En aquest article s'identifiquen, a partir de la bases de dades Amadeus, les empreses que desenvolupen activitats que pertanyen a la taxonomia d'indústries creatives (IC) proposada per la UNCTAD2 (això és: relacionades amb el patrimoni, amb les arts, amb els mitjans -impresos i audiovisuals-, i amb les creacions funcionals) i a continuació, s'analitza com es distribueixen entre les megaregions europees.En este artículo se identifican, a partir de la base de datos Amadeus, las empresas que desarrollan actividades que pertenecen a la taxonomía de industrias creativas (IC) propuesta por la UNCTAD2 (esto es: relacionadas con el patrimonio, con las artes, con los medios -impresos y audiovisuales-, y con las creaciones funcionales) y a continuación, se analiza cómo se distribuyen entre las megarregiones europeas

Domene, Elena

Galletto, Vittorio,

Diposit Digital de Documents de la UAB

64 / Papers 58 / MEGAREGIONS I DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLELES MEGAREGIONS EUROPEES I LES EMPRESES CREATIVESSUMARI1. Les empreses creatives2. Identificació de les empreses en activitats creatives3. Les activitats creatives a les megaregions europees4. Conclusions: la concentració d’empreses creatives Referències bibliogràfiques65 / Papers 58 / LES MEGAREGIONS EUROPEES I LES INDUSTRIES CREATIVESLES MEGAREGIONS EUROPEES I LES EMPRESES CREATIVES1. Les empreses creatives Com s’ha comentat a l’article ‘La megaregió: una nova unitat d’anàlisi econòmico-territorial’ d’aquest mateix número de Papers, s’està desen-volupant un nou paradigma que vincula l’econo-mia i la cultura, en què la creativitat és reconeguda com a motor de creixement econòmic. En aquest context, la creativitat s’identifica amb la formu-lació de noves idees i l’aplicació d’aquestes per produir innovacions tecnològiques. La creativitat, entesa com l’habilitat per crear nous conceptes significatius, és avui dia la font decisiva de l’avan-tatge competitiu de les empreses (Florida, 2002). En gairebé tots els tipus d’indústries, les que són capaces de crear, i ho fan de manera continuada, són les que aconsegueixen els millors resultats en el llarg termini.Segons Richard Florida, “la creativitat és un con-cepte multidimensional que es presenta en diver-ses formes que es complementen mútuament. És un error, per tant, assumir que la creativitat es pot reduir a la creació de noves invencions d’èxit, pro-ductes o empreses [...]”. Es tracta d’una revisió i millora constant de cada producte, procés i activi-tat que es duu a terme en el dia a dia de la societat actual i que dóna com a resultat invencions en la forma de nous productes, processos o mètodes més eficients i revolucionaris. Addicionalment, “la creativitat tecnològica i econòmica es nodreix i interactua amb la creativitat artística i cultural”. És per això que la creativitat requereix també un entorn social i econòmic que permeti aquestes in-teraccions.Les indústries creatives inclouen bàsicament ac-tivitats de serveis (intangibles), però també acti-vitats manufactureres, com les relacionades amb la impressió, la moda, la joieria, els instruments musicals i les joguines. La inclusió d’activitats ma-nufactureres és objecte de polèmica, atesa la di-ficultat per diferenciar algunes activitats creatives de la mera producció1 raó per la qual es diferencia entre manufactures i serveis creatius.En aquest article es treballa amb la base de dades de registres d’empreses Amadeus que recullen les da-des econòmico-financeres de les empreses situades a Europa. A partir d’aquesta base de dades s’identifi-quen les empreses que desenvolupen activitats que pertanyen a la taxonomia d’indústries creatives (IC) proposada per la UNCTAD2 (apartat 2) i a continua-ció (apartat 3), s’analitza com es distribueixen entre les megaregions europees. Finalment, l’article acaba amb un breu apartat de principals resultats (apartat 4).2. Identifició de les empreses en activitats crea-tivesLa definició de la UNCTAD dels sectors creatius estén l’abast d’aquestes activitats a “totes aquelles que ge-neren productes amb un fort contingut simbòlic, molt vinculat amb la propietat intel·lectual i que, majoritàri-ament, es destinen al mercat”.Definició de la UNCTAD dels sector creatius:• Són els cicles de creació, producció i distribu-ció de béns i serveis que utilitzen la creativitat i el capital intel·lectual com a inputs primaris.• Constitueixen un conjunt d’activitats knowledge-based, centrades (però no limita-des) en les activitats artístiques que generen, potencialment, ingressos monetaris per la seva venda i pels seus drets de propietat intel-lectual.• Inclouen productes tangibles i serveis intan-gibles (o artístics) amb un contingut educatiu, un valor econòmic i una finalitat mercantil.• Es troben en la cruïlla entre el sector artesà, el sector de serveis i els sectors industrials.• Emergeixen com un nou sector dinàmic en les economies modernes i en els intercanvis internacionals.La UNCTAD fa una divisió entre:VITTORIO GALLETTOELENA DOMENEInstitut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona1 Per exemple en el món de la Moda.2 L’XI Conferència Ministerial de la UNCTAD, l’any 2004, va incloure el tema dels sectors creatius (creative industries) en l’agenda de les qüestions re-latives al futur desenvolupament internacional. Aquest protagonisme s’ha vist confirmat per la publicació, l’any 2008, de l’informe “Creative Economy, The Challenge of Assessing Creative Economy towards Informed Policy-Making” (UNCTAD 2004, 2008). 66 / Papers 58 / MEGAREGIONS I DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE• Upstream activities: les activitats cultu-rals tradicionals; com són les arts en viu, les arts visuals, etc.• Downstream activities: les activitats crea-tives més properes al mercat, com són les La base de dades Amadeus té comptabilitzades, l’any 2009 que es pren com a any de referència en aquest article, un total de 594.491 indústries cre-atives de 16 països europeus. Degut a la poca re-presentativitat de les dades per països com Malta i Xipre es decideix extreure aquests dos països de la mostra, i finalment es treballa amb una mostra total de 594.375 indústries creatives en 14 països europeus (taula 2). La base de dades no represen-ta la població total d’empreses creatives, sinó una mostra significativa.La base de dades també diferencia les indús-tries creatives en funció de la seva tipologia, segons la definició anterior. En total es treballa activitats de publicitat, edició o de mitjans de comunicació.La classificació proposada per la UNCTAD inclou qua-tre grups d’activitats (taula 1):amb 12 categories d’indústries creatives, que són les següents:• Moda• Edició• Cinema, vídeo i música• Radio i televisió• Software, videojocs i edició electrònica• Comerç• Arquitectura i enginyeria• Recerca i desenvolupament creatiu• Publicitat• Disseny i fotografia• Patrimoni• Escriptors, arts escèniques i visuals, i artesansTaula 1. Descripció de la classificació d’indústries creatives (UNCTAD)PatrimoniArtsMitjansCreacions funcionalsEl patrimoni cultural s’identifica com l’origen de les formes d’art i l’essència dels sectors culturals i creatius.Inclou els sectors creatius basats estrictament en l’art i la cultura.Abasta dos subgrups de mitjans que produeixen continguts creatius amb la intenció de comunicar amb àmplies audiències.Inclou altres sectors més demand driven, que presten, essencialment, serveis amb una finalitat funcional.Descripció Subgrups que inclou• Les expressions culturals tradicionals: artesania, festes i celebracions populars, etc.• Els espais o emplaçaments culturals: jaciments arqueològics, museus, biblioteques, etc.• Les arts visuals: pintura i escultura, fotografia i antiguitats.• Les arts escèniques: música en viu, teatre, dansa, òpera, circ, titelles...• Les publicacions i mitjans impresos: llibres, premsa i altres publicacions.• Els audiovisuals: cinema, televisió, ràdio, altres transmissions.• El disseny: interior, gràfic, de moda, de joieria, de joguines, etc.• Nous mitjans: programari, videojocs i altres continguts creatius digitals • Serveis creatius: d’arquitectura, de publicitat, d’R+D, culturals i recreatius, i altres serveis creatius.Font: UNCTAD.67 / Papers 58 / LES MEGAREGIONS EUROPEES I LES INDUSTRIES CREATIVES3. Les activitats creatives a les megaregions europeesDel total de les 594.375 indústries creatives dels 14 països europeus de la mostra, 461.587 (77,7%) es troben en alguna de les dotze me-garegions europees. La megaregió ’Am-Brus-La tipologia d’indústries creatives més representa-da és ’Arquitectura i enginyeria’, amb el 26,2% del total, seguida de les empreses de ‘Software, vide-ojocs i edició electrònica’, amb el 18,7% del total (figura 2). La tercera tipologia, a molta distància és ‘Publicitat’, amb el 11,2% del total. El ‘Comerç’ i el Twerp’ té el 22,5% de les indústries creatives, se-guida de ‘London’ que en té el 21,8% (figura 1). Un segon grup de megaregions amb al voltant del 10% de les indústries creatives són ‘Barce-Lyon’, ‘Frank-Gart’, ‘París’ i ‘Rom-Mil-Tur’. Per últim, la resta de megaregions aglutinen menys del 5% de les empreses.‘Cinema, vídeo i música’ representen al voltant del 8% del total cada una d’elles. Un altre grup seria les que representen al voltant del 6% del total, on es trobarien les indústries creatives de ‘Moda’, ‘Edició’ i ‘Escriptors, arts escèniques i visuals, i artesans’. Per últim, la resta de tipologies representen menys del 5% del total.Taula 2. Distribució de les empreses de la base de dades en Indústries Creatives per països, 2009Figura 1. Distribució de les indústries creatives a les 12 megaregions europees (%), 2009País Total d’indústries creatives %Alemanya 96.019 16,2Àustria 9.966 1,7Bèlgica 29.612 5,0Dinamarca 14.084 2,4Espanya 55.603 9,4Finlàndia 17.636 3,0França 111.700 18,8Grècia 1.305 0,2Holanda 29.440 5,0Itàlia 55.014 9,3Luxemburg 406 0,1Malta 106 0,0Portugal 23.220 3,9Regne Unit 109.795 18,5Suècia 40.575 6,8Xipre 10 0,0Total 594.491 100Font: Base de dades Amadeus.Font: IERMB a partir de la base de dades Amadeus.22,5 9,9 1,7 9,3 0,9 5,1 21,8 3,3 11,4 2,1 10,6 1,3 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 Am-Brus-Twerp Barce-Lyon Berlin Frank-Gart Glas-Burgh Lisbon London Madrid Paris Prague Rom-Mil-Tur Vienna-Budapest % 68 / Papers 58 / MEGAREGIONS I DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE6,5 6,3 8,0 1,8 18,7 8,2 26,2 3,0 11,2 3,3 0,8 6,1 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 Moda Edició Cinema, vídeo i música Radio i televisió Software, viodeojocs i ed. Comerç Arquitectura i enginyeria R+D creatiu Publicitat Disseny i fotografia Patrimoni Escrip., arts escèn. i visual, i %	  Un dels trets més característiques de les indús-tries creatives és la seva tendència a la concen-tració (figura 3). Els punts més importants pel que fa a la concentració d’indústries creatives són les megaregions de ‘Paris’ i de ‘London’, i de manera més extensa però també destacable, ‘Am-Brus-Twerp’. A Espanya, les indústries creati-ves es concentren especialment en les parts cen-trals de les àrees metropolitanes de Madrid i de Barcelona.Figura 2. Distribució de les indústries creatives per tipologia al conjunt de les megaregions europees (%), 2009Figura 3. Indústries creatives a les megaregions europees, 2009Font: IERMB a partir de la base de dades Amadeus.Font: IERMB a partir de base de dades Amadeus: Indústries creatives per 14 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Luxemburg, Portugal, Regne Unit, Suècia69 / Papers 58 / LES MEGAREGIONS EUROPEES I LES INDUSTRIES CREATIVESA continuació es presenta la distribució en percentatge d’indústries creatives que hi ha a cada megaregió desagregades per tipologia (taula 3, figura 4). Figura 4. Distribució de les indústries creatives per tipologia a les megaregions europees, 2009Taula 3. Distribució de les indústries creatives per tipologia a les megaregions europees, en percentatge, 2009Font: IERMB a partir de la base de dades Amadeus.Font: IERMB a partir de la base de dades Amadeus.  Am-Brus- Barce- Berlin Frank- Glas- Lisbon Twerp Lyon  Gart BurghModa 2,12 9,99 1,06 3,03 2,61 27,61Edició 5,44 5,70 6,94 6,96 6,34 4,48Cinema, vídeo i música 5,94 5,50 14,66 6,65 6,48 4,40Radio i televisió 0,42 1,01 1,27 0,75 4,00 0,62Software, videojocs i edició electrònica 25,08 15,41 20,40 24,78 14,44 9,87Comerç 9,37 6,82 6,76 12,08 5,44 9,91Arquitectura i enginyeria 29,59 32,08 31,63 29,06 29,08 26,34Recerca i desenvolupament creatiu 2,14 1,87 3,87 1,78 7,43 0,99Publicitat 11,59 12,10 6,58 10,00 7,27 8,70Disseny i fotografia 3,29 4,66 1,98 2,57 3,22 3,38Patrimoni 0,82 0,39 1,36 0,55 1,92 0,29Escriptors, arts escèn. i visual, i artesans 4,19 4,45 3,49 1,79 11,78 3,39Total 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00  London Madrid Paris Prague Rom- Vienna-     Mil-Tur BudapestModa 2,88 5,81 4,17 2,97 17,46 3,79Edició 7,13 9,40 7,15 5,14 5,13 8,29Cinema, vídeo i música 8,95 9,82 16,23 2,95 6,28 6,94Radio i televisió 4,87 2,05 0,48 1,12 1,95 0,13Software, videojocs i edició electrònica 14,88 6,03 23,82 19,83 15,64 4,58Comerç 6,43 0,50 7,74 11,38 6,04 35,20Arquitectura i enginyeria 20,40 28,60 20,48 42,51 25,60 11,59Recerca i desenvolupament creatiu 5,74 1,96 1,19 2,61 4,12 0,59Publicitat 9,98 23,13 10,31 7,23 11,83 20,68Disseny i fotografia 4,22 5,05 3,13 1,83 1,08 3,43Patrimoni 1,39 0,50 0,13 0,73 0,63 0,96Escriptors, arts escèn. i visual, i artesans 13,12 7,15 5,17 1,69 4,25 3,82Total 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,0070 / Papers 58 / MEGAREGIONS I DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE’Arquitectura i enginyeria’ i ‘Software, videojocs i edició electrònica’ són les dues tipologies d’em-preses creatives més representades a totes les megaregions excepte a la de ‘Lisbon’ i ‘Rom-Mil-Tur’ (on la segona més representada és la ‘Moda’), a ‘Madrid’ (on la segona més representada és ‘Pu-blicitat’), i a ‘Vienna-Budapest’ (on la primera i la segona més representades són ‘Comerç’ i ‘Publi-citat’).4. Conclusions: la concentració d’empreses creativesL’anàlisi de la base de dades d’empreses creati-ves permet destacar els següents resultats més significatius. En primer lloc, a nivell de país, les empreses creatives es registren principalment a França, Regne Unit, Alemanya i, a continuació i a molt distància, a Espanya i Itàlia. En termes de megaregions, la que presenta un major nombre d’aquestes empreses és ’Am-Brus-Twerp’ amb el 22,5% del total, seguida de ‘London’ que en té el 21,8%; amb un 10% del total se situen les megaregions de ‘Barce-Lyon’, ‘Frank-Gart’, ‘Paris’ i ‘Rom-Mil-Tur’. El triangle format per ‘London’, ‘Paris’ i ’Am-Brus-Twerp’ formen el nucli de la lo-calització d’empreses creatives a Europa.Pel que fa a l’especialització sectorial, el sector més important és el de ’Arquitectura i enginye-ria’, amb el 26,2% del total, seguida de ‘Software, videojocs i edició electrònica’, amb el 18,7% del total.Si s’analitza la distribució d’empreses creatives en cada megaregió, cal destacar que les dues espe-cialitzacions d’empreses creatives més represen-tades a totes les megaregions són les de ’Arqui-tectura i enginyeria’ i ‘Software, videojocs i edició electrònica’, amb algunes excepcions importants: a ‘Lisbon’ i ‘Rom-Mil-Tur’ la segona especialització més representada és la ‘Moda’; a ‘Madrid’ la se-gona més representada és ‘Publicitat’, i a ‘Vienna-Budapest’ la primera i la segona més representa-des són ‘Comerç’ i ‘Publicitat’.Per últim, cal destacar que, al final d’aquest nú-mero de Papers, a l’Annex de fitxes de les mega-regions europees, hi ha una explotació de la base de dades d’empreses creatives que permet veure la seva localització i densitat específicament a ca-dascuna de les megaregions europees.BIBLIOGRAFÍAFloRida, R. (2002) The rise of the creative class and how it’s transformin work, leisure, community, & everyday life. Basic Books, New York.UNCTAD (2004) Creative industries and Development (document TD(XI)/BP/13). Geneva, United NationsUNCTAD (2008) Creative economy. The Challenge of Assessing Creative Economy towards Informed Policy-Making. Geneve-New York. 

Les megaregions europees i les empreses creatives

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB