Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània: Els conflictes entre ciència i religió en el treball del naturalista

Antoni de Martí i Franquès, el naturalista tarragoní que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric, dedicà bona part del seu treball experimental a estudiar la generació espontània. A través dels manuscrits de Martí i Franquès que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convençut d’haver comprovat experimentalment l’existència d’aquest fenomen. Però, com que era un fervent catòlic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obra per prejudicis religiosos

The maximal Beurling transform associated with squares

It is known that the improved Cotlar's inequality $B^{*}f(z) \le C M(Bf)(z)$, $z\in\mathbb C$, holds for the Beurling transform $B$, the maximal Beurling transform $B^{*}f(z)=$ $\displaystyle\sup_{\varepsilon >0}\left|\int_{|w|>\varepsilon}f(z-w) \frac{1}{w^2} \,dw\right|$, $z\in\mathbb C$, and the Hardy--Littlewood maximal operator $M$. In this note we consider the maximal Beurling transform associated with squares, namely, $B^{*}_Sf(z)=\displaystyle\sup_{\varepsilon >0}\left|\int_{w\notin Q(0,\varepsilon)}f(z-w) \frac{1}{w^2} \,dw \right|$, $z\in\mathbb C$, $Q(0,\varepsilon)$ being the square with sides parallel to the coordinate axis of side length $\varepsilon$. We prove that $B_{S}^{*}f(z) \le C M^2(Bf)(z)$, $z\in\mathbb C$, where $M^2=M \circ M$ is the iteration of the Hardy--Littlewood maximal operator, and $M^2$ cannot be replaced by $M$.Comment: 3 figure

El malefici de Lamarck

El malefici de Lamarc

Un pas en la construcció d'una potent eina informàtica d'història de la ciència en català per a l'ensenyament secundari

Es presenta una pàgina web amb diversos textos científics històricament importants, en la seva llengua original i traduïts al català, triats per la seva utilitat per a Secundària

Antoni de Martí i Franquès, ¿un genio aislado? : La llegada del lamarckismo a Barcelona en la primera mitad del siglo XIX

Aunque Antoni de Martí i Franquès pasó la mayor parte de su vida en poblaciones alejadas de instituciones científicas, no fue por ello un genio aislado. Participó y presentó cinco memorias en academias de Barcelona, colaboró con algunos de los científicos más destacados de la ciudad, y mantuvo correspondencia con muchos otros. Su actividad en el campo de la ciencia era conocida especialmente en Cataluña, pero también en España y en cierta medida en Europa. Sus investigaciones le llevaron a defender planteamientos sobre la transformación de los organismos, la generación espontánea y la antigüedad de la Tierra, que en algunos puntos estaban en contradicción con las posiciones de la Iglesia católica española más ortodoxa, siendo el miedo a su reacción la causa de que publicara muy pocos textos científicos. No obstante, comunicó a sus amigos más íntimos sus investigaciones y sus conclusiones. Su aceptación de planteamientos muy próximos al evolucionismo de Lamarck, fue determinante para que otros autores como el naturalista Agustí Yáñez o el impresor Bergnes de las Casas, divulgaran estas ideas en Barcelona en la primera mitad del siglo XIX

L’ús de la història de la ciència en l’explicació de la teoria de l’evolució a l’ensenyament secundari

En l’ensenyament en tot els seus nivells, un dels temes on més s’utilitza com a recurs la història de la ciència, és precisament el tema de l’evolució. Em referiré al tractament que es fa en els llibres de text dels models d’evolució de Darwin i de Lamarck, i dels exemples que s’utilitzen per descriure’ls. Després analitzaré com es tracta l’aspecte històric d’aquest tema en els llibres de text – especialment els adaptats als nous currículums. Finalment faré algunes propostes concretes per a millorar el tractament històric de la teoria de l’evolució, introduint algunes modificacions en la forma de presentar els diferents models de la teoria evolucionista