Alcance de la implementación del aprendizaje-servicio en cinco universidades jesuitas en Filipinas

L'aprenentatge servei és una forma d'educació vivencial en la qual els estudiants participen en activitats que aborden les necessitats humanes i de la comunitat juntament amb oportunitats estructurades dissenyades intencionadament per promoure l'aprenentatge i el desenvolupament dels estudiants. Les institucions d'educació superior filipines estan fent intents d'integrar l'aprenentatge servei als seus sistemes educatius. En aquest estudi qualitatiu actual, es va descriure el mecanisme d'aprenentatge servei en 5 institucions d'educació superior jesuïtes ubicades a diferents regions de les Filipines. La rúbrica d'autoavaluació de Furco per a la institucionalització de l'aprenentatge servei es va utilitzar com a eina d'avaluació. Els resultats van revelar que encara que les institucions estudiades eren totes universitats jesuïtes, cadascuna mostrava experiències úniques i diferents nivells d'implementació de l'aprenentatge servei. També variaven en el mecanisme o enfocament d'implementació. El que era evident entre les cinc institucions d'educació superior jesuïtes és el seu compromís compartit amb el servei i la justícia social com a part de la seva missió i identitat. La diferència en el nivell d'implementació entre les cinc institucions depèn de la longevitat de l'aprenentatge servei a la institució, el nombre de programes que utilitzen l'aprenentatge servei com a pedagogia, el compromís sostingut i la persistència dels administradors, el professorat i el personal no acadèmic.Service-learning is a form of experiential education in which students engage in activities that address human and community needs together with structured opportunities intentionally designed to promote student learning and development. Philippine Higher Education Institutions (HEIs) are making attempts to integrate service-learning in their educational systems. In this current qualitative study, the mechanism of service learning in 5 Jesuit higher education institutions located in different regions in the Philippines was described. Furco’s Self-Assessment Rubric for institutionalization of service learning as a framework was used as the evaluation tool. Results revealed that even if the institutions studied were all Jesuit universities, each one exhibited unique experiences and different levels of implementation of service learning. They also vary in the mechanism or approach of implementation. What was evident among the five Jesuit higher education institutions is their shared commitment towards service and social justice as part of their mission and identity. The difference in the level of implementation among the five HEIs depends on the longevity of the service learning in the institution, the number of programs that utilize service learning as a pedagogy, sustained commitment and persistence of the administrators, faculty and staff.El aprendizaje-servicio es una forma de educación experiencial en la que los estudiantes participan en actividades que abordan las necesidades humanas y de la comunidad junto con oportunidades estructuradas diseñadas intencionalmente para promover el aprendizaje y el desarrollo de los estudiantes. Las Instituciones de Educación Superior de Filipinas (IES) están intentando integrar el aprendizaje-servicio en sus sistemas educativos. En este estudio cualitativo, se describió el mecanismo de aprendizaje-servicio en 5 instituciones jesuitas de educación superior ubicadas en diferentes regiones de Filipinas. La rúbrica de autoevaluación de Furco para la institucionalización del aprendizaje-servicio se utilizó como herramienta de evaluación. Los resultados revelaron que incluso cuando las instituciones estudiadas eran todas universidades jesuitas, cada una exhibía experiencias únicas y diferentes niveles de implementación del aprendizaje-servicio. También varían en el mecanismo o enfoque de implementación. Lo que fue evidente entre las cinco instituciones jesuitas de educación superior fue su compromiso compartido con el servicio y la justicia social como parte de su misión e identidad. La diferencia en el nivel de implementación entre las cinco IES depende de la longevidad del aprendizaje-servicio en la institución, la cantidad de programas que utilizan el aprendizaje-servicio como pedagogía, el compromiso sostenido y la persistencia de los administradores, profesores y personal no académico

Nota de l’editora

Resum no disponibl

La Politècnica lidera dos nuevos proyectos de movilidad Erasmus Mundus, financiados por la Unión Europea

Lugar: Protagonistas: Tipo de evento:La Universitat Politècnica de València, a través de su Oficina de Acción Internacional, coordinará dos nuevos proyectos Erasmus Mundus, dentro del programa de Acción 2 de la Comisión Europea, cuyo objetivo es fomentar la cooperación entre instituciones de educación superior por medio de la movilidad de estudiantes y personal universitarioMartín García, S. (2011). La Politècnica lidera dos nuevos proyectos de movilidad Erasmus Mundus, financiados por la Unión Europea. http://hdl.handle.net/10251/12771

Antonio Lazcano

Antonio Lazcano va presentar a les instal·lacions de la UAB la seva conferència sobre Genòmica comparada i els primers estadis de l'evolució cel·lular: entre l'optimisme i la desesperança. Vam mantenir una entrevista amb ell i ens va mostrar les diverses vessants de la seva personalitat: la de Lazcano el científic, la del mexicà, i la de l'humanista compromès amb la cultura, en general, i amb l'educació científica en particular.Antonio Lazcano presentó en las instalaciones de la UAB su conferencia sobre Genómica comparada y los primeros estadios de la evolución celular: entre el optimismo y la desesperanza. Mantuvimos una entrevista con él y compartió el punto de vista de Lazcano el científico, el mexicano, del humanista comprometido con la cultura en general y con la educación científica en particular.Antonio Lazcano gave a paper on Comparative Genomics and the first stages of cellular evolution: between optimism and desperation in the facilities of the UAB. We interviewed him and shared the views of Lazcano the scientist, the Mexican and the committed humanist on "culture in general and scientific education in particular"

Determinants de la demanda dels usuaris de formació contínua en les Institucions d'Educació Superior

L’objectiu principal d’aquest estudi és obtenir els determinants que influeixen en la demanda dels usuaris de formació contínua de les Institucions d’Educació Superior. Es tracta d’un estudi sobre un tema novell, especialment des de el punt de vista de l’estudiant de formació contínua. Podria ser un punt de partida per a estudis posteriors. El paradigma de la recerca és el positivista, utilitzant metodologia híbrida. Els instruments que es fan servir són: entrevistes en profunditat a experts en formació contínua (metodologia qualitativa), un qüestionari (metodologia quantitativa) dissenyat en funció de l’estudi del marc teòric de referència i les entrevistes anteriors. Aquest ha estat validat mitjançant el mètode de judici d’experts i una prova pilot. Els resultats de l’estudi teòric i de les entrevistes en profunditat mostren la existència de tres dimensions en la demanda dels usuaris de formació contínua en les Institucions d’Educació Superior: motivacions, contrarietats i professionals. La mostra recollida està formada per 812 qüestionaris degudament complimentats. S’ha fet un estudi descriptiu de les dades obtingudes mitjançant tècniques estadístiques univariants, i posteriorment, s’ha realitzat una anàlisi factorial exploratòria. A partir dels resultats obtinguts s’han formulat les hipòtesis finals que són les següents: - H1: els factors feina actual, millora personal i canvi professional determinen la dimensió motivacions que influeix en la demanda dels usuaris de formació contínua en les Institucions d’Educació Superior. - H2: els factors personals, temporals i externs determinen la dimensió contrarietats que influeix en la demanda dels usuaris de formació contínua en les Institucions d’Educació Superior. - H3: els factors expertesa laboral i clima laboral determinen la dimensió professionals que influeix en la demanda dels usuaris de formació contínua en les Institucions d’Educació Superior. S’ha definit un model de mesura per a cadascuna de les hipòtesis on els factors són les variables latents a qui s’han associat les variables observades assignades en l’anàlisi factorial exploratòria. S’ha fet una anàlisi factorial confirmatòria de primer nivell per a cadascuna de les hipòtesis i en funció dels resultats, si ha estat necessari, s’ha reespecificat el model. Un cop verificat el model de mesura per a totes les dades, s’ha realitzat un estudi de la invariància multigrup per a cada model. S’han dividit les dades en dos grups d'acord amb els valors de la variable país d'origen: Andorra i Catalunya i s’ha calculat el nivell d’invariància mètrica de cadascun dels models per als dos grups. Per a cadascuna de les hipòtesis s’ha introduït el model estructural al realitzar l’anàlisi factorial confirmatòria de segon nivell. S’han obtingut les equacions matricials corresponents al model de cadascuna de les hipòtesis que ha permès fer el contrast d’aquestes. Les conclusions principals que s’han extret són que els constructes o factors: feina actual, canvi professional i millora personal es relacionen linealment amb la dimensió motivacions amb saturacions altes i corroboren la primera hipòtesi. Els constructes o factors: personals, temporals i externs es relacionen linealment amb la dimensió contrarietats amb saturacions altes i corroboren la segona hipòtesi. El constructe o factor clima laboral té una relació lineal forta amb la dimensió professionals, mentre que la relació lineal amb el factor expertesa laboral és feble i no confirma plenament la tercera hipòtesi.The principal aim of this study was to determine the factors which influence users’ demand for continuous training in Higher Education Institutions. This study focuses on a novel subject, especially from a student’s training point of view. Therefore, this research may constitute a starting point for future studies in the field. The paradigm of the research was the positivist and quantitative and qualitative methodologies were used. The instruments used in this study were: in-depth interviews to experts in continuous training (qualitative methodology) and a questionnaire designed according to the analysis of the theoretical background and previous interviews. This questionnaire was validated with the method of judgment of experts and with one pilot test (quantitative methodology). The results from the literature review and in-depth interviews with experts in continuous training showed tree dimensions that influence users’ demand for continuous training in Higher Education Institutions: motivations, difficulties and professionals. The sample of this study consisted on 812 survey responses. A descriptive study was done with the data obtained through univariate statistics and subsequently, an exploratory factor analysis was done. Based on the obtained results, the final hypotheses were formulated and were the following: - H1: Factors: Current job, career changes and personal improvement determine the motivation dimension which influences the user’s demand for training in Higher Education Institutions. - H2: Factors: Personal, temporary and external determine the difficulties dimension which influences the user’s demand for training in Higher Education Institutions. - H3: Factors: Professional experience and working environment determine the professionals dimension which influences the user’s demand for training in Higher Education Institutions. A measurement model was defined for each of the hypotheses where the factors are the latent variables and the observed variables assigned by the exploratory factor analysis were associated. A first-order confirmatory factor analysis was used for each of the hypotheses and based on the results, if it was necessary, a new model is defined. When the measure model for each data was verified, a muti-group invariance study was done. The data were divided into two groups according to the values of the variable country of origin: Andorra and Catalonia and the metric invariance level of the two models was obtained. For each hypothesis, a structural model was introduced when performing the second-order confirmatory analysis. The matrix equations corresponding to the model of each hypothesis were obtained in order to confirm them. The main conclusions that were obtained are: constructs or factors: current job, career change and personal improvement are linearly related with the motivation dimension, with a high slope and allow the confirmation of the first hypothesis. Constructs or factors: personal, temporal and external are linearly related with the difficulties dimension with a high slope and corroborate the second hypothesis. The construct or working environment has a strong linear relationship with the professionals dimension, while the linear relationship with the factor experience is weak and cannot fully confirm the third hypothesis

La Universitat del segle XXI

Abstract not availabl

L'Educació Oberta a Europa: avenços, integració amb la ciència oberta i rol bibliotecari

En aquest article es presenta l'estat actual de l'educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l'enfocament universitari. Inicialment, s'exposa què s'entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s'incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l'establiment d'un marc europeu d'educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s'informa d'experiències concretes i d'una sèrie de recomanacions pel disseny de polítiques que afavoreixin l'obertura de l'educació. D'altra banda, s'analitza la relació de l'educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l'educació oberta és una oportunitat per les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert

La formación investigadora (I) Modelos pedagógicos

[cat] Aquest text presenta una panoràmica de la formació investigadora, mostrant experiències educatives i models formatius que les sustenten. Aquest àmbit d'estudi és relativament recent i les aportacions són encara més aviat escasses, com apunten alguns autors (Tight 2008; Rojas-Betancur, 2009; Evans, 2012). No obstant això, hi ha signes i evidències que la formació d'investigadors està sent objecte d'atenció des de múltiples enfocaments, donada la seva projecció en diferents facetes: desenvolupament professional, processos d'innovació, competitivitat econòmica, millora de la qualitat de les institucions d'educació superior, etc.[spa] Este texto presenta una panorámica de la formación investigadora, mostrando experiencias educativas y modelos formativos que las sustentan. Este ámbito de estudio es relativamente reciente y las aportaciones son todavía más bien escasas, como apuntan algunos autores (Tight 2008; Rojas-Betancur, 2009; Evans, 2012). Sin embargo, existen signos y evidencias de que la formación de investigadores está siendo objeto de atención desde múltiples enfoques, dada su proyección en diferentes facetas: desarrollo profesional, procesos de innovación, competitividad económica, mejora de la calidad de las instituciones de educación superior, etc.Ministerio de Economía y Competitividad. EDU2010-12194-E (subprog. EDUC