Understanding constraints and potentials of weed management through seed predation by harvester ants

La variabilitat de la depredació de llavors en l'espai i temps poden oferir oportunitats a les males herbes per escapar dels depredadors. Els nivells de depredació en cereals de secà van ser dels més alts mai registrats cultius extensius (46-100%). El moment de producció de les llavors de males herbes es superposava amb el període de major demanda. La distribució espacial dels nius era no aleatòria. Els nius grans estaven més regularment distribuïts, els nius petits més agrupats. Les formigues van respondre amb taxes de depredació extremadament elevades (99-100%) a totes les densitats de llavors aplicades L. (1000-20.000 llavors m-2), amb una resposta denso-independent. La mida de rodal va influir en les taxes de depredació per formigues. Va ser major en els rodals més grans (99-100%) i menor en els més petits (78-94%). Aquesta investigació va quantificar la variabilitat espaciotemporal en la depredació de llavors de cereals de secà i l'eficàcia.SummaryLa variabilidad de la depredación de semillas en el tiempo y espacio ofrecen oportunidades a las malas hierbas para escapar de los depredadores. Los niveles de depredación en cereales de secano fueron entre los más altos registrados jamás en cultivos extensivos (46-100%). El momento de producción de semillas de las malas hierbas se superponía con el período de mayor demanda. La distribución espacial de los nidos era no aleatoria. Los nidos grandes estaban más regularmente distribuidos, los nidos pequeños más agrupados. Las hormigas respondieron con tasas de depredación extremadamente elevadas (99-100%) a todas las densidades de semillas aplicadas (1.000 a 20.000 semillas m-2), con respuesta denso-independiente. El tamaño de parche influyó en las tasas de depredación por hormigas. Fue mayor en los parches más grandes (99-100%) y menor en los más pequeños (78-94%). Esta investigación cuantificó la variabilidad espacio-temporal de la depredación de semillas en cereales de secano y la eficacia.The variability of seed predation in time and space may provide opportunities to weeds to escape predation. Seed predation rates by harvester ants in dryland cereals were among the highest ever recorded on arable fields (46-100%). The timing of weed seed shed overlapped with the period of highest demand. The spatial nest arrangement appeared to be non-random. The large nests were more or less regularly distributed, small nests tended to be more clumped. Harvester ants responded with extremely high predation rates (99-100 %) to all densities of Lolium multiflorum L. seeds applied (1000-20000 seeds m-2), and the response was density independent. Patch size influenced predation rates by harvester ants. Estimated seed predation rate was highest in the largest patches (99-100%), and lowest in the smallest patches (78-94 %). The current research quantified temporal and spatial variability in seed predation in dryland cereals and the influence to the efficacy of granivory

Effect of weed patch size on seed removal by harvester ants

In dryland cereals in North-eastern Spain, the harvester ant, Messor barbarus L., is responsible for removal of a large proportion of the newly produced weed seeds (40-100%). The probability that seeds will be found by the ants may be influenced by weed patch size. To investigate this source of variability, 30 seed patches were created in each of three, 50 × 50 m, blocks in a cereal field after harvest, by sequentially seeding (10, 16 and 17 August 2010) with 2000 seeds m-2 of Avena sativa L.. Patch size varied from 0.25 to 9 m2. Twenty four hours after seeding, the remaining seeds were collected and seed removal rates estimated. Average seed removal rate was lowest in the smallest (78-94%) and highest in the largest patches (99-100%). Differences were mainly caused by the fact that some of the smaller patches (9.7%) were not found. However, when patches were found, they were exploited at equal rates (98-100%). As predicted, the probability of finding a patch increased slightly, but significantly, with increasing patch size. When a patch was found, it was almost always fully exploited, resulting in very high seed removal rates, irrespective of patch size. These results indicate that the size of the seed patch is only a minor source of variation influencing this form of biological control of weeds