Some regularities in invertebrate succession in different microhabitats on pine stumps

Sixty eight pine stumps felled on known dates from one to sixteen years before the moment of sampling have been studied in the San Juan de la Peña woodland (province of Huesca). Four microhabitats were distinguished: bark, subcortical space, sapwood and heartwood. The object of the study is to compare the invertebrate macrofauna succession of the different microhabitats in order to find regularities among them. The biocenosis has not been completely studied: ipidae, diptera and annelidae are the main groups not studied. The comparison has been made in terms of changes over time in the i) number of species and individuals, ii) diversity, iii) trophic structure, and iv) faunistic occupation in terms of both number of specimens and species in the different microhabitats considered. Four similar stages may be distinguid in different microhabitat. These stages occur at different paces in different microhabitats. The initial situation is characterized by few species which are very abundant, big differences in the colonization intensity, but similar specific composition of the communities. In the intermediate situation there are more species present, but they are less abundant on average; the specific composition of the communities is less similar among stumps, but the colonization intensity more uniform. At the end, the number of species and specimens decreases, and there are bigger differences in the specific composition of communities.Se han estudiado 66 tocones procedentes de árboles cortados a lo largo de los 16 años anteriores al período. de muestreo. Dicho muestreo se realizó en el bosque de San Juan de la Peña (Provincia de Huesca), durante los años 1976-77. El método de muestreo permite distinguir 4 microhábitats distintos: corteza, espacio subcortical, albura y duramen. El objetivo del estudio es comparar la sucesión de los invertebrados (únicamente macrofauna) en los distintos microhábitats a fin de encontrar regularidades en la marcha de aquella. Los coleópteros ipidos, los dipteros y los anélidos no se han estudiado. La comparación hace referencia a la evolución a lo largo del tiempo de i) número de especies y abundancia de las mismas. ii) diversidad especifica, iii) estructura trófica, y iv) intensidad de la ocupación faunistica en términos de número de especies y de individuos. Dicha comparación permite distinguir 4 estadios similares en los distintos microhábitats. Estos estadios no ocurren simultáneamente en todos ellos. La situación inicial se caracteriza por la presencia de pocas especies muy abundantes, grandes diferencias en la intensidad de colonización, pero una composición especifica similar de las comunidades de los distintos tocones. En el estadio intermedio hay un mayor número de especies presentes si bien son menos abundantes, la composición específica de las comunidades es menos similar entre tocones, pero la intensidad de colonización mis uniforme. En el estadio final, el numero de especies y su abundancia decrece, y aparecen diferencias mayores en la composición especifica de las comunidades de distintos tocones

Estrategias de enseñanza del Sistema Sol-Tierra

En este artículo se presentan las actividades diseñadas para promover un cambio conceptual con relación a las ideas previas de los alumnos de primer curso de magisterio en el aprendizaje del sistema Sol- Tierra. Se considera que algunas de las estrategias de enseñanza que se proponen podrían adaptarse a otros niveles educativos, tanto en la educación primaria como en la enseñanza secundaria obligatoria, con el objetivo de que se aprenda significativamente el modelo Sol-Tierra vigente e incorporarlo a la cultura científica de los ciudadanos.In this paper we present teaching activities for pre-service primary school teachers, designed within a conceptual change learning framework on the topic of Earth-Sun system. Some of the teaching strategies proposed could be easily adapted to different educative levels, from primary school to secondary school. These teaching and learning strategies would be helpful for a meaningful learning of the Sun-Earth system for students, necessary for a scientific literate society

El teatro de la tortura

Batlle, J. (1978). El teatro de la tortura. La mirada. (4):67-69. http://hdl.handle.net/10251/41594.Importación Masiva6769

La destrucción del decorado: marco ferreri

Batlle, J. (1978). La destrucción del decorado: marco ferreri. La mirada. (2):55-57. http://hdl.handle.net/10251/41566.Importación Masiva5557

El maleficio de la guerra

Batlle, J. (1978). El maleficio de la guerra. La mirada. (4):62-63. http://hdl.handle.net/10251/41592.6263

De la economía y un alfabeto

Batlle, J. (1978). De la economía y un alfabeto. La mirada. (1):56-58. http://hdl.handle.net/10251/41538.Importación Masiva5658

Exorcismos (El oscuro objeto de deseo)

Batlle, J. (1978). Exorcismos (El oscuro objeto de deseo). La mirada. (1):63-66. http://hdl.handle.net/10251/41540.Importación Masiva6366

Claire Denis: cinema i territoris del cos

Treballar sobre allò que representa el cos en un àmbit tan específic com és el cinema significa, d'entrada, fer referència a tot un mapa cartogràfic on podem rastrejar la presencia d'un cos que travessa l'art de les imatges animades a partir de l'evolució de la imatge fixa i la intertextualitat amb altres disciplines. En el cas del nostre treball creiem que té una rellevància aquesta intertextualitat amb disciplines com per exemple la filosofia que s'escampa a través de les diverses topografies establertes. No és tan sols les implicacions localitzades en diversos autors com poden ser Spinoza, Deleuze o Nancy, sinó en uns creuaments que faran assequible des de diverses disciplines una filmografia del cos present en el treball de la directora francesa Claire Denis. En aquest sentit, pot servir també com un model a tenir en compte per seguir pensant allò que deia Spinoza: el que pot un cos.Trabajar sobre aquello que representa el cuerpo en un ámbito tan específico como es el cine significa, de entrada, hacer referencia a todo un mapa cartográfico donde podemos rastrear la presencia de un cuerpo que atraviesa el arte de las imágenes animadas a partir de la evolución de la imagen fija y la intertextualitat con otras disciplinas. En el caso de nuestro trabajo creemos que tiene una relevancia esta intertextualitat con disciplinas como por ejemplo la filosofía que se esparci a través de las varias topografías establecidas. No es tan solo las implicaciones localizadas en varios autores como pueden ser Spinoza, Deleuze o Nancy, sino en unos cruzamientos que harán asequible desde varias disciplinas una filmografía del cuerpo presente en el trabajo de la directora francesa Claire Denis. En este sentido, puede servir también como un modelo a tener en cuenta para seguir pensando aquello que decía Spinoza: el que puede un cuerpo.Working on what the body represents in a specific area such as cinema means, from the outset, making reference to an entire map map where we can track the presence of a body that crosses the art of animated images from the evolution of the fixed image and intertextualitat with other disciplines. In the case of our work, we believe that this intertextuality with disciplines is relevant, such as the philosophy that spread throughout the various established topographies. It is not only the implications located in several authors such as Spinoza, Deleuze or Nancy, but in some crosses that will make a filmography of the body present in the work of the French director Claire Denis available from various disciplines. In this sense, it can also serve as a role model to keep thinking about what Spinoza said: the one that can a body

Benchmarking of local e-government services and its applicability to smart city services

El govern electrònic es descriu com l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació en els processos de govern. El potencial de les TIC per transformar les organitzacions governamentals en altres més eficients, accessibles i que responguin és àmpliament reconegut. Segons Eurostat, la despesa total del sector públic EU28 el 2014 va representar el 48,1% del seu PIB (49,0% per l'EA-19). Així doncs, l'impacte econòmic d'aquesta transformació és de capital importància pel creixement econòmic. Mesurar el progrés del govern electrònic és cabdal per gestionar els recursos públics, fer més curta la transició i aconseguir els objectius proposats. Tanmateix, no hi ha treballs acadèmics sobre l'avaluació de l'e-administració a les ciutats. No existeixen metodologies per dur a terme avaluacions comparatives internacional, ni referents per comparar la qualitat dels serveis públics. Això fa difícil d'aprendre de les experiències d'altri. L'objectiu d'aquesta tesi és el de contribuir al millor coneixement del govern electrònic a les ciutats a través del disseny i implementació d'una metodologia d'avaluació comparativa. Una metodologia per dur a terme benchmarking del e-govern local en l'àmbit internacional basant-se en la comparació de serveis proporcionats per les administracions locals. Una metodologia que promou l'aprenentatge i no la competició entre les ciutats participants. Després d'una revisió detallada de l'estat de la qüestió de l'avaluació comparativa del govern electrònic local, s'exposa el procés seguit per definir la metodologia d'avaluació comparativa que agrupa de manera significativa els serveis tenint en compte la seva prevalença. S'ha prestat especial atenció al mesurament de l'adopció, ja que és fonamental per avaluar l'impacte dels serveis públics electrònics. La metodologia s'aplica en una mesura Europea, els resultats de la qual es presenten i discuteixen. Quatre anys després es mesura l'impacte d'aquest benchmarking. Les respostes obtingudes confirmen la validesa de la metodologia. A la vegada, es proposen millores a la metodologia i posa de manifest la necessitat d'actualitzar el catàleg de serveis. Finalment, la investigació explora l'extensió de la nova metodologia per tal d'avaluar també els serveis que es poden trobar en una Smart City a aplanant així el camí per a l'aplicació de la metodologia en aquest nou escenari.E-government is generally described as the use of information and communication technologies (ICT) in government processes. The potential of ICT to transform governmental organizations into more efficient, accessible and accountable ones is widely recognized. Taking into account that according to EUROSTAT, the total EU28 public sector expenditure in 2014 represented 48.1% of its GDP, and that this percentage was 49.0% for the EA-19, the economic impact of such a transformation is of capital importance for economic growth. All national governments, nearly all subnational governments, and most local governments of any size are adopting and expanding innovative means of delivering government information and service by means of a quick technology adoption process. This is a transformation characterized by intensive ICT use and adoption of new organizational paradigms. But in addition to changes in internal processes, e-government impacts the relationship with citizens, which is shifting towards “one-stop-shops” supported by a more intelligent organization able to know who the citizen is and what the citizen's needs are in each case. In other words, public organizations are reforming themselves to be more proactive and provide services to citizens more efficiently. Putting the focus at local level public government agencies, it can be seen that cities and municipalities develop an important number of functions related to urban management such as traffic, public transport, the environment, cleaning, garbage collection, street lighting, culture, education, welfare, crime control and civil protection among others. In some countries, cities are also responsible for providing basic services such as water, gas and electricity. All these specific functions are not found at other levels of government and therefore introduce special features to local e-government. At present, the way cities are managed and developed is starting to transform dramatically thanks to the intensive application of ICT, leading to what is known as the smart city phenomenon. New developments and technologies, derived from the introduction of sensor elements and the collection and processing of large amounts of data, are improving or even “reinventing” functions directly related to the provision and management of urban services. At the same time, this transformation aims to reduce the environmental impact of city activities. Measuring e-government progress is of capital importance to manage public resources, shorter the transition to achieve a successful end. However, a review of the most recent papers published reveals a lack of academic literature and scientific reports devoted to the evaluation of e-administration at city level. There are no methodologies to perform international benchmarking of e-administration tailored to local government specificities. There are no common references established to compare the quality of public services in different cities. Therefore, it remains hard to learn from others’ experiences around the world. The aim of this PhD thesis is to contribute to a better knowledge of the local e-government phenomena by designing and implementing a benchmarking methodology. The methodology proposed is oriented to perform local e-government benchmarking at international level, based on the e-services provided by local administrations. It promotes the learning aspects of a comparative evaluation instead of the competition among participant cities. After a detailed review of the state of the art in local e-Government benchmarking, the research deals with a bottom-up process to define the benchmarking methodology which groups meaningfully services taking into account prevalence. Special attention has been paid to the adoption measurement, as it is crucial to evaluate the actual impact of electronic public services. This methodology is applied in a European measurement, and the results are discussed. The impact of such benchmarking is assessed four years afterwards by means of a survey. The feedback received confirms the utility of such benchmarking, at the same time, it provides information for improvements of the methodology and shows the need to update the catalogue of services. Finally, the research explores the extensions required to allow benchmarking the new generation of smart city services, thus paving the way for its applicability in a Smart City context