La capacitat matemàtica, simplificadora i lúdica, en l'obra d'Euler

Aquest article es basa, de manera molt fidel, en els continguts que vaig exposar en la meva darrera lliçó com a professor ordinari de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.En ella, doncs, vaig pretendre dos objectius: d'una banda, volia fer una classe una mica diferent, on quedés ben palès l'enorme capacitat alliçonadora de la Història de la matemàtica, però d'una altra tenia molt d'interès d'inaugurar la celebració del tercer aniversari del naixement de Leonhard Euler [1707-1783], un dels matemàtics més insignes de tots els temps, i al mateix temps el matemàtic que donava nom a la darrera part del semestre d'història de la matemàtica que estava impartint. Fonamentalment estava interessat a posar de manifest -i això és el que recull aquest text - alguns fets

The fundamental theorem of algebra before Carl Friedrich Gauss

This is a paper about the first attempts of the demonstration of the fundamental theorem of algebra. Before, we analyze the tie between complex numbers and the number of roots of an equation of -n-th degree. In second paragraph we see the relation between the integration and fundamental theorern. Finally, we observe the linear differential equation with constant coefficients and the Euler's position about the fundamental theorem and then we consider the d'Alembert's, Euler's and Laplace's demonstrations. lt is a synthesis paper dedicated to Pere Menal a collegue and a friend

El Tractat d’Euler "De la Doctrina dels nombres, exposada en setze capítols". Una comparativa amb el Disquisitiones Arithmeticae de Gauss

Peer Reviewe

Reflexions obertes d'un neòfit en didàctica de la matemàtica

La idea principal d'aquestes línies és reflexionar sobre la importància de la història de la matemàtica en la formació dels docents d'ensenyament preuniversitari i en l'adquisió d'una cultura totalment irrenunciable en aquesta formació.The main idea of these lines is to reflect on the importance of the history of mathematics in teacher training of pre-university education and also in the culture’s acquisition culture completely essential in this training

Presentació i anàlisi de la Suma de la art de arismetica de Francesc Santcliment. Segona part: Anàlisi dels continguts

Com ja vaig indicar en la primera part, l'objectiu principal de l'article —publicat en el Butlletí en dues parts— és fer una anàlisi dels continguts aritmètics i comercials de la Suma de Santcliment [14]. D'això tracta, doncs, aquesta segona part que, alhora que completa i complementa la primera, clou l'article.The first part of this paper was published in number 1 of the same volume. The overall goal of the paper is to present an analysis of the arithmetical and commercial contents of the book Suma de la art de arismetica, a commercial arithmetic written in Catalan by Francesc de Santcliment and published in Barcelona in 1482. This goal is achieved in this second part, which completes and complements the first one, and closes the paper

Joseph-Louis Lagrange: in memoriam

Aquest article és un homenatge a Joseph-Louis Lagrange en ocasió del doscents aniversari de la seva mort. Té tres parts: una primera part de caire biogràfic; la segona recull la seva producció científica de manera molt succinta, i la tercera, la més matemàtica i extensa, explicita alguns dels resultats assolits per l'insigne matemàtic.This article is a tribute to Joseph-Louis Lagrange in the occasion of the two hundredth anniversary of his death. It has three parts: the first part is biographical; the second includes succintly your scientific production; and the third, most extensive and mathematics, explains some of the results achieved by the famous mathematician

Reflexions obertes d'un neòfit en didàctica de la matemàtica

La idea principal d'aquestes línies és reflexionar sobre la importància de la història de la matemàtica en la formació dels docents d'ensenyament preuniversitari i en l'adquisió d'una cultura totalment irrenunciable en aquesta formació.The main idea of these lines is to reflect on the importance of the history of mathematics in teacher training of pre-university education and also in the cultures acquisition culture completely essential in this training

Arquimedes i Descartes: el mètode com un canvi de llenguatge

Al II Congrés d'Ontologia celebrat a Sant Sebastià i a Barcelona, entre els dies 24 i 31 de març, en commemoració del quatre-cents aniversari del naixement de René Descartes,1 tot escoltant Javier Echevarría, se'm va acudir una idea: en l'àmbit matemàtic, un mètode comporta necessàriament un canvi de llenguatge? És clar que, per tal de poder concloure de forma rigorosa la validesa o falsedat d'aquesta intuïció, caldria fer una anàlisi profunda i detallada de què cal entendre per mètode, de quins són els mètodes o, en tot cas, els pretesos mètodes matemàtics