Contribució al coneixement fitocenològic dels Catalànids centrals (Serra de Prades i Montsant): comunitats noves o poc conegudes

A study on the plant communities of the Prades and Montsant hills (Tarragona, Catalonia) has been carried out following the phytosociological method of the Zurich-Montpellier school. As a result, the following new units are described: Polypodio cambrici-Saxifragetum corbariensis J. Molero & J. Pujadas, Ranunculo paludosi - Lythretum portulae J. Molero & J. Pujadas, Isolepido - Lythretum castellani Rivas Goday 1970 subass. kickxietosum integrifoliae, Hyperico tomentosi - Cyperetum flavidii, Diplotaxietum erucoidis Br .-BI. 1931 subass. meliloto-senecietosum gallici, Trifolio cherlerii - Taeniatheretum caput-medusae Rivas Martinez & Izco 1977 subass. trifolietosum hirtii, Sedetum caespitosi - Aphanetum cornucopioldis, Sideriteto ilicifoli - Thymetum loscosii 0. de Bolòs & J. Molero

Seed morphology of Iberian Species of the genus Aconitum L.

Es presenta un estudi morfològic-biomètric de les granes deis taxons del genere Aconitum L. presents a la Península Ibérica. Es tracten aspectes que fan referencia a: 1) disposició de les granes al fol-licle, 2) definido de paramètres (forma general i ornamentado de l'episperma), 3) biometria i 4) descripció de les granes deis représentants ibérics. Els microcaràcters relacionats fonamentalment amb el relleu epispérmic, forma i ornamentado de la base d'inserció (hílum i cél-lules umbil-licals), son els que es mostren mes utils per discriminar els taxons i els que proporcionen mes informado filogenética. Els résultats que s'exposen coincideixen, en línies generals, amb els d'altres autors (SEITZ, 1969; CAPPELETTI & POLDINI, 1984). Es presenten, tanmateix, discrepancies importants pel que fa a la morfología seminal, en especial de l'ornamentació de l'episperma, en les especies A. anthora, A. napellus s.l., A. burnatii i A. vulparia subsp. ranunculifoiium. Es presenta, sovint, polimorfisme seminal en les diferentes poblacions, aïllades geogràficament, d'una mateixa especie o subspècie, tant en el context ibèric com d'Europa central i meridional. Es conclou que aquest polimorfisme és una manifestado mes de la plasticitat fenotípica del genere, particularment intensa en les especies colonitzadores d'àmplia valencia ecológica (A. napellus, s.l.; A. vulparia, s.l.), possiblement conseqiiència de la deriva genética de les poblacions

Noves dades per a la flora vascular de l'Alt Empordà

New records of some vascular plants collected in the Alt Emporda are given. Most of them are new for the floristic catalogue of MALAGARRIGA (1976). Two new combinations are proposed: Atriplex tataricus L. subsp. tornabenii (Tin.) Blanche, Molero & Rovira and Centaurea microptilon Gren. & Godron var. emporitana (Vayr. ex Hayek) Blanche, Molero & Rovira

Contribucion al estudio biotaxonomico de Thymus loscosii Willk. y Thymus fontqueri (Jalas) Molero & Rovira, stat. nov.

Después de estudiar comparativamente la morfología, corología, ecología, número cromosomático y aceite esencial de los táxones Thymus loscosii Willk. y Thymus loscosii Willk. subsp. fontqueri Jalas, se concluye, de forma razonada, que el status más adecuado para este último es el de especie, combinándose de nuevo cpmo Thymus fontqueri (Jalas) Molero & Rovira; también se propone su inclusión en la sección Serpyllum (Miller) Bentham. En el estudio del aceite esencial de ambos tomillos por CGL e IR se han identificado 14 de sus componentes, destacando el p-citral, mirceno, cineol y alcanfor como mayoritarios. El cromatograma que presentan es muy parecido, pudiéndose atribuir a un quimótipo común P-citral (y otro compuesto no identificado). Entre los componentes la oscilación es máxima para el mirceno, claramente predominante en el T. fontqueri

Aportacions respecte de la distribució i límits d'algunes de les espècies mediterràneo-estèpiques a Catalunya

The areas of distribution of 24 species of Mediterranean-stepic character (included in this term are Ibero-Mogrebine, Irano-Turanian, Saharo-Sindian species, as well as species endemic to arid peninsular zones), are delimited, of which the nordeast boundary in the Iberian Peninsula is placed in the Catalonian Region. In the elaboration of these areas, unpublished data collected by the authors has been used, as well as data gleaned from bibliographic references and herbarium material

El complex Euphorbia esula-E. virgata (Euphorbiaceae) al nord-est de la panínsula Ibèrica: precisions corològiques, ecològiques i taxonòmiques.

[eng] The recent discovery in the north-east of the Iberian Peninsula (southern and central Catalonia) of three populations belonging to the Euphorbia esula E. virgata complex (Euphorbiaceae) prompted us to conduct a macro- and micromorphological study to ascertain their taxonomic identity. Only two previous records of plants from this complex existed in the area and these were gathered in 1908/1909 (previously identified as E. esula subsp. saratoi ) and in 1930 ( E. esula s. l .). Our results indicate that all the material examined (both recent and old samples) can be attributed to E. virgata , a taxon whose main distribution area lies in eastern Europe, and whose southwestern distribution limit lies in northeastern Iberian Peninsula. The macromorphological characteristics vary somewhat between populations and some individual plants bear a strong resemblance to forms that are usually referred to E. × pseudovirgata , a supposed hybrid of E. virgata and E. esula . It is not possible, however, to confirm the presence of this hybrid in the region without further studies. After this study, E. esula subsp. esula should be excluded from Catalonia, Valencia and Aragon. The present-day populations we attribute to E. virgata are highly localized but dense. They are found in herbaceous habitats with clear anthropic influence (abandoned fields and the edges of roads and tracks), on deep, fairly dry soils. These habitats are similar to those typical of E. virgata in eastern and central Europe. It is likely that the populations are temporal and indeed in two of the three recent localities it has been confirmed that they date from after 2005. Current data suggest that this is a non-indigenous species, but in view of the fact that it was detected a century ago, the possibility that it is a rare indigenous species with itinerant populations cannot be ruled out