Carbonell Camós, Eliseu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

230
Aquesta recerca tracta sobre el
procés de patrimonialització de la
platja de Sant Pol de Mar, procés
que apareix lligat als usos socials
d’aquest espai al llarg del temps
i a les representacions de la iden-
titat local. La recerca ens porta a
creure que el cas de la platja de
Sant Pol està seguint un procés
de patrimonialització semblant al
que Joan Frigolé (2005) ha des-
crit per a les valls pirinenques de
Vansa i Tuixent. Una activitat tra-
dicional, la pesca artesanal amb
varada a la platja, que a principis
de segle XX donava ocupació a un
bon nombre de famílies del poble,
desapareix a mesura que aug-
menta el turisme residencial i
s’extingeix a mitjans dels anys
vuitanta. Aquesta activitat tradi-
cional reapareixerà vint anys des-
prés en forma de bé patrimonial
etnològic.
Han hagut de passar, doncs,
poc més de vint anys per tal que
tornin les barques a la platja,
revestides d’un valor patrimonial.
Però no han reaparegut les matei-
xes barques que pescaven a mo-
tor els anys seixanta, setanta o
vuitanta, les darreres que vara-
ren a la platja de Sant Pol, sinó
les anteriors a l’aparició del
motor, un model més estilitzat de
barca apariada amb vela llatina;
es diria que unes barques més
“autèntiques”. Malgrat el prestigi
i sentit patrimonial que avui es
pugui donar a aquesta activitat,
cal recordar que tradicionalment
la pesca i els pescadors ocupaven
un espai marginal dins l’escala
social i suportaven una imatge
pública que els descrivia com a
gent endarrerida (NADEL-KLEIN,
2003:49).
Insistim sobre el fet que estem
referint-nos a un espai on l’acti-
vitat tradicional no va desaparèi-
xer deixant un buit, sinó que la
progressiva desaparició de la
pesca anava acompanyada d’una
ocupació massiva, si bé estacio-
nal, d’aquest espai. I és en aquest
context de terciarització on fa
aparició el patrimoni etnològic.
Tal com adverteix Bernard
(2002:323), la conciliació de la
preservació amb l’explotació del
patrimoni, en el cas del patrimoni
marítim, pot resultar bastant
complexa donat l’àvid interès del
turisme per la platja.
Tot i les nombroses dificultats
i els grans esforços que implica la
recuperació del patrimoni marí-
tim, aquest no només és un
objectiu que dignifica la societat
que el porta a terme sinó que, a
més, té molt sentit per al col·lec-
tiu actual de pescadors d’arts
menors. La pesca artesanal no és
tan sols herència històrica sinó
també, cal no oblidar-ho, part
d’un present marcat per la lluita
per la supervivència com a pro-
fessió. Diversos antropòlegs han
cridat l’aten-ció sobre els benefi-
cis socials d’aquesta patrimonia-
lització (SAN- TANA i PASCUAL,
2003; ALEGRET, 2003; GARCÍA-
ALLUT, 2003).
El patrimoni de la platja
Sant Pol de Mar és una pobla-
ció de la costa del Maresme amb
un remarcable passat mariner. Es
té constància que al segle XVIII la
pesca i la navegació significaven
una part important de l’activitat
econòmica de la vila (ALEGRET
i NADAL, 1987). Un his- toriador
local (RODRÍGUEZ, 1977) situa
l’època d’esplendor de la pesca a
mitjans del segle XIX, quan els pes-
cadors de Sant Pol eren recone-
guts entre els més agosarats de la
comarca perquè s’aventuraren
fins a aigües del golf de Cadis. Als
anys quaranta del segle XX, amb
una població de 1.600 habitants,
uns tres-cents homes es dedica-
ven a la pesca, a la platja opera-
ven més de vint tranyines i altres
barques. Segons Alegret i Nadal
(1987:139), en aquell temps “era
la platja amb més pescadors de
totes les dels voltants”.
Però a mitjans dels anys vui-
tanta ja no quedarà cap barca de
pesca professional a Sant Pol. Les
darreres es traslladen al port d’A-
Patrimoni marítim i usos socials
de la platja de Sant Pol de Mar
Eliseu Carbonell
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 230
231
renys de Mar, una població
situada a tan sols sis quilòmetres.
La desaparició de les barques de
pesca va deixar una sensació de
contracció, de passat perdut per
sempre. Això és present en el re-
cord de molts santpolencs que
evoquen en les seves converses
la personalitat marinera que fins
no fa tant tenia la vila. Així ho
expressava un dels nostres infor-
mants, l’A.R. (n. 1923):
L’activitat de la platja era la
pesca. Sant Pol era pescadors i
terrassans. […] Com a poc hi
havia seixanta, setanta o vui-
tanta famílies que anaven en
mar, a pescar. Tot això s’ha per-
dut perquè no es guanyaven la
vida.
En aquest context de nostàlgia
pel passat mariner neix l’any
2001 A Tot Drap, una entitat local
que treballa per la recuperació del
patrimoni marítim. Entre les ini-
ciatives que ha dut a terme
aques-ta associació podem citar
la restauració de llaguts apariats
a vela llatina, la construcció d’una
rè-plica d’un sardinal de la Cata-
lunya Nord, l’organització i par-
ticipació en trobades de vela lla-
tina, demostracions de pesca arte-
sanal i la restauració i museïtza-
ció d’una petita construcció
situada a la platja de les barques,
coneguda com “la caseta del mo-
tor”. Aquesta caseta, que alberga
els aparells de remolcar barques,
està ara dedicada a exposar el
patrimoni marítim de Sant Pol en
forma de centre d’interpretació
de la varada tradicional. La seva
restauració ha aconseguit preser-
var un important element patri-
monial destinat a la curta o a la
llarga a desaparèixer.
Els voltants de la caseta del
motor també van ser rehabilitats:
es van enretirar vells caps, vells
pals de varada i restes de ferralla,
que es van reemplaçar per nous
caps enrotllats, disposats com si
estiguessin a punt per a ser uti-
litzats. Els cartells rovellats que
anunciaven la varada es van
repintar. També es van ensorrar
elements externs poc decoratius.
Als voltants de la caseta es van
disposat diversos llaguts de fusta
i vela llatina, la restauració dels
quals ha estat també promoguda
per l’associació.
D’aquesta manera es posa de
manifest que la rehabilitació de
la caseta del motor forma part
d’un projecte integral de patri-
monialització de l’espai de la
platja. En efecte, aquest projecte
no s’acaba en la restauració i ade-
quació de la caseta, sinó que
inclou la platja i la façana marí-
tima del poble, “i es dóna al pai-
satge la consideració de patri-
moni” (Associació A Tot Drap,
2006:107). D’aquesta manera la
platja és entesa com un museu
etnogràfic a l’aire lliure. Això
encaixa amb una visió patrimo-
nial de la platja que no és només
fruit de les activitats d’aquesta
associació sinó que, com veurem
tot seguit, forma part d’un senti-
ment bastant generalitzat de la
població.
La sorra de la platja com
a patrimoni
A nivell teòric, aquest estudi
d’una platja s’emmarca en l’an-
tropologia del paisatge (BENDER,
1993; TILLEY, 1994 i 2006;
HIRSCH i O’HANLON, 1995). Es
tracta d’un paisatge situat en la
frontera entre el mar i el poble.
És un espai de negociació entre
la natura i la civilització, un espai
mòbil, abstracte, tot i així un espai
patrimonialitzable: un espai a
punt per a ser omplert de signi-
ficat. Per utilitzar la terminologia
de James Fernández (1993) sobre
els processos metafòrics en la vida
social podríem dir que es tracta
d’un espai incoatiu. Un dels nos-
tres informants, en J.S. (n. 1965),
formulava molt bé aquesta idea
quan li preguntàvem què signifi-
cava per a ell la platja:
Home, ben pensat, sense la
platja el mar és com un abisme.
És el que possibilita la relació
amb el mar. Quan no hi ha
platja (a causa dels temporals)
és molt inhòspit. S’han de fer
esculleres per protegir la via del
tren. És bastant inhòspit. Lla-
vors la platja és aquest espai
que et permet… jo me l’estimo
molt per les coses vivencials i
vitals que hi has viscut. Jo crec
que és molt especial perquè és
l’espai més abstracte que
tenim. Això ho he descobert de
Embarcacions de vela llatina a
la platja de Sant Pol. Eliseu Carbonell,
16 d’agost de 2007.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 231
232
més gran. És un espai que, com
que és abstracte, té moltes pos-
sibilitats. El contingut el poses
tu. No en té cap i en té molts,
els té tots, gairebé.
La imatge del mar com un
abisme prové del Gènesi i predo-
mina al pensament occidental fins
a mitjans del segle XVIII, quan,
com explica Alain Corbin (1993),
“s’inventa” la platja, es comen-
cen a reconèixer els seus encants
per part de la teologia natural i el
paisatgisme escenogràfic. La visió
de la platja com un paisatge abs-
tracte, obert, per a ser omplert de
significats, també encaixa molt bé
amb l’antropologia del paisatge,
amb la idea expressada per Bar-
bara Bender (2003:324) quan diu
que el paisatge és quelcom amb
què la gent “es compromet, el
modifica, l’apropia i el refuta”. El
paisatge conté en ell mateix tots
els significats i opera sobre la
identitat social amb la mateixa
intensitat que la societat el va uti-
litzant, anomenant i transfor-
mant.
En les nostres entrevistes hem
pogut escoltar sovint afirmacions
del tipus “la platja és la identitat
del poble”. Fins i tot en els docu-
ments oficials de l’Ajuntament
s’afirma que la platja de les bar-
ques forma part de la identitat del
poble (Ajuntament de Sant Pol,
2006:27). En realitat, el terme
platja és un concepte d’ús relati-
vament recent entre la gent de
Sant Pol. Fou portat pels primers
estiuejants barcelonins, segons
ens han explicat algunes de les
nostres informants de més edat.
El valor d’identitat de la sorra
va aparèixer molt clarament
durant l’estiu de 2007 a propòsit
de la polèmica per l’anunci d’u-
nes obres de rehabilitació del
front marítim, polèmica que no
tenim espai per a abordar amb el
necessari deteniment en aquest
article, però en què la sorra apa-
reixia com a senya identitària i
essència fonamental del poble.
Només exposarem, a tall d’e-
xemple, una imatge molt gràfica
que oferí la protesta contra el pro-
jecte de rehabilitació del front
marítim. Els manifestants con-
traris al projecte van plantar una
galleda plena de sorra a la porta
de l’Ajuntament amb una pan-
carta en la qual es llegia: “Platja
de Sant Pol, 1574–Setembre
2007”. La primera és la data en
què Sant Pol es va segregar de
Sant Cebrià, la segona era la data
prevista per a l’inici d’unes obres
que, segons els opositors, cobri-
rien la platja de pedres per a fer-
hi un passeig. La platja, element
d’una temporalitat a escala geo-
lògica, molt superior a l’escala
històrica hu-mana, es fa coinci-
dir amb la història del mateix
poble. La platja, segons aquesta
pancarta, neix amb el poble, i
s’infereix que acabar amb la platja
equivaldria a posar el punt i final
a la història del poble. La identi-
ficació de la platja amb el poble
no pot ser més clara.
Apunts finals
Christopher Tilley (1994, 2006)
ha mostrat que identitat, paisatge
i patrimoni estan molt estreta-
ment relacionats. Els processos
de patrimonialització del paisatge
tenen per finalitat “la preserva-
ció d’una identitat romantitzada,
la recerca de la puresa dels grups
ètnics i la continuïtat davant del
canvi” (TILLEY, 2006:14). La pa-
trimonialització del paisatge actua
com un retorn simbòlic al passat,
sovint com una estratègia de
defensa de les incerteses del pre-
sent. El paisatge proporciona
autenticitat, representa l’estabi-
litat davant del canvi. La singu-
laritat del lloc apareix com una
peça clau del capital cultural local
a ser preservat en forma de patri-
moni. Tilley (2006:15) afegeix
que el tipus de paisatge que s’a-
caba produint està inextricable-
ment lligat a les polítiques de la
identitat, a les idees sobre amb
qui es vol viure i a qui es vol
excloure, qui forma part del grup
i qui en queda fora.
En una direcció semblant, Joan
Frigolé (2005, 2007 i 2008 amb
Camila del Marmol) ha anat ana-
litzant en els seus darrers treballs
els contextos de producció del
patrimoni i el seu sentit econò-
mic i polític. Frigolé ens mostra
que la producció de patrimoni a
través de la selecció i recreació
d’elements del passat s’ha d’en-
tendre com a part d’una estratè-
gia de producció de localitat en el
Demostració de pesca artesana amb artó.
Eliseu Carbonell, 19 d’agost de 2007.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 232
233
context de la globalització. La
producció de localitat és necessà-
ria per a distingir-se i situar-se
dins el sistema de jerarquies entre
les diferents àrees locals que com-
porta la globalització. Així, la
reaparició en forma de patrimoni
d’una activitat tradicional, encara
que poc valorada en el passat,
com és el cas de les trementina-
ires, és interpretada per Frigolé
com una resposta a factors glo-
bals que modifiquen la realitat
local, en aquest cas una nova eco-
nomia orientada al turisme.
Com hem dit al principi, cre-
iem trobar-nos davant d’un cas
que mostra trets similars. La sub-
stitució d’una indústria tradicio-
nal poc valorada en el passat, com
era la pesca amb varada a la
platja, per part d’una indústria
típica de la modernitat, com és el
turisme –en aquest poble en la
modalitat de turisme d’estiueig
residencial, on els turistes són
anomenats forasters o més des-
pectivament domingueros–, s’ha
produït de manera brusca i sense
solució de continuïtat. La reacció
no ha trigat a aparèixer en forma
de “recuperació del patrimoni”.
Aquest procés de patrimonialit-
zació es produeix en un context
ideològic en què la platja apareix
com a senyal d’identitat del poble,
allà on els forasters planten les
seves ombrel·les com els explo-
radors la seva bandera.
REFERÈNCIES CITADES
ALEGRET, J.L.; NADAL, B. Les con-
fraries de pescadors. La dimensió social de
la pesca a Catalunya. Direcció General
de Pesca Marítima. Departament d'A-
gricultura, Ramaderia i Pesca. Gene-
ralitat de Catalunya, 1987.
http://gespm.udg.edu/gespm/cofra-
dias.pdf
ALEGRET, J.L. “Valoración patri-
monial del sector pesquero”, a Boletín
del Instituto Andaluz del Patrimonio His-
tórico, 11(44):34-41, 2003.
Ajuntament de Sant Pol. Pla d’or-
denació urbanística municipal de Sant Pol
de Mar. Avanç, febrer 2006. (Projecte
redactat per Interlands) Sant Pol de
Mar, 2006. http://santpol.polnet
work.net/docs/poum06.pdf (consul-
tat l’agost de 2008).
Associació A Tot Drap. “Revalorant
el passat patrimonial. La recuperació
de la façana marítima de Sant Pol”, a
Drassana, 14:107-109, 2006.
BENDER, B. “Landscape”, a BAR-
NARD, A.; SPENCER, J. (eds.) Ency-
clopedia of Social and Cultural Anthropo-
logy. Londres: Routledge, 2003.
BENDER, B. (ed.). Landscape. Poli-
tics and Perspectives. Oxford: Berg, 1993.
BERNARD, N. “Turisme et patri-
moine maritime : un marriage de rai-
son?”, a PERON, F. (dir.). Le patrimoi-
ne maritime. Rennes: Presses Uni-
versitaires de Rennes, 2002, pàg. 323-
327.
CORBIN, A. El territorio vacio. Occi-
dente y la invención de la playa (1750-
1840). Madrid: Mondadori, 1993.
FERNÁNDEZ, J.W. “La oscuridad
al fondo de la escalera. Lo incoativo
en la investigación simbólica y algu-
nas estrategias para abordarlo”, a Lue-
go…, 24-25:116-144, 1993.
FRIGOLÉ, J. Dones que anaven pel
món: estudi etnogràfic de les trementinai-
res de la Vall de la Vansa i Tuixent (l’Alt
Urgell). Barcelona: Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalun-
ya, 2005. Col·lecció Temes d’Etnolo-
gia, 12.
FRIGOLÉ, J. “Producció cultural
del lloc, memòria i terciarització de
l’economia en una vall del Prepiri-
neu”, a Revista d’Etnologia de Catalunya,
30:70-80, 2007.
FRIGOLÉ, J.; DEL MARMOL, C.
“Los contextos en la producción del
patrimonio”, a PRADO, S.; TAKENA-
KA, H.; PEREIRO, X. (coords.). Patri-
monios culturales: educación e interpreta-
ción, Donostia: Ankulegi, 2008, pàg.
187-203.
GARCÍA-ALLUT, A. “La pesca arte-
sanal, el cambio y la patrimonializa-
ción del conocimiento”, a Boletín del
Instituto Andaluz del Patrimonio Históri-
co, 11(44):74-83, 2003.
HIRSCH, E.; O’HANLON, M. The
Anthropology of Landscape. Perspectives on
Place and Space. Oxford: Clarendon
Press, 1995.
NADEL-KLEIN, J. Fishing for Heri-
tage. Modernity and Loss Along the Scottish
Coast. Oxford: Berg, 2003.
RODRÍGUEZ, J. Historias y leyendas
de San Pol de Mar.Mataró: Imp. Miner-
va, 1977.
SANTANTA, A.; PASCUAL, J. “Pes-
ca y turismo: conflictos, sinergias y
usos múltiples en Canarias”, a Boletín
del Instituto Andaluz del Patrimonio His-
tórico, 11(44):86-97, 2003.
TILLEY, C. A Phenomenology of
Landscape. Places, Paths and Monuments.
Oxford: Berg, 1994.
TILLEY, C. “Introduction: Identity,
Place, Landscape and Heritage”, a
Journal of Material Culture, 11(1/2):7-
32, 2006.
Demostració de varada tradicional amb
pals durant la festa d’inauguració de
la restauració de la caseta del motor.
Eliseu Carbonell, 19 d’agost de 2007.
03 NOU IPEC Documentacio 195 a 242:Layout 6  24/3/10  07:06  Página 233


Patrimoni marítim i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert