49 research outputs found

    Cambio en los patrones del consumo de agua en la Barcelona suburbana: estilos de vida y renta como factores explicativos

    Get PDF
    Atlantic gardens and swimming pools constitute one of the most relevant features of a new phase in the history of the urbanization process in the Metropolitan Region of Barcelona, coinciding with the real state “madness”, by which the traditionally compact urban form typical of Mediterranean cultures lose ground to more disperse patterns of settlement characteristic of Anglo-Saxon countries. The change in the urban form also bears a noticeable relationship with changing lifestyles more and more akin to the suburban landscapes of many areas of Atlantic Europe and above all North America. Low density housing with gardens and swimming pools are associated with a better quality of life and considered as positional goods, giving the owners the status and prestige that is absent from other urban forms. In this paper I will therefore illustrate how new “suburbia lifestyles” linked to water use are gaining terrain in a geographical, social and cultural context that traditionally has been quite conservative in the use of this resource. I will show also how new, water-related lifestyles are endowed also with a strong income component. Thus high income households prefer and can afford more water-consuming Atlantic gardens with swimming pools whereas lower income households have to resort to more climate-adapted species in what constitutes a growing socio-spatial differentiation.Los jardines atlánticos y las piscinas constituyen una de las características más relevantes de esta nueva fase en la historia del proceso de urbanización en la Región Metropolitana de Barcelona, coincidiendo con la “locura” constructora por la cual la tipología de urbanización tradicionalmente compacta típica de las culturas mediterráneas pierde terreno frente a los tipos de urbanización más dispersos, típicamente característicos de los países anglosajones. El cambio en el modelo urbano también conlleva una constatable relación con los cambios en los estilos de vida cada vez más típicos de los paisajes suburbanos de muchas áreas de la Europa atlántica y sobre todo de Norte América. Casas en urbanizaciones de baja densidad, con jardines y piscinas están directamente asociadas con una mejor calidad de vida y considerados como bienes posicionales, dando a sus propietarios un estatus y prestigio que no se encuentra en otras formas urbanas. En este documento, por tanto, ilustraré como estos nuevos “estilos de vida suburbanos” que están relacionados con un intenso consumo de agua están ganando terreno en un contexto geográfico, social y cultural que tradicionalmente ha sido bastante conservador en el uso de este recurso. También mostraré como estos nuevos estilos de vida están asimismo interrelacionados con un fuerte componente de nivel de renta. De tal forma, hogares de alta renta prefieren y se pueden permitir jardines atlánticos más consumidores de agua, y con piscina, mientras que los hogares de baja renta tienen que recurrir a especies más adaptadas climáticamente, en lo que constituye una creciente diferenciación socioespacial

    La ecología política urbana : una disciplina emergente para el análisis del cambio socioambiental en entornos ciudadanos

    Get PDF
    La ecología política urbana es una disciplina emergente que proporciona un enfoque multidisciplinario y una metodología innovadora para el análisis del cambio socioambiental que tiene lugar en asentamientos urbanos. Según ésta, las mayores barreras para conseguir «ciudades sostenibles» son también políticas, y los objetivos y las posibilidades de conseguirlos están sujetos a relaciones de poder. Por tanto, estos objetivos deberían ser alcanzados mediante, por un lado, el análisis de los condicionantes políticos, sociales, económicos, culturales y ambientales que producen un determinado paisaje urbano, y, por otro lado, a través del examen de la estructura y la organización de las relaciones de poder y la expresión social e institucional de estas relaciones. Por ende, la pregunta cambia de cómo conseguir ciudades sostenibles a cuáles son las condiciones que promueven la adopción de determinadas «prácticas sostenibles» sobre otras.L'ecologia política urbana és una disciplina emergent que proporciona un enfocament multidisciplinari i una metodologia innovadora per fer l'anàlisi del canvi socioambiental que té lloc als assentaments urbans. Segons aquesta, les barreres més grans que trobem per aconseguir «ciutats sostenibles» són polítiques, i els objectius i les possibilitats d'aconseguir-los estan subjectes a relacions de poder. Per tant, aquests objectius haurien de ser assolits mitjançant, d'una banda, l'anàlisi dels condicionants polítics, socials, econòmics, culturals i ambientals que produeixen un paisatge urbà determinat, i, d'una altra, a través de l'examen de l'estructura i l'organització de les relacions de poder i l'expressió social i institucional d'aquestes relacions. Així, la pregunta canvia de com es poden aconseguir ciutats sostenibles a quines han estat les condicions que promouen l'adopció de determinades «pràctiques sostenibles» per sobre d'unes altres.L'écologie politique urbaine est une discipline émergente qui apporte une vision multidisciplinaire et une méthodologie innovatrice pour l'analyse du changement social et de l'environnement de l'espace urbain. Selon cette discipline, les plus grandes difficultés pour obtenir des villes de développement durable sont basées sur des critères politiques. Quant aux objectifs et probabilités afin d'y parvenir, ils sont liés aux relations de pouvoir. Par conséquent, ces derniers devraient être réalisés à l'aide des deux éléments clefs suivants: 1) analyses des conditions politiques, sociales, économiques et culturelles ainsi qu'environnementales qui produisent un certain paysage urbain, et 2) étude de la structure et de l'organisation des relations de pouvoir, ainsi que de l'expression sociale et institutionnelle de ces relations. Donc, la question serait de se demander quelles sont les conditions prioritaires pour l'adoption de ces pratiques durables aux lieux de parvenir à la réalisation de villes de développement durable.Urban political ecology has emerged as a discipline that provides an innovative methodology and a multidisciplinary approach to the analysis of the socioenvironmental change taking place in urban settings. The greater barriers on attaining urban sustainability are also political, and objectives and possibilities are subject to power relations. These goals may be achieved in a certain place through the analysis of two key elements: 1) the political, social, economic, cultural and environmental driving forces that produce urban landscapes, and 2) the structure and organization of power relationships and their institutional and social expression. Then, the question would shift from the ascertaining «sustainable practices» to the understanding of the conditions that promote the adoption of certain «sustainable practices» over others

    Les megaregions europees i les empreses creatives

    Get PDF
    En aquest article s'identifiquen, a partir de la bases de dades Amadeus, les empreses que desenvolupen activitats que pertanyen a la taxonomia d'indústries creatives (IC) proposada per la UNCTAD2 (això és: relacionades amb el patrimoni, amb les arts, amb els mitjans -impresos i audiovisuals-, i amb les creacions funcionals) i a continuació, s'analitza com es distribueixen entre les megaregions europees.En este artículo se identifican, a partir de la base de datos Amadeus, las empresas que desarrollan actividades que pertenecen a la taxonomía de industrias creativas (IC) propuesta por la UNCTAD2 (esto es: relacionadas con el patrimonio, con las artes, con los medios -impresos y audiovisuales-, y con las creaciones funcionales) y a continuación, se analiza cómo se distribuyen entre las megarregiones europeas

    La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu : factors estratègics

    Get PDF
    L'objectiu d'aquest article és triple: analitzar l'efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l'expliquen.El objetivo de este artículo es triple: analizar el efecto de la crisis económica a las megarregiones, y ver cuáles son las variables explicativas de su modelo de desarrollo; analizar la resiliencia aportada por las megarregiones, es decir, evaluar si los territorios que pertenecen a una megarregión han resistido mejor la recesión económica; y caracterizar la megarregión Barcelona-Lyon en relación al resto de megaregiones europeas, tanto en cuanto a la resistencia a la crisis como por las variables que la explican

    La megaregió : una nova unitat d'anàlisi econòmico-territorial

    Get PDF
    En aquest article s'estudia el desenvolupament de les xarxes de ciutats cap a sistemes urbans més complexos anomenats megaregions, i s'avalua les conseqüències d'aquesta nova unitat d'anàlisi econòmico-territorial en el context de la sostenibilitat. Es proposa un mètode per a la delineació espacial de les megaregions i el seu canvi en el temps, i es realitza una anàlisi per avaluar els beneficis econòmics de pertànyer a una megaregió. Els resultats obtinguts confirmen la hipòtesi de partida: la inclusió d'una regió europea dins d'una megaregió implica beneficis en termes tant d'activitat econòmica, com de sostenibilitat ambiental.En este artículo se estudia el desarrollo de las redes de ciudades hacia sistemas urbanos más complejos llamados megarregiones, y evalúa las consecuencias de esta nueva unidad de análisis económico-territorial en el contexto de la sostenibilidad. Se propone un método para la delineación espacial de las megarregiones y su cambio en el tiempo, y se realiza un análisis para evaluar los beneficios económicos de pertenecer a una megarregión. Los resultados obtenidos confirman la hipótesis de partida: la inclusión de una región europea dentro de una megarregión implica beneficios en términos tanto de actividad económica, como de sostenibilidad ambiental

    La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu : factors estratègics

    Get PDF
    L'objectiu d'aquest article és triple: analitzar l'efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l'expliquen.El objetivo de este artículo es triple: analizar el efecto de la crisis económica a las megarregiones, y ver cuáles son las variables explicativas de su modelo de desarrollo; analizar la resiliencia aportada por las megarregiones, es decir, evaluar si los territorios que pertenecen a una megarregión han resistido mejor la recesión económica; y caracterizar la megarregión Barcelona-Lyon en relación al resto de megaregiones europeas, tanto en cuanto a la resistencia a la crisis como por las variables que la explican

    Dinàmiques territorials : la sostenibilitat de les megaregions europees

    Get PDF
    En aquest article s'explicita la metodologia emprada per l'IERMB per a la delimitació de les megaregions europees (i la seva evolució temporal) a partir les imatges nocturnes de satèl·lit. A més, l'article presenta un seguiment al llarg del temps (1992-2012) dels indicadors de sostenibilitat seleccionats (sociodemogràfics, socioeconòmics, coneixement i innovació, socioambientals, urbanisme i eficiència territorial), amb l'objectiu d'analitzar les dotze megaregions europees (UE-27) i fer una avaluació comparativa pel que fa a la megaregió Barcelona-Lió.En este artículo se explicita la metodología empleada por el IERMB para la delimitación de las megarregiones europeas (y su evolución temporal) a partir las imágenes nocturnas de satélite. Además, el artículo presenta un seguimiento a lo largo del tiempo (1992-2012) de los indicadores de sostenibilidad seleccionados (sociodemográficos, socioeconómicos, conocimiento e innovación, socioambientales, urbanismo y eficiencia territorial), con el objetivo de analizar las doce megarregiones europeas (UE-27) y hacer una evaluación comparativa con respecto a la megarregión Barcelona-Lyon

    Tap water, bottled water or in-home water treatment systems : Insights on household perceptions and choices

    Get PDF
    This article addresses household strategies for coping with perceived tap water quality issues. By using a household survey (n = 581) in Catalonia (Spain) and three models, this article analyses the drivers and motivations behind the installation of in-home water treatment systems, and the use of bottled water for drinking and cooking. The main explanatory factors of the higher consumption of bottled water were the perception of poor tap water quality, the lack of in-home treatment systems, and the presence of children at home. Income did not appear as a significant variable explaining the use of bottled water, unlike in other studies. The presence of in-home treatment systems is related to factors, such as perceived bad water quality, larger households, and single-family housing. Income and housing tenure appeared as explanatory variables only when considering systems requiring some kind of installation: lower incomes or renting a multi-family house reduce the probability of having an in-home water treatment that required installation because of important investments and operating costs, and the space needed in the housing units. In-house water treatment systems may become a solid alternative to bottled water when tap water raises problematic perceptions related to bad taste, odor, or lime presence

    Novel tree-like WO3 nanoplatelets with very high surface area synthesized by anodization under controlled hydrodynamic conditions

    Get PDF
    In the present work, a new WO3 nanostructure has been obtained by anodization in a H2SO4/NaF electrolyte under controlled hydrodynamic conditions using a Rotating Disk Electrode (RDE) configuration. Anodized samples were analyzed by means of Field Emission Scanning Electronic Microscopy (FE-SEM), Confocal Raman Microscopy and photoelectrochemical measurements. The new nanostructure, which consists of nanoplatelets clusters growing in a tree-like manner, presents a very high surface area exposed to the electrolyte, leading to an outstanding enhancement of its photoelectrochemical activity. Obtained results show that the size of nanostructures and the percentage of electrode surface covered by these nanostructures depend strongly on the rotation velocity and the electrolyte composition
    corecore