Carbonell Camós, Eliseu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revista d’Etnologia de Catalunya    Juny 2014    Núm. 39116    DOSSIER
FOCUS
«A working country is hardly ever a landscape.»
Raymond Williams, The Country and the City
«A culture can never be reduced to its artifacts while it is being lived.»
Raymond Williams, Culture and Society, 1790-1950
Variació núm. 1: A fishing boat is hardly ever a traditional boat
Variació núm. 2: A culture can be reduced to its artifacts only when it is no longer lived
Les tradicions 
marineres com  
a patrimoni  
immaterial
L’article presenta algunes dades i reflexions 
que s’extreuen del projecte de R+D+I «Patri-
moni Etnològic, Societat i Cultura Marítima». 
Durant tres anys s’ha estudiat la patrimonia-
lització actual de la cultura marítima a l’Estat 
espanyol. La classificació de les accions 
realitzades a Catalunya mostra la diversitat i el 
dinamisme del patrimoni immaterial marítim. 
Aquesta anàlisi s’ha d’abordar sense eludir el 
concepte de tradició.
The paper introduces some data and reflec-
tions drawn from the R&D Project Ethnological 
Heritage, Society and Maritime Culture which 
over three years studied the current heritagiza-
tion of maritime culture in Spain. The resulting 
classification of actions carried out in Catalonia 
shows the diversity and dynamism of intangible 
maritime heritage. This analysis should be 
approached without avoiding the concept of 
tradition.
Primera Navegada del 
Maresme. Mataró (22 de 
setembre de 2012).  
ELISEU CARBONELL. ARXIU ICRPC
Eliseu Carbonell Camós
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural 
GIRONA_CATALUNYA
Investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Doctor en Antropologia Social. És professor d’Antropologia a la Universitat de Girona.  
Actualment, treballa en l’àmbit de l’etnologia marítima, principalment en els processos de patrimonialització  
de la cultura marítima a Catalunya. 
Paraules clau: tradicions mari-
neres, patrimoni immaterial 
marítim, patrimonialització, 
recreacions patrimonials, etno-
logia marítima de Catalunya
Keywords: maritime traditions, 
intangible maritime heritage, 
heritagization, heritage recrea-
tions, maritime ethnology of 
Catalonia
DOSSIER    117 Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial 
FOCUS
Introducció: les tradicions 
marineres i el patrimoni
Les activitats culturals que giren entorn 
de les tradicions marineres que se celebren 
actualment als pobles i ciutats de la costa 
catalana proporcionen un material excel-
lent per pensar sobre els reptes teòrics que 
planteja el patrimoni immaterial avui dia. 
Per a mi, un dels reptes més interessants és 
veure com encaixem en l’àmbit de la recerca 
en patrimoni el substantiu tradició, o l’adjec-
tiu tradicional, que alhora remeten al terme 
autenticitat (s’entén que l’autenticitat la dóna 
la fidelitat a la tradició) i a l’acadèmicament 
vingut a menys folklore, com a ciència de la 
tradició (Prats, 1988; Kirshenblatt-Gim-
blett, 1995; Herzfeld 1996; Briggs, 1996; 
Van Ginkel, 2005). Però tal com assenyala 
Barbara Kirshenblatt-Gimblett (1995: 369), 
els problemes que plantejava la crítica al fol-
klore i la tradició no han desaparegut, tot i les 
crítiques. Les falsedats o els mites del folklore 
en el passat apareixen com a indicadors de la 
veritat del patrimoni en l’actualitat, i, a través 
de la seva exhibició, la seva posta en escena, 
la seva virtualitat, amb o sense existència 
real, adquireixen una mena de segona vida. 
Així, podríem qualificar aquest fenomen 
com a falsedat de la tradició i veritat del patri-
moni en la pràctica contemporània. Però 
se m’ha demanat un article de «temes con-
crets i exemples precisos», que no s’aturi en 
grans discussions teòriques i això és el que em 
disposo a fer tot classificant les expressions 
actuals del patrimoni immaterial marítim 
a Catalunya.
Tot i no entrar en grans debats teòrics, em cal 
insistir que serà ineludible, abans o després, 
abordar seriosament el concepte de tradició 
en relació amb el patrimoni marítim: «festa 
tradicional marinera», «embarcació tradici-
onal», «pesca tradicional», «cuina tradicional 
marinera», etc. Ho escric des de l’empirisme 
etnogràfic, de l’estudi de les maneres com 
s’expressa avui la maritimitat.(1) Per exemple, 
un dels problemes que tenen actualment els 
gestors del patrimoni marítim és precisament 
el de definir què és una embarcació tradici-
ona”(2) (vegeu, per exemple, Apraiz, 2012: 
72-76). Què determina que una embarcació 
sigui tradicional? La seva antiguitat? (Caldria 
discutir quin criteri estableix la data on es fixa 
aquesta antiguitat.) La seva factura, encara 
que la barca no sigui antiga? Els materials? 
El grau de fidelitat al model antic que s’ha 
tingut en fer la restauració i adequació a les 
normatives actuals de navegació i seguretat 
a bord? O el simple fet que els propietaris 
o usuaris la caracteritzin com a tal? Poden 
les rèpliques d’embarcacions antigues ser 
considerades com a embarcacions tradicio-
nals? El resultat és que, ara per ara, ha estat 
impossible a Catalunya posar-se d’acord 
per elaborar un inventari d’embarcacions 
tradicionals.(3) El que podríem dir, inspirats 
per Raymond Williams, és que una barca 
que encara s’usa per pescar, rarament serà 
considerada com una embarcació tradici-
onal. O, seguint la variació número 2 a les 
cites inicials, que només quan la barca deixa 
de formar part d’una cultura viscuda pot 
esdevenir un artefacte, un objecte patrimo-
nial. Crec que aquest diàleg entre tradició i 
patrimoni s’hauria d’explorar més.
L’expressió del patrimoni 
immaterial marítim a Catalunya
A continuació, ofereixo algunes de les dades 
sobre patrimoni immaterial obtingudes a 
través del projecte de recerca «Patrimoni 
Etnològic, Societat i Cultura Marítima».
(4) Mitjançant aquesta recerca hem registrat 
totes les accions dutes a terme en l’àmbit del 
patrimoni marítim a Catalunya, Andalusia 
atlàntica, Galícia i País Basc entre els anys 
2009 i 2011. Em referiré només a les dades 
de Catalunya, on tenim 580 km de costa. 
En total, s’han registrat 773 accions en 64 
poblacions costaneres de Catalunya durant 
aquest període. Més de la meitat de totes les 
accions corresponen a patrimoni immaterial. 
Territorialment, les comarques de Tarragona 
concentren el 45% d’activitats de patrimoni 
marítim (sobretot, per aquest ordre, a Tarra-
gona, Cambrils, Calafell, la Ràpita i l’Amet-
lla), seguides de les comarques de Girona, 
amb el 35% (sobretot a Palamós, l’Escala, 
Lloret, Sant Feliu i Roses), i, finalment, Bar-
celona, amb el 20% (sobretot a Vilanova, 
Barcelona, Badalona, Vilassar i el Masnou).
De l’anàlisi de les dades es desprèn que el 
patrimoni immaterial marítim s’expressa a 
(1)  
Per maritimitat entenem «la 
diversitat de formes amb què 
els humans ens apropiem i fem 
nostra la mar» (Rubio-Ardanaz, 
2010: 10).
(2)  
Aquí, el debat sobre els límits 
entre patrimoni material i immate-
rial (vegeu Dubé, 2004) és ben 
viu, ja que tot el que té a veure 
amb la manera de restaurar i 
governar una embarcació (cons-
trucció naval i navegació, és a 
dir, sabers, oficis i pràctiques) és 
clarament patrimoni immaterial.
(3)  
Des de les associacions de 
navegació a vela llatina, s’han dut 
a terme intents en aquest sentit 
per fer una «aproximació d’inven-
tari d’embarcacions amb aparell 
tradicional a la costa catalana» (a 
través del Facebook), però s’hi 
troba a faltar un criteri ben delimi-
tat de classificació. En aquest 
sentit, per exemple, el Festival 
Palamós Terra de Mar, en l’edició 
de 2013, estableix aquest criteri 
per acceptar la participació 
d’embarcacions tradicionals: 
«Considerem com a embarcació 
tradicional aquella construïda el 
1983 o abans seguint models 
tradicionals, ja sigui en funció 
del seu procés constructiu o per 
la seva morfologia, així com les 
rèpliques daquests tipus embar-
cacions». http://www.museude-
lapesca.org/terrademar/index.
php/xiii-trobada-dembarcacions 
[consulta: 04.07.2013]
(4)  
Les dades que s’ofereixen en 
aquest article formen part del 
projecte de R+D+I, «Patrimonio 
Etnológico, Sociedad y Cultura 
Marítima» (PESCUM), ref.: 
HAR2010-15566, del Ministerio 
de Economía y Competitividad.
Revista d’Etnologia de Catalunya    Juny 2014    Núm. 39118    DOSSIER
FOCUS
través del que podríem anomenar les recrea-
cions patrimonials, enteses com aquelles acci-
ons culturals destinades a crear atmosferes 
tradicionals o recrear un ambient històric i/o 
etnològic marítim més o menys precís o docu-
mentat. Així es reviu la tradició marinera. En 
el fons és el mateix efecte que persegueixen des 
dels ecomuseus fins a les cases de turisme rural: 
reviure la tradició. Deixant de banda la qüestió 
de si remet a una tradició més o menys real, 
més o menys inventada, la recreació patrimo-
nial produeix el que Kirshenblatt-Gimblett 
(1995: 377) anomena «efecte al·lucinatori» 
de viure el patrimoni o dins del patrimoni. 
Un exemple molt clar seria el de navegar en 
una embarcació de vela llatina: el vent, el mar, 
les maniobres, la manipulació dels materials, 
els moviments corporals en un espai reduït i 
sacsejat per les onades, la sensació de risc, la 
visió de les altres embarcacions tradicionals 
que naveguen al voltant, etc., tot això crea una 
experiència singular de reviure les formes tra-
dicionals de navegació i viure o experimentar 
el patrimoni marítim.
Les recreacions patrimonials s’expressen 
almenys en dotze àmbits que passo a pre-
sentar molt sumàriament a continuació.
1) Recreacions històriques i etnològiques. Són 
recreacions d’un esdeveniment històric 
o d’un quefer que podria formar part 
d’oficis relacionats amb el mar. Gene-
ralment hi intervenen elements d’indu-
mentària o attrezzo per reconstruir una 
escenografia d’època, tot i que la precisió 
o coherència històrica no està sempre 
garantida. El tipus d’activitats van des 
del desembarcament de pirates (p. ex., 
Festa dels Pirates de Premià); mercats i 
fires (una fira medieval transformada en 
fira del mar); recreacions d’oficis (p. ex., 
subhasta teatralitzada del peix a Cambrils 
durant les festes de Sant Pere), etc. 
2) Demostracions. Està relacionat amb el 
punt anterior però menys teatralitzat i 
més enfocat a la divulgació o promoció. 
Solen ser demostracions de parts d’oficis 
mariners o destreses marineres, com ara 
l’elaboració de nanses, adobar xarxes, el 
treball d’un mestre d’aixa, etc. Algunes 
accions, es poden fer teatralitzades –com 
és el cas que ja hem vist de la demostració 
de la venda tradicional del peix a Cam-
brils, realitzada per un grup de teatre– o 
no –com a Calafell o com a Arenys, on els 
pescadors del port fan la venda a la plaça 
de la Vila i on a més hi ha un component 
de promoció del consum del peix local 
en el marc d’una fira gastronòmica del 
calamar.
3) Tallers. Destinats a divulgar el coneixe-
ment, són accions similars a les anteriors 
en el sentit de transmetre coneixements, 
però posen l’accent en la formació. Es 
tracta d’activitats que permeten iniciar-se 
en una tècnica concreta com pot ser la 
Demostració de venda 
tradicional de peix a Arenys de 
Mar (2010).  
ELISEU CARBONELL. ARXIU ICRPC
LES ACTIVITATS 
CULTURALS QUE 
GIREN ENTORN DE 
LES TRADICIONS 
MARINERES QUE 
SE CELEBREN 
ACTUALMENT 
ALS POBLES I 
CIUTATS DE LA 
COSTA CATALANA 
PROPORCIONEN 
UN MATERIAL 
EXCEL·LENT PER 
PENSAR SOBRE ELS 
REPTES TEÒRICS 
QUE PLANTEJA 
EL PATRIMONI 
IMMATERIAL AVUI 
DIA
DE L’ANÀLISI DE 
LES DADES ES 
DESPRÈN QUE 
EL PATRIMONI 
IMMATERIAL 
MARÍTIM 
S’EXPRESSA 
A TRAVÉS DEL 
QUE PODRÍEM 
ANOMENAR LES 
RECREACIONS 
PATRIMONIALS
DOSSIER    119 Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial 
FOCUS
navegació de vela llatina, l’orientació noc-
turna en el mar, l’ofici de mestre d’aixa, 
etc. Solen estar dirigits a escolars, mòduls 
formatius, universitaris o públic general a 
través d’aules de mar, tallers, cursos, etc.
4) Recreacions d’embarcacions tradicionals. 
L’embarcació com un bé cultural que es 
recupera, es conserva, s’estudia, s’exhi-
beix al públic, etc. Sovint l’embarcació 
es concep con un museu flotant que per-
met comprendre elements del patrimoni 
immaterial vinculats a tots els sabers nàu-
tics. Les activitats inclouen restauracions, 
exposicions, visites comentades a embar-
cacions, bateigs de mar, etc. Per exemple, 
el Saló Nàutic de Barcelona destina cada 
any un espai a la marina tradicional.
5) Recreacions de navegacions tradicionals. És 
un dels punts on es produeixen més acci-
ons de patrimoni immaterial marítim: les 
trobades d’embarcacions tradicionals. 
Les embarcacions s’exhibeixen al públic 
mentre naveguen, tant per als que ho 
veuen des de la costa com per als que hi 
són embarcats. Aquests darrers es veuen a 
ells mateixos i a les altres embarcacions de 
la trobada navegant al seu voltant. El pai-
satge de la costa i el mar, vist des del pont 
d’una embarcació tradicional, amb altres 
embarcacions tradicionals que naveguen 
al teu voltant, adquireix un vernís històric 
molt singular.
6) Recreacions de festes tradicionals. Es tracta 
de festes tradicionals que s’havien deixat de 
fer –per exemple, la processó de Sant Pere 
en determinats pobles quan la pesca decau 
o pràcticament desapareix en la dècada de 
1980– i que són recuperades ara i recreades 
introduint-hi elements nous. El mateix 
es pot dir de jocs infantils tradicionals, 
balls, etc. També es poden incloure aquí 
les recreacions de rituals, com ara el bateig 
d’embarcacions a partir de fonts folklòri-
ques com l’Amades o l’Emerencià Roig. 
7) Processons marineres. Les processons per 
mar que tenen lloc durant la celebració 
de les festes patronals dels pescadors, 
com són la de la Verge del Carme, Sant 
Elm o Sant Pere, constitueixen un dels 
elements clars del patrimoni immaterial 
Bateig d’una 
embarcació tradicional 
a la platja de Calafell  
(25 de maig de 2013). 
ELISEU CARBONELL.  
ARXIU ICRPC
TOT I NO ENTRAR 
EN GRANS DEBATS 
TEÒRICS, EM CAL 
INSISTIR QUE 
SERÀ INELUDIBLE, 
ABANS O DESPRÉS, 
ABORDAR 
SERIOSAMENT 
EL CONCEPTE 
DE TRADICIÓ EN 
RELACIÓ AMB 
EL PATRIMONI 
MARÍTIM: «FESTA 
TRADICIONAL 
MARINERA», 
«EMBARCACIÓ 
TRADICIONAL», 
«PESCA 
TRADICIONAL», 
«CUINA 
TRADICIONAL 
MARINERA», ETC
Revista d’Etnologia de Catalunya    Juny 2014    Núm. 39120    DOSSIER
FOCUS
marítim. Les seves postes en escena són 
molt variades, però, en general, inclouen 
un sentit d’apropiació simbòlica del pai-
satge marítim.
8) Fires del mar, festes del mar, setmanes 
del mar, etc. Són activitats programa-
des sovint des de les àrees de turisme o 
promoció ciutadana dels municipis per 
atraure visitants i que tracten de recrear 
un ambient mariner apel·lant al passat 
pesquer de la vila, tot i que en el fons 
tenen un sentit més aviat comercial. Però 
també hi ha activitats d’un sentit més 
marcadament patrimonial, organitzades 
per museus marítims, com ara la Festa de 
la Sal de l’Escala, que porta per subtítol: 
«La festa del patrimoni immaterial».
9) Cuina tradicional. Aquest és un dels 
àmbits amb més presència dins el patri-
moni immaterial marítim, si considerem 
tot el que té a veure amb la cuina del peix. 
Va des de les propostes més treballades 
–com ara l’Espai del Peix a Palamós–, 
fins a la més senzilla sardinada popular 
per celebrar les festes d’un barri, passant, 
evidentment, per les fires gastronòmi-
ques, sovint mitjançant l’oferta de menús 
basats en el peix als restaurants de la zona, 
tant si tenen relació amb les tradicions 
culinàries i les especies històricament 
pescades i consumides en el lloc com si 
no en tenen.
10) Música tradicional marinera. Si hi ha 
alguna manifestació cultural que iden-
tifiqui fenomenològicament l’estiu, 
aquesta és el concert d’havaneres amb 
rom cremat. Acústicament, seria l’equi-
valent artificial al so de les cigales com a 
impressió sensorial de l’estiu. Està pre-
sent a tots els pobles de la costa i també 
de l’interior. Sol acompanyar-se d’una 
indumentària i posta en escena d’ele-
ments que recreen sovint una atmosfera 
idealitzada del període colonial.
11) Recreacions d’espais físic. Es tracta d’edifi-
cis transformats, decorats i adequats per 
ser visitats, on es recreen espais vinculats 
a la memòria pesquera, com ara tenyi-
dors, cases de pescadors, barraques en 
cales, etc. Entendríem com a immaterial 
no l’edifici, sinó l’experiència que suscita 
la seva visita. També aquells paisatges 
que són explicats des d’una perspectiva 
històrica o naturalista per la importància 
del seu passat marítim a través de rutes 
per terra o per mar.
12) Recreació de la memòria i commemoraci-
ons. Em refereixo a recreacions d’expe-
riències viscudes, per exemple, a través 
de tertúlies com ara les Converses de 
Taverna, entorn del món de la pesca, que 
organitza el Museu de la Pesca de Pala-
mós, o les Tertúlies Marineres, entorn 
del món de la marina mercant, al Museu 
Festa de la Sal.  
L’Escala (2009).  
ELISEU CARBONELL. ARXIU ICRPC
MITJANÇANT 
AQUESTA RECERCA 
HEM REGISTRAT 
TOTES LES 
ACCIONS DUTES A 
TERME EN L’ÀMBIT 
DEL PATRIMONI 
MARÍTIM A 
CATALUNYA, 
ANDALUSIA 
ATLÀNTICA, 
GALÍCIA I PAÍS 
BASC ENTRE ELS 
ANYS 2009 I 2011
DOSSIER    121 Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial 
FOCUS
Marítim de Barcelona. També caldria 
incloure aquí les commemoracions de 
fets històrics, com ara la del centenari 
del temporal de 1911, en què a Vilassar 
de Mar, per exemple, es van recrear ritu-
als funeraris marítims a partir de fonts 
literàries diverses.
Per acabar
Ens trobem davant d’un sector cultural que 
no només mobilitza a una quantitat consi-
BIBLIOGRAFIA
Apraiz, J. A. (2012) «La patrimoni-
alización efectista de la cultura ma-
rítima». A: Alegret, J. L.; Carbonell, 
E. (ed.). La patrimonialització de la 
cultura marítima. Girona: ICRPC, 
p. 67-92.
Briggs, C. L. (1996) «The politics of 
Discursive Authority in Research on 
the “Invention of Tradition”». Cultural 
Anthropology, 11, p. 435-469.
Dubé, P. (2004) « La hermosura de 
lo vivo o el regreso de lo reprimido». 
Museum International, 221, p. 125-
132.
Herzfeld, M. (1996) «Folklore». 
A: Barnard, A.; Spencer, J. (ed..) 
Encyclopedia of Social Anthro-
pology. Londres: Routdledge, p. 
236-238.
Kirshenblatt-Gimblett, B. (1995) 
«Theorizing heritage». Ethnomusi-
cology, 39(3), p. 367-380
Prats, L. (1988) El mite de la tradició 
popular. Barcelona: Edicions 62.
Rubio-Ardanaz, J. A. (2010) «Las 
realidades marítimo-costeras como 
expresión de maritimidad y objeto 
de estudio antropológico». Zainak, 
33, p. 9-24.
Van Ginkel, R. (2005) «Killing giants 
of the sea: contentious heritage and 
the politics of culture». Journal of 
Mediterranean Studies, 15(1), p. 
71-98.
Commemoració dels 
pescadors de Vilassar 
morts durant el temporal de 
1911. Vilassar de Mar (27 de 
novembre de 2011). ELISEU 
CARBONELL. ARXIU ICRPC
derable de gent i que està relacionat amb un 
dels motors de la nostra economia com és 
el turisme de costa, sinó que, sobretot, pel 
que fa al seu interès antropològic, implica 
una gran varietat d’activitats dutes a terme 
per persones i organitzacions públiques i 
privades molt diverses. Crec que no és exa-
gerat afirmar que en el patrimoni marítim 
trobem una de les expressions més vives, 
completes i variades del patrimoni imma-
terial que actualment podem observar en la 
nostra societat. n


Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert