Fraccionament de microalgues: optimització de la tècnica d'explosió de vapor i posterior separació de components

Currently, microalgae are the focus of many researches to be a renewable biomass source and an excellent raw material for biorefinery. When the microalgae are used as biomass, the process consists of four stages: the microalgae cultivation, its concentration, fractionation of algal biomass and the final product production. The present study focuses on the microalgae fractionation, being the main object maximize the neutral lipids quantity and recoverable sugars, both in the process of cell wall disruption and in the subsequent fraction separation. The chosen microalga is Nannochloropsis gaditana, since it is a good source of lipids and carbohydrates for biofuel production. In cell wall disruption process of microalga was performed using the technique of steam explosion (150 ºC and 4,7 bar for 5 minutes), for its high efficiency in breaking and subsequent recovery of lipids and sugars. In the subsequent fractionation of the resultant mixture of the steam explosion, were able to identify three phases: organic liquid phase with lipids, liquid phase that contains carbohydrates and solid phase that composes mainly of protein. Previous studies showed the efficacy and the feasibility of use sulfuric acid as a catalyst of the reaction, followed of a lipid extraction by n-hexane solvent. In the present study we examined the variation of the amount of catalyst, obtaining higher recovery yields of lipids and sugars using a 5 % sulfuric acid (w/w, wet sample basis). It carried out a previous concentration to lipids extraction and recovery of sugars, in order to improve the performance of recovery. We employed two methods of concentration: the centrifuge and the frontal filtration (filtration with membrane). Both technical did not allow an improvement in the recovery of the two organic components.Actualment les microalgues són el centre d'atenció de moltes investigacions, per ser una font de biomassa renovable i una excel·lent matèria prima per la biorefineria. Quan les microalgues s'utilitzen com a biomassa, el procés consta de quatre etapes: el cultiu de les mateixes, la seva concentració, el fraccionament de la biomassa algal i la producció del producte final. El present estudi es centra en el fraccionament de les microalgues, sent l'objecte principal maximitzar la quantitat de lípids neutres i sucres recuperables, tant en el procés de la ruptura de la paret cel·lular, com en la posterior separació de fraccions. La microalga escollida és la Nannochloropsis gaditana, ja que és una bona font de lípids i carbohidrats per la producció de biocombustibles. El trencament de la paret cel·lular de les microalgues es va realitzar mitjançant la tècnica d'explosió de vapor (150 ºC i 4,7 bar durant 5 minuts), per la seva alta eficiència en la ruptura i en la posterior recuperació dels lípids i sucres. En el subsegüent fraccionament de la mescla resultant de l'explosió de vapor, es van poder identificar tres fases: fase líquida orgànica amb els lípids, la fase líquida que conté carbohidrats i una fase sòlida que es compon principalment de contingut proteic. Estudis previs van demostrar l'eficàcia i la viabilitat d'utilitzar àcid sulfúric com a catalitzador de la reacció, seguit d'una extracció de lípids amb el dissolvent n-hexà. En el present estudi es va analitzar la variació de la quantitat de catalitzador, obtenint uns rendiments majors de recuperació de lípids i sucres emprant un 5 % d'àcid sulfúric (pes/pes, en base mostra humida). Es va dur a terme una concentració prèvia a l'extracció de lípids i recuperació de sucres, per tal de millorar el rendiment de recuperació. Es van emprar dos mètodes de concentració: la centrifugadora i la filtració frontal (filtració amb membrana). Ambdós tècniques no van permetre una millora en la recuperació dels dos components orgànics.Actualmente, las microalgas son el centro de atención de muchas investigaciones, por ser una fuente de biomasa renovable y una excelente materia prima para la biorefinería. Cuando las microalgas se utilitzan como biomasa, el proceso consta de cuatro etapas: el cultivo de las mismas, su concentración, el fraccionamiento de la biomasa algal y la producción de del producto final. El presente estudio se centra en el fraccionamiento de las microalgas, siendo el objeto principal maximizar la cantidad de lípidos neutros i azúcares recuperables, tanto en el proceso de la ruptura de la pared celular, como en la posterior separación de fracciones. La microalga escogida es la Nannochloropsis gaditana, ya que es una buena fuente de lípids y carbohidratos para la producción de biocombustibles. La rotura de la pared celular de las microalgas se utilizó mediante la técnica de explosión de vapor (150 ºC y 4,7 bar durante 5 minutos), por su alta eficiencia en la ruptura y en la posterior recuperación de los lípidos y azúcares. En el subsiguiente fraccionamiento de la mezcla resultante de la explosión de vapor, se pudieron identificar tres fases: fase líquida orgánica con los lípidos, la fase líquida que contiene carbohidratos y una fase sólida que se compone principalmente de contenido proteico. Estudios previos demostraron la eficacia y la viabilidad de utilizar ácido sulfúrico como catalizador de la reacción, seguido de una extracción de lípidos con el dissolvente n-hexano. En el presente estudio se analizó la variación de la cantidad de catalizador, obteniendo unos rendimientos mayores de recuperación de lípidos y azúcares empleando un 5 % de ácido sulfúrico (peso/peso, en base muestra húmeda). Se llevó a cabo una concentración previa a la extracción de lípidos y recuperación de azúcares, para mejorar el rendimiento de recuperación. Se emplearon dos métodos de concentración: la centrifugadora y la filtración frontal (filtración con membrana). Ambos técnicas no permitieron una mejora en la recuperación de los dos componentes orgánicos

Ionospheric Doppler measurements by means of HF-radar techniques

Studies of the dynamics of the ionosphere and its related phenomena are mainly based on Doppler Drift measurements. The time variation (ionisation/recombination) of plasma density, thermospheric wind and others can be observed by means of HF-radars. The technique of Doppler Drift measurements is a quite complex technique that is now affordable by means of an advanced ionospheric sounder. The combination of vertical sounding and interferometric Doppler detection discloses the Doppler sources. The echo signal contains the Doppler shift in frequency imposed on the wave carrier by each point source where the signal is reflected. Other phenomena like environmental noise and the intrinsic error of the measurements that, together with the change in time of the refractive index, affect the measurements in various ways impeding to better quantify the results

The 22-year cycle in the geomagnetic 27-day recurrences reflecting on the F2-layer ionization

Solar cycle variations of the amplitudes of the 27-day solar rotation period reflected in the geomagnetic activity index <i>A<sub>p</sub></i>, solar radio flux F10.7cm and critical frequency <i>fo</i>F2 for mid-latitude ionosonde station Moscow from the maximum of sunspot cycle 18 to the maximum of cycle 23 are examined. The analysis shows that there are distinct enhancements of the 27-day amplitudes for <i>fo</i>F2 and <i>A<sub>p</sub></i> in the late declining phase of each solar cycle while the amplitudes for F10.7cm decrease gradually, and the <i> fo</i>F2 and <i>A<sub>p</sub></i> amplitude peaks are much larger for even-numbered solar cycles than for the odd ones. Additionally, we found the same even-high and odd-low pattern of <i>fo</i>F2 for other mid-latitude ionosonde stations in Northern and Southern Hemispheres. This property suggests that there exists a 22-year cycle in the F2-layer variability coupled with the 22-year cycle in the 27-day recurrence of geomagnetic activity.<br><br> <b>Key words.</b> Ionosphere (mid-latitude ionosphere; ionosphere- magnetosphere interactions) – Magnetospheric physics (solar wind-magnetosphere interactions

La visualització dels col·lectius estrangers a la ràdio i a la televisió de proximitat

L'objectiu de l'article és analitzar la representació de la població estrangera als mitjans de comunicació audiovisual d'àmbit local, partint de la hipòtesi que la proximitat a l'entorn social contribueix a abordar el fet migratori i la diversitat cultural en clau de cohesió social i de convivència. L'anàlisi de l'oferta dels diferents mitjans, però, evidencia el baix índex de propostes programàtiques i revela l'absència de referents mediàtics que estimulin la creació de vincles emocionals entre els ciutadans nouvinguts i la societat d'acollida. Des de la perspectiva de les associacions d'immigrants, es posa de manifest que la tensió i el conflicte social són els factors que en determinen, en bona part, la presència als mitjans.The aim of this paper is to analyze the representation of foreign people in local media. It is based on the hypothesis that proximity to social environment contributes to properly explain immigration and cultural diversity. The analysis of the TV and radio chart demonstrates the existence of few TV and radio programs that enhance emotional links between immigrants and local population. From immigrant associations perspectives, is made manifest that tension and social conflict continue to be the main factors determining their presence in mass media

Oscillation of the Ionosphere at Planetary-Wave Periods

F‐region ionospheric oscillations at planetary‐wave (PW) periods (2–20 days) are investigated, with primary focus on those oscillations transmitted to the ionosphere by PW modulation of the vertically propagating tidal spectrum. Tidal effects are isolated by specifically designed numerical experiments performed with the National Center for Atmospheric Research thermosphere‐ionosphere‐electrodynamics general circulation model for October 2009, when familiar PW and tides are present in the model. Longitude versus day‐of‐month perturbations in topside F‐region electron density (Ne) of order ±30–50% at PW periods occur as a result of PW‐modulated tides. At a given height, these oscillations are mainly due to vertical oscillations in the F layer of order ±15–40 km. These vertical movements are diagnosed in terms of changes in the F2‐layer peak height, ΔhmF2, which are driven by the vertical projections of E × B drifts and field‐aligned in situ neutral winds. E × B drifts dominate at the magnetic equator, while the two sources play more equal roles between 20° and 40° magnetic latitudes in each hemisphere. The in situ neutral wind effect arises from vertical propagation of PW‐modulated tides, whereas the E × B drifts originate from dynamo‐generated electric fields produced by the E‐region component of the same wind field; the former represents a new coupling mechanism for production of ionospheric oscillations at PW periods. Roughly half the above‐mentioned variability in Ne and hmF2 is associated with zonally symmetric (S0) oscillations, which contribute at about half the level of low‐level magnetic activity during October 2009. The thermosphere‐ionosphere‐electrodynamics general circulation model simulates the S0 oscillations in Ne observed from the CHAMP satellite well during this period and reveals that S0 oscillations in E × B play a significant role in driving S0 oscillations in ΔhmF2, in addition to neutral winds

Arkeologia eta gaur egungo gizartea

37 p. : il.-- Bibliogr.: p.34-35GRAL honetan, arkeologia eta gaur egungo gizartearen arteko harremanaren nolakotasuna aztertzen saiatu gara. Gai konplexua eta abstraktua den arren, gizartea eta arkeologiaren arteko harreman aldakorrak aurrera pausuak ematen ari dela aipatzekoa da lan honetan eta hori hobetzeko aurkeztutako ekimen eta mekanismo ezberdinen azterketa aurkeztea helburu daukagu. Horretarako, Ondarea definitzen saiatu naiz, gutxienez kontzeptuaren hurbilketa bat lortuz eta Ondarea gizartean daukan eragina azpimarratu dut, batez ere, herri baten identitate amankomuna sortzeko orduan. Ondarearen ideiarekin batera, Ondarearen kudeaketa aztertu dugu modu laburrean. Atal honetan, Ondarearen babesa eta kontserbazioa bultzatzen duten legedia aipatu eta arkeologiak dituen problematika ezberdinak aurkeztu ditut. Ondoren, arkeologia eta gizartearen arteko harremanaren garapena aurkeztu dugu, gizarteak arkeologian izandako interesaren areagotzea, batez ere, 1945 urtetik aurrera eman zena, ongizate estatuaren sorrera eta identitateak indartzeko Ondarearen erabilpena areagotu zenean. 1960ko hamarkadan, dibulgazioaren erabilpena zabaldu zen, gizartea parte hartze aktiboa bihurtzea eskatzen zuenean, turismo kulturalaren eraginpean. Hori aztertuta gaur egungo dibulgazioan erabiltzen diren mekanismoetan zentratu naiz, gizartearen arreta helburu daukatenak; bisita gidatuak, baliabide didaktiko ezberdinak, pentsa eta sare sozialak besteak beste. Horrekin batera, mekanismo ezberdinen eraginkortasuna ikusteko Euskal Autonomi Erkidegoko bi museoen analisia egin dut; BIBAT museoa eta Bilboko Arkeologi museoa. Bertan, baliabide didaktiko ezberdinak aurkitu ditut, bisita gidatuak, ikus-entzunezko baliabide asko, Ondarearen testuingurua azaltzeko balio dutenak, eta batez ere, hezkuntzari zuzendutako hitzaldi eta tailer ezberdinak. . Hala ere, museoen egokitzapena gauzatu den arren jendearen artean oraindik Ondarea eta arkeologia kontzeptu urrunak izaten jarraitzen dute, bibliografiaz gain, egindako inkesta baten emaitzek argitzera ematen duen ideia baita. Hori aldatu eta harremana hurbiltzeko egin daitezkeen eta beharrezkoak diren elementu ezberdinak aipatu ditugu lanaren azken zatian, ondorio moduan. Horien artean, hezkuntzaren garrantzia azpimarratzen dugu. Hau da, hezkuntza munduan arkeologia eta Ondarearen garrantzia azpimarratzea beharrezkoa ikusten dugu, haren babesa eta kontserbazioaren alde egoteko. Halaber, hezkuntzaren bitartez, jendearen jakintza-maila altuagoa izateko aukera egongo zen. Beste problematika bat, dibulgazioan, erakusten den objektuei garrantzi osoa ematea da. Izan ere, arkeologoek Ondarea zabaltzeko ahaleginak egiten dituzte eta askotan testuinguru falta somatzen da. Ez bakarrik Ondarearen inguruan dagoen testuingurua baizik eta arkeologiak jarraitutako metodologiarena ere