Two Squibs on Modality and Negation

Aquest article tracta de dos problemes lingüístics diferents que es plantegen en les oracions negatives construldes amb no-pas en català, i n'examino els efectes pel que fa a la seva representació. Es mostra que pas pot aparèixer dins els límits d'una clàusula subordinada si, i només si, hi ha un constituent modal que c-comanda el SNeg, i els requisits estructurals per a la condició d'absorció lògica no queden satisfets

Multimodal logics for musical grammars

Treballs Finals del Màster de Lògica Pura i Aplicada, Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona. Curs: 2023-2024. Tutor: David Fernández-DuqueMusical theory has often employed multiple grammars to formalize harmonic languages. We reinterpret a particular model in terms of a fusion of temporal and transitive modal logics. This work focuses on the analysis of typical decision problems of the field, while exploring how might the results vary according to the applied restrictions. In order to do so, we recur to well-known techniques and methods from computability theory and the field of modal logic. Some examples from the music-theoretic literature are presented and analyzed through the lenses of the considered results and observations

Independent Combinatoric Worm Principles for First Order Arithmetic and Beyond

Treballs Finals del Màster de Lògica Pura i Aplicada, Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020, Tutor: Joost J. JoostenIn this thesis we study Beklemishev’s combinatorial principle Every Worm Dies, EWD which although true, it is unprovable in Peano Arithmetic (PA). The principle talks about sequences of modal formulas, the finiteness of all of them being equivalent to the one-consistency of PA. We present the elements of proof theory at play here and perform two attempts at generalizing this theorem. One is directed towards its relationship with some known fragments of PA while the other aims to see its connection with fragments of second order arithmetic

La inferència en l'aflorament de valors evidencials en català antic

En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb "parèixer" i la perífrasi verbal "deure + infinitiu" en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial

Inference and emergence of evidential values in Old Catalan

En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb parèixer i la perífrasi verbal deure + infinitiu en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial.The aim of this paper is to describe the evidential values developed by the verb parèixer (‘seem’) and the modal periphrasis deure (‘must’) + infinitive in Old Catalan, and to explain how they arose. These two ways of conveying inferential evidentiality have undergone a parallel process of semantic change. The study of this process, which has been carried out basing on corpora data analyzed from a cognitive perspective, reveals that the rise of new meanings can be explained as a result of a grammaticalization process. Grammaticalization entails a progressive process of subjectification, which can be accounted for through the mechanism of invited inferencing (Traugott & Dasher 2002). Moreover, the analysis of different evidential senses allows us to confirm that a more fine-grained analysis of the traditional typology of inferential evidentiality is needed (Willet 1988). In order to overcome these limitations we have applied Squartini’s (2008) proposal. In short, this study could open a door for a new line of research about inferential evidential markers and the process of linguistic change that generated these markers in languages with no evidential grammatical category like Catalan.Aquest treball ha estat fet al si de la beca FPU (AP2008-04301) del Ministeri d’Educació del Govern d’Espanya i de la plaça d’investigador en formació (REF. I-PI 28/11) del programa PROMETEU de la Generalitat Valenciana, i s’inclou en la matriu de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] de la Generalitat Valenciana (ISIC/012/042), en l’activitat dels projectes Digicotracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEU-2009-042], «aquest és un projecte cofinançat pel FEDER de la UE»), «Gramàtica del Català Antic» (finançat pel MICINN [Ref.: FFI2009-13065/FIL]), «Constitució d’un Corpus per a la Gramàtica del Català Antic» (finançat per l’IEC [IVITRA-IEC/PT2008-MARTINES01]), «Preparació de la proposta de projecte europeu Digital Library of Multilingual Translations of Europe - International Virtual Institute of Traslation» - DILIMTE-IVITRA [ICT-2007.4.3] (finançat pel MICINN [Ref.: FFI2008-02182-I]), «Biblioteca Digital Plurilingüe del Mediterrani-IVITRA» (finançat pel MICINN [Ref. FFI2010-09064-I]), «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (finançat pel MINECO, Ref. FFI2012-37103) i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüísticai Traducció» (finançat pel Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa de la UA [Ref. GITE-09009-UA])

Qui té por de Ramon Llull?

Aquest article desarticula de forma raonada algunes acusacions dirigides a un presumpte «lul·lisme laic» que Josep Batalla ha expressat recentment.This article dismantles with reasoned arguments some of the accusations recently expressed by Josep Batalla regarding a so-called «secular Lullism»

Editor's introduction

Introducción de la editora a la sección monográfica dedicada a Ruth Barcan Marcus (1921-2012

Estudi funcional dels sabers esportius per a la comprensió de la tàctica

Des de l’anomenat Model Teòric de Camp en psicologia, s’estableix un estudi deductiu dels fenòmens esportius per tal d’aproximar-se al comportament tàctic. En primer lloc, es contrasta la Percepció  –les habilitats perceptivomotrius i la Tècnica– amb l’Enteniment  –els sabers interactius de la Tàctica i els sabers cognoscitius. Aquesta distinció es basa en el concepte de finalitat adaptativa, que és física en el primer cas i social en el segon. La Tècnica es presenta en dos nivells funcionals –Constància i Configuració– i s’exposa amb els conceptes de repetició i ciclicitat. El saber interactiu es presenta també en base a dos nivells funcionals –Coneixement  i Interpretació– i es posa l’èmfasi en el fet que el saber esportiu és coneixement o interpretació interactiva entre els participants, explicat en base a les convencions socials sobre com jugar. Aquestes convencions socials no queden definides només per les relacions clàssiques d’Assoliment d’un Objectiu Físic (Oposició) o d’Harmonització Perceptiva (Col·laboració) sinó que també s’hi inclou un tercer aspecte que anomenem “Modificació de la Seqüència Motriu” (Atac i Defensa) que esdevé l’especificitat diferencial del saber jugar tàcticament. Destaquem, complementàriament, que la distinció que es fa entre “saber interactiu” i  “saber cognoscitiu” permet també diferenciar entre saber jugar i saber sobre jugar, respectivament. A banda d’això, es presenta la idea que per a comprendre la tàctica esportiva cal plantejar-la com un saber interactiu interpretatiu, cosa que –sigui dit de passada– només es dóna en un nombre limitat d’esport

Infraestructures de transport 2002 : estat de la qüestió

El planejament vigent en l’actualitat a la regió metropolitana de Barcelona en matèria d’infrastructures de transport presenta tres limitacions importants per satisfer les necessitats de la seva mobilitat: un marcat protagonisme de les infrastructures ferroviàries, tot limitant l’atenció a la xarxa viària a un planejament clarament desfasat; una clara manca de referències a un transport de mercaderies que veu augmentar diàriament el seu volum; finalment, la dificultat per dissenyar solucions que optimitzin l’oferta global de la xarxa de transport a partir de la coordinació dels elements que la componen.The urban and regional planning currently in force in the metropolitan region of Barcelona regarding transport infrastructure has three important limitations to fulfil the necessities of its mobility: the strong role of railway infrastructures, that limits the attention to the road network to an out-of-date planning; a clear lack of references to a freight transport that increases every day; and finally, the difficulty to design solutions capable to optimize the global supply of the transport network from the elements that compose it.El planteamiento vigente en la actualidad en la región metropolitana de Barcelona en materia de infraestructuras de transporte presenta tres limitaciones importantes para satisfacer las necesidades de su movilidad: un marcado protagonismo de las infraestructuras ferroviarias, limitando la atención a la red viaria a un planteamiento claramente desfasado; una clara falta de referencias a un transporte de mercancías que ve aumentar diariamente su volumen; finalmente, la dificultad para diseñar soluciones que optimicen la oferta global de la red de transporte a partir de la coordinación de los elementos que la componen