28 research outputs found
Costums d'oci i valoració del consum per part dels estudiants universitaris i de batxillerat a Mallorca
Aquest treball es fruit de la recerca Temps lliure, oci i consum juvenil: bases per a una proposta d’educació per al consumidor en les etapes de l’educació obligatòria a les Illes Balears. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer els valors i hàbits consumidoristes juvenils dels estudiants de batxillerat i dels universitaris que cursen els estudis a Mallorca, per tenir una idea orientativa de la direcció envers la qual desenvolupen aquesta activitat. En una segona fase, aquesta investigació ens ha de permetre fonamentar una proposta d’educació pel consum en l’etapa de l’ensenyament primari i de l’ESO, per intentar reorientar a temps les desviacions consumidoristes que no són considerades pertinents des d’una perspectiva educativa. Per això, ens interessa saber cap a on s’orienta l’oci i el consum dels joves, per poder rede!nir conductes en etapes prèvies de la formació i desenvolupar, per tant, una proposta curricular d’educació per al consum en l’ensenyament primari. Es tracta de saber cap a on es dirigeixen les pautes d’oci juvenil i de consum per després poder actuar i intervenir pedagògicament. Per aconseguir-ho, haurem de fer les activitats següents: - Conèixer els costums d’oci i de consum dels nostres joves - Dissenyar un programa d’educació pel consum en funció de la realitat descoberta Hem de dir que aquí solament ens centrarem en el primer aspecte.Este trabajo es fruto de la investigación Tiempo libre, ocio y consumo juvenil: bases para una propuesta de educación para el consumidor en las etapas de la educación obligatoria en las Islas Baleares. El objetivo de este estudio es conocer los valores y hábitos consumistas juveniles de los estudiantes de bachillerato y de los universitarios que cursan los estudios en Mallorca, con el !n de obtener una idea aproximada de la dirección hacia la cual desarrollan esta actividad. En una segunda fase, esta investigación nos debe permitir fundamentar una propuesta de educación para el consumo en la etapa de la enseñanza primaria y de la ESO, con el objetivo intentar reorientar a tiempo las desviaciones consumistas que no son consideradas pertinentes desde una perspectiva educativa. Por ello, nos interesa conocer hacia dónde se orienta el ocio y el consumo de los jóvenes, para poder rede!nir conductas en etapas previas de la formación y desarrollar, por lo tanto, una propuesta curricular de educación para el consumo en la enseñanza primaria. Se trata de saber hacia dónde se dirigen las pautas de ocio juvenil y de consumo para posteriormente poder actuar e intervenir pedagógicamente. Por conseguirlo, realizaremos las actividades siguientes: - Conocer las costumbres de ocio y de consumo de nuestros jóvenes - Diseñar uno programa de educación por el consumo en función de la realidad descubierta En este artículo nos centramos en el primer aspecto
Patrimoni cultural i educació: algunes reflexions didàctiques a la llum dels resultats d’una investigació de camp a les illes balears
Aquesta ponència és fruit del treball de camp desenvolupat al llarg del curs acadèmic 2003/2004 sobre la incidència del patrimoni cultural de les Illes Balears a l’escola (amb especial referència a Mallorca).
A la llum dels resultats de la nostra investigació, hem de dir que la qüestió patrimonial té una escassa repercussió en l' ámbit escolar i, no obstant això, o precissament per això, creiem que és necessari aportar informació al professorat sobre la qüestió per tal d’animar els professionals i engrescar-los en la tasca d’usar un dels recursos amb més possibilitats didáctiques i metodològiques que tenen al seu abast. D'altra banda, investigacions d'aquest tipus en altres autonomies podrien donar com resultat una base de dades sobre el patrimoni que integrés totes les publicacions culturals de tots els municipis espanyols, la qual cosa seria de gran utilitat, no sols des d'una perspectiva pedagògica, sinó també cultural, perquè, sens dubte, una base d’aquestes característiques podria ser aprofitada, no sols pels docents, sinó també pels investigadors i visitants i, en general, per qualsevol persona interessada en la temática.Eje: Educación primaria. ReflexionesRed de Universidades con Carreras en Informática (RedUNCI
Patrimoni cultural i educació: algunes reflexions didàctiques a la llum dels resultats d’una investigació de camp a les illes balears
Aquesta ponència és fruit del treball de camp desenvolupat al llarg del curs acadèmic 2003/2004 sobre la incidència del patrimoni cultural de les Illes Balears a l’escola (amb especial referència a Mallorca).
A la llum dels resultats de la nostra investigació, hem de dir que la qüestió patrimonial té una escassa repercussió en l' ámbit escolar i, no obstant això, o precissament per això, creiem que és necessari aportar informació al professorat sobre la qüestió per tal d’animar els professionals i engrescar-los en la tasca d’usar un dels recursos amb més possibilitats didáctiques i metodològiques que tenen al seu abast. D'altra banda, investigacions d'aquest tipus en altres autonomies podrien donar com resultat una base de dades sobre el patrimoni que integrés totes les publicacions culturals de tots els municipis espanyols, la qual cosa seria de gran utilitat, no sols des d'una perspectiva pedagògica, sinó també cultural, perquè, sens dubte, una base d’aquestes característiques podria ser aprofitada, no sols pels docents, sinó també pels investigadors i visitants i, en general, per qualsevol persona interessada en la temática.Eje: Educación primaria. ReflexionesRed de Universidades con Carreras en Informática (RedUNCI
Effect of a nutritional intervention based on an energy-reduced Mediterranean diet on environmental impact
[EN]To estimate the environmental impact of a dietary intervention based on an energy-reduced Mediterranean diet (MedDiet) after one year of follow-up.
Methods
Baseline and 1-year follow-up data were used for 5800 participants aged 55–75 years with metabolic syndrome in the PREDIMED-Plus study. Food intake was estimated through a validated semiquantitative food consumption frequency questionnaire, and adherence to the MedDiet was estimated through the Diet Score. Using the EAT-Lancet Commission tables we assessed the influence of dietary intake on environmental impact (through five indicators: greenhouse gas emissions (GHG), land use, energy used, acidification and potential eutrophication). Using multivariable linear regression models, the association between the intervention and changes in each of the environmental factors was assessed. Mediation analyses were carried out to estimate to what extent changes in each of 2 components of the intervention, namely adherence to the MedDiet and caloric reduction, were responsible for the observed reductions in environmental impact.
Results
We observed a significant reduction in the intervention group compared to the control group in acidification levels (−13.3 vs. -9.9 g SO2-eq), eutrophication (−5.4 vs. -4.0 g PO4-eq) and land use (−2.7 vs. -1.8 m2).
Adherence to the MedDiet partially mediated the association between intervention and reduction of acidification by 15 %, eutrophication by 10 % and land use by 10 %. Caloric reduction partially mediated the association with the same factors by 55 %, 51 % and 38 % respectively. In addition, adherence to the MedDiet fully mediated the association between intervention and reduction in GHG emissions by 56 % and energy use by 53 %.SIPublicación en abierto financiada por el Consorcio de Bibliotecas Universitarias de Castilla y León (BUCLE), con cargo al Programa Operativo 2014ES16RFOP009 FEDER 2014-2020 DE CASTILLA Y LEÓN, Actuación:20007-CL - Apoyo Consorcio BUCL
Contribution of cardio-vascular risk factors to depressive status in the PREDIMED-PLUS Trial. A cross-sectional and a 2-year longitudinal study
Background Cardio-vascular disease and depression are thought to be closely related, due to shared risk factors. The aim of the study was to determine the association between cardio-vascular risk (CVR) factors and depressive status in a population (55-75 years) with metabolic syndrome (MetS) from the PREDIMED-Plus trial. Methods and findings Participants were classified into three groups of CVR according to the Framingham-based REGICOR function: (1) low (LR), (2) medium (MR) or (3) high/very high (HR). The Beck Depression Inventory-II (BDI-II) was used to assess depressive symptoms at baseline and after 2 years. The association between CVR and depressive status at baseline (n = 6545), and their changes after 2 years (n = 4566) were evaluated through multivariable regression models (logistic and linear models). HR women showed higher odds of depressive status than LR [OR (95% CI) = 1.78 (1.26, 2.50)]. MR and HR participants with total cholesterol <160 mg/mL showed higher odds of depression than LR [OR (95% CI) = 1.77 (1.13, 2.77) and 2.83 (1.25, 6.42) respectively)] but those with total cholesterol ¿280 mg/mL showed lower odds of depression than LR [OR (95% CI) = 0.26 (0.07, 0.98) and 0.23 (0.05, 0.95), respectively]. All participants decreased their BDI-II score after 2 years, being the decrease smaller in MR and HR diabetic compared to LR [adjusted mean±SE = -0.52±0.20, -0.41 ±0.27 and -1.25±0.31 respectively). MR and HR participants with total cholesterol between 240-279 mg/mL showed greater decreases in the BDI-II score compared to LR (adjusted mean±SE = -0.83±0.37, -0.77±0.64 and 0.97±0.52 respectively). Conclusions Improving cardiovascular health could prevent the onset of depression in the elderly. Diabetes and total cholesterol in individuals at high CVR, may play a specific role in the precise response.The PREDIMED-Plus trial was supported by the European Research Council through a grant to MAM (Advanced Research Grant 2013-2018; 340918). The project was also supported by the official funding agency for biomedical research of the Spanish Government (ISCIII) through the Fondo de Investigación para la Salud (FIS), which is co-funded by the European Regional Development Fund (four coordinated FIS projects), who awarded grants to JS and JV (PI13/00673, PI13/00492, PI13/00272, PI13/01123, PI13/00462, PI13/00233, PI13/02184, PI13/00728, PI13/01090, PI13/01056, PI14/01722, PI14/00636, PI14/00618, PI14/00696, PI14/01206, PI14/01919, PI14/00853, PI14/01374, PI16/00473, PI16/00662, PI16/01873, PI16/01094, PI16/00501, PI16/00533, PI16/00381, PI16/00366, PI16/01522, PI16/01120, PI17/00764, PI17/01183, PI17/00855, PI17/01347, PI17/00525, PI17/01827, PI17/00532, PI17/00215, PI17/01441, PI17/00508, PI17/01732 and PI17/00926). The International Nut&Dried Fruit Council-FESNAD also provided funding through a grant to MAM (201302), and Recercaixa also awarded a grant to JS (2013ACUP00194). The Department of Health, Generalitat de Cataluña by the calls 'Acció instrumental de programes de recerca orientats en lámbit de la recercaila innovació en salut' and 'Pla estrategic de recerca i innovació en salut (PERIS),' also awarded a grant to FF (SLT006/17/00246). This research was also partially funded by: Consejería de Salud de la Junta de Andalucía (PI0458/2013, PS0358/2016, PI0137/2018); Generalitat Valenciana (PROMETEO/2017/017); SEMERGEN, CIBEROBN, FEDER and ISCIII (CB06/03); EU-H2020 Grants (Eat2beNICE/h2020-sfs-2016-2, ref.728018; PRIME/h2020-SC1-BHC-2018-2020, ref: 847879)
Carbon dioxide (CO2) emissions and adherence to Mediterranean diet in an adult population: the Mediterranean diet index as a pollution level index
Background Research related to sustainable diets is is highly relevant to provide better understanding of the impact of dietary intake on the health and the environment. Aim To assess the association between the adherence to an energy-restricted Mediterranean diet and the amount of CO2 emitted in an older adult population. Design and population Using a cross-sectional design, the association between the adherence to an energy-reduced Mediterranean Diet (erMedDiet) score and dietary CO2 emissions in 6646 participants was assessed. Methods Food intake and adherence to the erMedDiet was assessed using validated food frequency questionnaire and 17-item Mediterranean questionnaire. Sociodemographic characteristics were documented. Environmental impact was calculated through greenhouse gas emissions estimations, specifically CO2 emissions of each participant diet per day, using a European database. Participants were distributed in quartiles according to their estimated CO2 emissions expressed in kg/day: Q1 (= 2.80 kg CO2). Results More men than women induced higher dietary levels of CO2 emissions. Participants reporting higher consumption of vegetables, fruits, legumes, nuts, whole cereals, preferring white meat, and having less consumption of red meat were mostly emitting less kg of CO2 through diet. Participants with higher adherence to the Mediterranean Diet showed lower odds for dietary CO2 emissions: Q2 (OR 0.87; 95%CI: 0.76-1.00), Q3 (OR 0.69; 95%CI: 0.69-0.79) and Q4 (OR 0.48; 95%CI: 0.42-0.55) vs Q1 (reference). Conclusions The Mediterranean diet can be environmentally protective since the higher the adherence to the Mediterranean diet, the lower total dietary CO2 emissions. Mediterranean Diet index may be used as a pollution level index
Estudio de la exposición objetiva al ambiente construído en la ciudad de Palma y su asociación con la práctica de actividad física en ancianos con alto riesgo cardiovascular
[spa] Actualmente, los beneficios de realizar actividad física de forma regular son bien
conocidos y, por el contrario, la falta de actividad física regular se ha identificado como
un importante factor de riesgo modificable para múltiples enfermedades no
transmisibles. Pese a ello, la prevalencia de inactividad física se ha incrementado en las
últimas décadas, y actualmente se considera una epidemia mundial. Las características
de los entornos construidos se postulan como determinantes de la práctica de actividad
física pudiendo ejercer como promotores de la salud y prevenir enfermedades no
transmisibles.
Aunque algunos estudios han analizado los determinantes de la práctica de actividad
física de la población mayor española, el análisis de la influencia de los entornos
construidos sobre esta práctica de actividad física no ha sido estudiado de forma
detallada anteriormente.
A través de los datos obtenidos de una subpoblación residente en la ciudad de Palma de
los estudios PREDIMED y PREDIMED Plus, ensayos clínicos de prevención primaria de
enfermedad cardiovascular realizados en España, pretendemos abordar los siguientes
objetivos:
1. Evaluar la asociación entre la accesibilidad a espacios públicos abiertos y la
práctica de actividad física en el tiempo libre auto-reportada (evaluación
subjetiva mediante cuestionario), en la población de adultos mayores
participantes en el ensayo PREDIMED.
2. Identificar qué variables de accesibilidad a espacios públicos abiertos están
asociadas con la evaluación subjetiva y objetiva (mediante acelerómetros) de la
actividad física; además de conocer el efecto de la precipitación sobre estas
asociaciones en la población de adultos mayores participantes en el ensayo
PREDIMED-Plus.
3. Evaluar la asociación entre la caminabilidad del entorno residencial y el cambio
prospectivo de actividad física, así como investigar si esta asociación se ve
fortalecida durante el programa dirigido a lograr un aumento de la actividad
física en el ensayo PREDIMED-Plus.
Para el análisis propuesto se estableció un plan analítico de datos; tras la aplicación de
un protocolo de exploración de datos se utilizaron modelos mixto aditivo generalizados
que permitieron explorar formas flexibles y estudiar relaciones dosis-respuesta lineales
y no lineales. Los análisis aplicados fueron transversales, a excepción del análisis
realizado para responder al tercer objetivo en el cual se realizó una evaluación
prospectiva tras un año de seguimiento. Así, entre participantes del ensayo PREDIMED
la accesibilidad general a espacios públicos abiertos no se asoció con la duración de la
actividad física en sus diferentes niveles evaluados al inicio del estudio de forma
subjetiva. Aunque contrariamente a nuestra hipótesis inicial, al estudiar de forma
separada la accesibilidad a los diferentes espacios públicos abiertos, la distancia al
parque más cercano exhibió una asociación positiva con el tiempo de actividad física
total y moderada-vigorosa realizada en el tiempo libre. Aun así, este primer hallazgo no pudo ser reproducido entre participantes del ensayo
PREDIMED-Plus residentes en la misma ciudad. De esta forma entre participantes del
ensayo PREDIMED-Plus en general la accesibilidad a espacios públicos abiertos no se
asoció al tiempo de la actividad física evaluada de forma subjetiva y objetiva. Sin
embargo, en este análisis se pudo incluir la accesibilidad a un nuevo recurso para la
práctica de actividad física como son las “rutas saludables”. Estas “rutas saludables” se
engloban dentro de una nueva política local destinadas a aumentar la inversión en
infraestructuras específicas para caminar. Así pues, la accesibilidad a estas nuevas “rutas
saludables” si se asoció con un mayor tiempo de actividad física evaluada de forma
objetiva mediante acelerometría, aunque esta asociación sólo fue evidente en días no
lluviosos.
Finalmente, se evaluó el efecto de la caminabilidad del entorno de residencia sobre los
cambios prospectivos en la práctica de actividad física. Una mayor caminabilidad del
entorno de residencia ejerció un impacto significativo sobre la actividad física evaluada
de forma objetiva entre adultos mayores tras un año de seguimiento. Además, durante
la estrategia dirigida a aumentar la práctica de actividad física realizada en el estudio
PREDIMED-Plus, se observó que acompañar esta intervención de un entorno residencial
caminable parece ser una estrategia factible para mejorar los niveles de actividad física
en población adulta mayor con alto riesgo de enfermedad cardiovascular y
sobrepeso/obesidad.
El conocimiento generado por esta Tesis Doctoral pretende contribuir a la aplicación de
diferentes intervenciones destinadas a aumentar los niveles de actividad física en grupos
vulnerables de la población, como lo son los adultos mayores. La integración de
entornos activos en intervenciones destinadas a promover una actividad física regular
durante el envejecimiento puede prevenir o mitigar la progresión de enfermedades no
transmisibles, ayudando a reducir los costos asistenciales ocasionados por el aumento
de estas enfermedades.[cat] Actualment, els beneficis de dur a terme activitat física de manera regular són
ben coneguts i, per contra, la falta d'activitat física regular s'ha identificat com un
important factor de risc modificable per a múltiples malalties no transmissibles.
Malgrat això, la prevalença d'inactivitat física s'ha incrementat en les últimes
dècades, i actualment es considera una epidèmia mundial. Les característiques
dels entorns construïts es postulen com a determinants de la pràctica d'activitat
física podent exercir com a promotors de la salut i prevenir malalties no
transmissibles.
Encara que alguns estudis han analitzat els determinants de la pràctica d'activitat
física de la població major espanyola, l'anàlisi de la influència dels entorns
construïts sobre aquesta pràctica d'activitat física no ha estat estudiat de manera
detallada anteriorment.
A través de les dades obtingudes d'una subpoblació resident a la ciutat de Palma
dels estudis PREDIMED i PREDIMED-Plus, assajos clínics de prevenció primària de
malaltia cardiovascular realitzats a Espanya, pretenem abordar els següents
objectius:
1. Avaluar l'associació entre l'accessibilitat a espais públics oberts i la
pràctica d'activitat física en el temps lliure acte-reportada (avaluació
subjectiva mitjançant qüestionari), en la població d'adults majors
participants en l'assaig PREDIMED.
2. Identificar quines variables d'accessibilitat a espais públics oberts estan
associades amb l'avaluació subjectiva i objectiva (mitjançant
acceleròmetres) de l'activitat física; a més de conèixer l'efecte de la
precipitació sobre aquestes associacions en la població d'adults majors
participants en l'assaig PREDIMED-Plus.
3. Avaluar l'associació entre la caminabilitat de l'entorn residencial i el
canvi prospectiu d'activitat física, així com investigar si aquesta
associació es veu enfortida durant el programa dirigit a aconseguir un
augment de l'activitat física en l'assaig PREDIMED-Plus.
Per a l'anàlisi proposat es va establir un pla analític de dades; després de
l'aplicació d'un protocol d'exploració de dades es van utilitzar models mixt additiu
generalitzats que van permetre explorar formes flexibles i estudiar relacions
dosis-resposta lineals i no lineals. Els anàlisis aplicats van ser transversals, a
excepció de l'anàlisi realitzada per a respondre al tercer objectiu en el qual es va
realitzar una avaluació prospectiva després d'un any de seguiment.
Així, entre participants de l'assaig PREDIMED l'accessibilitat general a espais
públics oberts no es va associar amb la durada de l'activitat física en els seus diferents nivells avaluats a l'inici de l'estudi de manera subjectiva. Encara que
contràriament a la nostra hipòtesi inicial, en estudiar de forma separada
l'accessibilitat als diferents espais públics oberts, la distància al parc més pròxim
va exhibir una associació positiva amb el temps d'activitat física total i moderadavigorosa
realitzada en el temps lliure.
Així i tot, aquests primers resultats no va poder ser reproduïts entre participants
de l'assaig PREDIMED-Plus residents en la mateixa ciutat. D'aquesta manera entre
participants de l'assaig PREDIMED-Plus en general l'accessibilitat a espais públics
oberts no es va associar al temps de l'activitat física avaluada de manera
subjectiva i objectiva. No obstant això, en aquesta anàlisi es va poder incloure
l'accessibilitat a un nou recurs per a la pràctica d'activitat física com són les "rutes
saludables". Aquestes "rutes saludables" s'engloben dins d'una nova política local
destinada a augmentar la inversió en infraestructures específiques per a caminar.
Així doncs, l'accessibilitat a aquestes noves "rutes saludables" si es va associar
amb un major temps d'activitat física avaluada de manera objectiva mitjançant
acceleròmetre, encara que aquesta associació només va ser evident en dies no
plujosos.
Finalment, es va avaluar l'efecte de la caminabilitat de l'entorn de residència
sobre els canvis prospectius en la pràctica d'activitat física. Una major
caminabilitat de l'entorn de residència va exercir un impacte significatiu sobre
l'activitat física avaluada de manera objectiva entre adults majors després d'un
any de seguiment. A més, durant l'estratègia dirigida a augmentar la pràctica
d'activitat física realitzada en l'estudi PREDIMED-Plus, es va observar que
acompanyar aquesta intervenció d'un entorn residencial caminable sembla ser
una estratègia factible per a millorar els nivells d'activitat física en població adulta
major amb alt risc de malaltia cardiovascular i sobrepès/obesitat.
El coneixement generat per aquesta Tesi Doctoral pretén contribuir a l'aplicació
de diferents intervencions destinades a augmentar els nivells d'activitat física en
grups vulnerables de la població, com ho són els adults majors. La integració
d'entorns actius en intervencions destinades a promoure una activitat física
regular durant l'envelliment pot prevenir o mitigar la progressió de malalties no
transmissibles, ajudant a reduir els costos assistencials ocasionats per l'augment
d'aquestes malalties.[eng] Currently, the benefits of regular physical activity are well known, and,
conversely, lack of regular physical activity has been identified as a major
modifiable risk factor for multiple non-communicable diseases. Despite this, the
prevalence of physical inactivity has increased in recent decades and is now
considered a global epidemic. The characteristics of built environments are
postulated as determinants of physical activity and can act as health promoters
and prevent non-communicable diseases.
Although some studies have analyzed the determinants of the practice of the
Spanish elderly population's physical activity, the analysis of the influence of built
environments on this practice of physical activity has not been studied in detail
before.
Through the data obtained from a subpopulation resident in the city of Palma
from the PREDIMED and PREDIMED-Plus studies, clinical trials of primary
prevention of cardiovascular disease carried out in Spain; we aim to:
1. Evaluate the association between accessibility to public open spaces and
self-reported physical activity in leisure time (subjective evaluation by
questionnaire) in the population of older adults participating in the
PREDIMED trial.
2. Identify which variables of accessibility to public open spaces are
associated with the subjective and objective evaluation (using
accelerometers) of physical activity, in addition to knowing the effect of
precipitation on these associations in the population of older adults
participating in the PREDIMED-Plus trial.
3. Evaluate the association between walkability in the residential
environment and prospective change in physical activity and investigate
whether this association is strengthened during the program to achieve an
increase in physical activity in the PREDIMED-Plus trial.
An analytical data plan was established for the proposed analysis; after applying
a data exploration protocol, generalized mixed-additive models were used that
allowed exploring flexible forms and studying linear and non-linear doseresponse
relationships. The analyses applied were cross-sectional, except for the
analysis conducted to respond to the third objective in which a prospective
evaluation was carried out after one year of follow-up.
Therefore, among participants in the PREDIMED trial, general accessibility to
public open spaces was not associated with the duration of physical activity at its
different levels evaluated at the beginning of the study in a subjective way.
Although contrary to our initial hypothesis, when studying separately the accessibility to the different public open spaces, the distance to the nearest park
showed a positive association with the time of total and moderate-to-vigorous
physical activity performed in free time.
However, this first finding could not be reproduced among PREDIMED-Plus trial
participants living in the same city. Thus, among PREDIMED-Plus trial participants
in general, accessibility to public open spaces was not associated with the time of
physical activity evaluated subjectively and objectively. However, in this analysis,
it was possible to include a new resource for physical activity practice, such as the
accessibility of "healthy routes". These "healthy routes" are part of a new local
policy to increase investment in specific infrastructure for walking. Thus,
accessibility to these new "healthy routes" was associated with a long time of
physical activity evaluated objectively by accelerometry, although this
association was only evident on non-rainy days.
Finally, the effect of the walkability of the residence environment on prospective
changes in the practice of physical activity was evaluated. Greater walkability of
the residence environment significantly impacted the physical activity evaluated
in an objective way among older adults after a year of follow-up. Furthermore,
during the strategy aimed at increasing physical activity practice in the
PREDIMED-Plus study, it was observed that accompanying this intervention with
a walkable residential setting appears to be a feasible strategy for improving
physical activity levels in an older adult population with a high risk of
cardiovascular disease and overweight/obesity.
The knowledge generated by this Doctoral Thesis aims to contribute to applying
different interventions aimed at increasing the levels of physical activity in
vulnerable groups of the population, such as older adults. The integration of
active environments in interventions to promote regular physical activity during
aging can prevent or mitigate the progression of non-communicable diseases,
helping to reduce the care costs caused by the increase of these diseases
Revista de educación
Resumen tomado del de la publicación. Monográfico con el título: La tarea de enseñar: atraer, formar, retener y desarrollar buen profesorado. Texto completo sólo disponible en el CD anexo o en la versión en línea. Estudio realizado por el Grupo de investigación de Teoría de la educación y educación no formalSe centra en estudiar el material patrimonial editado en las Islas Baleares, realizado a nivel territorial, por fecha de edición (evolución), tipo y contenido de los materiales, aspectos que trata, público al que va dirigido e idioma de la edición.Todo ello sirve para conformar una base de datos que podrá consultarse en la página web de la Universidad de las Islas Baleares (http://www.uib.es).MadridBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]
Materials per a una pedagogia patrimonial a les Illes Balears
Esta obra también se ha editado bajo el título Patrimoni cultural de les Illes Balears : perspectiva educativa (Patrimonio cultural de las Islas Baleares : perspectiva educativa)Selección de referencias de materiales editados relacionados con el patrimonio cultural de municipios de las Islas Baleares. En primer lugar, se reflexiona sobre el papel del patrimonio cultural y su vertiente educativa. En segundo lugar se presentan las conclusiones del estudio en cuanto a etapas cronológicas, soportes, temáticas, distribución geográfica, etc. Finalmente, se presentan los listados de referencias y las fichas relativas a las mismas.BalearesUniversitat de les Illes Balears.Biblioteca Guillem Cifre de Colonya; Campus Universitari. Ctra. Valldemossa, km 7.5. Edifici Guillem Cifre de Colonya; 07122 Palma; 971172570; 971173190; [email protected]
Patrimoni cultural de les Illes Balears : perspectiva educativa
Este trabajo ha recibido una ayuda de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears.Se presenta una selección de referencias de materiales editados relacionados con el patrimonio cultural en un conjunto de municipios de las islas Baleares. En primer lugar se reflexiona sobre el papel del patrimonio cultural y su vertiente educativa. En segundo lugar se presentan las conclusiones del estudio en cuanto a etapas cronológicas, soportes, temáticas, distribución geográfica tanto municipal como comarcal de estos materiales, etc. Finalmente se presentan los listados de referencias y las fichas relativas a las mismas.BalearesES