Envejeciendo en un mundo cambiante. El entorno rural una nueva realidad social

Els entorns rurals catalans es caracteritzen per tenir un percentatge de població major elevat. Aquesta població es troba en un procés de canvi tant a nivell poblacional com de valors i dinàmiques socials. L'arribada dels "de fora" implica la necessitat de "construir un nucli de coneixements compartits", que dificulta la continuïtat de la vida quotidiana basada en les relacions "cara-cara" que ja existeixen i en significats compartits construïts socialment. Es van fer entrevistes en profunditat a experts, professionals, i gent gran, i dos grups focals de professionals i agents socials significatius. Amb un total de 53 participants. En els resultats s'identifiquen els moviments de població que contribueixen al canvi de les dinàmiques socials i, es defineix l'impacte d'aquest canvi en les persones grans. Els resultats també mostren els moviments de població més significatius per a la gent gran estudiades i els canvis en les dinàmiques socials percebudes per elles.Catalan rural areas are characterized for having a high percentage of aging population. Rural population is changing in its demography as well as in its values and social dynamics. The “outsiders” arrival implies the need of " building a nucleus of shared meanings", that complicates the continuity of the everyday life based on "face to face" relationships that already exist and in shared meanings socially built. In-depth Interviews to experts, professionals, and older people and two focal groups of professionals and significant social agents were conducted, with a total of 53 participants. In the results section movements of population contributing to the change of the social dynamics are identified and the impact of this social change in older people is defined. Results also show the most significant movements of population for the older people studied and the changes in the social dynamics perceived by them.Los entornos rurales catalanes se caracterizan por tener un porcentaje de población mayor elevado. Esta población se encuentra en un proceso de cambio tanto a nivel poblacional como de valores y dinámicas sociales. La llegada de los “de fuera” implica la necesidad de "construir un núcleo de conocimientos compartidos", que dificulta la continuidad de la vida cotidiana basada en las relaciones "cara-cara" que ya existen y en significados compartidos construidos socialmente. Se hicieron entrevistas en profundidad a expertos, profesionales, y personas mayores, y dos grupos focales de profesionales y agentes sociales significativos. Con un total de 53 participantes. En los resultados se identifican los movimientos de población que contribuyen al cambio de las dinámicas sociales y, se define el impacto de este cambio en las personas mayores. Los resultados también muestran los movimientos de población más significativos para las personas mayores estudiadas y los cambios en las dinámicas sociales percibidas por ellas

El proceso de reconstrucción de la identidad de las personas afectadas de una paraplejia o tetraplejia

A spinal cord injury (SCI) is perceived as a source of biographical disruption, not only at a physical level but also in terms of people’s life stories, their motivation and their self-esteem. The aim of this study is to explore the factors that people with spinal cord injuries perceive as contributing to rebuilding their sense of self. Two focus groups were established from the SCI community, one of which was made up of 14 people with paraplegia and theother of 9 people with tetraplegia. In addition, four individual interviews were conducted with the participants. The results of content analysis show that the two most prominent factors in the process of identity renegotiation are the partial transformation of the subject’s identity followed by a coming to terms with that new identity. To rebuild self-worth, the importance of finding a balance between change and continuity was identified. Renegotiation of identity after a spinal cord injury is a complex phenomenon that greatly influences the SCI individual’s quality of life perceptions. Reaching a balance between the changes experienced due to the injury and finding a sense of continuity can be either facilitated or obstructed by the economic, political, legal, architectural,and social context.La adquisición de una lesión medular es percibida como una disrupción biográfica no solo a nivel físico sino también a nivel biográfico, de intereses y valores. El objetivo de este estudio ha sido explorar los factores que contribuyen en la redefinición de la identidad en personas con lesión medular. Se realizaron dos grupos de discusión y cuatro entrevistas individuales con 14 personas con paraplejia y 9 personas con tetraplejia de la comunidad. Se realizó un análisis de contenido. Los resultados muestran que los principales factores en el proceso de renegociación de la identidad son la transformación parcial de la identidad y la definición de una nueva identidad. Hemos identificado la importancia de encontrar un equilibrio entre el cambio y la continuidad en la reconstrucción de un yo satisfactorio. Concluimos que la renegociación de la identidad después de una lesión medular es un fenómeno complejo que influencia la percepción de calidad de vida. El proceso para alcanzarun equilibrio entre los cambios experimentados y el sentido de continuidad está influido por el contexto económico, político, legal, arquitectónicoy social

La mejora de la calidad de vida de las personas con lesión medular: La transición del centro rehabilitador a la vida cotidiana desde la perspectiva de los usuarios

El retorno a la vida cotidiana para una persona con lesión medular después del periodo de rehabilitación en régimen hospitalario, es un proceso difícil no exento de dificultades y nuevos retos personales. En este trabajo nos planteamos identificar aquellos factores más relevantes que contribuyen a mejorar su calidad de vida, desde la perspectiva de las propias personas afectadas. Hemos realizado dos grupos de discusión: uno formado por 12 personas con paraplejia y otro formado por 6 personas con análisis de contenido realizado indica que, para los participantes existen dos dimensiones relacionadas con su percepción de calidad de vida una vez salen del centro de rehabilitación: a) necesidad de atención al entorno más próximo y b) preparación para el mundo real. Concluimos señalando la importancia de realizar programas de rehabilitación integral, que incluyan, rehabilitación física, aprendizaje de habilidades que posibiliten el máximo de independencia y autonomía personal y trabajo de apoyo a la familia.Returning process to the everyday life context for a person with spinal cord injury after its Hospitalization period has been defined as a moment of difficulties and personal challenges. In this article we show the most prominent factors contributing to improve quality of life from the perspective of the injured people. Two discussion groups, one formed by 12 people with paraplegia, and another formed by 6 people with tetraplejia, have been carried out. Content analysis carried out indicates that participants related quality of life quality once leaving the rehabilitation hospital with to dimensions: a) closer context need of attention and, b) real world preparation. On conclusion, to design integral rehabilitation programme, physical rehabilitation, learning abilities to allow maximum autonomy and, family assessment must be included

Monitoring and Prognosis System Based on the ICF for People with Traumatic Brain Injury

The objective of this research is to provide a standardized platform to monitor and predict indicators of people with traumatic brain injury using the International Classification of Functioning, Disability and Health, and analyze its potential benefits for people with disabilities, health centers and administrations. We developed a platform that allows automatic standardization and automatic graphical representations of indicators of the status of individuals and populations. We used data from 730 people with acquired brain injury performing periodic comprehensive evaluations in the years 2006-2013. Health professionals noted that the use of color-coded graphical representation is useful for quickly diagnose failures, limitations or restrictions in rehabilitation. The prognosis System achieves 41% of accuracy and sensitivity in the prediction of emotional functions, and 48% of accuracy and sensitivity in the prediction of executive functions. This monitoring and prognosis system has the potential to: (1) save costs and time, (2) provide more information to make decisions, (3) promote interoperability, (4) facilitate joint decision-making, and (5) improve policies of socioeconomic evaluation of the burden of disease. Professionals found the monitoring system useful because it generates a more comprehensive understanding of health oriented to the profile of the patients, instead of their diseases and injuries

Views and beliefs of aging according to cultural origin in Alt Empordà

Envelliment; Diversitat cultural; VisionsEnvejecimiento; Diversidad cultural; VisionesAging; Cultural diversity; ViewsThe aging of the population and the constant population movement, confronts us with a crucial social challenge: aging in a multicultural context. The study focused on the Alt Empordà region, which is both old and diverse, with the coexistence of multiple ages and cultures. The aim of the study was to understand what gives meaning to the lives of the elderly in this intercultural region, as well as to explore the visions of the elderly themselves in order to integrate them into the social and healthcare transformation. The study's results revealed three viewpoints on aging: one focused on survival, another on enjoyment, and a third focused on community contribution and leaving a legacy. With regard to the different psychosocial factors that shape significant aging for the elderly in the Alt Empordà, it was identified that all cultures value health, independence and wish to age in their homes. Regardless of the cultural background, they view health services as facilitating aging and place high value on having quality and universal health care. However, they manifest that social services are challenging to meet their demands and needs. The desire to live in a world where there is more face to face attention and not only virtual and digital access was also expressed by them. It was identified that for certain group, religion is considered a key element to measure the perception of inclusion or exclusion during this life stage.El envejecimiento de la población y el constante movimiento poblacional, nos enfrenta a un desafío social crucial: el envejecimiento en un contexto multicultural. El estudio se centró en la comarca del Alt Empordà, que es a la vez envejecida y diversa, en la que conviven múltiples edades y culturas. El objetivo del estudio fue comprender qué da sentido a la vida de las personas mayores en esta región intercultural, así como explorar las visiones de las propias personas mayores para integrarlas en la transformación social y sanitaria. Los resultados del estudio revelaron tres puntos de vista sobre el envejecimiento: uno centrado en la supervivencia, otro en el disfrute y un tercero centrado en la contribución a la comunidad y en dejar un legado. Respecto a los diferentes factores psicosociales que condicionan el envejecimiento significativo de las personas mayores en el Alt Empordà, se identificó que todas las culturas valoran la salud, la independencia y desean envejecer en sus hogares. Independientemente del contexto cultural, consideran que los servicios de salud facilitan el envejecimiento y otorgan gran valor a contar con atención médica universal y de calidad. Sin embargo, manifiestan que los servicios sociales tienen dificultades para satisfacer sus demandas y necesidades. También expresaron el deseo de vivir en un mundo donde haya más atención presencial y no solo acceso virtual y digital. Se identificó que para determinado grupo la religión es considerada un elemento clave para medir la percepción de inclusión o exclusión durante esta etapa de la vidaL'envelliment de la població i el moviment constant de població, ens enfronta a un repte social crucial: l'envelliment en un context multicultural. L'estudi s'ha centrat en la comarca de l'Alt Empordà, envellida i diversa, amb la convivència de múltiples edats i cultures. L'objectiu de l'estudi era entendre què dóna sentit a la vida de les persones grans en aquesta regió intercultural, així com explorar les visions de les mateixes persones grans per tal d'integrar-les en la transformació social i assistencial. Els resultats de l'estudi van revelar tres punts de vista sobre l'envelliment: un centrat en la supervivència, un altre en el gaudi i un tercer centrat en la contribució de la comunitat i deixar un llegat. Pel que fa als diferents factors psicosocials que configuren l'envelliment significatiu de la gent gran a l'Alt Empordà, s'ha identificat que totes les cultures valoren la salut, la independència i el desig d'envellir a casa seva. Independentment de l'origen cultural, consideren que els serveis de salut faciliten l'envelliment i donen un gran valor a tenir una atenció sanitària de qualitat i universal. Tanmateix, manifesten que els serveis socials tenen un repte per satisfer les seves demandes i necessitats. També van expressar el desig de viure en un món on hi hagi més atenció cara a cara i no només l'accés virtual i digital. Es va identificar que per a determinats grups, la religió es considera un element clau per mesurar la percepció d'inclusió o exclusió durant aquesta etapa de la vida

Múltiples culturas, una sola atención

Envelliment; Multiculturalitat; Estudi qualitatiuEnvejecimiento; Multiculturalidad; Estudio cualitativoAging; Multiculturalism; Qualitative studyL'objectiu va ser identificar que dona sentit a l'envelliment a persones més grans de 50 anys d'orígens i cultures diferents residents a l'Alt Empordà, comarca amb 145.000 habitants (24,3% d'immigració). Estudi qualitatiu amb grups de discussió i entrevistes en profunditat. Com a conclusions, hi ha factors que poden facilitar un envelliment ple, però hi ha reptes com els canvis culturals. Un dels principals és l'atenció al domicili i els serveis per a la cura i l'acompanyament juntament amb l'ampliació de sistemes habitacionals i formes de convivència adaptades a aquests reptes.The aim was to identify what gives meaning to aging to people over 50 of different origins and cultures resident in Alt Empordà, a region with 145,000 inhabitants (24.3% immigration). Qualitative study with discussion groups and in-depth interviews. As conclusions, there are factors that can facilitate full aging, but there are challenges such as cultural changes. One of the main ones is home care and services for care and support along with the expansion of housing systems and ways of living together adapted to these challenges

¿Qué da sentido al envejecimiento?

Envelliment; Dignitat; AutonomiaAging; Dignity; AutonomyEnvejecimiento; Dignidad; AutonomíaCon el objetivo de identificar que da sentido al envejecimiento a personas mayores de 50 años de orígenes y culturas diferentes residentes en el Alt Empordà se realizó un estudio cualitativo con siete grupos de discusión y dos entrevistas en profundidad. Se incluyeron personas según: grupo de edad (50-65, 65-75,>75), sexo, tipos de convivencia, años de residencia en el país y religión. Como resultado encontramos tres perfiles diferentes, el perfil de "Supervivencia", el perfil de "Pasarlo bien" y el perfil de "Reafirmación". Según los resultados obtenidos se concluye que mantener los estándares básicos para vivir una vida en tranquilidad y recogimiento, gozar de las oportunidades o reivindicar un papel activo en la sociedad son perfiles transversales en personas de orígenes o cultura diferentes.Amb l'objectiu d'identificar que dona sentit a l'envelliment a persones més grans de 50 anys d'orígens i cultures diferents residents a l'Alt Empordà es va realitzar un estudi qualitatiu amb set grups de discussió i dues entrevistes en profunditat. S'hi van incloure persones segons: grup d'edat (50-65, 65-75,>75), sexe, tipus de convivència, anys de residència al país i religió. Com a resultat trobem tres perfils diferents, el perfil de "Supervivència", el perfil de "Passar-ho bé" i el perfil de "Reafirmació". Segons els resultats obtinguts es conclou que mantenir els estàndards bàsics per viure una vida en tranquil·litat i recolliment, gaudir de les oportunitats o reivindicar un paper actiu a la societat són perfils transversals en persones d'orígens o cultura diferents.With the aim of identifying what gives meaning to age to people over 50 of different origins and cultures resident in the Alt Empordà, a qualitative study was carried out with seven discussion groups and two in-depth interviews. People were included according to: age group (50-65, 65-75, >75), sex, type of cohabitation, years of residence in the country and religion. As a result, we find three different profiles, the "Survival" profile, the "Having a good time" profile and the "Reaffirmation" profile. According to the results obtained, it is concluded that maintaining the basic standards to live a life in tranquility and recollection, enjoying opportunities or claiming an active role in society are transversal profiles in people of different origins or cultures

Viure o sobreviure? La vida quotidiana de les persones amb dany cerebral adquirit i les seves famílies des de la perspectiva dels agents implicats

People with acquired brain damage and their families are described as silent epidemic because, although they have extended their survival, no psychosocial long-term means have been increased to improve their quality of life. The aim of this doctoral thesis is to contribute to their welfare, identifying the most important factors, from the perspective of the implicated people to enhance their quality of life. To achieve this aim, we want to identify the psychosocial, the facilitating and the complicating elements that coexist in the daily life of people with acquired brain damage and their families. We use qualitative methodology. Data were obtained from focus group and interviews. From the analysis we have obtained 3 psychosocial dimensions: process of comparison, uncertainty of their daily life and perception of uncovered needs. We conclude this thesis with proposals of psychosocial intervention from an ecologic point of viewLes persones amb dany cerebral adquirit i les seves famílies són descrits d’epidèmia silenciosa perquè tot i l’augment de la seva supervivència, no s’han incrementat els mitjans psicosocials a llarg termini per una millora de la seva qualitat de vida. L’objectiu principal d'aquesta tesi és el de contribuir en el seu benestar identificant els factors més rellevants que contribueixen, des de la perspectiva dels agents implicats, a la millora de la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu, hem identificat els elements psicosocials i els facilitadors i dificultadors que configuren la vida quotidiana de les persones afectades de DCA i les seves famílies. Es parteix de la vivència de les persones implicades i s'ha utilitzat metodologia qualitativa; s'han realitzat grups de discussió i entrevistes. De l’anàlisi de contingut s’han identificat 3 dimensions psicosocials que conformen la seva vida quotidiana: la comparació, la incertesa de la vida quotidiana i la percepció de necessitats no cobertes. Finalment es realitzen propostes d’intervenció psicosocial des d’una perspectiva ecològic