En les darreres dècades s’ha introduït amb força en l’àmbit de les biblioteques universitàries el concepte de Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Aquest concepte estableix un nou model de biblioteca universitària per donar resposta als reptes que planteja especialment l’Espai Europeu d’Educació Superior.
Un CRAI és un espai físic on s’integren els serveis de suport a la docència, l’aprenentatge i la investigació i on els professionals responsables de la prestació d’aquests serveis treballen conjuntament. L’objectiu d’aquesta concentració és doble. Per una banda, millorar l’actual prestació de serveis i augmentar la seva oferta; i per l’altra, optimitzar els recursos de què es disposa, aplicant economies d’escala.
La materialització dels CRAI es plasma, des d’un punt de vista organitzatiu, en realitats diferents. Les fórmules organitzatives per fer realitat un CRAI són plurals i diverses depenent de la història, la trajectòria i les característiques de cada universitat. Els models organitzatius van des de la integració absoluta a una direcció gerencial i política comuna en què els serveis mantenen la seva independència. Es donen, doncs, gran varietat de fórmules intermèdies. No obstant això, en tots els casos, s’organitzen estructures menys jerarquitzades que permeten el treball conjunt dels professionals involucrats en la prestació de serveis de suport a l’aprenentatge, a la docència i a la investigació. El treball conjunt és, doncs, l’element clau que marca la diferència i que permet augmentar la qualitat dels serveis i situa la universitat en una posició d’avantatge competitiu
