Estudio de la exposición objetiva al ambiente construído en la ciudad de Palma y su asociación con la práctica de actividad física en ancianos con alto riesgo cardiovascular

Abstract

[spa] Actualmente, los beneficios de realizar actividad física de forma regular son bien conocidos y, por el contrario, la falta de actividad física regular se ha identificado como un importante factor de riesgo modificable para múltiples enfermedades no transmisibles. Pese a ello, la prevalencia de inactividad física se ha incrementado en las últimas décadas, y actualmente se considera una epidemia mundial. Las características de los entornos construidos se postulan como determinantes de la práctica de actividad física pudiendo ejercer como promotores de la salud y prevenir enfermedades no transmisibles. Aunque algunos estudios han analizado los determinantes de la práctica de actividad física de la población mayor española, el análisis de la influencia de los entornos construidos sobre esta práctica de actividad física no ha sido estudiado de forma detallada anteriormente. A través de los datos obtenidos de una subpoblación residente en la ciudad de Palma de los estudios PREDIMED y PREDIMED Plus, ensayos clínicos de prevención primaria de enfermedad cardiovascular realizados en España, pretendemos abordar los siguientes objetivos: 1. Evaluar la asociación entre la accesibilidad a espacios públicos abiertos y la práctica de actividad física en el tiempo libre auto-reportada (evaluación subjetiva mediante cuestionario), en la población de adultos mayores participantes en el ensayo PREDIMED. 2. Identificar qué variables de accesibilidad a espacios públicos abiertos están asociadas con la evaluación subjetiva y objetiva (mediante acelerómetros) de la actividad física; además de conocer el efecto de la precipitación sobre estas asociaciones en la población de adultos mayores participantes en el ensayo PREDIMED-Plus. 3. Evaluar la asociación entre la caminabilidad del entorno residencial y el cambio prospectivo de actividad física, así como investigar si esta asociación se ve fortalecida durante el programa dirigido a lograr un aumento de la actividad física en el ensayo PREDIMED-Plus. Para el análisis propuesto se estableció un plan analítico de datos; tras la aplicación de un protocolo de exploración de datos se utilizaron modelos mixto aditivo generalizados que permitieron explorar formas flexibles y estudiar relaciones dosis-respuesta lineales y no lineales. Los análisis aplicados fueron transversales, a excepción del análisis realizado para responder al tercer objetivo en el cual se realizó una evaluación prospectiva tras un año de seguimiento. Así, entre participantes del ensayo PREDIMED la accesibilidad general a espacios públicos abiertos no se asoció con la duración de la actividad física en sus diferentes niveles evaluados al inicio del estudio de forma subjetiva. Aunque contrariamente a nuestra hipótesis inicial, al estudiar de forma separada la accesibilidad a los diferentes espacios públicos abiertos, la distancia al parque más cercano exhibió una asociación positiva con el tiempo de actividad física total y moderada-vigorosa realizada en el tiempo libre. Aun así, este primer hallazgo no pudo ser reproducido entre participantes del ensayo PREDIMED-Plus residentes en la misma ciudad. De esta forma entre participantes del ensayo PREDIMED-Plus en general la accesibilidad a espacios públicos abiertos no se asoció al tiempo de la actividad física evaluada de forma subjetiva y objetiva. Sin embargo, en este análisis se pudo incluir la accesibilidad a un nuevo recurso para la práctica de actividad física como son las “rutas saludables”. Estas “rutas saludables” se engloban dentro de una nueva política local destinadas a aumentar la inversión en infraestructuras específicas para caminar. Así pues, la accesibilidad a estas nuevas “rutas saludables” si se asoció con un mayor tiempo de actividad física evaluada de forma objetiva mediante acelerometría, aunque esta asociación sólo fue evidente en días no lluviosos. Finalmente, se evaluó el efecto de la caminabilidad del entorno de residencia sobre los cambios prospectivos en la práctica de actividad física. Una mayor caminabilidad del entorno de residencia ejerció un impacto significativo sobre la actividad física evaluada de forma objetiva entre adultos mayores tras un año de seguimiento. Además, durante la estrategia dirigida a aumentar la práctica de actividad física realizada en el estudio PREDIMED-Plus, se observó que acompañar esta intervención de un entorno residencial caminable parece ser una estrategia factible para mejorar los niveles de actividad física en población adulta mayor con alto riesgo de enfermedad cardiovascular y sobrepeso/obesidad. El conocimiento generado por esta Tesis Doctoral pretende contribuir a la aplicación de diferentes intervenciones destinadas a aumentar los niveles de actividad física en grupos vulnerables de la población, como lo son los adultos mayores. La integración de entornos activos en intervenciones destinadas a promover una actividad física regular durante el envejecimiento puede prevenir o mitigar la progresión de enfermedades no transmisibles, ayudando a reducir los costos asistenciales ocasionados por el aumento de estas enfermedades.[cat] Actualment, els beneficis de dur a terme activitat física de manera regular són ben coneguts i, per contra, la falta d'activitat física regular s'ha identificat com un important factor de risc modificable per a múltiples malalties no transmissibles. Malgrat això, la prevalença d'inactivitat física s'ha incrementat en les últimes dècades, i actualment es considera una epidèmia mundial. Les característiques dels entorns construïts es postulen com a determinants de la pràctica d'activitat física podent exercir com a promotors de la salut i prevenir malalties no transmissibles. Encara que alguns estudis han analitzat els determinants de la pràctica d'activitat física de la població major espanyola, l'anàlisi de la influència dels entorns construïts sobre aquesta pràctica d'activitat física no ha estat estudiat de manera detallada anteriorment. A través de les dades obtingudes d'una subpoblació resident a la ciutat de Palma dels estudis PREDIMED i PREDIMED-Plus, assajos clínics de prevenció primària de malaltia cardiovascular realitzats a Espanya, pretenem abordar els següents objectius: 1. Avaluar l'associació entre l'accessibilitat a espais públics oberts i la pràctica d'activitat física en el temps lliure acte-reportada (avaluació subjectiva mitjançant qüestionari), en la població d'adults majors participants en l'assaig PREDIMED. 2. Identificar quines variables d'accessibilitat a espais públics oberts estan associades amb l'avaluació subjectiva i objectiva (mitjançant acceleròmetres) de l'activitat física; a més de conèixer l'efecte de la precipitació sobre aquestes associacions en la població d'adults majors participants en l'assaig PREDIMED-Plus. 3. Avaluar l'associació entre la caminabilitat de l'entorn residencial i el canvi prospectiu d'activitat física, així com investigar si aquesta associació es veu enfortida durant el programa dirigit a aconseguir un augment de l'activitat física en l'assaig PREDIMED-Plus. Per a l'anàlisi proposat es va establir un pla analític de dades; després de l'aplicació d'un protocol d'exploració de dades es van utilitzar models mixt additiu generalitzats que van permetre explorar formes flexibles i estudiar relacions dosis-resposta lineals i no lineals. Els anàlisis aplicats van ser transversals, a excepció de l'anàlisi realitzada per a respondre al tercer objectiu en el qual es va realitzar una avaluació prospectiva després d'un any de seguiment. Així, entre participants de l'assaig PREDIMED l'accessibilitat general a espais públics oberts no es va associar amb la durada de l'activitat física en els seus diferents nivells avaluats a l'inici de l'estudi de manera subjectiva. Encara que contràriament a la nostra hipòtesi inicial, en estudiar de forma separada l'accessibilitat als diferents espais públics oberts, la distància al parc més pròxim va exhibir una associació positiva amb el temps d'activitat física total i moderadavigorosa realitzada en el temps lliure. Així i tot, aquests primers resultats no va poder ser reproduïts entre participants de l'assaig PREDIMED-Plus residents en la mateixa ciutat. D'aquesta manera entre participants de l'assaig PREDIMED-Plus en general l'accessibilitat a espais públics oberts no es va associar al temps de l'activitat física avaluada de manera subjectiva i objectiva. No obstant això, en aquesta anàlisi es va poder incloure l'accessibilitat a un nou recurs per a la pràctica d'activitat física com són les "rutes saludables". Aquestes "rutes saludables" s'engloben dins d'una nova política local destinada a augmentar la inversió en infraestructures específiques per a caminar. Així doncs, l'accessibilitat a aquestes noves "rutes saludables" si es va associar amb un major temps d'activitat física avaluada de manera objectiva mitjançant acceleròmetre, encara que aquesta associació només va ser evident en dies no plujosos. Finalment, es va avaluar l'efecte de la caminabilitat de l'entorn de residència sobre els canvis prospectius en la pràctica d'activitat física. Una major caminabilitat de l'entorn de residència va exercir un impacte significatiu sobre l'activitat física avaluada de manera objectiva entre adults majors després d'un any de seguiment. A més, durant l'estratègia dirigida a augmentar la pràctica d'activitat física realitzada en l'estudi PREDIMED-Plus, es va observar que acompanyar aquesta intervenció d'un entorn residencial caminable sembla ser una estratègia factible per a millorar els nivells d'activitat física en població adulta major amb alt risc de malaltia cardiovascular i sobrepès/obesitat. El coneixement generat per aquesta Tesi Doctoral pretén contribuir a l'aplicació de diferents intervencions destinades a augmentar els nivells d'activitat física en grups vulnerables de la població, com ho són els adults majors. La integració d'entorns actius en intervencions destinades a promoure una activitat física regular durant l'envelliment pot prevenir o mitigar la progressió de malalties no transmissibles, ajudant a reduir els costos assistencials ocasionats per l'augment d'aquestes malalties.[eng] Currently, the benefits of regular physical activity are well known, and, conversely, lack of regular physical activity has been identified as a major modifiable risk factor for multiple non-communicable diseases. Despite this, the prevalence of physical inactivity has increased in recent decades and is now considered a global epidemic. The characteristics of built environments are postulated as determinants of physical activity and can act as health promoters and prevent non-communicable diseases. Although some studies have analyzed the determinants of the practice of the Spanish elderly population's physical activity, the analysis of the influence of built environments on this practice of physical activity has not been studied in detail before. Through the data obtained from a subpopulation resident in the city of Palma from the PREDIMED and PREDIMED-Plus studies, clinical trials of primary prevention of cardiovascular disease carried out in Spain; we aim to: 1. Evaluate the association between accessibility to public open spaces and self-reported physical activity in leisure time (subjective evaluation by questionnaire) in the population of older adults participating in the PREDIMED trial. 2. Identify which variables of accessibility to public open spaces are associated with the subjective and objective evaluation (using accelerometers) of physical activity, in addition to knowing the effect of precipitation on these associations in the population of older adults participating in the PREDIMED-Plus trial. 3. Evaluate the association between walkability in the residential environment and prospective change in physical activity and investigate whether this association is strengthened during the program to achieve an increase in physical activity in the PREDIMED-Plus trial. An analytical data plan was established for the proposed analysis; after applying a data exploration protocol, generalized mixed-additive models were used that allowed exploring flexible forms and studying linear and non-linear doseresponse relationships. The analyses applied were cross-sectional, except for the analysis conducted to respond to the third objective in which a prospective evaluation was carried out after one year of follow-up. Therefore, among participants in the PREDIMED trial, general accessibility to public open spaces was not associated with the duration of physical activity at its different levels evaluated at the beginning of the study in a subjective way. Although contrary to our initial hypothesis, when studying separately the accessibility to the different public open spaces, the distance to the nearest park showed a positive association with the time of total and moderate-to-vigorous physical activity performed in free time. However, this first finding could not be reproduced among PREDIMED-Plus trial participants living in the same city. Thus, among PREDIMED-Plus trial participants in general, accessibility to public open spaces was not associated with the time of physical activity evaluated subjectively and objectively. However, in this analysis, it was possible to include a new resource for physical activity practice, such as the accessibility of "healthy routes". These "healthy routes" are part of a new local policy to increase investment in specific infrastructure for walking. Thus, accessibility to these new "healthy routes" was associated with a long time of physical activity evaluated objectively by accelerometry, although this association was only evident on non-rainy days. Finally, the effect of the walkability of the residence environment on prospective changes in the practice of physical activity was evaluated. Greater walkability of the residence environment significantly impacted the physical activity evaluated in an objective way among older adults after a year of follow-up. Furthermore, during the strategy aimed at increasing physical activity practice in the PREDIMED-Plus study, it was observed that accompanying this intervention with a walkable residential setting appears to be a feasible strategy for improving physical activity levels in an older adult population with a high risk of cardiovascular disease and overweight/obesity. The knowledge generated by this Doctoral Thesis aims to contribute to applying different interventions aimed at increasing the levels of physical activity in vulnerable groups of the population, such as older adults. The integration of active environments in interventions to promote regular physical activity during aging can prevent or mitigate the progression of non-communicable diseases, helping to reduce the care costs caused by the increase of these diseases