Proposta d'aplicació de la micromorfologia a l'estudi dels materials de construcció protohistòrics

Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 6. La arquitectura en Arqueología : nuevas perspectivas para una vieja disciplina.Con este articulo presentamos una metodologia para estudiar unos materiales poco tratados en la investigacion del poblamiento protohistorico del nordeste peninsular. Nos referimos a los elementos elaborados con una argamasa de tierra (arcillas, limos y arenas), con componentes minerales y/o vegetales, y secados al sol. Este material, muy usado en la arquitectura protohistorica, es de una fragilidad extrema, y en consecuencia es realmente reducido el numero de restos recuperados. Queremos anadir al estudio tipologico la perspectiva del analisis micromorfologico. Esta tecnica consiste en analizar el sedimento a escala microscopica. Esto nos permite determinar la composicion y elaboracion de los distintos materiales de construccion; asi como distinguir los procesos edafosedimentarios postdeposicionales que afectan a la preservacion y conservacion de los mismos. Como punto de inicio nos centramos en los materiales recuperados en el asentamiento de Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar, Montsia), fechado en la transicion de los siglos VII al VI ane.With this article we present a methodology to study some materials little treated in the research, made until the present, of the protohistoric settlement of the peninsular northeast. We refer to the elements made from a mortar of soil (clay, slime, sand), mineral and vegetal components, without firing. This material, a lot used in the protohistoric architecture, is extremely fragile, and the number of retrieved rests is consequently really reduced. We want to add the perspective of the micromorphological analysis to the typological study. This technique consists on analyzing the sediment at scale microscopic. In this way we can gauge the composition and elaboration to the different building materials, as well as to distinguish the pedosedimentary post-depositional processes that they affect to the preservation and conservation of the same ones. As a starting point we focus on the materials retrieved in the site of Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar, Montsia), dated in the transition of the 7th centuries to 6th BC.Del poblament protohistoric del nord-est peninsular. Ens referim als elements fets a partir d'una argamassa de terra (argiles, llims, sorres), amb components minerals (gravetes i graves) i/o vegetals, i assecats al sol. Aquest material, molt usat en l'arquitectura protohistorica, es d'una gran fragilitat, i en consequencia es realment reduit el nombre de restes recuperades. Volem afegir a l'estudi tipologic la perspectiva de l'analisi micromorfologica. Aquesta tecnica consisteix en analitzar el sediment a escala microscopica. Aixo ens permet determinar la composicio i elaboracio dels diferents materials de construccio, aixi com distingir els processos edafosedimentaris postdeposicionals que afecten a la preservacio i conservacio dels mateixos. Com a punt de partida ens centrem en els materials recuperats a l'assentament de Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar, Montsia), datat a la transicio dels segles VII a VI ane

Proposta d'aplicació de la micromorfologia a l'estudi dels materials de construcció protohistòrics

Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 6. La arquitectura en Arqueología : nuevas perspectivas para una vieja disciplina.Con este articulo presentamos una metodologia para estudiar unos materiales poco tratados en la investigacion del poblamiento protohistorico del nordeste peninsular. Nos referimos a los elementos elaborados con una argamasa de tierra (arcillas, limos y arenas), con componentes minerales y/o vegetales, y secados al sol. Este material, muy usado en la arquitectura protohistorica, es de una fragilidad extrema, y en consecuencia es realmente reducido el numero de restos recuperados. Queremos anadir al estudio tipologico la perspectiva del analisis micromorfologico. Esta tecnica consiste en analizar el sedimento a escala microscopica. Esto nos permite determinar la composicion y elaboracion de los distintos materiales de construccion; asi como distinguir los procesos edafosedimentarios postdeposicionales que afectan a la preservacion y conservacion de los mismos. Como punto de inicio nos centramos en los materiales recuperados en el asentamiento de Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar, Montsia), fechado en la transicion de los siglos VII al VI ane.With this article we present a methodology to study some materials little treated in the research, made until the present, of the protohistoric settlement of the peninsular northeast. We refer to the elements made from a mortar of soil (clay, slime, sand), mineral and vegetal components, without firing. This material, a lot used in the protohistoric architecture, is extremely fragile, and the number of retrieved rests is consequently really reduced. We want to add the perspective of the micromorphological analysis to the typological study. This technique consists on analyzing the sediment at scale microscopic. In this way we can gauge the composition and elaboration to the different building materials, as well as to distinguish the pedosedimentary post-depositional processes that they affect to the preservation and conservation of the same ones. As a starting point we focus on the materials retrieved in the site of Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar, Montsia), dated in the transition of the 7th centuries to 6th BC.Del poblament protohistoric del nord-est peninsular. Ens referim als elements fets a partir d'una argamassa de terra (argiles, llims, sorres), amb components minerals (gravetes i graves) i/o vegetals, i assecats al sol. Aquest material, molt usat en l'arquitectura protohistorica, es d'una gran fragilitat, i en consequencia es realment reduit el nombre de restes recuperades. Volem afegir a l'estudi tipologic la perspectiva de l'analisi micromorfologica. Aquesta tecnica consisteix en analitzar el sediment a escala microscopica. Aixo ens permet determinar la composicio i elaboracio dels diferents materials de construccio, aixi com distingir els processos edafosedimentaris postdeposicionals que afecten a la preservacio i conservacio dels mateixos. Com a punt de partida ens centrem en els materials recuperats a l'assentament de Sant Jaume-Mas d'en Serra (Alcanar, Montsia), datat a la transicio dels segles VII a VI ane

Estudi de la terra crua durant la primera edat del ferro al nord-est de la península Ibèrica des de les perspectives micromorfològica i tipològica. Els materials del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)

[cat] Aquesta Tesi Doctoral és el resultat d’un treball d’investigació sobre l’ús de la terra crua per a l’elaboració de materials mobles i immobles en època protohistòrica. A partir d'un estudi de cas constituït per un conjunt mostral procedent del jaciment de la primera edat del ferro (f. VII-p. VI ane) de Sant Jaume (Alcanar, Montsià, Catalunya), presentem una proposta metodològica que pretenem que sigui útil per a poder estudiar aquests elements amb més profunditat en qualsevol jaciment arqueològic. Per a realitzar aquesta metodologia, partim d’un estat de la qüestió sobre els estudis duts a terme fins ara en relació a aquest material a l’àrea del nord-est de la península Ibèric. Primerament hem realitzat una proposta tipològica integral i amb vocació universal, per a poder dur a terme el primer nivell d'anàlisi. A continuació, i després d'una descripció morfo-sedimentària, apliquem la micromorfologia a l’estudi d’aquests materials, que posteriorment complementem amb algunes tècniques fisicoquímiques, en els casos en què ha estat necessari. Amb el cas de Sant Jaume a part d'exposar la metodologia aplicada, hem pogut extreure'n uns resultats útils tant per l'estudi d'aquests materials com del propi jaciment. Per un costat hem pogut determinar, com a mínim, l’existència de dos indrets d'extracció de la primera matèria bàsica per a realitzar aquests elements: un sediment de matriu argilosa i un altre on predominen les sorres fines de dolomita i calcita. Per un altre costat, hem conclòs que en el cas d’aquest darrer en part podria haver estat tractat tèrmicament prèviament al seu ús. Tant un sediment com l'altre van ser barrejats amb components vegetals i van acabar formant els diferents elements, que segons les proporcions i distribució dels components hem pogut classificar en fàbriques diferenciades. Un dels aspectes interessants del nostre treball és la constatació que podem diferenciar i distingir les fàbriques identificades que corresponen als dos grans grups tipològics: els elements mobles i els immobles. Els tractaments dels sediments i dels components variaran segons si és un element moble o immoble. En darrer terme, amb aquest treball, pretenem també reivindicar l'estudi d'aquests materials i la importància que tenen per a poder entendre en la seva integritat les societats pre i protohistòriques del nord-est peninsular. Gràcies al seu estudi, constatem el coneixement tècnic i del medi que aquestes societats tenien, així com el nivell assolit per la seva arquitectura domèstica. En definitiva, ajudarem a la reconstrucció de les característiques dels diferents assentaments així com del seu funcionament.[eng] With this thesis we value one of the most remarkable materials in antiquity: unbaked earth. The manufactured unbaked earth elements (construction and furniture elements) are composed of detrital sediment and vegetal components. This material appears in prehistoric contexts, such as in the NE region of the Iberian Peninsula at the Early Iron Age, which has been the main object of our study, but has usually received little interest by researchers. From a case study, a set of samples from an Early Iron Age archaeological site of Sant Jaume (Alcanar, Montsià, Catalonia), we present a methodology we intend that may be useful to study these elements in any archaeological site. The proposal involves the application of different approaches: typological classification, morpho-sedimentary description and micromorphological analysis

L'assentament del primer ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià): principals resultats dels treballs efectuats al jaciment entre els anys 1997 i 2013

El jaciment de Sant Jaume es troba situat al cim d'un turó de petita alçada (224 m s. n. m.) a l'extrem sud de Catalunya. S'ubica en els estreps meridionals de la serra del Montsià, a 2 quilòmetres de la línia de costa, 5 quilòmetres al nord aproximadament de la desembocadura del riu Sénia i a una vintena de quilòmetres al sud de la desembocadura de l'Ebre. El Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona hi està duent a terme excavacions des de l'any 19 9 7.1 En el transcurs d'aquests anys les característiques generals del jaciment han estat publicades en diverses ocasions (vegeu especialment Armada et al., 2005; Bea et al., 2008 i 2012; Garcia i Rubert, 2005a, 2005b, 2009a, 2009b, 2010 i 2011; Garcia i Rubert i Gracia, 1999, 2002a, 2002b i 2011; Garcia i Rubert et al. 1998, 2004, 2005, 2007; Garcia i Rubert i Moreno, 2008 i 2009; López et al., 2011), motiu pel qual en aquest article només en destacarem els trets més essencials

Experimental Archaeology of Iron Age Firing Structures from the Western Mediterranean

Within the project ‘Transdisciplinary and experimental study of firing structures in the western Mediterranean during Protohistory (1st millennium BC)’, the TRANSCOMB project is an experimental research programme conducted at the Ciutadella Ibèrica (Iberian Citadell) of Calafell Archaeological Site (Tarragona, Spain) (See Figure 1 and Figure 2). The main objective of the research is to deepen our knowledge of how Iron Age combustion structures worked and were used by protohistoric communities living in the western Mediterranean. Six hearths and one oven, made with mud and other materials, such as crushed pottery and pebbles, were built inside buildings and outdoors. Later, they were put to use employing diverse types of fuels, while measuring time and temperatures reached under different conditions. Diverse analyses are being applied to samples taken from the experimental combustion structures