El Nom propi i la percepció de la identitat lingüística: anàlisi etnolingüística dels noms més posats a Catalunya l'any 2008

Els antropònims són elements lingüístics amb una càrrega simbòlica molt elevada i vinculen els portadors a una identitat etnolingüística que els és transmesa i que és percebuda, en part, a través d'aquest nom. L'article explora les relacions entre llengua, antroponímia i identitat per analitzar les ideologies lingüístiques que es poden desprendre del trinomi. L'estudi es duu a terme a partir de les dades obtingudes mitjançant enquestes etnolingüístiques en què es demanava als informants que assignessin una identitat lingüística concreta a un parlant del qual només coneixien el nom personal. Els resultats permeten descobrir diferències en la percepció que les diverses comunitats lingüístiques de Catalunya tenen no només dels noms que hi són més habituals, sinó també de la identitat lingüística mateixa. Les divergències s'expliquen en termes de les ideologies de l'autenticitat i l'anonimat.First names are linguistic items of great symbolic significance that link their bearers to ethnolinguistic identities which are, in part, conveyed by and perceived through them. This paper explores the relationship between language, anthroponymy and identity, analysing the linguistic ideologies that they may reveal. The study is based on the data obtained through ethnolinguistic surveys in which informants were asked to assign a specific linguistic identity to a speaker whose first name was all that was known to them. The results show significant differences in the perception of the various linguistic communities of Catalonia not only with respect to the most common names but also to linguistic identity itself. These divergences are explained in terms of ideologies of authenticity and anonymity

Aspectes fonològics del català de la comarca de la Selva

En aquest treball es presenten alguns dels aspectes més destacats de la fonologia del català parlat a la comarca de la Selva. A partir de 34 entrevistes realitzades a informants de dues generacions diferents de 17 municipis selvatans, el treball descriu els trets observats i planteja també una anàlisi de la variació observada entre els diferents municipis i entre les dues franges d'edat enquestadesThis paper presents some of the most salient features found in the phonology of Catalan spoken in the region of La Selva, in North-Eastern Catalonia. Using data from 34 interviews carried out with speakers from two age groups in 17 municipalities in La Selva, we describe the phonological features and we analyse the variation observed between the speakers of the two generations and between the different municipalitie

Girona Mid Back Vowels. Online Appendices

Appendices to Bosch-Roura, Eva (2017). "Les vocals mitjanes posteriors en el català de Girona. Anàlisi de la producció i la percepció". PhD Thesis. Supervision: Maria-Rosa Lloret & Josefina Carrera-Sabaté. Universitat de Barcelona

Les vocals mitjanes posteriors en el català de Girona. Anàlisi de la producció i la percepció

[cat] Aquesta tesi és un estudi sociofonètic de les vocals mitjanes posteriors del català de Girona. La recerca parteix de la hipòtesi que /o/ i /ɔ/ estan fusionades a la diòcesi gironina i té l’objectiu principal de proporcionar dades que avalin aquesta suposició. Concretament, es vol demostrar que la distinció entre la vocal mitjana alta i la vocal mitjana baixa ha desaparegut per a la majoria de parlants gironins, però tot tenint en compte que la fusió pot variar en relació amb l’edat, el gènere, i l’origen geogràfic específic de cadascun. L’estudi es desenvolupa en dues parts. La primera, i més destacada, és una anàlisi quantitativa de les dades de producció vocàlica recollides, mitjançant entrevistes sociolingüístiques, de 96 informants, homes i dones de dues edats diferents i naturals de 12 punts d’enquesta repartits pel bisbat de Girona. De les ocurrències vocàliques produïdes en aquestes entrevistes se’n van extreure dades acústiques que es van analitzar mitjançant tècniques de visualització i de quantificació de la fusió, per determinar l’abast de la pèrdua del contrast entre les dues os per a cada parlant. Les dades acústiques i també les mesures de quantificació de la fusió, a més a més, es van avaluar estadísticament per determinar la variació global del fenomen. La segona part de la tesi és una aproximació qualitativa a la percepció de les vocals mitjanes posteriors, elaborada a partir de dues tasques completades per 75 dels 96 informants anteriors i d’una observació metalingüística feta per 66 d’aquests informants. Les dades permeten una primera reflexió sobre la capacitat de distinció de /o/ i /ɔ/ a la diòcesi, però sobretot deixen entreveure la consideració sociolingüística de la fusió en l’àmbit gironí. Els resultats indiquen que /o/ i /ɔ/ estan completament fusionades a les àrees centrals i septentrionals de Girona, on la fusió es considera un tret característic del gironí. Al litoral, en canvi, els resultats són molt desiguals i assenyalen que la fusió encara hi és un procés en desenvolupament i que, a més a més, està considerablement estigmatitzat. Al mateix temps, l’anàlisi estadística determina que els informants més joves i les dones fusionen amb més probabilitat i més intensitat que no pas els més grans i els homes, sobretot a les zones costaneres, i que la llengua escrita i l’estàndard tenen un paper destacat en la producció i la percepció de les vocals mitjanes posteriors.[eng] This thesis is a sociophonetic study of mid back vowels in Girona Catalan. It is built on the hypothesis that /o/ and /ɔ/ are merged in the Catalan variety spoken in most of the Girona area, and it seeks to provide evidence in this regard. Specifically, it aims to prove that the distinction between the close-mid back vowel and the open-mid back vowel is lost for most speakers in the region, while taking into account possible variation concerning age, gender, and specific geographic origin. The study has two parts. The first, and most important, is a quantitative analysis of data on vowel production obtained, through sociolinguistic interviews, from 96 speakers, male and female, in two age groups, from 12 survey points throughout Girona. Acoustic data were extracted from the vowels in these interviews and anal- ysed through visualisation and merger quantification techniques, to establish the degree of mergedness of each speaker. Furthermore, the acoustic data as well as the quantification measurements were statistically analysed to account for sociolinguistic variation. The second part of the thesis is a qualitative approximation to the perception of mid back vowels, built on data obtained from 75 of the 96 previous participants. These data allow for a first description of the perception of mid back vowels by Girona Catalan speakers, but, most importantly, they provide insight into the sociolinguistic perception of the merger in the region. Results show that mid back vowels are completely merged in Central and Northern Girona, where the merger is valued as a trait of the Girona variety. In the coastal areas, on the contrary, results are mixed and indicate a merger-in-progress, which, additionally, seems to be stigmatized. Besides, statistical analyses demonstrate that younger and female speakers are more likely to be merged and more profoundly merged than older and male speakers, specially in the coast, and also that written and Standard Catalan play a decisive role in the production and perception of mid back vowels

Aspectes fonològics del català de la comarca de la Selva

En aquest treball es presenten alguns dels aspectes més destacats de la fonologia del català parlat a la comarca de la Selva. A partir de 34 entrevistes realitzades a informants de dues generacions diferents de 17 municipis selvatans, el treball descriu els trets observats i planteja també una anàlisi de la variació observada entre els diferents municipis i entre les dues franges d’edat enquestadesThis paper presents some of the most salient features found in the phonology of Catalan spoken in the region of La Selva, in North-Eastern Catalonia. Using data from 34 interviews carried out with speakers from two age groups in 17 municipalities in La Selva, we describe the phonological features and we analyse the variation observed between the speakers of the two generations and between the different municipalitie

First names and the perception of linguistic identity: an ethnolinguistic analysis of the most frequent names in Catalonia in 2008

Els antropònims són elements lingüístics amb una càrrega simbòlica molt elevada i vinculen els portadors a una identitat etnolingüística que els és transmesa i que és percebuda, en part, a través d’aquest nom. L’article explora les relacions entre llengua, antroponímia i identitat per analitzar les ideologies lingüístiques que es poden desprendre del trinomi. L’estudi es duu a terme a partir de les dades obtingudes mitjançant enquestes etnolingüístiques en què es demanava als informants que assignessin una identitat lingüística concreta a un parlant del qual només coneixien el nom personal. Els resultats permeten descobrir diferències en la percepció que les diverses comunitats lingüístiques de Catalunya tenen no només dels noms que hi són més habituals, sinó també de la identitat lingüística mateixa. Les divergències s’expliquen en termes de les ideologies de l’autenticitat i l’anonimat.Paraules clau: antroponímia, identitat lingüística, Catalunya, ideologies lingüístiques, etnolingüística, ideologia de l’autenticitat, ideologia de l’anonimat.First names are linguistic items of great symbolic significance that link their bearers to ethnolinguistic identities which are, in part, conveyed by and perceived through them. This paper explores the relationship between language, anthroponymy and identity, analysing the linguistic ideologies that they may reveal. The study is based on the data obtained through ethnolinguistic surveys in which informants were asked to assign a specific linguistic identity to a speaker whose first name was all that was known to them. The results show significant differences in the perception of the various linguistic communities of Catalonia not only with respect to the most common names but also to linguistic identity itself. These divergences are explained in terms of ideologies of authenticity and anonymity.Keywords: first names, linguistic identity, Catalonia, linguistic ideologies, ethnolinguistics, ideology of authenticity, ideology of anonymity

Clàssics d'ahir i d'avui en la gramàtica del català

Hi ha qüestions gramaticals del català que actualment són objecte d’anàlisi des de perspectives teòriques renovadores. Aquest volum aplega les aportacions d’un dels col·loquis de referència, el Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona, del qual s’ha arribat a celebrar la 21a edició. En l’àmbit de la fonètica, Jesús Jiménez (UV), Ricard Herrero (UCV) i Sílvia Llach Carles (UdG) exploren l’harmonia vocàlica i el canvi lingüístic; en l’àmbit de la fonologia, Joan Mascaró (UAB) i Clàudia Pons-Moll (UB), la regularitat i les excepcions en la fonologia del català; en l’àmbit de la morfologia, Andrew Nevins (UCL) i Isabel Oltra-Massuet (URV) s’ocupen de les manifestacions de l’al·lomorfia en els sufixos preaccentuats; en l’àmbit de la sintaxi, Jaume Mateu (UAB) i Jordi Fortuny (UB), de la inacusativitat i de la selecció de l’auxiliar en català antic, i, en l’àmbit de la lexicologia, Mercè Lorente Casafont (UPF) i Teresa Vallès (UIC), de la formació de compostos nominals

Aspectes fonològics del català de la comarca de la Selva

En aquest treball es presenten alguns dels aspectes més destacats de la fonologia del català parlat a la comarca de la Selva. A partir de 34 entrevistes realitzades a informants de dues generacions diferents de 17 municipis selvatans, el treball descriu els trets observats i planteja també una anàlisi de la variació observada entre els diferents municipis i entre les dues franges d'edat enquestadesThis paper presents some of the most salient features found in the phonology of Catalan spoken in the region of La Selva, in North-Eastern Catalonia. Using data from 34 interviews carried out with speakers from two age groups in 17 municipalities in La Selva, we describe the phonological features and we analyse the variation observed between the speakers of the two generations and between the different municipalitie

Llengua Catalana I. Materials de treball. Curs 2013-2014

Materials de treball de l'assignatura Llengua Catalana I (Filologia Catalana