279 research outputs found
Automatic Construction of Discourse Corpora for Dialogue Translation
In this paper, a novel approach is proposed to automatically construct parallel discourse corpus for dialogue machine translation. Firstly, the parallel subtitle data and its corresponding monolingual movie script data are crawled and collected from Internet. Then tags such as speaker and discourse boundary from the script data are projected to its subtitle data via an information retrieval approach in order to map monolingual discourse to bilingual texts. We not only evaluate the mapping results, but also integrate speaker information into the translation. Experiments show our proposed method can achieve 81.79% and 98.64% accuracy on speaker and dialogue boundary annotation, and speaker-based language model adaptation can obtain around 0.5 BLEU points improvement in translation qualities. Finally, we publicly release around 100K parallel discourse data with manual speaker and dialogue boundary annotation
The VIW project : multimodal corpus linguistics for audio description analysis
Following an overview of corpus linguistics in audiovisual translation, and more specifically in audio description, this article presents the VIW (Visuals Into Words) project and its resulting corpus. It describes the compilation and annotation processes, highlighting the main challenges found. The article also presents the web application that has been developed, explaining in detail various data visualisation and search possibilitiesDespués de una panorámica general sobre la lingüística de corpus en traducción audiovisual, y más específicamente en el ámbito de la audiodescripción, el artículo presenta el proyecto VIW y el corpus que se ha desarrollado. Se describen los procesos de compilación y anotación del corpus, destacando los principales retos que se han encontrado. El artículo también presenta la aplicación web desarrollada durante el proyecto, que permite varias visualizaciones de los datos así como múltiples posibilidades de búsqueda
Data and methods for a visual understanding of sign languages
Signed languages are complete and natural languages used as the first or preferred mode of communication by millions of people worldwide. However, they, unfortunately, continue to be marginalized languages. Designing, building, and evaluating models that work on sign languages presents compelling research challenges and requires interdisciplinary and collaborative efforts. The recent advances in Machine Learning (ML) and Artificial Intelligence (AI) has the power to enable better accessibility to sign language users and narrow down the existing communication barrier between the Deaf community and non-sign language users. However, recent AI-powered technologies still do not account for sign language in their pipelines. This is mainly because sign languages are visual languages, that use manual and non-manual features to convey information, and do not have a standard written form. Thus, the goal of this thesis is to contribute to the development of new technologies that account for sign language by creating large-scale multimodal resources suitable for training modern data-hungry machine learning models and developing automatic systems that focus on computer vision tasks related to sign language that aims at learning better visual understanding of sign languages.
Thus, in Part I, we introduce the How2Sign dataset, which is a large-scale collection of multimodal and multiview sign language videos in American Sign Language. In Part II, we contribute to the development of technologies that account for sign languages by presenting in Chapter 4 a framework called Spot-Align, based on sign spotting methods, to automatically annotate sign instances in continuous sign language. We further present the benefits of this framework and establish a baseline for the sign language recognition task on the How2Sign dataset. In addition to that, in Chapter 5 we benefit from the different annotations and modalities of the How2Sign to explore sign language video retrieval by learning cross-modal embeddings. Later in Chapter 6, we explore sign language video generation by applying Generative Adversarial Networks to the sign language domain and assess if and how well sign language users can understand automatically generated sign language videos by proposing an evaluation protocol based on How2Sign topics and English translationLes llengües de signes són llengües completes i naturals que utilitzen milions de persones de tot el món com mode de comunicació primer o preferit. Tanmateix, malauradament, continuen essent llengües marginades. Dissenyar, construir i avaluar tecnologies que funcionin amb les llengües de signes presenta reptes de recerca que requereixen d’esforços interdisciplinaris i col·laboratius. Els avenços recents en l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial (IA) poden millorar l’accessibilitat tecnològica dels signants, i alhora reduir la barrera de comunicació existent entre la comunitat sorda i les persones no-signants. Tanmateix, les tecnologies més modernes en IA encara no consideren les llengües de signes en les seves interfícies amb l’usuari. Això es deu principalment a que les llengües de signes són llenguatges visuals, que utilitzen característiques manuals i no manuals per transmetre informació, i no tenen una forma escrita estàndard. Els objectius principals d’aquesta tesi són la creació de recursos multimodals a gran escala adequats per entrenar models d’aprenentatge automàtic per a llengües de signes, i desenvolupar sistemes de visió per computador adreçats a una millor comprensió automàtica de les llengües de signes. Així, a la Part I presentem la base de dades How2Sign, una gran col·lecció multimodal i multivista de vídeos de la llengua de signes nord-americana. A la Part II, contribuïm al desenvolupament de tecnologia per a llengües de signes, presentant al capítol 4 una solució per anotar signes automàticament anomenada Spot-Align, basada en mètodes de localització de signes en seqüències contínues de signes. Després, presentem els avantatges d’aquesta solució i proporcionem uns primers resultats per la tasca de reconeixement de la llengua de signes a la base de dades How2Sign. A continuació, al capítol 5 aprofitem de les anotacions i diverses modalitats de How2Sign per explorar la cerca de vídeos en llengua de signes a partir de l’entrenament d’incrustacions multimodals. Finalment, al capítol 6, explorem la generació de vídeos en llengua de signes aplicant xarxes adversàries generatives al domini de la llengua de signes. Avaluem fins a quin punt els signants poden entendre els vídeos generats automàticament, proposant un nou protocol d’avaluació basat en les categories dins de How2Sign i la traducció dels vídeos a l’anglès escritLas lenguas de signos son lenguas completas y naturales que utilizan millones de personas
de todo el mundo como modo de comunicación primero o preferido. Sin embargo, desgraciadamente,
siguen siendo lenguas marginadas. Diseñar, construir y evaluar tecnologías
que funcionen con las lenguas de signos presenta retos de investigación que requieren
esfuerzos interdisciplinares y colaborativos. Los avances recientes en el aprendizaje automático
y la inteligencia artificial (IA) pueden mejorar la accesibilidad tecnológica de
los signantes, al tiempo que reducir la barrera de comunicación existente entre la comunidad
sorda y las personas no signantes. Sin embargo, las tecnologías más modernas en
IA todavía no consideran las lenguas de signos en sus interfaces con el usuario. Esto
se debe principalmente a que las lenguas de signos son lenguajes visuales, que utilizan
características manuales y no manuales para transmitir información, y carecen de una
forma escrita estándar. Los principales objetivos de esta tesis son la creación de recursos
multimodales a gran escala adecuados para entrenar modelos de aprendizaje automático
para lenguas de signos, y desarrollar sistemas de visión por computador dirigidos a una
mejor comprensión automática de las lenguas de signos.
Así, en la Parte I presentamos la base de datos How2Sign, una gran colección multimodal
y multivista de vídeos de lenguaje la lengua de signos estadounidense. En la Part II,
contribuimos al desarrollo de tecnología para lenguas de signos, presentando en el capítulo
4 una solución para anotar signos automáticamente llamada Spot-Align, basada en
métodos de localización de signos en secuencias continuas de signos. Después, presentamos
las ventajas de esta solución y proporcionamos unos primeros resultados por la tarea
de reconocimiento de la lengua de signos en la base de datos How2Sign. A continuación,
en el capítulo 5 aprovechamos de las anotaciones y diversas modalidades de How2Sign
para explorar la búsqueda de vídeos en lengua de signos a partir del entrenamiento de
incrustaciones multimodales. Finalmente, en el capítulo 6, exploramos la generación
de vídeos en lengua de signos aplicando redes adversarias generativas al dominio de la
lengua de signos. Evaluamos hasta qué punto los signantes pueden entender los vídeos
generados automáticamente, proponiendo un nuevo protocolo de evaluación basado en
las categorías dentro de How2Sign y la traducción de los vídeos al inglés escrito.Teoria del Senyal i Comunicacion
Data and methods for a visual understanding of sign languages
Signed languages are complete and natural languages used as the first or preferred mode of communication by millions of people worldwide. However, they, unfortunately, continue to be marginalized languages. Designing, building, and evaluating models that work on sign languages presents compelling research challenges and requires interdisciplinary and collaborative efforts. The recent advances in Machine Learning (ML) and Artificial Intelligence (AI) has the power to enable better accessibility to sign language users and narrow down the existing communication barrier between the Deaf community and non-sign language users. However, recent AI-powered technologies still do not account for sign language in their pipelines. This is mainly because sign languages are visual languages, that use manual and non-manual features to convey information, and do not have a standard written form. Thus, the goal of this thesis is to contribute to the development of new technologies that account for sign language by creating large-scale multimodal resources suitable for training modern data-hungry machine learning models and developing automatic systems that focus on computer vision tasks related to sign language that aims at learning better visual understanding of sign languages.
Thus, in Part I, we introduce the How2Sign dataset, which is a large-scale collection of multimodal and multiview sign language videos in American Sign Language. In Part II, we contribute to the development of technologies that account for sign languages by presenting in Chapter 4 a framework called Spot-Align, based on sign spotting methods, to automatically annotate sign instances in continuous sign language. We further present the benefits of this framework and establish a baseline for the sign language recognition task on the How2Sign dataset. In addition to that, in Chapter 5 we benefit from the different annotations and modalities of the How2Sign to explore sign language video retrieval by learning cross-modal embeddings. Later in Chapter 6, we explore sign language video generation by applying Generative Adversarial Networks to the sign language domain and assess if and how well sign language users can understand automatically generated sign language videos by proposing an evaluation protocol based on How2Sign topics and English translationLes llengües de signes són llengües completes i naturals que utilitzen milions de persones de tot el món com mode de comunicació primer o preferit. Tanmateix, malauradament, continuen essent llengües marginades. Dissenyar, construir i avaluar tecnologies que funcionin amb les llengües de signes presenta reptes de recerca que requereixen d’esforços interdisciplinaris i col·laboratius. Els avenços recents en l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial (IA) poden millorar l’accessibilitat tecnològica dels signants, i alhora reduir la barrera de comunicació existent entre la comunitat sorda i les persones no-signants. Tanmateix, les tecnologies més modernes en IA encara no consideren les llengües de signes en les seves interfícies amb l’usuari. Això es deu principalment a que les llengües de signes són llenguatges visuals, que utilitzen característiques manuals i no manuals per transmetre informació, i no tenen una forma escrita estàndard. Els objectius principals d’aquesta tesi són la creació de recursos multimodals a gran escala adequats per entrenar models d’aprenentatge automàtic per a llengües de signes, i desenvolupar sistemes de visió per computador adreçats a una millor comprensió automàtica de les llengües de signes. Així, a la Part I presentem la base de dades How2Sign, una gran col·lecció multimodal i multivista de vídeos de la llengua de signes nord-americana. A la Part II, contribuïm al desenvolupament de tecnologia per a llengües de signes, presentant al capítol 4 una solució per anotar signes automàticament anomenada Spot-Align, basada en mètodes de localització de signes en seqüències contínues de signes. Després, presentem els avantatges d’aquesta solució i proporcionem uns primers resultats per la tasca de reconeixement de la llengua de signes a la base de dades How2Sign. A continuació, al capítol 5 aprofitem de les anotacions i diverses modalitats de How2Sign per explorar la cerca de vídeos en llengua de signes a partir de l’entrenament d’incrustacions multimodals. Finalment, al capítol 6, explorem la generació de vídeos en llengua de signes aplicant xarxes adversàries generatives al domini de la llengua de signes. Avaluem fins a quin punt els signants poden entendre els vídeos generats automàticament, proposant un nou protocol d’avaluació basat en les categories dins de How2Sign i la traducció dels vídeos a l’anglès escritLas lenguas de signos son lenguas completas y naturales que utilizan millones de personas
de todo el mundo como modo de comunicación primero o preferido. Sin embargo, desgraciadamente,
siguen siendo lenguas marginadas. Diseñar, construir y evaluar tecnologías
que funcionen con las lenguas de signos presenta retos de investigación que requieren
esfuerzos interdisciplinares y colaborativos. Los avances recientes en el aprendizaje automático
y la inteligencia artificial (IA) pueden mejorar la accesibilidad tecnológica de
los signantes, al tiempo que reducir la barrera de comunicación existente entre la comunidad
sorda y las personas no signantes. Sin embargo, las tecnologías más modernas en
IA todavía no consideran las lenguas de signos en sus interfaces con el usuario. Esto
se debe principalmente a que las lenguas de signos son lenguajes visuales, que utilizan
características manuales y no manuales para transmitir información, y carecen de una
forma escrita estándar. Los principales objetivos de esta tesis son la creación de recursos
multimodales a gran escala adecuados para entrenar modelos de aprendizaje automático
para lenguas de signos, y desarrollar sistemas de visión por computador dirigidos a una
mejor comprensión automática de las lenguas de signos.
Así, en la Parte I presentamos la base de datos How2Sign, una gran colección multimodal
y multivista de vídeos de lenguaje la lengua de signos estadounidense. En la Part II,
contribuimos al desarrollo de tecnología para lenguas de signos, presentando en el capítulo
4 una solución para anotar signos automáticamente llamada Spot-Align, basada en
métodos de localización de signos en secuencias continuas de signos. Después, presentamos
las ventajas de esta solución y proporcionamos unos primeros resultados por la tarea
de reconocimiento de la lengua de signos en la base de datos How2Sign. A continuación,
en el capítulo 5 aprovechamos de las anotaciones y diversas modalidades de How2Sign
para explorar la búsqueda de vídeos en lengua de signos a partir del entrenamiento de
incrustaciones multimodales. Finalmente, en el capítulo 6, exploramos la generación
de vídeos en lengua de signos aplicando redes adversarias generativas al dominio de la
lengua de signos. Evaluamos hasta qué punto los signantes pueden entender los vídeos
generados automáticamente, proponiendo un nuevo protocolo de evaluación basado en
las categorías dentro de How2Sign y la traducción de los vídeos al inglés escrito.Postprint (published version
Eyetracking and Applied Linguistics
Eyetracking has become a powerful tool in scientific research and has finally found its way into disciplines such as applied linguistics and translation studies, paving the way for new insights and challenges in these fields. The aim of the first International Conference on Eyetracking and Applied Linguistics (ICEAL) was to bring together researchers who use eyetracking to empirically answer their research questions. It was intended to bridge the gaps between applied linguistics, translation studies, cognitive science and computational linguistics on the one hand and to further encourage innovative research methodologies and data triangulation on the other hand. These challenges are also addressed in this proceedings volume: While the studies described in the volume deal with a wide range of topics, they all agree on eyetracking as an appropriate methodology in empirical research
Accessing spoken interaction through dialogue processing [online]
Zusammenfassung
Unser Leben, unsere Leistungen und unsere Umgebung, alles wird
derzeit durch Schriftsprache dokumentiert. Die rasante
Fortentwicklung der technischen Möglichkeiten Audio, Bilder und
Video aufzunehmen, abzuspeichern und wiederzugeben kann genutzt
werden um die schriftliche Dokumentation von menschlicher
Kommunikation, zum Beispiel Meetings, zu unterstützen, zu
ergänzen oder gar zu ersetzen. Diese neuen Technologien können
uns in die Lage versetzen Information aufzunehmen, die
anderweitig verloren gehen, die Kosten der Dokumentation zu
senken und hochwertige Dokumente mit audiovisuellem Material
anzureichern. Die Indizierung solcher Aufnahmen stellt die
Kerntechnologie dar um dieses Potential auszuschöpfen. Diese
Arbeit stellt effektive Alternativen zu schlüsselwortbasierten
Indizes vor, die Suchraumeinschränkungen bewirken und teilweise
mit einfachen Mitteln zu berechnen sind.
Die Indizierung von Sprachdokumenten kann auf verschiedenen
Ebenen erfolgen: Ein Dokument gehört stilistisch einer
bestimmten Datenbasis an, welche durch sehr einfache Merkmale
bei hoher Genauigkeit automatisch bestimmt werden kann.
Durch diese Art von Klassifikation kann eine Reduktion des
Suchraumes um einen Faktor der Größenordnung 410 erfolgen. Die
Anwendung von thematischen Merkmalen zur Textklassifikation
bei einer Nachrichtendatenbank resultiert in einer Reduktion um
einen Faktor 18. Da Sprachdokumente sehr lang sein können müssen
sie in thematische Segmente unterteilt werden. Ein neuer
probabilistischer Ansatz sowie neue Merkmale (Sprecherinitia
tive und Stil) liefern vergleichbare oder bessere Resultate als
traditionelle schlüsselwortbasierte Ansätze. Diese thematische
Segmente können durch die vorherrschende Aktivität
charakterisiert werden (erzählen, diskutieren, planen, ...),
die durch ein neuronales Netz detektiert werden kann. Die
Detektionsraten sind allerdings begrenzt da auch Menschen
diese Aktivitäten nur ungenau bestimmen. Eine maximale
Reduktion des Suchraumes um den Faktor 6 ist bei den verwendeten
Daten theoretisch möglich. Eine thematische Klassifikation
dieser Segmente wurde ebenfalls auf einer Datenbasis
durchgeführt, die Detektionsraten für diesen Index sind jedoch
gering.
Auf der Ebene der einzelnen Äußerungen können Dialogakte wie
Aussagen, Fragen, Rückmeldungen (aha, ach ja, echt?, ...) usw.
mit einem diskriminativ trainierten Hidden Markov Model erkannt
werden. Dieses Verfahren kann um die Erkennung von kurzen Folgen
wie Frage/AntwortSpielen erweitert werden (Dialogspiele).
Dialogakte und spiele können eingesetzt werden um
Klassifikatoren für globale Sprechstile zu bauen. Ebenso
könnte ein Benutzer sich an eine bestimmte Dialogaktsequenz
erinnern und versuchen, diese in einer grafischen
Repräsentation wiederzufinden.
In einer Studie mit sehr pessimistischen Annahmen konnten
Benutzer eines aus vier ähnlichen und gleichwahrscheinlichen
Gesprächen mit einer Genauigkeit von ~ 43% durch eine graphische
Repräsentation von Aktivität bestimmt.
Dialogakte könnte in diesem Szenario ebenso nützlich sein, die
Benutzerstudie konnte aufgrund der geringen Datenmenge darüber
keinen endgültigen Aufschluß geben. Die Studie konnte allerdings
für detailierte Basismerkmale wie Formalität und
Sprecheridentität keinen Effekt zeigen.
Abstract
Written language is one of our primary means for documenting our
lives, achievements, and environment. Our capabilities to
record, store and retrieve audio, still pictures, and video are
undergoing a revolution and may support, supplement or even
replace written documentation. This technology enables us to
record information that would otherwise be lost, lower the cost
of documentation and enhance highquality documents with
original audiovisual material.
The indexing of the audio material is the key technology to
realize those benefits. This work presents effective
alternatives to keyword based indices which restrict the search
space and may in part be calculated with very limited resources.
Indexing speech documents can be done at a various levels:
Stylistically a document belongs to a certain database which can
be determined automatically with high accuracy using very simple
features. The resulting factor in search space reduction is in
the order of 410 while topic classification yielded a factor
of 18 in a news domain.
Since documents can be very long they need to be segmented into
topical regions. A new probabilistic segmentation framework as
well as new features (speaker initiative and style) prove to be
very effective compared to traditional keyword based methods. At
the topical segment level activities (storytelling, discussing,
planning, ...) can be detected using a machine learning approach
with limited accuracy; however even human annotators do not
annotate them very reliably. A maximum search space reduction
factor of 6 is theoretically possible on the databases used. A
topical classification of these regions has been attempted
on one database, the detection accuracy for that index, however,
was very low.
At the utterance level dialogue acts such as statements,
questions, backchannels (aha, yeah, ...), etc. are being
recognized using a novel discriminatively trained HMM procedure.
The procedure can be extended to recognize short sequences such
as question/answer pairs, so called dialogue games.
Dialog acts and games are useful for building classifiers for
speaking style. Similarily a user may remember a certain dialog
act sequence and may search for it in a graphical
representation.
In a study with very pessimistic assumptions users are able to
pick one out of four similar and equiprobable meetings correctly
with an accuracy ~ 43% using graphical activity information.
Dialogue acts may be useful in this situation as well but the
sample size did not allow to draw final conclusions. However the
user study fails to show any effect for detailed basic features
such as formality or speaker identity
- …