Transparent Orchestration of Task-based Parallel Applications in Containers Platforms

This paper presents a framework to easily build and execute parallel applications in container-based distributed computing platforms in a user-transparent way. The proposed framework is a combination of the COMP Superscalar (COMPSs) programming model and runtime, which provides a straightforward way to develop task-based parallel applications from sequential codes, and containers management platforms that ease the deployment of applications in computing environments (as Docker, Mesos or Singularity). This framework provides scientists and developers with an easy way to implement parallel distributed applications and deploy them in a one-click fashion. We have built a prototype which integrates COMPSs with different containers engines in different scenarios: i) a Docker cluster, ii) a Mesos cluster, and iii) Singularity in an HPC cluster. We have evaluated the overhead in the building phase, deployment and execution of two benchmark applications compared to a Cloud testbed based on KVM and OpenStack and to the usage of bare metal nodes. We have observed an important gain in comparison to cloud environments during the building and deployment phases. This enables better adaptation of resources with respect to the computational load. In contrast, we detected an extra overhead during the execution, which is mainly due to the multi-host Docker networking.This work is partly supported by the Spanish Government through Programa Severo Ochoa (SEV-2015-0493), by the Spanish Ministry of Science and Technology through TIN2015-65316 project, by the Generalitat de Catalunya under contracts 2014-SGR-1051 and 2014-SGR-1272, and by the European Union through the Horizon 2020 research and innovation program under grant 690116 (EUBra-BIGSEA Project). Results presented in this paper were obtained using the Chameleon testbed supported by the National Science Foundation.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Tractament dels cadàvers a les clíniques veterinàries

Treball presentat a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

Optimització de l’operació i el dimensionament de sistemes d’emmagatzematge d’energia a parcs eòlics

L’emmagatzematge d’energia en parcs eòlics pot ser una solució per millorar la gestió de la demanda d’electricitat, aplanant la corba de la demanda d’energia elèctrica i millorant la disponibilitat de l’energia eòlica. A més a més, pot generar un benefici econòmic als titulars dels parcs eòlics si s’aprofita la variabilitat del preu de l’electricitat al mercat elèctric. Per contra, els sistemes d’emmagatzematge d’energia, requereixen una inversió inicial elevada i introdueixen pèrdues d’energia en el sistema de generació d’electricitat. Per tal d’analitzar la viabilitat de l’emmagatzematge d’energia s’ha creat una metodologia que permet optimitzar l’operació i el dimensionament de sistemes d’emmagatzematge d’energia a parcs eòlics, amb l’objectiu de maximitzar els beneficis econòmics. Una vegada plantejat el problema d’optimització de l’operació, s’ha resolt mitjançant la funció linprog del programa MATLAB, que resol problemes d’optimització lineal. D’altra banda, per a resoldre el problema d’optimització del dimensionament s’ha utilitzat un algoritme genètic. Finalment, s’ha posat en pràctica la metodologia generada per resoldre un cas concret. El resultat obtingut indica la tecnologia que dóna més benefici econòmic, les dimensions que hauria de tenir i el benefici que s’obtindria, donades les següents dades de partida: el període de temps a estudiar, la corba del preu de l’energia elèctrica, la corba de la potència eòlica aprofitable i les característiques dels diferents sistemes d’emmagatzematge d’energia (rendiments de càrrega i descàrrega, costs)

Optimització de l’operació i el dimensionament de sistemes d’emmagatzematge d’energia a parcs eòlics

L’emmagatzematge d’energia en parcs eòlics pot ser una solució per millorar la gestió de la demanda d’electricitat, aplanant la corba de la demanda d’energia elèctrica i millorant la disponibilitat de l’energia eòlica. A més a més, pot generar un benefici econòmic als titulars dels parcs eòlics si s’aprofita la variabilitat del preu de l’electricitat al mercat elèctric. Per contra, els sistemes d’emmagatzematge d’energia, requereixen una inversió inicial elevada i introdueixen pèrdues d’energia en el sistema de generació d’electricitat. Per tal d’analitzar la viabilitat de l’emmagatzematge d’energia s’ha creat una metodologia que permet optimitzar l’operació i el dimensionament de sistemes d’emmagatzematge d’energia a parcs eòlics, amb l’objectiu de maximitzar els beneficis econòmics. Una vegada plantejat el problema d’optimització de l’operació, s’ha resolt mitjançant la funció linprog del programa MATLAB, que resol problemes d’optimització lineal. D’altra banda, per a resoldre el problema d’optimització del dimensionament s’ha utilitzat un algoritme genètic. Finalment, s’ha posat en pràctica la metodologia generada per resoldre un cas concret. El resultat obtingut indica la tecnologia que dóna més benefici econòmic, les dimensions que hauria de tenir i el benefici que s’obtindria, donades les següents dades de partida: el període de temps a estudiar, la corba del preu de l’energia elèctrica, la corba de la potència eòlica aprofitable i les característiques dels diferents sistemes d’emmagatzematge d’energia (rendiments de càrrega i descàrrega, costs)

Ramon Llull no va escriure Blanquerna. Per a una correcta catalogació de la novel·la lul·liana

La polèmica entre les dues formes amb què actualment es coneix el títol del romanç més conegut de Ramon Llull, Blaquerna o Blanquerna, no és pas nova. És una discussió producte dels avenços en els estudis lul·lians, sobretot en la recerca vinculada a la documentació i a l'estudi dels testimonis manuscrits més antics, que va permetre constatar que, al costat de la forma amb què era habitualment coneguda l'obra, Blanquerna, n'apareixia una altra que no presentava la primera ena, Blaquerna. Totes dues variants estan documentades des de l'edat mitjana, però només la darrera és recollida en testimonis contemporanis o poc posteriors a Ramon Llull

Número de ciclos cortos necesarios para inducir la diapausa en huevos y larvas de Sesamia nonagrioides (Lefebvre)

Se sometieron huevos de Sesamia nonagrioides (LEFEBVRE) durante su desarrollo embrionario a fotoperiodo corto 12:12 (L:O) y posteriormente a fotoperiodos 16:8 y 0:24, sin observar que se hubiera inducido diapausa en ellos. Las larvas neonatas sometidas a 1, 2, 3, 4 ó 5 ciclos cortos (12:12) no manifestaron diferencias en la duración del desarrollo respecto de las larvas sometidas a fotoperiodo 16:8 y por tanto no manifestaron diapausa. Las diferencias de desarrollo se manifestaron cuando las larvas neonatas se sometieron a 8 ó más ciclos cortos (12:12), por lo tanto, fueron necesarios 8 ó mas ciclos cortos para inducir la diapausa en las larvas neonatas.Sesamia nonagrioides eggs were submitted during their embryonic development to short photoperiodic cycles (12:12) and after that to long photoperiodic cycles (16:8) and 0:24 without observing diapause induction in them. Neonate larvae submitted to 1,2, 3, 4 or 5 short cycles (12:12) didn't show differences in duration of development with regard to the larvae submitted to 16:8. Hence, they didn't show diapause induction. Differences in the duration of development were shown when neonate larvae were submitted to 8 or more short cycles. So, 8 or more short cycles were needed to induce diapause in neonate larvae