Caracterització i evolució d'una comunitat medieval catalana : estudi bioantropològic de les inhumacions de les esglèsies de Sant Pere /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaLa investigació desenvolupada en aquesta Tesi s'ha centrat en l'estudi bioantropològic d'una comunitat que fou enterrada dins d'un espai religiós rellevant, el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere (Terrassa, província de Barcelona), durant un llarg període de temps comprès entre els segles IV al XIII. Aquest conjunt romànic és hereu d'un gran conjunt episcopal del segle VI que fou la seu del documentat històricament bisbat d'Ègara del període visigot. Les fonts històriques han documentat que a partir de les incursions musulmanes del segle VIII el conjunt perd la funcionalitat episcopal, i el topònim d'Ègara desapareix a favor de l'actual Terrassa, suggerint un hipotètic abandonament a nivell monumental i poblacional del conjunt. Tenint en consideració aquests fets històrics, l'estudi dels enterraments de la necròpolis permetrà establir l'evolució de la comunitat que es relacionà amb les Esglésies de Sant Pere, des dels orígens del conjunt episcopal, fins al posterior conjunt parroquial i l'origen de la vila medieval de Terrassa. El objectius han consistit en caracteritzar i establir l'evolució: 1) de la necròpolis, pel que fa als aspectes biològics, rituals, i al context històric; i 2) de la població, pel que fa als aspectes demogràfics, de relacions biològiques intra i inter-poblacionals, i d'estil de vida i de salut, considerant els fets històrics de la invasió musulmana del segle VIII, com un possible punt d'inflexió a nivell biològic, social i cultural. El material d'aquest estudi està format per les restes esquelètiques humanes excavades de 143 sepultures del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere durant les intervencions arqueològiques de les campanyes 1995-2003. La metodologia de l'estudi s'ha basat en l'anàlisi morfològica del material esquelètic a partir dels mètodes clàssics utilitzat en els estudis paleoantropològics, i la implementació de tècniques estadístiques per processar i analitzar les dades. La presentació i discussió dels resultats s'han organitzat a partir de quatre capítols dirigits a respondre els diversos objectius. En el primer capítol -Mostra, Context i Tafonomia- s'ha portat a terme l'anàlisi de la composició i estructura de la sèrie esquelètica, així com de l'evolució de la mostra en relació al context funerari i dels aspectes tafonòmics. El segon capítol -Paleodemografia: estudi de la biodinàmica poblacional- ha consistit en l'estimació de paràmetres demogràfics mitjançant les tècniques de la Paleodemografia. El tercer capítol -Morfologia esquelètica- s'ha centrat en l'anàlisi de la variació fenotípica intra i inter-poblacional. Finalment, en el quart capítol -Paleopatologia i paleoepidemiologia- s'han descrit aquells processos patològics que han afectat a la població, i que poden ser detectats en les restes esquelètiques. Els resultats obtinguts han permès concloure que: 1) Les restes recuperades de les 143 sepultures han representat un mínim de 208 inhumacions amb una estructura d'edat i sexe que reflecteix els perfils demogràfics de les societats humanes; el ritual es caracteritza per la presència de gests habituals en les necròpolis cristianes; s'han observat variacions de l'estructura d'edat i de sexe de les inhumacions relacionades amb la funcionalitat dels edificis religiosos i amb el context històric del conjunt. 2) La població es caracteritza per un perfil demogràfic típic de les societats preindustrials; la variabilitat fenotípica està en correspondència amb la variabilitat de les poblacions locals; la majoria d'alteracions esquelètiques són d'etiologia traumàtica i/o degenerativa relacionada amb l'activitat i l'edat dels individus; les prevalences d'alteracions buco-dentals són similars a les d'altres sèries arqueològiques medievals; els marcadors esquelètics inespecífics i els indicadors demogràfics poblacionals suggereixen unes condicions socials i de salut lleugerament més favorables que en altres comunitats contemporànies locals; les diferències de gènere estan determinades pels majors nivells de mortalitat, les menors robusteses esquelètiques i les menors prevalences d'alteracions patològiques, dels individus femenins; pel que fa a l'evolució de la població, s'ha observat una continuïtat, tant de la dinàmica com del substrat genètic poblacional, que suggereix un baix impacte, a nivell poblacional, dels fets històrics relacionats amb les incursions musulmanes del segle VIII; tanmateix, els resultats suggereixen majors diferències socials i biològiques de la població dels segles IV a VIII en relació a la dels segles IX a XIII, així com canvis en els patrons d'activitat i en aspectes epidemiològics i nutricionals entre les dues comunitats.The investigation developed in this thesis is focused on the bioanthropologic study of a community buried in a relevant religious site, the Monumental Complex of Sant Pere Churches (Terrassa, Barcelona province), during a large period of time that ranges from the 4th to the 13th century. This Romanic complex descends from a large Episcopal cathedral from the 6th century, belonging to the Egara bishop during the Visigoth period. According to the historical records, after the Muslim incursions in the 8th century, the complex lost the Episcopal functionality. Moreover, the place name of Ègara disappeared in favour of current's Terrassa. This suggests an abandonment of the complex at both monumental and population level. Taking into account the facts previously exposed, the study of the burials from this complex will allow the establishment of its evolution, from the origins of the Episcopal cathedral until the establishment of the parish complex and the origin of Terrassa, of the community related to Sant Pere's Churches. Our main goals consisted on characterizing and establishing its evolution: 1) of its necropolis, concerning its biological aspects, rituals, and historical context; and 2) of its population, in relation to demographic aspects, its intra and inter-population's biological relationships, and life style and health, considering the historical facts related to the Muslim invasions as a possible inflection point at biological, social and cultural level. The material used in this study consisted of the human skeletal remains exhumed from 143 graves from the Monumental Complex of the Sant Pere Churches, during the archaeological interventions undertaken from 1995 to 2003. The methodology was based in the morphological analysis of the skeletal remains using the classical methods applied in the paleoanthropological studies. Moreover, statistical techniques were implemented to process and analyse the data. Presentation and discussion of results was organized in four chapters directed to answer the objectives. The first chapter -Sample, Context and Taphonomy- put forward the analysis of the composition and structure of the skeletal sample, as well as it evolution in relation with the funerary context and the taphonomic aspects. The second chapter -Paleodemography: study of the populational biodynamic- consisted of an estimation of demographic parameters using paleodemographic techniques. The third chapter -Skeletal morphology- was centred in the analysis of its intra and inter-population phenotypic variation. Finally, in the fourth chapter -Paleopathology and paleoepidemiology- were described those pathologic processes that affected the population and that can be detected in the skeletal remains. Obtained results allowed to conclude that: 1) The remains recovered from the 143 graves represented a minimum of 208 inhumations with an age and sex structure representative of the demographic profiles of human populations; the ritual is characterized by the presence of common signs in Christian necropolis; changes in age and sex structure of the burials, related to functionality of religious buildings and to he historical context of the complex, were observed. 2) The site's population is characterized by a demographic profile typical of preindustrial societies; the phenotypic variability is in association with the variability of the autochthonous populations; the majority of the pathological skeletal changes have a traumatic and degenerative aetiology related to the activity and age of the individuals; the prevalence of oral pathology are similar to those observed in other medieval archaeological series; unspecific skeletal markers and population's demographic indicators point out a social and health conditions more favourable than those of other contemporary autochthonous communities; gender differences are determined by the highest levels of mortality, the smallest skeletal robustness and the smallest prevalence of pathogenic alterations in feminine individuals; concerning the population evolution, a continuity was observed in both the dynamics an the population genetic substrate, what suggests a reduced impact at the population level of the historical facts related to the Muslim incursions of the 8th century; however, the results indicate major social and biological differences in the population of the 4th - 8th century in comparison to the population of the 9th to 13th century, as well as changes between the two periods in its activity pattern and its epidemiological and nutritional aspects

Tracing the origin of the East-West population admixture in the Altai region (Central Asia)

A recent discovery of Iron Age burials (Pazyryk culture) in the Altai Mountains of Mongolia may shed light on the mode and tempo of the generation of the current genetic east-west population admixture in Central Asia. Studies on ancient mitochondrial DNA of this region suggest that the Altai Mountains played the role of a geographical barrier between West and East Eurasian lineages until the beginning of the Iron Age. After the 7th century BC, coinciding with Scythian expansion across the Eurasian steppes, a gradual influx of East Eurasian sequences in Western steppes is detected. However, the underlying events behind the genetic admixture in Altai during the Iron Age are still unresolved: 1) whether it was a result of migratory events (eastward firstly, westward secondly), or 2) whether it was a result of a local demographic expansion in a 'contact zone' between European and East Asian people. In the present work, we analyzed the mitochondrial DNA lineages in human remains from Bronze and Iron Age burials of Mongolian Altai. Here we present support to the hypothesis that the gene pool of Iron Age inhabitants of Mongolian Altai was similar to that of western Iron Age Altaians (Russia and Kazakhstan). Thus, this people not only shared the same culture (Pazyryk), but also shared the same genetic east-west population admixture. In turn, Pazyryks appear to have a similar gene pool that current Altaians. Our results further show that Iron Age Altaians displayed mitochondrial lineages already present around Altai region before the Iron Age. This would provide support for a demographic expansion of local people of Altai instead of westward or eastward migratory events, as the demographic event behind the high population genetic admixture and diversity in Central Asia

Estudio tafonómico e interpretación del gesto funerario de los restos óseos de la Cova de Montanissell (Alt Urgell, Lleida)

La tafonomía ofrece un marco teórico y metodológico para comprender la transición desde la muerte de los organismos hasta su hallazgo. Así ayuda a interpretar el gesto funerario de las sociedades del pasado. Este trabajo analiza los efectos tafonómicos, observados in situ y en el laboratorio, de los restos humanos procedentes de la Cova de Montanissell (Lleida), en el noreste de la Península Ibérica, en relación con los resultados paleogenéticos, paleopatológicos y radiocarbónicos. La cavidad fue utilizada por una comunidad de la Edad del Bronce para enterrar 8 individuos en sucesivas inhumaciones de carácter primario. La interacción de agentes y procesos tafonómicos sobre los esqueletos condujeron a una historia compleja pero de baja intensidad, que ha permitido una muy buena preservación del tejido óseo. La integración de los resultados procedentes de las diferentes líneas de investigación ha sido fundamental para discutir sobre la intencionalidad o no de los entierros, de la disposición de los individuos, y su relación de parentesco.Taphonomy aims to provide a theoretical and methodological frame to understand the transition of biological remains from the moment of death to their recovery, as well as to interpret the funerary gesture of the past societies. In this article, the reconstruction of the taphonomic history of the human remains from the Montanissell cave (Lleida) is presented, using the analysis of the taphonomic effects observed in situ and in the laboratory. The Montanissell cave was used by a Bronze Age community to bury 8 individuals. It is characterized by being a collective funerary cavity, with primary successive inhumations. Results show the interaction of some taphonomic processes and agents on human bones, which leaded to a complex and of low intensity taphonomic history which allowed an exceptional preservation of the bony tissue

Gene expression studies in isolated mitochondria: Solanum tuberosum rps10 is recognized by cognate potato but not by the transcription, splicing and editing machinery of wheat mitochondria

The complex gene expression mechanisms that occur in plant mitochondria, such as RNA editing and splicing, are not yet well understood. RNA editing in higher plant mitochondria is a highly specific process which modifies mRNA sequences by C-to-U conversions. It has been suggested that in some cases this process is required for splicing. Here, we use an experimental model based on the introduction of DNA into isolated mitochondria by electroporation to study organellar gene expression events. Our aim was to compare processing and editing of potato small ribosomal protein 10 gene (rps10) transcripts in heterologous (wheat mitochondria) and homologous (potato mitochondria) contexts. rps10 is a suitable model because it contains a group II intron, is absent in wheat mitochondria but is actively expressed in potato mitochondria, where transcripts are spliced and undergo five C-to-U editing events. For this purpose, conditions for electroporating isolated potato mitochondria were established. rps10 was placed under the control of either potato or wheat cox2 promoters. We found that rps10 was only transcribed under the control of a cognate promoter. In wheat mitochondria, rps10 transcripts were neither spliced nor edited while they are correctly processed in potato mitochondria. Interestingly, a wheat editing site grafted into rps10 was not recognized by wheat mitochondria but was correctly edited in potato mitochondria. Taken together, these results suggest that editing might occur only when the transcripts are engaged in processing and that they would not be available to editing factors outside of a putative RNA maturation machinery complex

Redes sociales y terminología. Cómo afectan las redes al trabajo terminológico

Aquest article està basat en les comunicacions que els autors vam presentar en el marc dels Espais Terminològics i de la Cimera de Terminologia que es van dur a terme els dies 26, 27 i 28 de novembre del 2014, dedicats precisament a aspectes vinculats amb les xarxes socials. A partir de l’experiència del Centre de Terminologia dels darrers anys, s’apunten alguns dels aspectes en què s’ha fet més evident la influència d’aquestes xarxes en el treball terminològic, amb una atenció especial al cas del Twitter, una eina que ha representat en certs aspectes un canvi prou rellevant.This article is based on the communications that theauthors presented at the Terminology Spaces andthe Summit on Terminology that took place on 26, 27and 28 November 2014, devoted specifically to issueslinked to the networks social.Based on the experience of the Centre for Terminology in recent years, we note some of the aspects inwhich the influence of these networks on terminologywork is most evident, with special attention tothe case of Twitter, a tool that, in certain aspects, hasbrought about rather significant change.Este artículo está basado en las comunicaciones quelos autores presentamos en el marco de los EspaciosTerminológicos y la Cumbre de Terminología que secelebraron los días 26, 27 y 28 de noviembre de 2014,dedicados precisamente a aspectos vinculados a lasredes sociales.A partir de la experiencia del Centro de Terminología delos últimos años, se apuntan algunos de los aspectosen que se ha hecho más evidente la influencia de estasredes en el trabajo terminológico, con una atenciónespecial en el caso de Twitter, herramienta que ha supuestoen ciertos aspectos un cambio muy relevante

Síndrome de boca ardiente: estudio retrospectivo de 140 casos en una muestra de la población catalana

En este trabajo se presentan los resultados del análisis de factores etiológicos y clínicos y su relación con el síndrome de la boca ardiente (SBA) en una muestra de la población catalana (Barcelona, España). El objetivo del presente estudio es establecer las relaciones entre el síndrome de boca ardiente (SBA) y las siguientes variables: edad, sexo, depresión, depresión enmascarada, cancerofobia, sensación de boca seca, sensación de cuerpo extraño y quemazón, contribuyendo, así, al estudio epidemiológico de esta enfermedad en Cataluña. Se estudian 140 historias clínicas de pacientes diagnosticados con la enfermedad y 140 historias clínicas de pacientes control. Los datos fueron analizados estadísticamente para examinar las relaciones y frecuencias de las variables y la enfermedad. Los resultados obtenidos servirán para entender mejor las posibles relaciones de los factores etiológicos y clínicos estudiados con la enfermedad, así como el desarrollo del SBA y sus implicaciones en la población catalana.The results of analyzing etiologic and clinical factors, and their connection with the burning mouth syndrome (BMS) in a sample of Catalan (Barcelona, Spain) population are presented in this work. The purpose of this study is to establish connections between BMS and the following variables: age, sex, overt depression, masked depression, cancerophobia, dry mouth, foreign body sensation in the mouth, and burning. 140 clinical cases of patients diagnosed with the disease and 140 cases of control patients are studied here. The data were statistically analyzed to study connections as well as the disease and variables frequency. The obtained results will help understanding possible connections of the studied etiologic and clinical factors with the disease, as well as the course of BMS, and its consequences in the Catalan population

UM HOTEL CHAMADO MIRAFLOR EM THE LADY MATADOR'S HOTEL, DE CRISTINA GARCIA

In order to realizethe literary representation made in the novel The Lady Matador's Hotel, by Cristina García, through an extremely and symbolic metaphore for the context of the Latin America crisis, the focus of this work was the Hotel Miraflor in the diegesis. The hotel expresses the metonymy of the mixed and hybrid presence of the own Latin America.Afim de perceber a representação literária efetuada na narrativa do romance The Lady Matador's Hotel, de Cristina García, por meio deuma metáfora extremamente simbólica para o contexto de crise da América Latina, o foco deste trabalho foi o hotel Miraflor na diegese. O hotel expressa a metonímia da presença miscigenada e híbrida da própria América Latina