Algunes fites en la formació naturalista i pedagògica del professor Josep M. Àlvarez Ribera

Donem a conèixer en aquest treball diversos aspectes d’una època important en la formació com a ensenyant i com a naturalista del senyor Josep M. Àlvarez Ribera, professor de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres,molt conegut perquè hi va exercir des del final de la guerra civil fins que es va jubilar el 1977. Documents conservats a l’Arxiu Històric General de la Universitat de Barcelona permeten de reconstruir un curs d’estiu de Botànica al qual Àlvarez va assistir el 1933, quan feia ben poc que havia obtingut la llicenciatura en Ciències Naturals i es disposava a iniciar la seva activitat docent. El curs, impartit pel doctor Pius Font i Quer, va consistir en alguna lliçó teòrica, dues sessions de laboratori i una sortida de set dies al Pirineu, en la línia, llavors (i potser fins i tot ara) molt innovadora de Font d’integrar la teoria i les pràctiques i donar a aquestes darreres una dimensió fonamental en l’ensenyament de la Botànica. Tothom que hagi estat alumne del senyor Àlvarez té, ben segur, present, com ell tenia també aquesta mentalitat i creiem que aquest curs degué tenir prou a veure en aquesta seva manera de procedir per a ensenyar la seva disciplina. A part d’això, remarquem també en aquest article la forta vinculació d’Àlvarez amb la Institució Catalana d’Història Natural en la mateixa època primerenca com a llicenciat, la qual cosa segurament va contribuir també a la seva formació.We give notice in this work of some relevant aspects in the training as a teacher and as a naturalist of Mr. Josep M. Àlvarez Ribera, professor of Natural Sciences at the Institut Ramon Muntaner in Figueres, very well known, since he worked there from the end of the civil war until his retirement in 1977. Documents conserved in the Arxiu historic general of the Universitat de Barcelona allow us to reconstruct a summer course on Botany, which Àlvarez attended in 1933, when he had recently obtained the university degree in Natural Sciences and was ready to start his teaching activity. The course, lectured by Prof. Pius Font i Quer, consisted of a few theoretical lessons, two laboratory sessions and a sevenday field trip to the Pyrenees, in the then (and perhaps even today) innovative Font’s method integrating theory and practice giving the latter a fundamental dimension in Botany learning. All people having been a Mr. Àlvarez’s student have surely noticed that he also had this mentality, and we believe that this course was powerfully influential in his modality of teaching his discipline. Apart from this, we also remark in this paper Àlvarez’s strong connexion with the Institució Catalana d’Història Natural in the same period of recent postgraduate, which surely contributed to his training as well

Miquel de Garganta i Fabrega (Olot, 1903-1988)

Quan faltava poc més de tres mesos per al seu 85è aniversari, ha mort, el 12 de setembre de 1988, a Olot, on havia nascut el 23 de desembre de 1903, el Dr. Miquel de Garganta i Fàbrega, historiador de la Botànica i membre d'una coneguda familia d'intellectuals de la Garrotxa

A vindication of etnnobotany : between natural and social science

Ethnobotany, a discipline located at the intersection between natural science and social science, is sometimes misunderstood by researchers from one or other of these fields. In this article we discuss the positive and negative aspects of interdisciplinarity regarding this subject, and we argue for its status as a true science from different points of view. Our conclusion is that ethnobotanical research ? like all ethnobiological research in general ? undoubtedly exists within the scientific field and is successfully established, active and productive. In addition, ethnobotany is a citizen science: the participation of the population is essential for research, which must be communicated to academia and to the general citizen