Les Estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya en els segles XVII-XIX : el cas de Mataró

Aquest article és un resum de la tesi doctoral de l'autora. En presenta l'estat de la qüestió, els objectius de la recerca i les hipòtesis de treball. Sorgeix arran de qüestionar-se si l'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats preindustrials. Els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX.The aim of this paper is the divulgate the doctoral thesis. This thesis arises from questioning whether the organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the 17th-19th centuries, have been analysed

Les Estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya en els segles XVII-XIX : el cas de Mataró

Aquest article és un resum de la tesi doctoral de l'autora. En presenta l'estat de la qüestió, els objectius de la recerca i les hipòtesis de treball. Sorgeix arran de qüestionar-se si l'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats preindustrials. Els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX.The aim of this paper is the divulgate the doctoral thesis. This thesis arises from questioning whether the organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the 17th-19th centuries, have been analysed

Famílies botàniques de plantes medicinals

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són els recull de 175 treballs d’una família botànica d’interès medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica

Les Estrategies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya, segles XVII-XIX. El cas de Mataró.

L'organització del treball artesà de les societats preindustrials en gremis o confraries d'ofici semblava reforçar les tesis que postulaven la rigidesa i la immobilitat de les societats d'Antic Règim. Però, els pocs treballs realitzats a Catalunya sobre les estratègies familiars adoptades pels menestrals han apuntat que la transmissió intergeneracional de l'ofici i les estratègies matrimonials dirigides a casar-se amb membres del mateix entorn professional potser no es donaven d'una manera tan general com la historiografia havia subratllat. Aquestes haurien estat dues de les fórmules seguides per les famílies menestrals a fi de preservar un patrimoni força eteri en un marc econòmic ple d'incerteses i serien les responsables de la imatge de societats estàtiques o poc mòbils. Respondre aquestes dues qüestions és el punt de partida d'aquest treball. Per dur-lo a terme s'han analitzat les estratègies familiars dels menestrals d'un centre urbà català, Mataró, entre els segles XVII i XIX.La organización del trabajo artesanal de las sociedades preindustriales en gremios o cofradías de oficio parecía reforzar las tesis que postulaban la rigidez y la inmovilidad de las sociedades de Antiguo Régimen. Pero, los pocos trabajos sobre las estrategias familiares seguidas por las familias menestrales basados en Cataluña, han apuntado como la transmisión intergeneracional del oficio y las estrategias matrimoniales dirigidas a casarse con miembros del mismo entorno profesional, quizá no se daban tan extensiblemente como siempre había subrayado la historiografía. Éstas habrían estado dos de las fórmulas seguidas por las familias menestrales para preservar un patrimonio bastante etéreo en un marco económico lleno de incertidumbre y serian las responsables de la imagen de sociedades estáticas o poco móviles. Responder a estas dos preguntas es el punto de partida de este estudio. Para ello, se han analizado las estrategias familiares de los menestrales de un centro urbano catalán, Mataró, entre los siglos XVII y XIX.The organization of the home-produced work in pre-industrial societies in guilds or brotherhoods seemed to reassert the thesis which postulates the rigidity and immovability of societies during the Old Regime. But the few jobs done in Catalonia about the familiar strategies adopted by artisans, have pointed out that the intergenerational transmission of professions and marriage strategies in order to get married to members from the same professional area was not as usual as the historiography had shown. These strategies had been two of the ways followed by families of artisans in order to preserve an ethereal patrimony in an economical setting full of uncertainties, and they would be the responsible of the static and immovable societies. The aim of this study is to answer these two questions. In order to do so, familiar strategies of artisans from Mataró, an urban Catalan settlement during the XVIIth-XIXth centuries, have been analysed

La població de Catalunya en perspectiva històrica

Altres ajuts: DGICYT/PB90-0675Altres ajuts: DGICYT/PB93-091

III Congreso de la Asociación de Demografía Histórica: La interdisciplinariedad en demografía histórica, una propuesta de futuro

[spa] Entre los días 22 y 24 de abril de 1993 se celebró en Braga y Guimaraes el III Congreso de la Asociación de Demografía Histórica, que reunió a cerca de 250 especialistas. Además de varias conferencias, se presentaron y debatieron 63 ponencias y comunicaciones, distribuidas en 5 sesiones temáticas: 1. Mujeres, trabajo y reproducción. 2. Reconstrucción de familias y otros métodos microanalíticos para la historia de las poblaciones: estado actual y perspectivas para el futuro. 3. De hijos ilegítimos a hijos naturales: exposición, ilegitimidad y concepciones extramatrimoniales (del siglo XVI hasta el presente). 4. Actitudes sociales y políticas de protección a la vida. 5. Familias y linajes. Subpoblaciones monacales y sus redes. Siglos X al XVIII.[eng] From the 22 to 24 of April 1993 the 3rd. Congress of Asociación de Demografía Histórica, wich met around 250 specialist, was held in Braga and Guimaraes. Besides several conferences, 63 rapports were both brought out and discussed and distributed in 5 subjects: 1. Women, work and reproduction. 2. Families reconstitution and others microanalytical methods for the population's history: present situation and future perspectives. 3. From 'illegitim' to 'natural' children: exposition, illegitimacy and extramarital conceptions (from 16th. century to the present) 4. Social and political actitudes concerning life protection. 5. Families and lineage. Monastic subpopulations and their networks. From 10th to 18th century.[fra] Entre les jours 22 et 24 d'Avril de 1993 on a celebrè en Braga et Guimaraes le III Congrès de l'Asociatión de Demografía Histórica, qui a réuni près de 250 specialistes. De plus de plusieurs conférences, on a presenté et on a discuté 63 rapports, distribués dans 5 séances thématiques. 1. Des femmes, travail et reproduction. 2. Reconstructions des families et des autres méthodes microanalytiques pour la histoire des populations: l'etat actuel e des perspectives pour le futur. 3. De fils illégitimes à des fils naturels: exposition, ilégitimité et des conceptions extramatrimoniales (du XVI siècle jusqu'à présent). 4. Attitudes sociaux et politiques de protection à la vie. 5. Des familles et des lignages. Supopulations monacales et sese réseaux. Siècles X au XVIII