Anàlisi empírica d'una situació de comunicació intercultural (Pakistan-Anglaterra) en un àmbit col·loquial

Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic 2013-2014El tema d’estudi d’aquest Treball de Final de Grau és l’anàlisi empírica d’una situació de comunicació intercultural entre dues cultures diferenciades, la cultura de Pakistan i la d’Anglaterra. Per a aquest efecte, farem servir un suport audiovisual, com és la pel·lícula “My Son the Fanatic”, drama dirigit per Udayan Prasad l’any 1997, de la qual analitzarem la primera escena: una situació col·loquial on dues famílies, una pakistanesa i una anglesa, es troben per primera volta amb motiu de la organització dels preparatius de la boda de llurs fills. Aquest fragment presenta el xoc cultural més evident de tot el film, així com també plasma les habilitats culturals que cada membre de la família posseeix quan dialoga amb una altra persona de diferent cultura, malgrat fer-ho en la mateixa llengua (anglès). L’anàlisi de la situació comunicativa intercultural ens mostrarà la importància de la tasca de l’intèrpret en contextos de comunicació on encara no hi ha aptituds interculturals, a l’hora que tractarem de cercar procediments i activitats per a que aquestes habilitats interculturals siguen introduïdes en la societat actual

Eines per millorar l'expressió oral i escrita

Malgrat que en els currículums dels cicles, o altres estudis reglats, es parla d'unes competències de caràcter transversal relatives a la comunicació, no es preveuen tasques que les treballin. Com a mínim en els centres educatius amb els que he pogut tenir algun tipus de contacte en condició d'alumne o de docent. Sí que es realitzen exposicions orals però sense unes indicacions prèvies de caire teòric pràctic. Per altra banda, els alumnes no inverteixen gaire energia en preparar les esmentades exposicions. Alguns per falta de temps i uns altres per la falsa creença de que no poden millorar qualitats que ja no posseeixen per naturalesa pròpia. Però és possible amb l'ajuda de la tècnica i una mica de pràctica. Les mancances abans exposades, han donat lloc al present treball fi de màster, que és fruit de l'experiència portada a terme amb uns alumnes del cicle de grau superior d'edificació i obra civil, sobre l'exposició oral d'un dels projectes que han estat realitzant durant el darrer curs acadèmic. Aquesta experiència ha alternat sessions teòriques i pràctiques, de manera cíclica, seguint el model metodològic de l'aprenentatge basat en problemes. Principalment perquè aquesta metodologia, a diferència de la convencional, estudia la situació de partida dels alumnes per saber de quins coneixements disposen i quins els manquen per resoldre el problema plantejat, ja que no tindria sentit partir d'unes sessions teòriques per treballar una competència tant personal. En aquest cas s'ha partit d'una primera exposició sobre el projecte sense preparació prèvia. Després d'aquesta primera intervenció, l'alumne ha rebut un feedback per part de la resta del grup classe, que ha donat lloc a un debat. Aquesta discussió ha donat les pautes per cercar els recursos teòrics necessaris. Els alumnes han tingut després una altra possibilitat per millorar les seves intervencions, amb els nous coneixements adquirits. El recurs audiovisual, també ha estat una eina molt útil per tal que el propi alumne pogués fer una autocrítica, després de visualitzar la seva actuació. S'han aconseguit molts dels objectius plantejats, però la manca de temps ha impedit que es repetís el cicle fins que el resultat fos òptim

Educació per al desenvolupament a la matèria de tecnologies de l'ESO

El treball ha consistit en explicar els conceptes relacionats amb l'Educació per al Desenvolupament, com el gènere, l'educació per la pau, l'educació intercultural i el consum responsable. El marc teòric en aquests conceptes era necessari per després poder justificar les activitats i les rúbriques que es proposen. El següent pas per a cada tema ha sigut relacionar-los amb la tecnologia i en concret amb la matèria de Tecnologies. Al principi no sembla trivial relacionar gènere i tecnologia, o interculturalitat i tecnologia, però al final surten més semblances que diferències. El següent pas ha estat proposar un parell d'activitats que es puguin dur a terme a la matèria de Tecnologies, però que estiguin relacionades amb els temes d'Educació per al Desenvolupament. Aquestes activitats han estat definides de forma genèrica, sense entrar molt en detall en quina unitat didàctica és adient explicar-les, ni com s'han d'avaluar. I per últim, s'ha creat una rúbrica per cada tema perquè sigui possible avaluar si les activitats creades tenen en compte els temes relacionats amb l'Educació per al Desenvolupament

Fraseodidáctica. Marcos situacionales para trabajar los Enunciados Fraseológicos en la clase de PLE para hispanohablantes

L'objectiu d'aquest treball és delimitar les funcions pragmàtic-discursives d'alguns dels Enunciats Fraseològics més habituals del portugués, oferint els ?marcs situacionals? (Corpas Pastor, 1996) que faran possible la seua comprensió i funcionament per part d'estudiants hispanoparlants. Els ?marcs situacionals? que oferim els enquadren en la interacció dinàmica existent entre parlant i oïdor, proporcionant tota la informació necessària per al seu ús: característiques dels participants en la interacció, característiques de l'escenari, la seua motivació, el context ?seqüenciació, elements prosòdics, llenguatge no verbal, registre?, variants, sinònims, així com els coneixements socioculturals compartits pels parlants.

L’ús de les noves tecnologies en l’ensenyament de la geografia dins l’EEES

En els darrers cinc anys, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha vist immers en un seguit de canvis en l'estructura dels estudis. D'una banda, l'adaptació a la modalitat xarxa ha representat un canvi estructural en la forma de transmetre coneixements i en l'elaboració dels materials, i de l'altra, l'aplicació de l'anomenat Pla Bolonya (l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior, EEES) comporta canviar d'hàbits en la forma de transmetre els coneixements, amb un nou còmput de crèdits (ECTS) i una formació basada en competències. El Departament s'hi ha integrat com a prova pilot d'un projecte iniciat per la UAB. En aquest moment de traspàs oferim simultàniament tres sistemes d'ensenyament: el tradicional, seguint el pla d'estudis del 2002; el Pla Bolonya, començat el 2005-2006, i el de modalitat xarxa, que es va iniciar el curs 2001-2002 i que no ha entrat en el Pla Bolonya. D'aquí a dos o tres anys hi haurà dues modalitats, la presencial i la virtual, totes dues adaptades al Pla Bolonya. En aquest article volem mostrar què han significat aquests canvis prenent com a fil conductor l'experiència en assignatures que impartim (Cartografia i fotointerpretació, Geografia econòmica i social, i Sistemes d'informació geogràfica), a partir de les quals tractem els pros i els contres de l'adaptació de la geografia en xarxa i al Pla Bolonya

L'ús de les noves tecnologies en l'ensenyament de la geografia dins l'EEES. Les assignatures de Geografia econòmica i social, Cartografia i fotointerpretació, i SIG

En els darrers cinc anys, el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s'ha vist immers en un seguit de canvis en l'estructura dels estudis. D'una banda, l'adaptació a la modalitat xarxa ha representat un canvi estructural en la forma de transmetre coneixements i en l'elaboració dels materials, i de l'altra, l'aplicació de l'anomenat Pla Bolonya (l'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament superior, EEES) comporta canviar d'hàbits en la forma de transmetre els coneixements, amb un nou còmput de crèdits (ECTS) i una formació basada en competències. El Departament s'hi ha integrat com a prova pilot d'un projecte iniciat per la UAB. En aquest moment de traspàs oferim simultàniament tres sistemes d'ensenyament: el tradicional, seguint el pla d'estudis del 2002; el Pla Bolonya, començat el 2005-2006, i el de modalitat xarxa, que es va iniciar el curs 2001-2002 i que no ha entrat en el Pla Bolonya. D'aquí a dos o tres anys hi haurà dues modalitats, la presencial i la virtual, totes dues adaptades al Pla Bolonya. En aquest article volem mostrar què han significat aquests canvis prenent com a fil conductor l'experiència en assignatures que impartim (Cartografia i fotointerpretació, Geografia econòmica i social, i Sistemes d'informació geogràfica), a partir de les quals tractem els pros i els contres de l'adaptació de la geografia en xarxa i al Pla Bolonya.Over the last five years, the Autonomous University of Barcelona's Geography Department studies have undergone a series of structural changes. Adaptation to an online system has led to a structural change in the way in which knowledge is disseminated and materials produced, and the application of the so-called Bologna Process (adaptation to the European Higher Education Area, EHEA) has brought with it the need to change certain habits in the way knowledge is disseminated, a new credit transfer system (ECTS) and skills-based training. The Department has taken part in a pilot test project initiated by the Autonomous University of Barcelona (UAB). In this period of change, we are simultaneously offering three teaching systems: the traditional system, in line with the study plan from 2002; the Bologna Process system, started in 2005-2006, and the online system, which was started in the academic year 2001-2002 and which does not form part of the Bologna Process. Two or three years from now, there will be two systems, face-to-face and online, both of which are to be adapted to the Bologna Process. This article looks to show what these changes have meant, in terms of the experience in subjects we teach (Cartography and Photointerpretation, Social and Economic Geography and Geographic Information Systems), which provides the basis for a discussion of the pros and cons of adaptation of Geogr@phy Online and to the Bologna Process

La immediatesa no verbal del docent i la motivació de l’alumne

Curs 2014-2015En diversos estudis s’ha investigat i demostrat que s’estableix una relació entre la immediatesa no verbal del docent i la motivació de l’alumne. El principal objectiu d’aquesta recerca és observar si s’estableix una correlació positiva entre ambdues variables. Amb una mostra de trenta – quatre estudiants i un docent, i a partir d’un estudi correlacional bivariat, s’han administrat un total de dues escales per poder avaluar les dues variables d’estudi. Per tal de poder mesurar el grau de motivació dels alumnes s’ha proporcionat el qüestionari MAPE–III. Per mesurar la immediatesa no verbal s’ha distribuït l’escala NIS–S per al docent i la NIS–O per als alumnes. L’anàlisi i els resultats mostren que s’estableix una correlació positiva entre la immediatesa no verbal del docent i la motivació dels estudiants.Many investigations have studied and demonstrated that we can establish a relation between teacher’s nonverbal immediacy and student’s motivation. The main objective of the research is to observe if there is a positive correlation between the two variables. With a sample of forty four students and one teacher, and through a bivariate correlational study, we used a total of two scales to assess the two study variables. In order to measure student’s motivation level we used the MAPE–III questionnaire and to measure nonverbal immediacy we used the NIS–S scale for the teacher and NIS–O scale for the students. The analysis and the results show that we can establish a positive correlation between teacher’s nonverbal immediacy and student’s motivation

L'expressió del llenguatge no verbal a través de les emoticones : estudi de recepció amb xinesos i espanyols

En el present treball s'han intentat demostrar tres hipòtesis a través d'una enquesta: La primera d'elles parteix de que existeix un cert marge d'ambigüitat en el significat atribuït a les emoticones. La segona és que poden haver tant coincidències com divergències en el significat atribuït i l'ús de les emoticones entre dues cultures diferents (la xinesa i l'espanyola). La tercera i última és que el significat i l'ús de les emoticones pot diferir en funció del perfil sociològic dels usuaris. Quant a la primera hipòtesi, hem vist que totes les emoticones que vam incorporar a l'enquesta van ser interpretades de diferents maneres per part dels enquestats. Quant a la segona, hem vist que hi ha coincidències en el significat atribuït per part de les persones de les dues cultures, però no hem trobat divergències clares entre aquestes. Quant a la tercera, hem vist que en totes les emoticones existeixen coincidències per part dels enquestats de les diferents edats i sexes quant al significat atribuït de les mateixesEn el presente trabajo se han intentado demostrar tres hipótesis a través de una encuesta: la primera de ellas parte de que existe un cierto margen de ambigüedad en el significado atribuido a los emoticonos. La segunda es que pueden haber tanto coincidencias como divergencias en el significado atribuido y el uso de los emoticonos entre dos culturas diferentes (la china y la española). La tercera y última es que el significado y el uso de los emoticonos puede diferir en función del perfil sociológico de los usuarios. Respecto a la primera hipótesis, hemos visto que todos los emoticonos que incorporamos en la encuesta fueron interpretados de diferentes maneras por parte de los encuestados. Respecto a la segunda, hemos visto que existen coincidencias en el significado atribuido por parte de las personas de las dos culturas, pero no hemos encontrado divergencias claras entre éstas. Respecto a la tercera, hemos visto que en todos los emoticonos existen coincidencias por parte de los encuestados de las diferentes edades y sexos en cuanto al significado atribuido de los mismosIn this paper we have tried to prove three hypotheses through a survey: the first one assumes that there is a margin of ambiguity in the meaning attributed to emoticons. The second is that there may be coincidences and differences in both matches in the attributed meaning and use of emoticons between two different cultures (Chinese and Spanish). The third and last is that the meaning and use of emoticons may differ depending on the sociological profile of users. Regarding the first hypothesis, we have seen that all emoticons that are incorporated in the survey were interpreted in different ways by the respondents. Regarding the second, we have seen that there are similarities in the meaning attributed to emoticons by the people of both cultures, but we have not found clear differences between them. Regarding the third, we have seen that there is an agreement by the respondents of different ages and sexes in the meaning ascribed to all emoticon