L’estètica hermenèutica i els seus crítics. Sentit, comunicació i negativitat

Aquest article presenta alguns esculls, objeccions i límits que ha de conèixer una teoria estètica que defensi la idea de l’art com a comunicació d’un sentit. Per fer-ho, reconstruiré el debat sobre l’experiència estètica generat a Alemanya a partir dels anys seixanta, des d’Adorno fins avui, prenent com a fil conductor les crítiques dirigides a l’hermenèutica. Les problemàtiques principals entorn de l’art que hi apareixeran seran la de la mimesi i representació, la de la veritat, la de l’analogia entre experiència quotidiana i experiència estètica i la del concepte de percepció estètica. Aquest apropament pres des de la literatura crítica a l’hermenèutica ens ofereix també un apropament i una valoració de les propostes teòriques concretes més recents sobre l’experiència estètica, com les de Sonderegger, Kern i Rebentisch.The aim of this paper is to show some handicaps, objections and limits that an aesthetic theory must take into account in order to defend the idea of art as communication of meaning. In order to do that, I reconstruct the debate of aesthetic experience generated in Germany since the sixties, from Adorno to the present, focusing on the critics aimed at hermeneutics. The main issues concerning art that will come out are mimesis and representation, truth, the analogy between daily experience and aesthetic experience and the concept of aesthetic perception. Finally these critics’ approach to the Hermeneutic allows us to value some of the recent theoretical proposals originated with relation to the aesthetic experience, like Sonderegger’s, Kern’s and Rebentisch’s

Life history, population dynamics and conservation of underwater Mediterranean forests: insights from the long-lived alga Cystoseira zosteroides = Història de vida, ecologia de poblacions i conservació dels boscos submergits del Mediterrani: el cas de l'alga longeva Cystoseira zosteroides

[eng] Life history theory and population ecology have been especially neglectful of marine species, with most ecological principles developed from studies based on terrestrial species. This is especially true for macroalgae species, for which population dynamics and life history studies are still scarce. Given their fundamental role as habitat-forming species and primary producers in temperate seas worldwide, understanding the dynamics of macroalgae populations is fundamental, not only for their own conservation but also for their associated biodiversity and marine coastal ecosystems functioning. Therefore, the present dissertation aims to unravel some of the processes and mechanisms that shape the population dynamics of the deep-water, long-lived and habitat-forming macroalga, Cystoseira zosteroides. With this information, we aim to bolster our ability to predict the future of this species in a globally impacted world, as well as to develop management tools to improve their conservation status. Overall, we aim to improve our current comprehension about the population dynamics and life history of macroalgae. The results obtained from our monitored populations show that C. zosteroides have slow population dynamics. By using comparative analyses, we observed contrasting life history strategies among macroalgae species. While other intertidal fucoid and kelp populations highly depend on reproductive processes and the growth of organisms, natural and undisturbed C. zosteroides populations are maintained by the high survival and long lifespan of adult individuals. We also demonstrated that the dispersal ability of brown macroalgae is very limited compared to other taxa, with kelps showing higher dispersal potential than fucoids. Our findings showed that disturbances highly influence C. zosteroides population dynamics. After an extreme storm and the impact of a ghost fishing net, their populations displayed a high increase in recruitment rates, suggesting a negative density-dependence effect of adults on early stages. We observed that in recruitment plates located inside well-developed adult canopies post-settlement survival is lower than outside the adult canopy. This evidence that adult C. zosteroides individuals establish a ceiling for the development of recruits. Thus, density-dependence plays a key role regulating C. zosteroides population dynamics, triggering their recovery after major disturbances. In contrast to natural populations, after major mortality events, their recovery and dynamics highly depend on the reproductive process. This is particularly worrying given the limited effective dispersal of this species. Finally, despite the high ability of C. zosteroides to compensate morality pulses through density-dependence, their recovery can take decades, rendering their populations more vulnerable. Although isolated mortality events can be compensated, our demographic simulations showed that the combined effect of physical disturbances, compromise the viability of C. zosteroides populations. Furthermore, we demonstrated that warming has a high impact on early life stages of this species. Decreased early survival and settlement rates due to rising temperatures delay the recovery ability of C. zosteroides and increase the vulnerability of their populations. Overall, our findings do not only contribute to better comprehend macroalgae population dynamics, but also provide new insights for their effective management. With this dissertation we evidence the key role of population ecology and life history into understanding the dynamics of species, stressing how these disciplines may help us to better comprehend the future of coastal marine ecosystems.[cat] La teoria sobre les històries de vida i l’ecologia de poblacions desenvolupen principis ecològics basats principalment en estudis realitzats en espècies terrestres, sovint sense tenir en compte les espècies marines. A través d’aquesta tesi preteníem descriure alguns dels processos i mecanismes que configuren la dinàmica poblacional de Cystoseira zosteroides, una macroalga longeva i formadora d’hàbitat, que habita en aigües profundes del Mediterrani Nord- Occidental. En un context més ampli, també es pretén augmentar la nostra comprensió actual sobre la dinàmica poblacional i la història de vida de les macroalgues. Els resultats obtinguts mostren que C. zosteroides presenta una dinàmica poblacional molt lenta. Mentre que altres poblacions de Fucals i de Kelps d’hàbitats de poca profunditat depenen principalment de processos reproductius i del creixement dels organismes, les poblacions naturals i no pertorbades de C. zosteroides es mantenen gràcies a l’elevada supervivència i la llarga esperança de vida dels individus adults. També demostrem que la capacitat de dispersió de les macroalgues brunes és molt limitada en comparació amb altres taxons, tot i que els Kelps presenten un major potencial de dispersió que les Fucals. Els nostres resultats també demostren que la denso-dependència juga un paper clau regulant la dinàmica poblacional de C. zosteroides, ja que pot impulsar la seva recuperació després de grans pertorbacions. A diferència de les poblacions no alterades, després de grans esdeveniments de mortalitat, la recuperació i dinàmica de les poblacions de C. zosteroides depèn molt dels processos reproductius. Això és especialment preocupant donada la limitada dispersió efectiva d’aquesta espècie. No obstant, tot i que els esdeveniments de mortalitat aïllats es poden compensar amb polsos de reclutament, les nostres simulacions demogràfiques demostren que l’efecte combinat dels pertorbacions físiques, com les tempestes i les xarxes de pesca abandonades, comprometen la viabilitat de les poblacions de C. zosteroides. A més, hem demostrat que l’escalfament té un gran impacte en les primeres etapes de vida d’aquesta espècie, fet que retarda la capacitat de recuperació de C. zosteroides i augmenta la seva vulnerabilitat a altres pertorbacions. En general, els nostres resultats no només contribueixen a comprendre millor la dinàmica poblacional de les macroalgues, sinó que també proporcionen noves idees per a la seva gestió eficaç. Amb aquesta tesi, es demostra el paper clau de l’ecologia de poblacions i la història de la vida en la comprensió de la dinàmica de les espècies i destaca com aquestes disciplines poden ajudar-nos a entendre millor el futur dels ecosistemes marins costaners

Amistats perilloses : la recepció de la Crítica de la facultat de jutjar per part de C. Greenberg

No disponible

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Josep M. CATALÀ DOMÈNECH, La imagen interfaz: Representación audiovisual y conocimiento en la era de la complejida

El documental de objetivación: realismo, estética y temporalidad

Este artículo entra en el debate sobre la representación de la realidad para describir una nueva categoría de documental: el documental de objetivación. Estos documentales aparecen a partir de los años 2000 con, por ejemplo, Bosnia. Lost Images (2003) y cuestionan cierta propaganda de guerra. Persiguen dos objetivos: por una parte, desconstruyen las convenciones del estilo realista y desvelan el truco de su presunta inmediatez y de su valor como “prueba” de lo acontecido; por otra, tratan de comunicar una historia desde una visión racional, “objetivada” de los hechos. Se presentan, por tanto, como una herramienta epistemológica deudora de una racionalidad científica. En este artículo, se caracterizará primero el documental de estilo realista, que ha sido el hegemónico entre los años 60 y 90. Seguidamente, se desarrollará el concepto de objetivación en el cine documental y se describirán las estrategias utilizadas por este tipo de películas. Metodológicamente, se recurrirá a la estética según la propuesta de Corner (2003). Se acompañará esta presentación con el estudio de caso de las noticia de estilo realista sobre el asesinato de Al-Durah en el 2000, que ha sido objetivada posteriormente por el documental El niño, la muerte y la verdad (2011). En el último apartado, se analizará una de las estrategias visuales más poderosas para construir la objetividad en un documental, a saber, la manipulación de la temporalidad. En las conclusiones reflexionaré sobre la presunta racionalidad y el cientificismo de tales documentales, así como de su ideología epistémic

Sistema microfluídic passiu pel monitoratge continu

Aquest projecte neix de la necessitat de poder fer un monitoratge no invasiu de manera remota i continua per reduir la càrrega de feina a la sanitat pública mitjançant l’anàlisi en suor. La suor presenta molts reptes, però un de principal és la gestió dels petits volums i la renovació de la mostra. El projecte se centra en el disseny d'un circuit microfluídic passiu, és a dir, que es renovi la mostra de forma autònoma, per tal de fer un monitoratge de suor robust sense intervenir al dispositiu. La nostra proposta consisteix en la combinació d’una vàlvula passiva amb una bomba passiva amb l’objectiu de renovar la mostra de forma automàtica. El treball conté un marc teòric amb l’estat de l’art de la microfluídica en general, vàlvules i bombes passives i la microfluídica aplicada a la suor. Segueix amb una explicació dels dissenys de dispositiu que s’han estudiat. Per introduir la part més pràctica del treball, la fabricació dels dispositius, es fa una breu explicació del material i aparells utilitzats, seguida dels protocols de fabricació i ús del material. Un cop abordada la fabricació, s’explica com es caracteritza les vàlvules passives mitjançant assajos a pressió constant. Les bombes passives es caracteritzen per conèixer el volum desplaçat en cada cicle de funcionament mitjançant una recta de relació àrea-volum. I el comportament fluídic de les bombes s’obté mitjançant l'equació de Lucas-Washburn i un experiment mesurant la velocitat d'avanç del fluid pels papers. El conjunt del dispositiu s’assaja a condicions reals mitjançant assajos a cabal constant per estudiar-ne els cicles de funcionament. Finalment, s’estudien els resultats aconseguits per concloure que les vàlvules assajades aporten diferents temps de retenció segons l’amplada del seu canal. Per aquest motiu es poden usar per a diferents àmbits segons la necessitat de retenció, sigui mèdic o esportiu. Les bombes passives han funcionat perfectament sempre que no s’augmenti el cabal d’entrada de fluid cosa que dificulta la desconnexió. Amb els resultats obtinguts només ha quedat per fer les proves on body, les quals no s’han fet per falta de temp

Body mass and latitude as global predictors of vertebrate populations exposure to multiple threats

The interactive effects of multiple threats are one of the main causes of biodiversity loss, yet our understanding of what predisposes species to be impacted by multiple threats remains limited. Here we analyse a global dataset of over 7000 marine, freshwater, and terrestrial vertebrate populations, alongside trait, threat and geographical data, to identify the factors influencing the number of threats a species is subjected to at the population level. Out of a suite of predictors tested, we find that body mass and latitude both are broadly available for vertebrate species, and influence the number of threats a population is subjected to. Larger bodied species and those nearer the equator are typically affected by a higher number of threats. However, whilst this pattern broadly holds across ecosystems for most taxa, amphibians and reptiles show opposing trends. We suggest that latitude and body mass should be considered as key predictors to identify which vertebrate populations are likely to be impacted by multiple threats. These general predictors can help to better understand the impacts of the Anthropocene on global vertebrate biodiversity and design effective conservation policies