Dones viatgeres a finals del segle XIX

Les dones que van viatjar entre la Península Ibèrica i Amèrica durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, moment en que nous transports i el nou ordre mundial van permetre aquests viatges, i que van deixar constància escrita dels seus periples, són l'objecte d'estudi de Beatriz Ferrús, membre del Departament de Filologia espanyola de la UAB. Ferrús analitza els textos d'aquestes dones, fins ara poc estudiats, concloent que les dones viatgeres a Amèrica Llatina van reimaginar el continent després de que aquest es separes de la metròpoli espanyola. Per la seva banda, les dones que viatjaren d'Amèrica cap a Espanya volien conèixer l'origen del seu llegat cultural, a la vegada que, volien ser testimonis directes de la decadència de l'imperi espanyol.Las mujeres que viajaron entre la Península Ibérica y América durante la segunda mitad del siglo XIX y principios del siglo XX, momento en que nuevos transportes i el nuevo orden mundial permitieron estos viajes, y que dejaron constancia escrita de sus periplos, son el objeto de estudio de Beatriz Ferrús, miembro del Departamento de Filología española de la UAB. Ferrús analiza los textos de estas mujeres, hasta ahora poco estudiados, concluyendo que las mujeres viajeras en América Latina reimaginar el continente después de que éste se separas de la metrópoli española. Por su parte, las mujeres que viajaron de América hacia España querían conocer el origen de su legado cultural, a la vez que, querían ser testigos directos de la decadencia del imperio español

Cartes d'amor de la monja portuguesa, Mariana Alcoforado

Obra ressenyada: Mariana ALCOFORADO, Cartes d'amor de la monja portuguesa. Barcelona: Angle Editorial, 2006

CALAFELL SALA, Núria: Armonía Somers. Por una ética de lo ex-céntrico. Vigo: Academia del Hispanismo, 2010

Obra ressenyada: Núria CALAFELL SALA, Armonía Somers. Por una ética de lo ex-céntrico. Vigo: Academia del Hispanismo, 2010

De "género" dudoso : sobre la narrativa de Marosa di Giorgio

La escritura de Marosa di Giorgio construye un mundo propio, con sus reglas y modos de funcionamiento particulares. Leerla es aceptar un desafío, plagado de preguntas, que golpean el inconsciente y nos invitan a descubrir un 'yo' mucho más inestable de lo deseado. La identidad y el vínculo entre yo y cuerpo se ponen en entredicho, el sentido de la femineidad se revisa. Este artículo trata de deslindar las claves del universo marosiano, tanto a nivel ideológico como estético.Marosa di Giorgio's writing creates an own world, with its rules and particular ways. Reading hers supposes accepted a challenge, plagued of questions, that strike the unconscious and they invite to discover an unstable "I". This article tries to define the ideological and aesthetic keys of Marosa di Giorgio's universe

El discurso científico en la obra de Edgar Allan Poe

El nacimiento de la ciencia ficción se produce a lo largo del siglo XIX gracias al paulatino asentamiento del discurso científico. Este permite que se desarrolle el novum, concepto acuñado por Suvin según el cual aquellos elementos ajenos a las expectativas de realidad que comparten lector y escritor son refrendados por el discurso científico y, por lo tanto, se nos aparecen como posibles. Aunque Edgar Allan Poe use motivos que posteriormente configurarán la ciencia ficción, sus recelos para con el discurso científico no nos permiten contemplarlo como un iniciador del género. En sus textos propone una síntesis entre Razón e Imaginación inspirado por Pascal y de forma recurrente satiriza la credulidad de aquellos que aceptan como verdadero cualquier suceso barnizado con un remedo de cientificidad.The birth of science fiction takes place along the 19th century, following the progressive settlement of scientific discourse. This allows the development of the novum, a concept established by Suvin. According to this concept, those elements alien to the expectations of reality shared by writer and reader are validated by the scientific discourse, and therefore become plausible. Even though Edgar Allan Poe uses certain motives that will afterwards configure science fiction, his distrust for scientific discourse does not allow us to consider him a pioneer in the genre. In his texts he proposes a synthesis between Reason and Imagination inspired by Pascal, and recurrently satirizes the gullibility of those that accept as true any event that poorly resembles scientism.El naixement de la ciència ficció es produeix al llarg del segle XIX gràcies a l'assentament gradual del discurs científic. Aquest permet que es desenvolupi el novum, concepte encunyat per Suvin, segons el qual aquells elements aliens a les expectatives de realitat que comparteixen lector i escriptor són avalades pel discurs científic i, per tant, se'ns apareixen com a possibles. Encara que Edgar Allan Poe usi motius que posteriorment configuraran la ciència ficció, els seus recels per amb el discurs científic no ens permeten contemplar-lo com a un indicador del gènere. En els seus textos, proposa una síntesi entre Raó i Imaginació inspirat per Pascal i de manera recurrent satiritza la credulitat d'aquells que accepten com a veritable qualsevol succés envernissat amb una imitació de cientificitat.Zientzia fikzioa XIX mendean sortu zen, diskurtso zientifikoa finkatzen joan zen heinean. Horregatik garatu ahal izan zen novuma. Kontzeptu hau Suvinek sortu zuen azaltzeko irakurle eta idazlearen errealitatetik at dauden elementuak diskurtso zientifikoak berresten dituela, eta, ondorioz, posibleak bezala ikusten ditugula. Ezin dugu Edgar Allan Poe zientzia fikzioaren sortzailetzat hartu, gerora zientzia fikzioaren diskurtsoarenak izango ziren elementuak erabiltzen baditu ere, ez zuelako inolako konfiantzarik izan zientziarekiko. Bere testuak Pascalengan inspiratua dagoen Arrazoia eta Irudimenaren arteko sintesi bat dira. Haietan, behin baino gehiagotan barre egiten dio satira bidez zientziak dioen guztia itsuki sinesten duen orori

Genètica avui, etologia demà

Genetics today, ethology tomorrow: Neurobiology of the futureThe History of Science has witnessed few cases in which the confrontation of two concepts has stirred up such passion as the issue of «genes and behaviour». Perhaps this is because, often, confrontation is interpreted as if it were, in reality, between«determinism and randomness». Even when this interpretation is wrongly rooted, its emotional effects in any ambit of discussion tend to abort any attempt to apply a rational method to the topic. Although we are aware of this reality, we will try to do so once more

Anàlisi del món narratiu de Rosa Chacel

L'autora del següent treball ha analitzat el món narratiu de dues novel·les de Rosa Chacel, Memorias de Leticia Valle i La sinrazón. La importància atorgada al coneixement, la reivindicació feminista o l'univers sensorial que envolta aquestes obres són característiques comunes en tota la narrativa de Chacel, una de les escriptores més representatives de la literatura espanyola del segle XX.La autora del siguiente trabajo ha analizado el mundo narrativo de dos novelas de Rosa Chacel, Memoria de Leticia Valle y La sinrazón. La importancia otorgada al conocimiento, la reivindicación feminista o el universo sensorial que envuelve estas obras son características comunes en toda la narrativa de Chacel, una de las escritoras más representativas de la literatura española del siglo XX