31 research outputs found

    L'activisme femení en conflictes ambientals : reflexions en clau feminista i apunts per a la gestió del medi

    Get PDF
    Quins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l'experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l'anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arran de problemàtiques territorials de caràcter ambiental, l'article explora la rellevància del gènere en els motius de mobilització de les dones. La recerca, inspirada en la teoria ecofeminista, parteix de la hipòtesi que les experiències (individuals) de la feminitat (en tant que assignacions, normes i símbols col·lectius) intervenen en el moment de conformar la nostra percepció, vivència i valoració de l'entorn, i que, per tant, poden filtrar-se en els motius que animen l'activisme de les dones. S'hi conclou que aquelles plataformes ciutadanes que canalitzen argumentacions de tipus experiencial són més atractives per a les dones. Els seus interessos, definits a partir de la vivència de gènere, se centren en la salut, la qualitat de vida, l'herència ambiental i la degradació del paisatge. En l'organització en què domina una orientació ideològica, en canvi, les dones hi són menys nombroses que els homes, joves, i amb un alt nivell educatiu. Les seves opinions no segueixen les tendències observades en les altres dues organitzacions. En la darrera part de l'article, s'hi reflexiona sobre aquestes conclusions en relació amb dos temes complementaris. Primer, s'hi debat des del pensament feminista sobre la hipòtesi de «tenir cura» com a rol de la feminitat que permet interpretar l'activisme ambiental femení. Segon, s'hi planteja una discussió des de la perspectiva dels estudis de gènere sobre la crisi de legitimitat política que caracteritza els conflictes ambientals locals.¿Qué argumentos motivan a las mujeres a implicarse en la lucha ciudadana relacionada con conflictos ambientales locales? ¿Es relevante la experiencia de género para interpretar dicho activismo? A partir del análisis de tres plataformas ciudadanas que han emergido en Cataluña a raíz de problemáticas territoriales de tipo ambiental, el artículo explora la relevancia del género en los motivos de movilización de las mujeres. La investigación, inspirada en la teoría feminista, parte de la hipótesis que las experiencias (individuales) de la feminidad (entendida como designaciones, normas y símbolos colectivos) intervienen en el momento de conformar nuestra percepción, vivencia y valoración del entorno, y, por lo tanto, pueden filtrarse en las razones que inspiran el activismo de las mujeres. Se concluye que aquellas plataformas ciudadanas que canalizan argumentaciones de tipo experiencial son más atractivas para las mujeres. Sus intereses, definidos a partir de la vivencia de género, se centran en la salud, la calidad de vida, la herencia ambiental y la degradación del paisaje. En la organización en la que domina una orientación ideológica, en cambio, las mujeres son menos numerosas que los hombres, jóvenes, y con un alto nivel educativo. Sus opiniones no siguen las tendencias observadas en las otras dos organizaciones. En la última parte del artículo, se reflexiona sobre estas conclusiones en relación con dos temas complementarios. Primero, se debate desde el pensamiento feminista sobre la hipótesis del «cuidado» como rol de la feminidad que permite interpretar el activismo ambiental femenino. Segundo, se plantea una discusión desde la perspectiva de los estudios de género sobre la crisis de legitimidad política que caracteriza a los conflictos ambientales locales.Quels sont les arguments qu'ils portent aux femmes à s'impliquer dans la lutte citoyenne en conflits environnementaux locaux? Est-ce que l'expérience de genre est remarquable pour interpréter leur activisme? A partir de l'analyse de trois mouvements citoyens surgis au nord-est de la Catalogne par suite de problématiques territoriales de caractère environnemental, l'article explore l'importance du genre dans les raisons de mobilisation des femmes. Cette recherche, inspirée dans la théorie ecofeministe, part de l'hypothèse que les expériences (individuelles) de la féminité (en tant que des assignations, des normes et des symboles collectifs) participent à conformer notre perception, expérience et estimation de l'entourage, et que, par conséquent, ils peuvent se filtrer dans les raisons qui animent l'activisme des femmes. Ces mouvements citoyens qui canalisent des argumentations expérientielles sont plus attractifs pour les femmes. Leurs intérêts, définis à partir de l'expérience de genre, se concentrent sur la santé, la qualité de vie, l'héritage environnemental et la dégradation du paysage. Dans le mouvement où domine une orientation idéologique, en revanche, le nombre des femmes est inférieur que les hommes, jeunes, et avec un haut niveau indicateur. Leurs opinions ne suivent pas les tendances observées dans les autres deux organisations. Dans la dernière partie de l'article on réfléchit sur ces conclusions en relation à deux sujets complémentaires. D'abord, il se débat depuis la pensée féministe sur l'hypothèse du «prendre soin» comme rôle de la féminité qui permet d'interpréter l'activisme féminin. Aussi une discussion est proposée depuis la perspective des études de genre sur la crise de légitimité politique qui caractérise les conflits environnementaux locaux.What are the arguments behind women who engage in citizens' fights against local environmental conflicts? Is gender relevant to interpret their activism? The article shows results from a research focused on three citizens' committees for environmental problems in Catalonia, and explores the relevance of gender in the reasons for campaigning of women. The study is based in ecofeminist theory. The main hypothesis is that the (individual) experience of femininity (understood as collective norms and symbols) shapes our perceptions, experiences and values about the environment. The conclusions point that citizens' committees using experience-based reasons are appealing for women. Their interests are framed in the gender experience, and focus on health, quality of life, environmental heritage and landscape degradation. Women are less numerous, younger and with higher education degrees in the organisation with an ideological orientation. Their opinions are also different from the other two organisations. A reflexion on two related topics derived from those conclusions is found in the last part of the article. First, we discuss about the «caring» hypothesis to explain women's environmental activism from the point of view of feminism . Second, we introduce the issue of the political legitimacy crisis proper of local environmental conflicts from the point of view of gender studies

    Poder y género en la lucha ambiental. Casos de estudio en el norte de Cataluña

    Get PDF
    This article analyses gender power relations in three environmental grassroots movements in North Catalonia, Spain. It deals with gender inequalities in leading and representative roles. In addition, it analyzes strategies and organization mechanisms that do not show the androcentric dynamics which traditionally dominate the public sphere. Firstly, the text describes the activity of a women's lobbying group centred on women's roles, values and interests in the environment. Secondly, we analyse an environmental grassroots movement in which women play a relevant role as representatives and that take part in great numbers in decision-making processes.Este artículo analiza las relaciones de poder entre géneros en tres plataformas ciudadanas organizadas por conflictos ambientales en el norte de Cataluña. El análisis se centra en hacer visibles las desigualdades entre géneros en puestos de liderazgo y representación. A la vez, se investigan estrategias y mecanismos de organización en que se observa una transgresión de las dinámicas androcéntricas que tradicionalmente dominan el espacio público. Por un lado, se muestra un grupo de presión centrado en los roles, los valores y los intereses en el medio ambiente de las mujeres. Por otro lado, se profundiza en los factores que permiten explicar las tendencias de uno de los casos de estudio en el que las mujeres juegan un papel destacado como representantes y en la toma de decisiones

    Confluència de serveis en un entorn CRAI: l’experiència de la Universitat Pompeu Fabra

    Get PDF
    En les darreres dècades s’ha introduït amb força en l’àmbit de les biblioteques universitàries el concepte de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Aquest concepte estableix un nou model de biblioteca universitària per donar resposta als reptes que planteja especialment l’Espai Europeu d’Educació Superior. Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala. La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu

    Prospectiva. Què passarà en biblioteconomia i documentació durant el 2005-2006?

    Get PDF

    Gender Dimensions in Geo-spatial Security Research: Disciplinary Confrontations

    Get PDF
    Several EU policy papers have called for an improved dialogue between security policymakers, social science researchers and science and technology researchers working on security (Pullinger, 2006). To increase the understanding of gender dimensions in security, the traditional technological response can be complemented by socio-political knowledge. Gender inequities in the socio-economic and political spheres can be analysed by such a comprehensive socio-political and technological approach. In the field of geo-spatial security research, Hyndman (2004) proposes to bridge a gap between gender studies and geographical analysis of security. In this paper, a workshop is used to illustrate both the potential and the difficulties of such a collaborative and interdisciplinary approach. The workshop aim was to define a geographical and spatial analysis of gender dimensions in security. This paper discusses the gender dimensions in geo-spatial analysis, as well as the pros and cons of an interdisciplinary approach. Integrating the overall complexity of gender dimensions as a spatial component in security monitoring is a promising challenge, but is still to be achieved by the technological community. This paper explains the epistemological and methodological issues and opportunities of this dialogue

    CI2 en la universidad

    Get PDF
    Esta ponencia ten como obxectivo definir que son as competencias informáticas e informacionais no ámbito universitario. Relatorio presentado nas IX Jornadas CRAI "Evaluación y acreditación de las competencias informáticas e informacionales", Universidade de Santiago de Compostela, 16-17 de xuño de 201

    Un compromiso de servicio común: la carta de servicios de la biblioteca y del servicio de informática de la Universitat Pompeu Fabra

    Get PDF
    La Biblioteca y el Servicio de Informática de la Universitat Pompeu Fabra han mantenido, desde el inicio de su trayectoria, un fuerte compromiso para con la satisfacción de las necesidades de los usuarios y la mejora continua de la calidad de la prestación de los servicios. En el contexto de convergencia de prestación de servicios bibliotecarios, informáticos y audiovisuales de apoyo a la docencia, el aprendizaje y la investigación que se está llevando a cabo en la UPF, la Biblioteca y el Servicio de Informática deciden dotarse de una herramienta conjunta de comunicación con los usuarios y de fijación de compromisos; deciden emprender la elaboración de una carta de servicios común: la Carta de Servicios de Biblioteca y TIC.Ebsco, Libera, Elsevier, Emerald, Asociación Andaluza de Bibliotecarios, Springer, Cambridge University Press, RSC Publishing, ISOTool

    In vitro caloric restriction induces protective genes and functional rejuvenation in senescent SAMP8 astrocytes.

    Get PDF
    Astrocytes are key cells in brain aging, helping neurons to undertake healthy aging or otherwise letting them enter into a spiral of neurodegeneration. We aimed to characterize astrocytes cultured from senescence-accelerated prone 8 (SAMP8) mice, a mouse model of brain pathological aging, along with the effects of caloric restriction, the most effective rejuvenating treatment known so far. Analysis of the transcriptomic profiles of SAMP8 astrocytes cultured in control conditions and treated with caloric restriction serum was performed using mRNA microarrays. A decrease in mitochondrial and ribosome mRNA, which was restored by caloric restriction, confirmed the age-related profile of SAMP8 astrocytes and the benefits of caloric restriction. An amelioration of antioxidant and neurodegeneration-related pathways confirmed the brain benefits of caloric restriction. Studies of oxidative stress and mitochondrial function demonstrated a reduction of oxidative damage and partial improvement of mitochondria after caloric restriction. In summary, caloric restriction showed a significant tendency to normalize pathologically aged astrocytes through the activation of pathways that are protective against the age-related deterioration of brain physiology. © 2014 The AuthorsThis study was supported by grants SAF2009-13093, SAF2012-39852, and CSD2010-00045 from the Spanish MINECO, 2009/SGR/214 from the Generalitat of Catalonia, and the European Regional evelopment Fund (ERDF)Peer Reviewe

    Environmental governance from a gender perspective. Theoretical reflections and case studies

    Get PDF
    In the second half of the twentieth century we saw the environmental debate escalate into one of the most challenging and complex issues that authorities at international, national, regional and municipal levels have to deal with. The inherent complexity of environmental problems, which brings out the interconnections between the economic, socio-cultural and ecological dimensions of the territory, is increased by the social, scientific and political focuses of the debate, and their interdependencies. In the framework of governance, scientific and technical assessments are a relevant but not “unique” source for legitimating environmental policymaking. The discussion is opened towards the consideration of different existing perspectives on the environment. The main objective of the present study is to systematize and explore in-depth the perspectives brought by feminism and gender to environmental governance. What is the specificity of a feminist and gender outlook? In what sense does it bring new light to environmental governance processes? Such questions are explored empirically and theoretically.Durant la segona meitat del segle XX hem assistit a l’escalada del debat ambiental fins a convertir-se en un dels reptes més complexes amb els que han d’enfrontar-se les autoritats tant a nivell internacional, nacional, regional com municipal. En el marc de la governança, l’assessorament científic i tècnic deixa de ser la única font possible per a legitimar la presa de decisió política respecte a la gestió del medi ambient. La discussió s’obre a la consideració de les diferents perspectives (científiques, socials i polítiques) que existeixen respecte al nostre entorn. El principal objectiu d’aquest estudi és explorar en profunditat i sistematitzar les perspectives que aporten els estudis de gènere i feministes a la governança del medi ambient. Quina és l’especificitat d’una mirada de gènere i feminista? En quin sentit aporten una nova llum als processos de la governança ambiental? Aquestes qüestions són explorades empírica i teòricament
    corecore