Propostes dels partits polítics

Abstract not availabl

Els partits polítics catalans i la seguretat. Estudi comparatiu de les diferents estratègies

El present treball parteix de la hipòtesi de si els principals partits polítics catalans disposen, o no, d'una estratègia de seguretat internacional clara i ben definida. Per tal de respondre a la hipòtesi plantejada, i partint de l'Estratègia Europea de Seguretat de l'any 2003, amb les amenaces que s'hi estableixen, s'han estudiat els programes electorals i altre material dels cinc principals partits polítics catalans (CiU, PSC, ERC, PP i ICV). S'ha posat èmfasi en els programes de les eleccions generals de 2004 i 2008 i de les europees de 2004 i 2009, i s'han contrastat els resultats amb entrevistes als responsables de les sectorials de Seguretat, Defensa i/o Internacional de cada partit polític. Aquest assaig espera poder demostrar si els partits abans esmentats tenen una estratègia de seguretat internacional i si estan preparats per a les amenaces del segle XXI. S'ha pogut constatar que 4 dels 5 partits estan més interessats en la seguretat internacional que ens els serveis sanitaris, per posar un exemple. En un altre nivell d'anàlisi, s'ha pogut apuntar la tendència que els partits d'esquerra i centre-esquerra es centren més en la seguretat humana, mentre que els partits de centre es focalitzen en la seguretat pragmàtica i els de dretes, en la seguretat tradicional

Simone Weil contra els partits polítics

En aquest breu article divulgatiu s'exposa el contingut de l'opuscle 'Nota sobre la supressió general dels partits polítics' (1940), de Simone Weil. Weil defensa la necessita d'eliminar els partits polítics basant-se en tres crítiques: (1) Els partits són màquines de generar passió col·lectiva, i això obstaculitza el judici del poble; (2) Els partits es preocupen exclusivament del seu propi creixement; (3) La disciplina del partit respecte la seva pròpia doctrina mata en les ànimes dels seus membres l'impuls per perseguir el bé i la veritat

QD2.0: Nadius digitals i qualitat democràtica. Memòria

Grup de Recerca en Educació Moral (GREM)La recerca que presentem té la finalitat de mostrar fins a quin punt les tecnologies digitals poden impulsar un nou marc de participació política dels més joves, els que no tenen la majoria d’edat. A més, aquesta investigació ha de permetre proporcionar als centres educatius pautes o criteris per intervenir en la formació política dels joves, els que són a punt de fer la majoria d’edat i, per tant, futurs electors. Per dur‐ho a terme, s’ha fet una recerca qualitativa, basada en un recull de dades quantitatives amb enquestes i qüestionaris, que s’ha completat amb un focus grup i un treball educatiu per mitjà d’una activitat didàctica en una mostra de centres educatius de batxillerat. Els apartats següents recullen un resum executiu, el marc conceptual i l’estat de la qüestió, el dispositiu metodològic, la descripció de la mostra, el resum de resultats i les conclusions. El document es tanca amb alguns annexos del material emprat.Investigació duta a terme amb un ajut en el marc de la convocatòria dels projectes de recerca en l’àmbit de la qualitat democràtica (ref. 2013 DEMOC 00015). Generalitat de Catalunya. Departament de Governació. Programa de Qualitat Democràtic

El context polític de les Normes de Castelló

La commemoració del cinquanta aniversari de l'aprovació de les Normes de Castelló requereix l'explicació d'un context polític determinat que en certa manera va afavorir un marc de convivència i recuperació nacional del poble valencià. En aquesta breu contribució a la commemoració que fa la revista SAÓ volguera centrar-me en tres aspectes que varen configurar aquest ambient polític de l'època republicana al País Valencià: el sistema de partits polítics, les noves perspectives de la qüestió nacional i el tema de l'Estatut

L'estructura social i política valenciana

Estructura social del País Valencià mostra una gran desigualtat, de la qual la gent no és conscient. L'estructura política es pot explicar amb el model de l'arbre amb arrels (les ideologies polítiques), el tronc (la autoubicació esquerra-dreta), les branques (els partits polítics) i les fulles (els vots que reben)

La teoria dels conjunts borrosos : una aplicació en el camp de les ciències socials

L'objectiu d'aquest article és presentar la teoria matemàtica dels conjunts borrosos com a eina de tractament de dades en el camp de les ciències socials. En primer lloc, exposem una reflexió entorn d'algunes de les qüestions metodològiques que ens preocupen respecte al procés de la investigació científica. En concret, aital preocupació metodològica gira entorn dels temes d'incertesa, veritat, validesa i informació, temes que ens porten a proposar la pertinència de la teoria dels conjunts borrosos a mode de mètode per al tractament de la incertesa en les ciències socials. En segon lloc, exposem una breu despcripció de la teoria dels conjuntos borrosos, en la qual indiquem llurs elements més fonamentals. Seguidament, oferim un exemple d'aplicació d'aquesta teoria matemàtica utilitzant dades extretes d'una enquesta realitzada als membres del Parlament de Catalunya sobre la llei 1/1998 de política lingüística (7 de gener de 1998).El objetivo de este artículo es presentar la teoría matemática de los conjuntos borrosos como instrumento para el tratamiento de datos en el campo de las ciencias sociales. En primer lugar, exponemos una reflexión en torno a ciertas cuestiones metodológicas que nos preocupan respecto al proceso de la investigación científica. En concreto, tal preocupación gira en torno a los temas de incertidumbre, verdad, validez e información, temas que nos llevan a plantear la pertinencia de la teoría de los conjuntos borrosos como método para el tratamiento de la incertidumbre en las ciencias sociales. En segundo lugar, exponemos una breve descripción de la teoría de los conjuntos borrosos donde indicamos sus elementos más fundamentales. A continuación, ofrecemos un ejemplo de aplicación de esta teoría matemática utilizando los datos extraídos de una encuesta realizada a los miembros del Parlament de Catalunya sobre la Ley 1/1998 de política lingüística (7 de enero de 1998).The aim of this essay is to present the mathematical theory of fuzzy sets as an instrument for the data treatment in the field of social sciences. First, we will expound on some of the methodological questions that interest us concerning the process of scientific research. Specifically, we will focus on such methodological questions relating to uncertainty, truth, validity and information. These topics will lead us to propose the relevance of the theory of fuzzy sets as a method for the treatment of uncertainty in the field of social sciences. Secondly, we will expound a brief description of the theory of fuzzy sets, explaining some of it most fundamental elements. Following this, we will show a sample application of the mathematical theory of fuzzy sets using as its basis the data extracted from a questionnaire on Linguistic Politics given to the members of the Parlament de Catalunya (Llei 1/1998; 7th of January 1998)