Lozano i Molero, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

74 Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Volum 32, número 2, Abril-Juny 2017 - ISSN: 1133-32866
>KEKDK>ZK͕DŝƋƵĞů
ĂƉĚĞ^ĞĐĐŝſĚ͛,ĞŵŽƚĞƌăƉŝĂ͘^ĞƌǀĞŝĚ͛,ĞŵŽƚĞƌăƉŝĂ 
ŝ,ĞŵŽƐƚăƐŝĂ͘,ŽƐƉŝƚĂůůşŶŝĐhŶŝǀĞƌƐŝƚĂƌŝ͘ 
hŶŝǀĞƌƐŝƚĂƚĚĞĂƌĐĞůŽŶĂ
INTRODUCCIÓ
Per a mi és un honor i un plaer escriure sobre el des-
envolupament dels serveis hospitalaris de transfusió i 
ĞŶƉĂƌƟĐƵůĂƌƐŽďƌĞĞůƐĞƌǀĞŝĚ͛,ĞŵŽƚĞƌăƉŝĂĚĞů͛,ŽƐƉŝ-
tal Clínic de Barcelona. Especialment perquè em dona 
ů͛ŽƉŽƌƚƵŶŝƚĂƚĚĞƉŽĚĞƌƌĞĐŽƌĚĂƌŝŚŽŵĞŶĂƚũĂƌƵŶĂĮŐƵƌĂ
a qui considero un dels meus mestres, el Professor Ri-
ĐĂƌĚŽĂƐƟůůŽŽĮŹŽ͘
PERFIL PROFESSIONAL DEL PROFESSOR CASTILLO
ZŝĐĂƌĚŽĂƐƟůůŽŽĮŹŽǀĂŶĠŝǆĞƌĂDŽŶƚďůĂŶĐ͕ƉƌŽ-
ǀşŶĐŝĂĚĞdĂƌƌĂŐŽŶĂĞůϭϵϮϲ͘WĞƌžĂǀŝĂƚǀĂǀĞŶŝƌĂĂƌ-
ĐĞůŽŶĂ͘sĂĂĐĂďĂƌĞůďĂƚǆŝůůĞƌĂů͛/ŶƐƟƚƵƚDĂƌĂŐĂůůů Ă͛ŶǇ
ϭϵϰϯŝǀĂĐŽŵĞŶĕĂƌĞůƐĞƐƚƵĚŝƐĚĞDĞĚŝĐŝŶĂĂůĂhŶŝǀĞƌ-
ƐŝƚĂƚĚĞĂƌĐĞůŽŶĂĂŽŶĞƐǀĂůůŝĐĞŶĐŝĂƌĞůϭϵϱϬ͘ŽƐĂŶǇƐ
ĚĞƐƉƌĠƐ͕ǀĂŐƵĂŶǇĂƌůĂƉůĂĕĂĚĞŵĞƚŐĞŝŶƚĞƌŶĂůĂăƚĞ-
dra de Farmacologia que dirigia el Professor Francisco 
García-Valdecasas Santamaría de la Facultat de Medi-
ĐŝŶĂ͘ůůă͕ƌăƉŝĚĂŵĞŶƚ͕ǀĂĐŽŵĞŶĕĂƌĂĞŶĐĂƌƌĞŐĂƌͲƐĞĚĞ
l’Hemoteràpia de l’Hospital.1
ů ĚŝƵŵĞŶŐĞϴĚĞ ĨĞďƌĞƌĚĞϭϵϵϴĞů WƌŽĨĞƐƐŽƌĂƐ-
ƟůůŽ ǀĂ ůůĞŐŝƌ Ğů ĚŝƐĐƵƌƐĚ͛ŝŶŐƌĠƐ ĐŽŵŽĂĂĐĂĚğŵŝĐŶƵ-
ŵĞƌĂƌŝ ĚĞ ůĂ ZĞŝĂů ĐĂĚğŵŝĂ ĚĞ DĞĚŝĐŝŶĂ͕ ƟƚƵůĂƚ
͞,ĞŵŽƌƌăŐŝĂ ŝ ƚƌŽŵďŽƐŝ͕ ĚŽƐ ĚĞƐĞƋƵŝůŝďƌŝƐ ŽƉŽƐĂƚƐ
Ě͛ƵŶĂ ŵĂƚĞŝǆĂ ĮƐŝŽůŽŐŝĂ͘͟ 2 Aquell discurs va ser con-
testat pel Doctor Ciril Rozman i Borstnar. En aquell 
discurs de benvinguda, el Professor Rozman va escriu-
ƌĞ͞ŽŵĂŵĞƚŐĞŝŶƚĞƌŶĞŶĐĂƌƌĞŐĂƚĚĞƐƵƉŽƌƚŚĞŵŽƚĞ-
ƌăƉŝĐ͕ŵŽůƚĞƐǀĞŐĂĚĞƐĚ͛ƵƌŐğŶĐŝĞƐ͕ĂƐƟůůŽ ǀĂĂĚƋƵŝƌŝƌ
ƵŶĂŐƌĂŶĨĂŵĂĞŶƚƌĞƚŽƚƐĞůƐĞƋƵŝƉƐĚ͛ƵƌŐğŶĐŝĞƐƉĂƌƟ-
cularment de cirurgia, perquè la seva disponibilitat con-
ƟŶƵĂĚĂͲĂƚğƐƋƵĞƉƌăĐƟĐĂŵĞŶƚǀŝǀŝĂĂů͛ŚŽƐƉŝƚĂů͕ĞůǀĂ
ĐŽŶǀĞƌƟƌĞŶƵŶĂĮŐƵƌĂŝŶƐƵďƐƟƚƵŢďůĞĂůůşŶŝĐĚĞůƐĂŶǇƐ
ϱϬ͟3.
WŽƐƚĞƌŝŽƌŵĞŶƚƐĞ͛ŶǀĂĂŶĂƌĂ&ƌĂŶĕĂƉĞƌĂŵƉůŝĂƌĞůƐ
seus coneixements amb els professors Pierre Cazal i 
:ĞĂŶWŝĞƌƌĞ^ ŽƵůŝĞƌ͕ ĐŽŶƐŽůŝĚĂŶƚͲƐĞĚĞĮŶŝƟǀĂŵĞŶƚĞůƐĞƵ
interès professional per l’Hemoteràpia i l’Hemostàsia.
ůϭϵϲϱǀĂƐĞƌŶŽŵĞŶĂƚĂƉĚĞ^ĞƌǀĞŝĚ͛,ĞŵŽƚĞƌăƉŝĂ
ŝ,ĞŵŽƐƚăƐŝĂĚĞů͛,ŽƐƉŝƚĂůůşŶŝĐ͘ůϭϵϳϬǀĂƐĞƌŶŽŵĞŶĂƚ
ƉƌŽĨĞƐƐŽƌĂŐƌĞŐĂƚĚ͛,ĞŵŽƚĞƌăƉŝĂŝĂůϭϵϴϬǀĂĂĐĐĞĚŝƌĂ
la Càtedra d’Hemoteràpia de la Facultat de Medicina de 
la Universitat de Barcelona, sent el primer i per ara únic 
Catedràtic d’Hemoteràpia nomenat a la Universitat 
Catalana i Espanyola.
ůWƌŽĨĞƐƐŽƌĂƐƟůůŽǀĂƐĞƌƵŶĐĂƉĚĂǀĂŶƚĞƌĚĞ ů͛,Ğ-
ŵŽƚĞƌăƉŝĂĞŶĞůŶŽƐƚƌĞƉĂşƐ͘^ĞŵƉƌĞĂŵďƵŶƉƌĂŐŵĂƟƐ-
me basat en un profund coneixement de l’especialitat i 
ƵŶĂĂĐƟǀŝƚĂƚƌĞŐŝĚĂƉĞƌƵŶũƵĚŝĐŝğƟĐĨŽƌĂĚĞůŽĐŽŵƷ͘
En el Servei que va crear es varen anant incorporant els 
ƐƵĐĐĞƐƐŝƵƐĂǀĞŶĕŽƐƋƵĞǀĂŶĂŶĂƌĂƉĂƌĞŝǆĞŶƚĞŶĞůĐĂŵƉ
ŝĂďĂŶĚŽŶĂŶƚĂƋƵĞůůĞƐƉƌăĐƟƋƵĞƐƋƵĞůĞƐĞǀŝĚğŶĐŝĞƐĐŝ-
ĞŶơĮƋƵĞƐǀĂŶĂĐĂďĂƌĚĞŵŽƐƚƌĂŶƚƋƵĞĞƌĞŶƵŶĂĂŵĞŶĂ-
ĕĂƉĞƌůĂƐĞŐƵƌĞƚĂƚĚĞůƐƌĞĐĞƉƚŽƌƐ͘ŽŵƉĞƌĞǆĞŵƉůĞůĂ
donació de sang remunerada.
Una indicació del nivell assolit pel servei d’Hemote-
ràpia de l’Hospital Clínic va ser el fet que quan l’Associ-
ació Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia va crear el 
WƌŽŐƌĂŵĂĚ ͛ĐƌĞĚŝƚĂĐŝſĚĞĂŶĐƐĚĞ^ĂŶŐĞůϭϵϳϮ͕Ăŵď
ůĂĮŶĂůŝƚĂƚĚ͛ĞƐƟŵƵůĂƌůĂŝŶƚƌŽĚƵĐĐŝó dels controls de 
qualitat als Bancs de Sang del país, el primer que es 
va acreditar a Espanya, va ser el Banc de Sang de l’Hos-
ƉŝƚĂůůşŶŝĐĚĞĂƌĐĞůŽŶĂĞůϭϵϳϰ͘4
ů^ĞƌǀĞŝĚĞůWƌŽĨĞƐƐŽƌĂƐƟůůŽƚĂŵďĠŚĂĚĞƐƚĂĐĂƚƉĞƌ
un altre raó: en el seu servei es varen formar o han re-
alitzat estada més o menys llarga molts dels professio-
nals que ens hem dedicat a l’Hemoteràpia a Catalunya i 
ĂƐƉĂŶǇĂĞŶĞůƐƷůƟŵƐĂŶǇƐ
Rev. R. Acad. Med. Catalunya, 2017; 74-76
Dossier. Desenvolupament històric de l’hemoteràpia a Catalunya
DESENVOLUPAMENT DELS SERVEIS HOSPITALARIS  
DE TRANSFUSIONS. EL CAS DE L’HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA. 
EL DR. RICARD CASTILLO, PRIMER CATEDRÀTIC D’HEMOTERÀPIA
75Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Volum 32, número 2, Abril-Juny 2017 - ISSN: 1133-32866
A la Universitat, la seva sensibilitat per la docència, 
el van portar a assumir càrrecs de responsabilitat, entre 
Ě Ă͛ůƚƌĞƐ͕ĞůĚĞĐĂƉĚ͛ĞƐƚƵĚŝƐĞŶƚƌĞĞůƐĂŶǇƐϭϵϳϯŝϭϵϳϰŽ
ĞůĚĞǀŝĐĞĚĞŐăĚĞƐĚĞůϭϵϳϵĂůϭϵϴϮ͘/ŐƵĂůŵĞŶƚ͕ǀĂĨŽƌ-
mar part de la comissió encarregada de posar en marxa 
el nou pla dels Estudis de Medicina.
ƵƌĂŶƚ ůĂƐĞǀĂ ůůĂƌŐĂƚƌĂũĞĐƚžƌŝĂƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůĞůWƌŽ-
ĨĞƐƐŽƌĂƐƟůůŽǀĂƉĂƌƟĐŝƉĂƌĞŶŶŽŵďƌŽƐĞƐĂĐƟǀŝƚĂƚƐĂƐ-
ƐŽĐŝĂƟǀĞƐ͘ŶƚƌĞĂůƚƌĞƐǀĂƐĞƌƉƌĞƐŝĚĞŶƚĚĞů ͛ƐƐŽĐŝĂĐŝſ
ƐƉĂŶǇŽůĂ Ě͛,ĞŵĂƚŽůŽŐŝĂ ŝ ,ĞŵŽƚĞƌăƉŝĂ ĞŶƚƌĞ ϭϵϴϭ ŝ
ϭϵϴϯŝĞůϭϵϵϭŽƌŐĂŶŝƚǌă ůĂƌĞƵŶŝſĚĞůƐ^ƵďĐŽŵŝƚğƐĚĞ
la Societat Internacional de Trombosi i Hemostàsia a 
Barcelona.
Ŷ ƌĞĐŽŶĞŝǆĞŵĞŶƚ Ăů ŵğƌŝƚ ĐŝĞŶơĮĐ ŝ ƚĞĐŶŽůžŐŝĐ͕ ůĂ
Generalitat de Catalunya li van concedir la medalla 
EĂƌĐşƐDŽŶƚƵƌŝŽů Ğů ϭϵϵϭ͘ ŽƐ ĂŶǇƐ ĚĞƐƉƌĠƐ͕ Ğů ϭϵϵϯ͕
el tornà a guardonar amb la Medalla Josep Trueta i el 
ϮϬϬϭǀĂƌĞďƌĞĞůƉƌĞŵŝ:ŽƌĚŝ'Žůŝ'ŽƌŝŶĂĂůĂƚƌĂũĞĐƚžƌŝĂ
professional i humana, de l’Acadèmia de Ciències Mèdi-
ques de Catalunya i Balears.
Ŷ ŵĞŵžƌŝĂ ƐĞǀĂ͕ ůĂ ^ŽĐŝĞƚĂƚ ĂƚĂůĂŶŽͲĂůĞĂƌ ĚĞ
dƌĂŶƐĨƵƐŝſ ^ĂŶŐƵşŶŝĂ ǀĂ ĐƌĞĂƌ Ğů ƉƌĞŵŝ ZŝĐĂƌĚŽ ĂƐƟ-
llo a la millor publicació en Hemoteràpia realitzada a 
Catalunya, que vaig tenir l’honor de rebre al 2012. A 
més la Sociedad Española de Transfusión Sanguínea y 
Terapia Celular va crear al 2002 la Lección Commemo-
ƌĂƟǀĂZŝĐĂƌĚŽĂƐƟůůŽĞŶĞůƐĞƵĐŽŶŐƌĠƐĂŶƵĂůƉĞƌŚŽ-
ŵĞŶĂƚũĂƌƉƌŽĨĞƐƐŝŽŶĂůƐĂŵďƵŶĂĚĞƐƚĂĐĂĚĂƚƌĂũĞĐƚžƌŝĂ
en l’Hemoteràpia. La Societat Española de Trombosis y 
,ĞŵŽƐƚĂƐŝĂ ƚĂŵďĠ ǀĂ ĐƌĞĂƌ ƵŶĂ ůůŝĕſ ĐŽŵŵĞŵŽƌĂƟǀĂ
en el seu congrés anual conjunt amb l’Associació Espa-
nyola d’Hematologia i Hemoteràpia. El primer en dictar 
ů͛ĞƐŵĞŶƚĂĚĂůůŝĕſǀĂƐĞƌĞůƌ͘ :ĂŵĞƐ'͘tŚŝƚĞĚĞDŝŶ-
ŶĞƐŽƚĂ͕hh͕ĂůϮϬϬϮĂdĂƌƌĂŐŽŶĂ͘ƋƵĞƐƚ ĨĞƚ ƌĞŇĞǆĂ
perfectament les dues vessants professionals que el 
ƌ͘ ĂƐƟůůŽǀĂĚĞƐĞŶǀŽůƵƉĂƌĚĞĨŽƌŵĂƌĞĞŝǆŝĚĂŝăŵƉůŝĂ-
ment reconeguda pels seus col·legues al llarg de la seva 
vida, l’Hemoteràpia i l’Hemostàsia.
ůƉƌŽĨĞƐƐŽƌĂƐƟůůŽĞŶƐǀĂĚĞŝǆĂƌĞůŵĞƐĚĞŶŽǀĞŵ-
bre de 2001, als 75 anys de edat. Una neoplàsia de pàn-
crees contra la que portava temps lluitant, va acabar 
amb la seva vida, model d’honestedat i dedicació a la 
Medicina.5
,ĞŵƉĂƌůĂƚĚĞůƋƵĞǀĂƉĂƐƐĂƌĂů͛,ŽƐƉŝƚĂůůşŶŝĐ͕ƉĞƌž
com va evolucionar l’hemoteràpia a la resta d’Hospi-
ƚĂůƐ͍ŵďůĂĮĚĞůĂ'ƵĞƌƌĂŝǀŝů͕Ğů^ĞƌǀĞŝĚĞdƌĂŶƐĨƵƐŝſ
de Sang de Barcelona creat pel Dr. Frederic Duran i Jor-
dà6 es va dissoldre i cada hospital o clínica van haver de 
crear els seus propis serveis. 
Durant la postguerra, la sang es va tornar en una 
ƐƵďƐƚăŶĐŝĂŵŽůƚǀĂůƵŽƐĂƋƵĞĞƐǀĂĐŽŶǀĞƌƟƌĞŶĞůƉƌŝŶ-
ĐŝƉĂůƌĞĐƵƌƐĞĐŽŶžŵŝĐƉĞƌĂŵŽůƚĂŐĞŶƚƋƵĞĞƐǀĞŶŝĞŶůĂ
sang per poder sobreviure. 
,ŝŚĂǀŝĂĮŶƐŝƚŽƚŝŶƚĞƌŵĞĚŝĂƌŝƐƋƵĞƌĞĐůƵƚĂǀĞŶŐĞŶƚ
pel carrer i a canvi d’una comissió els acompanyaven als 
laboratoris. Entre aquests hi havia el centre de tubercu-
losos del carrer Torres Amat, els Laboratoris Grífols al 
carrer Jesús i Maria, o la Clínica Plató al front de la qual 
estava el Dr. Jordi Guasch i a on es feien transfusions 
sanguínies de forma regular.
ůŐĞŶĞƌĚĞůϭϵϱϭĞƐǀĂƉƌŽǀĂƌĚĞƌĞŐƵůĂƌůĂǀĞŶĚĂĚĞ
ƐĂŶŐƉĞƌžƐĞŶƐĞğǆŝƚ͘ů Ă͛ŶǇϭϵϱϲǀĂŶƐĞƌĐƌĞĂƚƐĞůƐ^Ğƌ-
veis Regionals d’Hemoteràpia a les Residències del Se-
guro Obligatorio de Enfermedad que es van construir a 
Madrid, Barcelona, Sevilla i Saragossa. Posteriorment a 
ů Ă͛ŶǇϭϵϲϯĞƐǀĂŶĐƌĞĂƌůĞƐƉƌŝŵĞƌĞƐ'ĞƌŵĂŶĚĂƚƐĚĞŽ-
nants Voluntaris que hi va haver després de la guerra.7 
ůϭϵϲϴů͛ĞǆƚƌĂĐĐŝſĞƐƉĂŐĂǀĂĂϰϬϬƉĞƐƐĞƚĞƐŝƐĞ͛ŶƉŽ-
dien fer dues al mes (tot i que hi havia gent que hi anava 
cada setmana i posava en perill la seva salut). Aquest 
ƚĞŵĂŶŽǀĂƐĞƌŵŽƟƵĚĞĚĞďĂƚƉŽůşƟĐĮŶƐĂŶǇƐĚĞƐƉƌĠƐ͕
ƋƵĂŶůĂƐŽĐŝĞƚĂƚǀĂĐŽŶƐŝĚĞƌĂƌŝŵƉƌžƉŝĞƐůĞƐĐƵĞƐĞƐƉĞ-
rant per vendre’s la sang. 
ů ϭϵϳϰ͕ :ŽƐĞƉDĂƌŝĂĂƌĂŶĚĞůů ŝ ZŽďƵƐƚĠ ĞǆƉůŝĐĂǀĂ
al seu llibre Guía secreta de Barcelona que a la ciutat 
hi havia diversos bancs de sang. A part dels Grífols, hi 
havia la Creu Roja (que no pagava res), l’Hospital Clínic 
(que pagava poc) i la Seguretat Social, que podia pagar 
ĮŶƐĂϳϱϬƉĞƐƐĞƚĞƐƉĞƌĞǆƚƌĂĐĐŝſ͘8
&ŝŶĂůŵĞŶƚ͕Ăů͛ŽĐƚƵďƌĞĚĞůϭϵϴϱĂŵďůĂƉƵďůŝĐĂĐŝſĚĞů
Reial Decret que va crear el Pla Nacional d’Hemoteràpia 
es var prohibir la donació remunerada i s’inicià la crea-
ció dels primers centres de transfusions.
Aquest fet va provocar una canvi radical en l’organit-
zació hemoteràpica de l’Estat. Seguint una tendència 
ŶĂƐĐƵĚĂ Ă ĐĞŶƚƌĞͲƵƌŽƉĂ͕ ŝ ƌĞĐŽůůŝĚĂ ĮŶƐ ŝ ƚŽƚ ĞŶ ƵŶĂ
ŝƌĞĐƟǀĂƵƌŽƉĞĂ͕ĞƐǀĂŶĐŽŵĞŶĕĂƌĂĐƌĞĂƌŽƌŐĂŶŝƚǌĂĐŝ-
ons centralitzades encarregades de la promoció, recol-
ůĞĐĐŝſĚĞůĞƐĚŽŶĂĐŝŽŶƐ͕ĐŽŵƉƌŽǀĂĐŝŽŶƐĂŶĂůşƟƋƵĞƐŝůĂ
preparació dels components sanguinis. Sempre seguint 
els principis de la donació voluntària, altruista i no re-
munerada. El que serien els centres de transfusions.
ĞƐĞŶǀŽůƵƉĂŵĞŶƚĚĞůƐƐĞƌǀĞŝƐŚŽƐƉŝƚĂůĂƌŝƐĚĞƚƌĂŶƐĨƵƐŝŽŶƐ͘ůĐĂƐĚĞů͛,ŽƐƉŝƚĂůůşŶŝĐĚĞĂƌĐĞůŽŶĂ͘ůƌ͘ ZŝĐĂƌĚĂƐƟůůŽ͕ƉƌŝŵĞƌĐĂƚĞĚƌăƟĐĚ͛ŚĞŵŽƚĞƌăƉŝĂ
76 Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - Volum 32, número 2, Abril-Juny 2017 - ISSN: 1133-32866
Aquestes organitzacions seran les encarregades de 
subministrar als hospitals els components sanguinis 
per a transfusió. Als serveis de transfusions hospitalaris 
ĐŽŶƟŶƵĂƌĂŶƌĞĂůŝƚǌĂŶƚůĞƐƉƌŽǀĞƐĚĞĐŽŵƉĂƟďŝůŝƚĂƚŶĞ-
cessàries abans de transfondre.
També a Catalunya es va crear un centre de trans-
fusió centralitzat i els hospitals van deixar progressiva-
ment d’actuar com a centres de recol·lecció i preparació 
de components sanguinis.
El 20 de gener de 2006, el servei d’Hemoteràpia de 
ů͛,ŽƐƉŝƚĂůůşŶŝĐĚĞĂƌĐĞůŽŶĂǀĂƐĞƌ ů͛ƷůƟŵĚĞůƐĂŶĐƐ
de Sang hospitalaris que va deixar de funcionar a Ca-
ƚĂůƵŶǇĂ͕ ƚĂŶĐĂŶƚĂŝǆşƵŶĂŚŝƐƚžƌŝĂĚĞƋƵĂƐŝϳϬĂŶǇƐĚĞ
funcionament i d’excel·lència.
Agraïment
Voldria agrair sincerament a les persones que amb el seu 
ƚĞƐƟŵŽŶŝŵ͛ŚĂŶĂũƵĚĂƚĂĐŽŵƉůĞƚĂƌĂƋƵĞƐƚĂĐŽŶĨĞƌğŶĐŝĂ͕ĞƐ-
pecialment al Professor Ciril Rozman i a la Sra. Mercè Jané i 
Vidal
 
 
REFERÈNCIES
1. Rozman C. Antecedents, creació i consolidació de l’Esco-
la d’Hematologia. A: Corbella J, Rozman C, eds. Record i 
ŚŽŵĞŶĂƚŐĞ Ă WĞƌĞ &ĂƌƌĞƌĂƐsĂůĞŶơ͕ŵĞƚŐĞ ĐĂƚĂůă ;ϭϵϭϲͲ
ϭϵϲϴͿ͘ ĂƌĐĞůŽŶĂ͗ &ƵŶĚĂĐŝſ ĚĞ ů͛ƐĐŽůĂ Ě͛,ĞŵĂƚŽůŽŐŝĂ
͞&ĂƌƌĞƌĂƐsĂůĞŶơ͕͟ ϮϬϬϳ͗ϭϰϱͲϲϬ͘
Ϯ͘ ĂƐƟůůŽZ͘,ĞŵŽƌƌăŐŝĂŝƚƌŽŵďŽƐŝƐĚŽƐĚĞƐĞƋƵŝůŝďƌŝƐŽƉŽ-
ƐĂƚƐĚ͛ƵŶĂŵĂƚĞŝǆĂĮƐŝŽůŽŐŝĂ͘ŝƐĐƵƌƐůůĞŐŝƚƉĞƌů ͛ĐĂĚğŵŝĐ
ůĞĐƚĞ͕ƌ͘ ZŝĐĂƌĚŽĂƐƟůůŽŝŽĮŹŽĞůĚŝĂϴĚĞĨĞďƌĞƌŽĚĞ
ϭϵϵϴĞŶů Ă͛ĐƚĞĚĞůĂƐĞǀĞƌĞĐĞƉĐŝſ͘ĂƌĐĞůŽŶĂ͗ZĞŝĂůĐĂĚğ-
mia de Medicina de Barcelona.
3. Rozman C. Discurs de benvinguda de l’Acadèmic Numera-
ri Molt Il·lustre Doctor Ciril Rozman i Borstnar. Barcelona: 
ZĞŝĂůĐĂĚğŵŝĂĚĞDĞĚŝĐŝŶĂĚĞĂƌĐĞůŽŶĂ͕ϭϵϵϴ͘
ϰ͘DĂƌơŶͲsĞŐĂ͘ϭϵϯϲͲϮϬϬϲ͗ƐĞƚĞŶƚĂĂŹŽƐĚĞdƌĂŶƐĨƵƐŝſŶĞŶ
ƐƉĂŹĂ͘ŽůĞơŶĚĞůĂ^d^ϮϬϬϲ͖ϭϴ͗ϯͲϭϭ͘
ϱ͘ >ŽǌĂŶŽD͘EŽƚĂŶĞĐƌŽůſŐŝĐĂ͘WƌŽĨĞƐŽƌZŝĐĂƌĚŽĂƐƟůůŽŽ-
ĮŹŽ͘ϭϵϮϲͲϮϬϬϭ͘ŽůĞơŶĚĞůĂ^d^ϮϬϬϭ͘
6. Lozano M, Cid J. Frederic Duran-Jorda: a transfusion medi-
cine pioneer. Transfus. Med Rev 2007;21: 75-81.
7. Theros X. ^ĂŶŐ Ăŵď ŚŝƐƚžƌŝĂ͘ŚƩƉ͗ͬͬǁǁǁ͘ĂƌĂ͘ĐĂƚͬƉƌĞŵŝ-
ƵŵͬƐƵƉůĞŵĞŶƚƐͬĂƌĂͺƚƵͬ^ĂŶŐͲŚŝƐƚŽƌ/ĂͺϬͺϭϬϲϰϴϵϯϱϬϳ͘
html͖ϮϬϭϰ͘jůƟŵĂĐĐĠƐϭϵĚĞŵĂŝŐĚĞϮϬϭϳ
8. Carandell JM. Guía Secreta de Barcelona. Madrid: Al-Bo-
ƌĂǆ͕ϭϵϳϰ͘
DŝƋƵĞů>ŽǌĂŶŽDŽůĞƌŽ
WƌŽĨĞƐƐŽƌZŝĐĂƌĚŽĂƐƟůůŽŽĮŹŽ;ĐĂ͘ϭϵϵϲͿ Portada del discurs d’ingrés a la RAMC


DOSSIER. DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC DE L'HEMOTERÀPIA A CATALUNYA : Desenvolupament dels serveis hospitalaris de transfusions. El cas de l'Hopsital Clínic de Barcelona. El Dr. Ricard Castillo, primer catedràtic d'hemoteràpia

DOSSIER. DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC DE L'HEMOTERÀPIA A CATALUNYA : Desenvolupament dels serveis hospitalaris de transfusions. El cas de l'Hopsital Clínic de Barcelona. El Dr. Ricard Castillo, primer catedràtic d'hemoteràpia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert