Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat

Aquest volum conté la Memòria del Projecte Final de Carrera “Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat”. Es comença detallant l’estat actual en la línia de treball, fent especial atenció a les tensions residuals d’aquest tipus de xapes. Es comprova com les tensions resultats no són menyspreables ja que són de l’odre de la tensió de límit elàstic de l’acer; especialment les del procés d’estampació en fred, que són les que sorgeixen per formar les emboticions a la xapa i donar curvatura a l’arc. Després es fa un estudi del procés de plegat de la xapa, tot fent diverses simulacions tot buscant el millor ajust possible de la deformada resultant. Els resultats de geometria i tensions obtinguts són els que s’utilitzen en la següent part del projecte, on es simula un arc de xapa nervada. La simulació es fa analitzant la sensibilitat del comportament i resistència de l’arc a la profunditat d’embotició i distància entre emboticions, i amb i sense tensions residuals. En aquesta línia, es pot afirmar que les tensions residuals ajuden al perfil, ja que hi ha zones que inicialment estan treballant a tracció i després ho fan a compressió. En tots els casos, però, l’embotició sempre redueix la capacitat portant de la xapa original. Quant més profunda i marcada és l’embotició, més és debilita la xapa; mentre que la distància entre emboticions és una paràmetre menys influent. Quan les emboticions estan molt properes o molt separades, la reducció de la resistència és lleugerament menor que quan la separació és intermitja. S’acaba la Memòria del present volum amb unes conclusions i recomanacions finals per a futures línies d’investigació

Sewage biogas energy valorization via solid oxide fuel cells

A more sustainable and secure energy supply is required for the forthcoming generations; where the actual dependence on the fossil fuel reserves should be replaced by self-sufficiency and use of renewable energy resources. Conventional sewage treatment is an energy consuming process, or more specifically, an electricity consuming process. Notwithstanding, energy on Waste Water Treatment Plants is not only considered in terms of consumption reduction, but also in terms of production of renewable energy in form of biogas. Today, achieving energy self-sufficiency is limited by the low electrical efficiencies of conventional biogas-powered Combined Heat and Power systems; but fuel cell technology is appearing on the scene in the recent years offering both a higher electrical efficiency and a further reduced environmental impact. Biogas energy valorization in fuel cells combines a high-efficient technology for electrical generation, i.e.: fuel cell, with the use of a renewable fuel, i.e.: biogas. Raw biogas contains a wide range of contaminants, mainly sulfur and organic silicon compounds (siloxanes), which pose a risk to Solid Oxide Fuel Cell operation; hence biogas requires a thorough conditioning and cleaning process upstream the fuel cell unit. Moreover, monitoring of siloxanes levels remained somewhat controversial with discrepancies on optimal sampling procedure as well as quantification technique; hindering the design and operation of siloxanes removal technologies. This work is devoted to studying and validating the whole biogas energy valorization line, including the biogas treatment system and the fuel cell operation. The integration of low-cost biological desulphurization and deep polishing physico-chemical adsorption processes with a Solid Oxide Fuel Cell has been studied in an industrial 2.8 kWe pilot plant installed in a Waste Water Treatment Plant in Spain, showing that the stringent gas quality requirements of 0.5 ppmv S and 1 mg Si/Nm3 can be satisfied with over the long-term. The technical and economic comparison of Solid Oxide and Molten Carbonate Fuel Cell performance with conventional Internal Combustion Engines and Micro-Turbines has been also conducted for different plant sizes and raw biogas compositions, confirming the relevant role that fuel cells can play on carbon neutral sewage treatment; particularly in small- and medium-size plants. Today the final justification for biogas valorization in fuel cell systems needs to be found in environmental issues as some improvements both in the performance and costs are still required. Nonetheless, this thesis demonstrates that the economics for this next-generation technology are expected for the short-term. Further collaborative research between biogas producers, suppliers of biogas treatment systems and manufacturers of fuel cells is required in the near future for Solid Oxide Fuel Cell technology deployment in the sewage sector.El subministrament d'energia sostenible i segur és un dels reptes més rellevants per a les properes generacions, on la dependència actual en les fonts d'energia basades en combustibles fòssils haurà de ser substituïda per l'autosuficiència i l'ús dels recursos energètics renovables. El tractament convencional d'aigües residuals urbanes és un procés que consumeix grans quantitats d'energia, o més específicament, grans quantitats d'electricitat. En aquest sentit, l'energia a les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals s'ha de tractar no només en termes de reducció del consum, sinó també en termes de producció d'energia renovable a partir del biogàs. Avui en dia, no és possible assolir l'autosuficiència energètica a causa de les baixes eficiències elèctriques dels sistemes de cogeneració convencionals alimentats per biogàs. Tot i això, en els darrers anys, la tecnologia de les piles de combustible està apareixent en escena, oferint una millor eficiència elèctrica i una reducció en l'impacte ambiental. La valorització energètica de biogàs en piles de combustible combina una tecnologia d'elevada eficiència per a la generació d'energia (la pila de combustible), amb l'ús d'un combustible renovable (el biogàs). S'ha de tenir en compte que el biogàs brut conté una àmplia gamma de contaminants, especialment compostos de sofre i de silici orgànic (siloxans), que comporten un risc operatiu per al correcte funcionament de les piles de combustible d'òxid sòlid. Per tant, s'ha d'instal·lar una etapa d'acondicionament i neteja exhaustiu del biogàs abans que es pugui introduïr a la pila de combustible. D'altra banda, la monitorització de les concentracions de siloxans presenta discrepàncies en relació al procediment òptim per al seu mostreig i en la tècnica analítica de quantificació; dificultant d'aquesta manera el disseny i la operació de les tecnologies d'eliminació d'aquests compostos. Aquest treball es centra en l'estudi i validació de tota la línia de valorització energètica, incloent el sistema de tractament de biogàs i la operació de la pila de combustible. S'ha estudiat la integració de tecnologies de dessulfuració biològica de baix cost i de processos d'adsorció fisicoquímica amb una pila de combustible d'òxid sòlid en una planta pilot industrial de 2.8 kWe instal·lada en una Estació Depuradora d'Aigües Residuals a Catalunya (Mataró). Els resultats experimentals han demostrat que les tecnologies de tractament de biogàs són capaces d'assolir els exigents nivells de qualitat de 0.5 ppmv S i 1 mg Si/Nm3 tant en el curt com en el llarg plaç. Per altra part, s'ha realitzat una estudi tècnic-econòmic comparatiu entre les piles de combustible (d'òxid sòlid i de carbonat fos) amb els motors de combustió interna i les microturbines per a diferents tamanys de planta i composicions del biogàs. D'aquesta manera, s'ha confirmat el paper important que poden jugar les piles de combustible en l'assoliment d'un tractament d'aigües residuals autosuficient; particularment en plantes de tamany petit i mitjà. Avui en dia, els projectes de valorització energètica de biogàs a través de piles de combustible encara s'han de justificar per raons ambientals ja que es requereixen millores tant en el rendiment tècnic com en els costos d'inversió. No obstant, aquesta tesi demostra que aquesta tecnologia de pròxima generació serà econòmicament viable en el curt termini i podrà competir amb les tecnologies convencionals. La investigació col·laborativa entre productors de biogàs, proveïdors de tecnologies de tractament i fabricants de piles de combustible serà imprescindible durant els propers anys per tal que la tecnologia pugui convertir-se en una realitat en el sector del tractament d'aigües residuals urbanes

Evaluation of a pilot-scale sewage biogas powered 2.8 kWe Solid Oxide Fuel Cell: assessment of heat-to-power ratio and influence of oxygen content

Biogas from anaerobic digestion of organic matter is a promising renewable energy source and fuel cells appear as a breakthrough technology to improve the performance of the biogas-to-energy valorisation chain. The vast majority of studies addressing biogas energy recovery through Solid Oxide Fuel Cells published in recent years correspond to simulations and lab-scale performance with synthetic biogas. This paper assesses the pilot performance of a 2.8 kWe SOFC unit powered with cleaned sewage biogas for around 700 h in a Wastewater Treatment Plant. The biogas thorough treatment consisting of a biological desulphurisation with a biotrickling filter followed by a deep cleaning step based on adsorption is successful for removing sulphur compounds, siloxanes and hydrocarbons. The influence of the heat-to-power ratio on fuel cell performance is investigated operating the system at O/C ratio of 2, reforming temperature of 550 °C, stack temperature of 800 °C and at a constant voltage of 43 V. At optimized conditions for electrical production satisfying heat demand in the WWTP, system electrical and thermal efficiencies account for 34% and 28%. Cogeneration efficiency remains constant at around 59–62% for all the heat-to-power ratios tested. Furthermore, the impact of the oxygen content in the biogas is also studiedPostprint (author's final draft

European canine lymphoma network consensus recommendations for reporting flow cytometry in canine hematopoietic neoplasms

BACKGROUND: Flow cytometry (FC) is assuming increasing importance in diagnosis in veterinary oncology. The European Canine Lymphoma Network (ECLN) is an international cooperation of different institutions working on canine lymphoma diagnosis and therapy. The ECLN panel of experts on FC has defined the issue of reporting FC on canine lymphoma and leukemia as their first hot topic, since a standardized report that includes all the important information is still lacking in veterinary medicine. METHODS: The flow cytometry panel of the ECLN started a consensus initiative using the Delphi approach. Clinicians were considered the main target of FC reports. A panel of experts in FC was interrogated about the important information needed from a report. RESULTS: Using the feedback from clinicians and subsequent discussion, a list of information to be included in the report was made, with four different levels of recommendation. The final report should include both a quantitative part and a qualitative or descriptive part with interpretation of the salient results. Other items discussed included the necessity of reporting data regarding the quality of samples, use of absolute numbers of positive cells, cutoff values, the intensity of fluorescence, and possible aberrant patterns of antigen expression useful from a clinical point of view. CONCLUSION: The consensus initiative is a first step towards standardization of diagnostic approach to canine hematopoietic neoplasms among different institutions and countries. This harmonization will improve communication and patient care and also facilitate the multicenter studies necessary to further our knowledge of canine hematopoietic neoplasms

Confusión

ExposiciónTécnica: ÓleoMateria-soporte: LienzoFecha de ejecución: 1994Sobre fondo blanco, campo de casas

Segunda relacion de la famosa vitoria, que las armas de su Magestad han tenido contra las de Francia en el sitio de Valencianas en Flandes : sacada de vna carta, que ... Iuan Bautista de Arespacochaga ... escrivio a vn correspondiente suyo de la Villa de

A 111/122(103

Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat

Aquest volum conté la Memòria del Projecte Final de Carrera “Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat”. Es comença detallant l’estat actual en la línia de treball, fent especial atenció a les tensions residuals d’aquest tipus de xapes. Es comprova com les tensions resultats no són menyspreables ja que són de l’odre de la tensió de límit elàstic de l’acer; especialment les del procés d’estampació en fred, que són les que sorgeixen per formar les emboticions a la xapa i donar curvatura a l’arc. Després es fa un estudi del procés de plegat de la xapa, tot fent diverses simulacions tot buscant el millor ajust possible de la deformada resultant. Els resultats de geometria i tensions obtinguts són els que s’utilitzen en la següent part del projecte, on es simula un arc de xapa nervada. La simulació es fa analitzant la sensibilitat del comportament i resistència de l’arc a la profunditat d’embotició i distància entre emboticions, i amb i sense tensions residuals. En aquesta línia, es pot afirmar que les tensions residuals ajuden al perfil, ja que hi ha zones que inicialment estan treballant a tracció i després ho fan a compressió. En tots els casos, però, l’embotició sempre redueix la capacitat portant de la xapa original. Quant més profunda i marcada és l’embotició, més és debilita la xapa; mentre que la distància entre emboticions és una paràmetre menys influent. Quan les emboticions estan molt properes o molt separades, la reducció de la resistència és lleugerament menor que quan la separació és intermitja. S’acaba la Memòria del present volum amb unes conclusions i recomanacions finals per a futures línies d’investigació

Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat

Aquest volum conté la Memòria del Projecte Final de Carrera “Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat”. Es comença detallant l’estat actual en la línia de treball, fent especial atenció a les tensions residuals d’aquest tipus de xapes. Es comprova com les tensions resultats no són menyspreables ja que són de l’odre de la tensió de límit elàstic de l’acer; especialment les del procés d’estampació en fred, que són les que sorgeixen per formar les emboticions a la xapa i donar curvatura a l’arc. Després es fa un estudi del procés de plegat de la xapa, tot fent diverses simulacions tot buscant el millor ajust possible de la deformada resultant. Els resultats de geometria i tensions obtinguts són els que s’utilitzen en la següent part del projecte, on es simula un arc de xapa nervada. La simulació es fa analitzant la sensibilitat del comportament i resistència de l’arc a la profunditat d’embotició i distància entre emboticions, i amb i sense tensions residuals. En aquesta línia, es pot afirmar que les tensions residuals ajuden al perfil, ja que hi ha zones que inicialment estan treballant a tracció i després ho fan a compressió. En tots els casos, però, l’embotició sempre redueix la capacitat portant de la xapa original. Quant més profunda i marcada és l’embotició, més és debilita la xapa; mentre que la distància entre emboticions és una paràmetre menys influent. Quan les emboticions estan molt properes o molt separades, la reducció de la resistència és lleugerament menor que quan la separació és intermitja. S’acaba la Memòria del present volum amb unes conclusions i recomanacions finals per a futures línies d’investigació

Glare: Caracterización mecánica y simulación numérica con Kratos-Multiphysics

GLARE, acrònim de "GLAss REinforced aluminium", és un material compost, de fibra i laminat metàl·lic (FML). GLARE consta de capes d'alumini i un compost pre-impregnat de fibra de vidre amb resina epoxi. Les capes de fibra de vidre estan orientades en diferents direccions per millorar les propietats mecàniques del material. L'objecte d'aquest treball és la caracterització mecànica i la simulació numèrica de GLARE i els seus components per a rang lineal i no lineal sota càrregues quasi estàtiques i dins del rang de petits desplaçaments, utilitzant el Mètode d'Element Finit (MEF). La tecnologia composta de fibra i metall (FML) combina els avantatges dels materials metàl·lics (resistència i reparació) amb els avantatges dels polímers reforçats amb fibra (alta resistència mecànica i rigidesa, bona resistència a la fatiga i la corrosió). Les FML s'utilitzen cada vegada més en aplicacions aeronàutica i aeroespacial. El laminat s'ha simulat dissenyant cada capa del laminat com una capa individual, cada capa amb la seva equació constituent, i el conjunt de capes amb teoria de mescles paral·lela (PROM). La formulació PROM permet definir el material com un conjunt de capes de diferents materials i per a cada material la seva equació constituent. D'aquesta manera no cal definir les capes de la geometria. Els mateixos resultats s'han obtingut, tal com s’esperava.GLARE, acrónimo de “GLAss REinforced aluminium”, es un material compuesto, laminado de fibra y metal (FML). GLARE consiste en capas de aluminio y un compuesto de fibra de vidrio preimpregnadas con resina epoxi. Las capas de fibra de vidrio están orientadas en distintas direcciones para mejorar así las propiedades mecánicas del material. El objeto de este trabajo es la caracterización mecánica y simulación numérica de GLARE y sus componentes para el rango lineal y no lineal bajo cargas cuasi estáticas y dentro del rango de pequeños desplazamientos, mediante el Método de Elementos Finitos (MEF). La tecnología de los compuestos de fibra y metal (FML) combina las ventajas de los materiales metálicos (resistencia y reparación) con las ventajas de los polímeros reforzados con fibras (elevada resistencia mecánica y rigidez, buena resistencia a fatiga y a la corrosión). Los FML están siendo cada vez más utilizados en las aplicaciones aeronáuticas y aeroespaciales. El laminado se ha simulado diseñando cada capa del laminado como capa individual, cada capa con su ecuación constitutiva y el conjunto de capas con la teoría de mezclas en paralelo (PROM). La formulación PROM permite definir el material como un conjunto de capas de distintos materiales y para cada material su ecuación constitutiva. De esta forma no es necesario definir las capas en la geometría. Se han obtenido, como era de esperar, los mismos resultados.GLARE is an acronym for GLAss REinforced aluminium, is a fiber metal-laminate (FML) composite material. GLARE consists of layers of aluminium and fiberglass pre-impregned with epoxy resin. The fiberglass layers are oriented in different directions to improve the mechanical properties of the material. The target of this work is the mechanical characterization and numerical simulation of GLARE and its components, for linear and nonlinear range, under quasistatic loads and within the range of small displacements using the Finite Element Method (FEM). The technology of fiber-metal composites (FML) combines the advantages of metallic materials (resistance and repair) with the advantages of fiber-reinforced polymers (high mechanical strength and stiffness, good resistance to fatigue and corrosion). FML’s are being increasingly used in aeronautical and aerospace applications. The laminate has been simulated by designing each layer of the laminate as an individual layer, each layer with its constituent equation and the set of layers with the theory of parallel rule of mixtures (PROM). The PROM formulation allows you to define the material as a set of layers of different materials and define its constituent equation for each material. This way you do not need to define the layers in the geometry. As expected, the same results have been obtained