Carbonell Camós, Eliseu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ETNOMÓN    251 Bibliografia i Documentació
L’encís de la recerca etnològica. 
Ressenya del llibre Ta Kritikà. 
Viatge per la música de Creta 
(aproximació etnogràfica al 
fenomen musical cretenc)
Autor: Jordi Alsina Iglesias. 
Edita: Grup de Recerca Històrica i Etnològica Catalana, 2013. 
189 pàgines.
investigacions en el camp de l’antro-
pologia jurídica de Miguel Doñate a 
Còrsega i de Pablo Romero a Sardenya 
i la seva formulació teòrica del mar 
com a frontera. I és just que ho faci, ja 
que, amb la seva, formen un triangle 
d’investigacions etnogràfiques sobre les 
illes mediterrànies realitzades els dar-
rers anys que auguren futur i solidesa 
al terreny de l’especialització en antro-
pologia mediterranista a casa nostra. 
Altres influències teòriques d’aquest 
treball citades per Jordi Alsina, i que es 
poden reconèixer durant la lectura del 
llibre, són autors de gran talla, com ara 
Merriam, Barth, Bourdieu, Gellner i, 
naturalment, Herzfeld.
Alsina pren la música cretenca com 
un artefacte cultural, i ho fa a través 
de la immersió etnogràfica, comen-
çant per aprendre a tocar i a ballar la 
música cretenca mentre viu a Creta. 
Conversa amb els seus veïns sobre les 
múltiples facetes de la música tradici-
onal, assisteix a concerts, casaments, 
festes religioses i actes politics en què 
la música és un element central. Aquí 
rau al meu entendre el principal mèrit 
d’aquest treball, l’habilitat amb què 
Alsina salta un mur considerable que 
Eliseu Carbonell
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
«Ignoro si el lector coneixerà l’encisa-
dora illa de Creta», es llegeix a la con-
tracoberta de llibre que aquí ressenyem. 
No estic segur que la lectura de cap lli-
bre acadèmic pugui suplir l’experiència 
de trepitjar l’illa i sentir els smellscapes 
cretencs dels que nostàlgicament ens 
parlava Michael Herzfeld en el seu lli-
bre A Place in History. Alsina ens acosta 
amb el seu llibre als soundscapes de l’illa. 
El que sí us puc assegurar és que el lli-
bre de Jordi Alsina permetrà al lector 
conèixer de primera mà l’encís de la 
recerca etnològica.
Perquè el primer que m’agradaria asse-
nyalar d’aquest llibre és que es tracta 
d’una petita però excel·lent peça etno-
gràfica, un llibre fruit d’una immersió 
llarga i densa en el treball de camp a 
l’illa per estudiar la funció cultural de 
la música tradicional de Creta, és a dir, 
ta kritikà. El llibre és resultat d’una tesi 
presentada el 2010 a la Universitat de 
Barcelona dins el Màster d’Antropo-
logia i Etnografia a partir d’un treball 
de camp realitzat entre 2006 i 2009. 
Durant aquest període, Alsina va 
poder, com escriu ell mateix al pre-
faci, «conèixer una Creta diferent de 
la que surt a les postals per a turistes», i 
sobretot, «viure el dia a dia de l’illa com 
un membre més de la seva comunitat». 
En concret, el treball se centra en la 
funció identitària d’aquesta expressió 
cultural coneguda com kritikà, el bri-
colatge d’una identitat mitjançant la 
música popular i tradicional cretenca, 
la seva patrimonialització i, en defini-
tiva, l’etnicitat cretenca o «creïcitat» 
a partir d’observar l’execució musical 
i tot el que l’envolta: músics, públic, 
instruments, tècniques d’execució, 
context festiu, balls, lletres, melodies, 
paisatges, context social, econòmic i 
polític, influències estètiques externes, 
etc. La música, ens diu l’autor, «com a 
fet cultural i també social».
Aquest llibre, doncs, cal situar-lo 
en el context de l’antropologia de la 
música, terreny que han conreat molt 
pocs investigadors al nostre país. Afor-
tunadament, Alsina ha comptat amb 
el suport d’un d’ells, el més conegut 
per tots nosaltres, de fet, que ha estat 
codirector de la investigació que ha 
donat lloc al llibre. Ens referim, natu-
ralment, a en Josep Martí. L’altre co-
director ha estat l’Ignasi Terradas, de 
qui Alsina ha sabut aprofitar molt bé, 
també, les seves lliçons sobre un altre 
concepte clau d’aquest treball, la iden-
titat viscuda i la distància que hi ha 
entre aquesta i la identificació política. 
Al prefaci, Alsina menciona també les 
Coberta del llibre Ta Kritikà. Viatge 
per la música de Creta (aproximació 
etnogràfica al fenomen musical cretenc,  
de Jordi Alsina.
Revista d’Etnologia de Catalunya    Juny 2014    Núm. 39252    ETNOMÓN
pocs han estat capaços de saltar. Qui 
ha explicat millor, crec, la poca traça 
de l’antropologia social per analitzar 
els fenòmens artístics ha estat Alfred 
Gell. Prenent el concepte d’«ateisme 
metodològic» de Peter Berger (prin-
cipi metodològic segons el qual siguin 
quina siguin les creences personals –o 
la manca d’elles– de l’antropòleg que 
estudia un fenomen religiós, aquest ha 
de partir de l’assumpció que aquelles 
no són literalment certes), Gell planteja 
la necessitat d’un «filisteisme metodo-
lògic» per analitzar antropològicament 
els fenòmens artístics. És a dir: resis-
tir l’embat estètic, restar indiferent al 
reclam de l’obra d’art com a pas previ a 
la seva anàlisi com a artefacte cultural, 
sense, però, quedar-se al nivell d’anàlisi 
inconogràfica que feia Panofsky. És a 
dir, Gell postula que l’antropologia de 
l’art ha de renunciar al «culte artístic» 
però sense quedar-se en la concepció de 
l’art com un mer llenguatge sinó pre-
nent-lo com el component tecnològic 
d’un sistema cultural complex. Ara bé, 
quan l’investigador ha de submergir-se 
en el context etnogràfic de l’art mateix 
fins a aprendre’n les tècniques, tocar 
el llaüt i els diferents passos de ball, 
com ha fet en Jordi Alsina durant els 
tres anys de treball de camp, aquest 
requeriment metodològic esdevé un 
repte difícil i cal reconèixer el mèrit de 
l’investigador en aquest aspecte tant 
important del seu treball.
Això es fa palès en el capítol titulat 
«Els orígens», al meu entendre el més 
profund del llibre i que mereixeria un 
major desenvolupament analític en el 
futur. Aquí Alsina es pregunta per l’ori-
gen de la música tradicional cretenca, 
i sosté que aquesta qüestió sobrepassa 
les «qüestions estrictament musicolò-
giques i que entren clarament en un 
debat de caràcter ideològic», on l’afer 
de l’etnicitat (la identitat cretenca en 
el context politicoeconòmic actual) 
esdevé clau. Alsina parla de «l’aigua-
barreig», concepte molt adient per refe-
rir-se a la mescla d’influències musicals 
del mar Mediterrani, i a través d’un 
dels seus informants fa una crítica al 
concepte de «música de la Mediterrà-
nia» que tant ha proliferat a través dels 
festivals celebrats als diferents països 
d’aquestes ribes, explicitant que es 
tracta d’un «concepte construït» per 
«legitimar uns interessos polítics i eco-
nòmics» més que no pas que respon-
gui a una realitat musical o a criteris 
musicològics.
Tot això, insisteixo, s’ha de posar en 
el context polític i econòmic actual, 
sense oblidar la història recent. És així 
com ho fa en Jordi Alsina, i la política 
esdevé el pinyol d’aquest llibre. No 
deixa de ser significatiu que Alsina 
ens parli del turisme dins un capítol 
titulat «Els polítics». Escriu Alsina: «El 
turisme és assenyalat com una de les 
preocupacions màximes dels polítics 
a Grècia i a Creta, un interès que ha 
potenciat, segons els nostres infor-
mants, un procés de folklorització de 
les músiques de l’illa, un trencament 
amb les formes de vida existents abans 
d’aquest fenomen i la supeditació 
d’una política cultural als interessos 
concrets del sector turístic». Estic segur 
que molts dels que ens dediquem a 
l’estudi de les diferents expressions del 
patrimoni intangible als països medi-
terranis reconeixerem aquest tipus 
d’afirmació. Alhora que es constata 
l’estretor de les polítiques culturals 
de l’Estat, apareix com una evidència 
històrica i etnogràfica la manipulació 
de les tradicions musicals en diferents 
períodes, arribant fins a l’extrem, per 
exemple els anys cinquanta, de prohibir 
interpretar música tradicional cretenca 
amb violí a les emissores de ràdio gre-
gues per considerar aquest instrument 
com a estranger, però, en canvi, els anys 
setanta, transformant les músiques i les 
danses sota una lògica turística «amb 
la creació d’uns estereotips que s’em-
motllessin a la imatge que els estran-
gers tenien de Creta», reduint així l’art 
musical a simple peça d’un engranatge 
que gira cap a un costat o cap a l’altre 
en mans d’interessos espuris. 
Però afortunadament, com ens mos-
tra Jordi Alsina a través de la seva cap-
tivadora etnografia, la voluntat dels 
habitants de Creta manté plena de 
vida i geni creatiu ta kritikà, així com 
el dialecte cretenc amb què s’expressen 
les seves cançons i el sentiment de perti-
nença a l’illa que se’n desprèn: «un espai 
clarament limitat, en el qual es generen 
tota una sèrie d’expressions de caràcter 
cultural que mostren aquest sentiment 
de comunitat». n
Imatge d’un casament a la localitat d’Ethià, situada al sud de Creta,  
a les muntanyes d’Asterousia. Els músics toquen el llaüt i la lira cretenca.  
HARALAMBOS KYDONAKIS. ANY 2010.


L'encís de la recerca etnològica. Ressenya del llibre 'Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta (aproximació etnogràfica al fenomen musical cretenc)'

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert