques (i no literàries, béque a la rúbrica que presideix aquesta part hi digui «la literatura femenina») relacionades ambTERESA IRIBARREN I DONADEU490021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 490aquesta, centrada en el que ella etiqueta com a «feminisme republicà» (i que, en conseqüència, ellector, si vol conèixer l’entitat, hagi de recórrer a la monografia del 1998). Per contra, del LyceumClub se’n dóna molta més informació i se’n reconstrueix a grans trets l’evolució. Al fil del discurssobre aquestes entitats, Real dedica un subcapítol a una figura relacionada amb ambdues: Anna Mu-rià. La raó d’aquesta atenció especial és que l’escriptora va esgrimir una ideologia política d’es-querres i militant, i va demostrar tenir una ferma consciència de gènere força avançada en algunsaspectes, bé que sovint no del tot coherent (i fins i tot contradictòria, com consigna l’estudiosa).Real clou el llibre tornant a la producció: en el tram final de la monografia aborda de manerasumària, d’una banda, la novel.la (estableix el catàleg de títols publicats entre 1926 i 1938), la na-rrativa curta i la prosa (de l’allau de textos d’ambdós gèneres que acullen múltiples capçaleres pe-riodístiques, també per lògiques raons d’espai, només dóna els noms d’autora i limita el comentaria algunes de les de major qualitat); de l’altra, els estudis, l’assaig i la crítica.En fi; Dona i literatura a la Catalunya de preguerra constitueix tot un documentadíssim qui ésqui del món sociocultural femení del període. L’obra enllamineix el lector, que segurament anirà a cer-car en d’altres monografies de Real moltes de les qüestions que aquí tot just són apuntades. Gràcies aaquest volum (i als altres) el lector compta amb una privilegiada via d’accés a una altra realitat histò-rica, ben poc (re)coneguda: la que van protagonitzar les dones catalanes durant els anys vint i trenta.Esperem que Real continuï la seva elogiable, necessària i justa tasca de fer visible el món deles dones del període, que ella ha demostrat conèixer més que ningú.Teresa IRIBARREN I DONADEUUniversitat Autònoma de BarcelonaGIBERT, Miquel Maria / ORTÍN, Marcel (2005): Gèneres i formes en la literatura catalana d’en-treguerres (1918-1939). Lleida: Punctum & Trilcat, 207 p.Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939) són les actes del I Sim-posi sobre Traducció i Recepció en la Literatura Catalana Contemporània, que se celebrà l’1 de ju-liol de 2005 organitzat pel TRILCAT (Grup d’estudis de traducció, recepció i literatura catalana),que mancomuna investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat Jaume I i de laUniversitat Ramon Llull. Tal com ho recorda Enric Gallén a la «Presentació» (p. 7-9) que encapça-la el llibre d’actes «s’hi va tractar la problemàtica dels gèneres i les formes literàries des de pers-pectives complementàries: la història de la traducció, la recepció d’autors estrangers i l’anàlisi tex-tual i comparada de textos traduïts» (p. 7).El volum, que aplega un total de dotze comunicacions breus, l’enceten dos textos sobre poesia.Manel Ollé, a «La pluja de Du Fu en la poesia de Carner i Manent» (p. 11-25), hi analitza les ver-sions de Marià Manent i Josep Carner d’un mateix poema xinès de Du Fu, poeta de la dinastia Tang;les compara amb les de François Cheng, Guillermo Dañino i Joan Ferraté, i les engloba en una re-flexió d’abast més ampli sobre quina n’és la funció estètica en el context cultural del primer terç delsegle XX. La comunicació adjunta un «Apèndix textual» on ressegueix vers per vers l’original xinèsseguit dels models anglesos i francesos que Manent i Carner van prendre com a referència per a lesrespectives traduccions. Dídac Pujol, per la seva banda, centra l’estudi sobre «Carme Montoriol,traductora de sonets de Shakespeare» (p. 27-40) a l’entorn de tres eixos principals. En el primerapartat hi valora el contingut dels sonets, amb l’objectiu de reconstruir la mentalitat crítica de Mon-toriol tot resseguint diversos exemples d’alteracions metafòriques respecte del model original, que,segons l’autora, n’empobreixen el significat i, a voltes, en distorsionen el sentit. En el segon, passaa la descripció formal dels poemes traduïts: n’examina el decasíl.lab, les al.literacions, les rimes i elmodel de llegua. Clou l’escrit una síntesi molt sumària de la recepció que ha tingut la traductora perpart de crítics actuals, bàsicament, de Sam Abram i de Gerard Vergés.GIBERT / ORTÍN: GÈNERES I FORMES EN LA LITERATURA CATALANA D’ENTREGUERRES 491021-ROMANICS XXX-3  21/4/08  12:07  Página 491

Real Mercadal, Neus (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 304 p. (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 110)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39163/59309

Real Mercadal, Neus (2006): Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 304 p. (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 110)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana