La sociabilidad doméstica y la decoración de las estancias de recibir en el ámbito murciano (1759-1808)

A través de una selección de testamentos e inventarios de Murcia, Cartagena y Caravaca de los reinados de Carlos III y Carlos IV, se analiza el tipo de decoración de las salas de recibo de las viviendas de los acaudalados. La influencia que las modas extranjeras tuvieron en esta época, tanto en lo relativo a las relaciones sociales como en la apariencia y la decoración de interiores, repercutió en las casas de los aristócratas y altos funcionarios del entorno murciano. No obstante, si hay algo que caracterizó estos espacios interiores fue la convivencia entre lo tradicional y moderno.Here the kind decoration present in the reception rooms of rich people’s houses is analyzed through the study of a selection of wills and inventories from Murcia, Cartagena and Caravaca during the reigns of Carlos III and Carlos IV. The influence of foreign fashion during this period influenced the houses of aristocrats and high functionaries, both in terms of social relations and in the appearance and interior decoration. Nevertheless, if there is something that characterizes these interiors it was the coexistence of traditional and modern styles

Esglésies d’urgència per a la perifèria de Barcelona

Aquest treball d’investigació s'emmarca dins del Màster de Projecte Integrat d'Arquitectura de l'Escola d'Arquitectura La Salle (URL) i és part d'una reflexió més extensa sobre la construcció de la perifèria barcelonina en els anys del desarrollismo franquista. El ràpid creixement dels suburbis va donar lloc a la creació d'una massa urbana descontrolada amb evidents deficiències en equipaments i urbanització. A través de dos exemples molt concrets, dues petites esglésies provisionals als barris del Verdum i la Trinitat Nova, ens apropem a una realitat social, arquitectònica i religiosa convulsa, en ple procés de canvi cap a una modernitat que, en els tres aspectes, marcarà profundament el paisatge humà d'aquests barris. La investigació neix amb dos objectius: posar en valor la modernitat d'una arquitectura construïda de manera precària i gairebé anònima, i conèixer la tradició constructiva que s'inicia en aquests anys i que constitueix la gran massa edificada de l'àrea metropolitana de Barcelona. D'aquesta manera podrem afrontar avui dia a la seva transformació i rehabilitació, tot conservant el seu esperit original. Les esglésies provisionals de Sant Sebastià i de Sant Josep Obrer van ser construïdes en els anys 1959 i 1960 respectivament per a resoldre la manca d'estructuració parroquial dels nous barris de la ciutat. El barracó de Sant Josep Obrer, d'aspecte extremadament pobre i humil, va ser construït pels propis veïns del barri seguint el projecte dels arquitectes Josep Maria Martorell i Oriol Bohigas, en aquell moment principals ideòlegs del Grup R i impulsors d'una renovada modernitat a Catalunya. Darrera de la seva aparent senzillesa, el projecte de Sant Josep Obrer amaga uns plantejaments radicalment moderns que un any abans els mateixos arquitectes havien assajat a l’església provisional de Sant Sebastià i que van causar una posterior reflexió sobre la relació entre modernitat i Església. En aquest sentit, Sant Sebastià va abordar amb originalitat la introducció de la prefabricació en una indústria de la construcció que poc a poc començava a despuntar després d'una dura postguerra i que serà la protagonista d'una manera de construir pròpia de la perifèria. El treball és una reflexió sobre els mecanismes de projecte i els processos d'anàlisi que podem utilitzar per arribar a comprendre'ls. En aquest sentit, a part d'una recerca històrica i contextual, s'ha realitzat un estudi analític de la documentació existent. Gràcies a això s'ha pogut comprovar per primera vegada com les dues esglésies, malgrat la seva gran diferència formal i estètica, comparteixen la mateixa idea de projecte, com si fossin dues variants d'un mateix model. Tot i l’aparent insignificança dels dos edificis, a través d’ells s’emmirallen bona part dels profunds canvis plàstics, socials i litúrgics que transformaran els edificis religiosos a mitjans del segle XX. Les condicions especials que van portar a la construcció d’aquestes dues esglésies han generat uns models fora d’allò comú en aquell moment i, per tant, fràgils i d’especial interès. En elles trobem solucions enginyoses i innovadores pròpies de les esglésies construïdes en els anys dels canvis conciliars, un ús extremadament funcional i auster de l’espai i una construcció precària però alhora imaginativa. També, les primeres temptatives de construcció de barracons prefabricats de qualitat per a solucionar ràpidament les mancances dels nous barris de la ciutat. El registre que s'ha realitzat amb els dos edificis ens permet documentar i desgranar amb precisió tots els aspectes de projectes que, d'altra manera, quedarien perduts amb el pas del temps i que actualment han desaparegut o es troben en un avançat estat de degradació. Aquest registre analític ens ha de servir també per a comunicar a la societat del s.XXI els valors d'un patrimoni arquitectònic modern molt proper però alhora desconegut i en molts casos, menyspreat.Peer Reviewe

"Judio vesino en el Alcaçar del Castillo de la Dicha çibdad de Lorca": Judería, poder económico y entorno social en una ciudad de la frontera de Granada

The presence of the Jewish community in the border town of Lorca has been little known to historians who study this minority group in the Late Middle Ages. Recent archaeological studies have brought to light the community, which had settled in Lorca during the Repopulation by Alfonso X in the 13th century. This paper studies the life of the Jewish community in the historical and geographical context of the Border with the Kingdom of Granada

The flexible grouping: an organizational framework as a means for the attention to diversity in Compulsory Secondary Education

Resumen basado en el de la publicaciónSe presenta la experiencia llevada a cabo con el agrupamiento flexible del aula como marco organizativo y metodológico, desarrollado en alumnado de ESO. Surge como respuesta a unas necesidades educativas ocasionadas por la diversidad de éste en las aulas. Se analiza cómo plantear la organización de espacios, qué circunstancias han de darse, considerando aquellos condicionantes que deben contribuir favorablemente a que desarrollemos con éxito esta metodología. Se pretende alcanzar unos efectos positivos en la actitud y motivación del alumnado que ha de traducirse además en una mejora de los rendimientos académicos.AndalucíaES

“No agrada la moda nueva por mejor, sino por nueva” y extranjera: indumentaria femenina a la moda en el ámbito murciano (1759-1808)

During the reigns of Carlos III and Carlos IV dissertations on luxury, fashion and appearances were attached to the imprint of foreign, mainly French and English trends. To which the idea of relating the change of fashion with feminine nature, considered fickle and frivolous were brought together. In this context it is discussed how women dressed in the Murcia environment using as a main source notarial documents, literature and the press, noting that Murcian women wore dressing that was close to the exogenous patterns and the different fashions that followed, transforming designs fabrics and ornamentation. Here, as in other cities such as Madrid or Barcelona, the rise of foreign clothes must be linked to the establishment of the Bourbon dynasty, economic and trade enhancement, increased sociability areas and more feminine presence in them.Durante los reinados de Carlos III y Carlos IV las disertaciones sobre el lujo, las modas y las apariencias estuvieron unidas a la impronta de las tendencias extranjeras, francesas e inglesas principalmente. A lo que se aunó la idea de relacionar la variación de las modas con la naturaleza femenina, considerada voluble y frívola. En este contexto se analiza cómo vestían las mujeres del entorno murciano utilizando la documentación notarial como fuente principal, la literatura y la prensa, constatando que las murcianas tenían una indumentaria que seguía de cerca los patrones exógenos y las distintas modas que se sucedieron, transformando diseños, tejidos y ornamentaciones. Aquí, al igual que en otras ciudades como Madrid o Barcelona, el auge de prendas extranjeras debe vincularse con la instauración de la dinastía borbónica, la mejora económica y comercial, el aumento de las áreas de sociabilidad y la mayor presencia femenina en las mismas

Para mayor aumento de su culto divino: donaciones testamentarias para mantenimiento y esplendor de las iglesias en el entorno murciano (1759-1808)

Se pretende analizar el tipo de donaciones que se hicieron al clero en Murcia y Cartagena a través de varios testamentos otorgados durante los reinados de Carlos III y Carlos IV. Independientemente de la condición social de los otorgantes, se han examinado, por un lado, las limosnas económicas con las que se contribuía al mantenimiento de los templos y de su patrimonio artístico y, por otro lado, los legados de bienes para las imágenes sacras de las iglesias, fundamentalmente los que formaban parte del adecentamiento personal, es decir, prendas y joyas

Los espacios públicos de las viviendas acomodadas del siglo XVIII a partir de la documentación notarial de Murcia y Madrid

Atrio: Revista de historia del arte nº 17 (2011), p. 91-102Este artículo pretende analizar el modo en que se amueblaban y decoraban las estancias destinadas a las relaciones sociales de las casas aristocráticas en la segunda mitad del siglo XVIII. Para ello se han consultado inventarios de bienes de personajes del estamento nobiliario de Murcia y Madrid y se ha cotejado con ciertas fuentes literarias de la época.This article pretends to analyze the way in which the stays used for social relations were furnished and decorated in the aristocratic houses of the second half of the XVIIIth century.To do this, there have been consulted good inventories of noble estate characters from Murcia and Madrid and it`s been compared to certain literary sources from that time.Versión del edito

The treatment of mortal remains in lands of Murcia during the reigns of Charles III and Charles IV

Utilizando como fuente principal los testamentos expedidos en Murcia y Cartagena durante los reinados de Carlos III y Carlos IV, se analiza cuál era el tratamiento habitual que se daba al cuerpo muerto, desde la certificación del fallecimiento hasta el enterramiento, así como las variantes que comenzaron a producirse por cuestiones sanitarias y teológicas. La doctrina religiosa insistía en la importancia de atender a la parte espiritual en detrimento de la material, tanto en el transcurrir diario como en la realización del testamento, considerado salvoconducto para la salvación del alma. Por este motivo, se concedía tanta trascendencia a los rituales en torno al cuerpo, una vez que se había desprendido de sus ataduras terrenales.Using as main source testaments issued in Murcia and Cartagena during the reigns of Charles III and Charles IV, we analyze what the usual treatment given to the dead body, from the certification of death until burial, as well as the variants that began to take place for health and theological questions. Religious doctrine emphasized the importance of attending to the spiritual part at the expense of material, both the daily pass as in the embodiment of the will, considered safe passage for the salvation of the soul. For this reason, much importance is attached to the rituals around the body, once it had fallen from its earthly bonds

Spiritual and Physical Care: First Child Care in the XVIII's Century Spain

It is intended here to approach which were the cares children received during their early years of live in the Eighteenth century. In order to do this several literary works, treatises, sermons, newspaper articles and a regular series of wills and inventories of goods dispatched in the environment Murcia and Madrid have been analyzed. Throughout the eighteenth century, the issue of childhood acquired more relevance than in the past. The Enlightenment ideology proclaimed that the treatment to that stage of life had to be improved as a prerequisite for obtaining healthy, vigorous and active individuals. Issue that had to live with a set of customs, notably marked by religion and superstition, in a country that was struggling between the traditional and the modern.Se pretende abordar cuáles eran los cuidados que recibían los niños durante sus primeros años de vida en la España del setecientos. Para ello se han analizado diversas obras literarias, tratados, sermones, artículos de la prensa periódica y una serie de testamentos e inventarios de bienes expedidos en el entorno murciano y madrileño. A lo largo del siglo XVIII, el tema de la infancia adquirió más relevancia que en épocas anteriores. La ideología ilustrada proclamaba que había de mejorarse el tratamiento hacia este estado de la vida como premisa para la obtención de individuos sanos, vigorosos y activos. Cuestión que hubo de convivir con una serie de costumbres, notablemente marcadas por la religión y la superstición, en un país que se debatía entre lo tradicional y lo moderno./