Qui té por de Ramon Llull?

Aquest article desarticula de forma raonada algunes acusacions dirigides a un presumpte «lul·lisme laic» que Josep Batalla ha expressat recentment.This article dismantles with reasoned arguments some of the accusations recently expressed by Josep Batalla regarding a so-called «secular Lullism»

Meaning, Understanding and Action

The criteria for a learner's understanding the words of a language include acting appropriately. In the case of Anscombean modals (e.g., 'You have to φ'), these actions include whatever is specified in the modal statement (e.g., φ-ing). Teaching language means instilling not just abilities, but inclinations, to do certain things. With non-learners there is a default presumption of linguistic competence, and this explains how an adult can be said to understand 'You have to φ' while being generally disinclined to respond appropriately, i.e., by φ-ing. (Dishonesty.) It's possible for it to become normal for the members of some societal group to fail to respond appropriately to modal statements; such a situation may be one of conceptual and practical confusion, with the sort of corresponding bad faith alleged by Anscombe in connection with the 'moral ought'. Since understanding modal statements is manifested in forms of voluntary action, the internalist view that one only has reason to obey a rule if doing so is conducive to the satisfaction of one's desires turns out to be incoherent.Els criteris perquè un estudiant entengui les paraules d'un idioma inclouen actuar de manera apropiada. En el cas de la lògica modal d'Anscombe (p. ex. Haver de φ), aquestes accions inclouen el que s'especifica en la declaració modal (p. ex. gerundi-gerundi). Ensenyar un idioma significa inculcar no només habilitats sinó també inclinacions per fer certes coses. En el cas dels no estudiants, existeix una presumpció predeterminada de competència lingüística, i això explica que es pugui dir que un adult comprèn "Ha de" mentre que generalment no està disposat a respondre adequadament, és a dir, fent φ-gerundi. (Deshonestedat.) És possible que es consideri normal que els membres d'algun grup social no responguin adequadament a les declaracions modals. Aquesta situació pot ser resultat d'una confusió conceptual i pràctica, amb el tipus de mala fe corresponent al·legada per Anscombe en relació amb el "deure moral". Atès que la comprensió de les declaracions modals es manifesta en formes d'acció voluntària, resulta incoherent la visió internalista que un només té raons per obeir una regla si fer-ho és propici per satisfer els desitjos.Los criterios para que un estudiante entienda las palabras de un idioma incluyen actuar de manera apropiada. En el caso de la lógica modal de Anscombe (p. ej. Tener que φ), estas acciones incluyen lo que se especifica en la declaración modal (p. ej. gerundio-gerundio). Enseñar un idioma significa inculcar no solo habilidades sino también inclinaciones para hacer ciertas cosas. En el caso de los no estudiantes, existe una presunción predeterminada de competencia lingüística, y esto explica que se pueda decir que un adulto comprende "Tiene que" mientras que generalmente no está dispuesto a responder adecuadamente, es decir, haciendo φ-gerundio. (Deshonestidad.) Es posible que se considere normal que los miembros de algún grupo social no respondan adecuadamente a las declaraciones modales. Tal situación puede ser resultado de una confusión conceptual y práctica, con el tipo de mala fe correspondiente alegada por Anscombe en relación con el "deber moral". Dado que la comprensión de las declaraciones modales se manifiesta en formas de acción voluntaria, resulta incoherente la visión internalista de que uno solo tiene razones para obedecer una regla si hacerlo es propicio para satisfacer los deseos

Les restriccions d'integritat temporals constant i permanent

Aquesta tesi de màster tracta de l'estudi de les restriccions temporals constant i permanent. Aquestes restriccions s'apliquen a tipus d’entitat, a tipus de relacions i a participacions en tipus de relació. En aquest treball es proporciona una definició formal d’aquestes restriccions empleant lògica de primer ordre i lògica temporal. A continuació s’analitzen les seves propietats i es realitza l'estudi de tres casos reals amb l’objectiu de conèixer la seva importància pràctica. La conclusió a la que s’arriba és que apareixen molt sovint, i per tant justifica l’estudi i l’ús d’una notació específica en UML que faciliti la seva definició. Els metamodels de les versions 1.4 i 2.1 del nucli d’UML no permeten indicar explícitament les restriccions constant i permanent, i per tant, es modelaran mitjançant estereotips. Finalment es dona uns possibles patrons de disseny per garantir el compliment d’aquestes restriccions en temps d’execució

Material docent per a Metafísica II

El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de ValènciaAquest text ofereix una introducció de nivell bàsic al fenomen de la modalitat metafísica i l’anàlisi del vocabulari modal en termes de mons possibles.This text offers a basic introduction to metaphysical modality and the possible worlds analysis of modal terms

Conceptes clau i oportunitats de les vies de finançament del transport públic metropolità

L'objectiu d'aquest article és avaluar la situació actual del finançament del transport públic en entorns urbans, amb l'estudi del cas particular de la regió metropolitana de Barcelona, desenvolupant les problemàtiques descrites i els mecanismes existents per afrontar-les, tot indicant els reptes i les tendències de futur en la mobilitat urbana i el seu finançament. També es dona un cop d'ull a la vessant institucional, el model de governança, com una peça essencial en l'arquitectura del finançament.El objetivo de este artículo es evaluar la situación actual de la financiación del transporte público en entornos urbanos, con el estudio del caso particular de la región metropolitana de Barcelona, desarrollando las problemáticas descritas y los mecanismos existentes para afrontarlas, indicando los retos y las tendencias de futuro en la movilidad urbana y su financiación. También se da un vistazo a la vertiente institucional, el modelo de gobernanza, como una pieza esencial en la arquitectura de la financiación

Sistemes deductius algebritzables

Treballs Finals de Grau de Matemàtiques, Facultat de Matemàtiques, Universitat de Barcelona, Any: 2022, Director: Joan Gispert Brasó[en] Logics allow the study of reasoning’s validity. Essentially, there are two ways of representing logics, syntactically and semantically. The syntactic presentation builds on the notion of proof, which is defined by a set of inference rules or calculus, stating that a reasoning is correct if a proof of the conclusion can be constructed from the premises. The semantic representation is based on the notions of truth and interpretation, and the idea is that, if the premises are true, so is the conclusion. Semantic representation has also been studied using the logical matrices’ method. The existence of completeness theorems makes it possible to relate syntactic to semantics. Presently work studies the article [Blo89], by Blok and Pigozzi, where it is formally defined to be an algebraizable deductive system. Next, some characterization theorems of these will be proved. It will also be seen that, when a deductive system is algebraizable, it is easier to find a completeness theorem between syntactic calculus and a matrix semantic representation. This paper will conclude by considering some applications, such as the so-called bridge theorems, which relate the branches of logic and algebra

Ressenyes

Abstract not availabl

Kant sobre el progrés de la metafísica

Treballs Finals del Màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica, Facultat de Filosofia, Universitat de Barcelona. Curs: 2019-2020. Tutor: Salvi Turró i TomàsEl present treball va dirigit, per tant, a sistematitzar la forma del progrés de la metafísica segons apareix al llarg de l’obra de Kant i culmina en els Progressos de la metafísica , donant-nos l’ocasió de tractar en la seva interdependència mútua dues qüestions que sovint es treballen per separat, a saber: primer, la noció kantiana de progrés històric; segon, la comprensió kantiana de la metafísica. Pel que fa les problemàtiques relatives a una metafísica en progrés, la comesa que aquí ens ateny no consisteix ni en defensar que Kant les soluciona ni en solucionar-les nosaltres «kantianament», però sí ens atrevim a manifestar que el tractament kantià sembla internament satisfactori d’acord amb la filosofia transcendental, o bé exigit per aquesta. La conjectura sub hypotesi en la totalitat de l’estudi és que Kant s’hi troba amb aquestes problemàtiques tant en el desenvolupament del seu pensament crític com també en la seva defensa en retrospectiva. L’objectiu, dit explícitament, és fer palès com la temàtica adquireix la seva configuració i com s’articula la seva connexió amb la resta del sistema kantià previ als Progressos de la metafísica. Una resposta completa es detalla des d’una perspectiva alhora històrica i filosòfica